dimecres, d’octubre 31, 2007

Concert Organitzat per L'Esperança Coronada a Dénia - Llorenç Barber

Hui, dimecres 31 d'octubre, a l'Auditori del Centre Social de Dénia tindrà lloc el concert a càrrec de Llorenç Barber on ens proposa la Ursonate In Urlauten (Sonata En Sons Primitius) de Kurt Schwitters. La primera obra poètico-fonètica escrita dins del marc d'una forma clàssica, la sonata. Una joia del moviment dadà estrenada el 1932.

Dimecres 31 d'octubre de 2007
Llorenç Barber, veu
Ursonate de Kurt Schwitters
Auditori del Centre Social, 20,30H.
Entrada: 9€ - Estudiants: 6€

Entrades relacionades:

dimarts, d’octubre 30, 2007

A Long Way Down

A Long Way Down. Nick Hornby.
Penguin Books. ISBN 978-0-141-02577-1. Anglés.

El llibre és una comèdia amarga, que gira al voltant de temes com el suïcidi, l'angúnia vital, la depressió i la promiscuïtat.

La història està escrita en primera persona dels del punt de vista dels quatre personatges principals, Martin, Maureen, Jess i JJ. Aquestos quatre estranys es troben al sostre d'un gratacels a Londres la Nit de Cap d'Any, quan tots ells tenen la intenció de suïcidar-se. Els seus plans de morir en solitud es malmeten quan tots es troben. La novel·la va contant les desventures de tots quatre quan decideixen baixar del sostre i donar-se un temps per tal de reflexionar.

Aquesta novel·la ha estat un èxit de vendes en el món anglosaxó perquè és una espècie de recull de tots el punts forts que Nick Hornby havia mostrat en les seues novel·les anteriors: diàlegs intel·ligents, narració amb una veu que no és la de l'autor, referències literàries i musicals que bordegen el desconegut però no arriben a ser del tot estranyes,...

Tal com ja va passar amb High Fidelity, sembla que s'està preparant una adaptació d'aquesta novel·la al cinema. En principi Johnny Depp va comprar els drets del llibre fins i tot abans que es publicara i va contractar el mateix guionista que va adaptar High Fidelity a la pantalla per que començara a treballar amb aquesta nova adaptació.

De totes maneres a mi em va agradar molt més High Fidelity, amb el seu personatge Rob Fleming i les seues aventures amb les dones de la seua vida. Si voleu llegir per primera vegada un llibre de Nick Hornby sense cap dubte comenceu per High Fidelity.

No he trobat cap edició en català encara, però el podeu trobar en castellà a Anagrama amb el títol de 'En Picado'.

Huité llibre de 2007

Llibres 2007
  1. Dublineses
  2. Esmond en la India
  3. Primera nieve en el monte Fuji
  4. Kafka on the Shore
  5. Jpod
  6. Estados fallidos - El abuso de poder y el ataque a la democracia
  7. Breve historia de Japón

Documentos TV - El Mundo Según Google

Hui, dimarts 30 d'octubre, a les 21:30 h. a La 2 emeten un reportatge anomenat "El Mundo Según Google" al programa de Pedro Erquicia Documentos TV.

Aquest reportatge profunditza en aquest motor de cerca que es va fundar amb un capital inicial de 730 euros i ara té un valor que s'estima en 116.000 milions d'euros.

Hi hauria que intentar veure'l sobretot perquè hi apareix Vint Cerf, uns dels pares d'Internet. A mi tot això de les "consparanoies" referents a Google no em sembla que tinga massa base però estic obert a veure aquest tipus de reportatges per tal de poder decidir per mi mateix.

Per als que no pugueu veure'l per La 2 el podeu trobar en castellà a Documental_Google.mpg, encara que l'àudio està un poc tocat, i en anglés com Google: Behind the Screen.

Dediqueu-li 46 minuts de la vostra vida i a veure que en penseu quan acabe.

dilluns, d’octubre 29, 2007

GIMP - Nova Versió Oficial 2.4.0

GIMP és un acrònim per a GNU Image Manipulation Program. És un programa de lliure distribució útil per a feines com retocar fotografies i disseny i creació d'imatges.

Té moltes funcionalitats. Pot ser utilitzat simplement com un programa de dibuix, com un programa de qualitat per tal de retocar fotografies, com un potent processador seqüencial d'imatges, un convertidor entre formats d'imatge, ...

GIMP és modulable i extensible. Està dissenyat de manera que es puguen afegir extensions per a fer quasi qualsevol cosa. Originalment està escrit i dissenyat per tal de funcionar baix X11 en plataformes *UX, però bàsicament amb el mateix codi es pot fer funcionar en MS Windows i en Max OS X.

Ara acaba d'eixir la Versió Oficial 2.4.0 que inclou un munt de noves funcionalitats que faran la nostra manipulació d'imatges molt més fàcil. Jo l'utilitze per tal d'adaptar les imatges que publique en aquest bloc i sempre m'ha anat molt bé.

Enllaços:

diumenge, d’octubre 28, 2007

Flying Spaghetti Monster - FSM - Pastafarisme

Si alguna vegada haguera d'apuntar-me a alguna "religió" m'apuntaria al pastafarisme. Aquesta religió venera el "Flying Spaghetti Monster" i és una paròdia creada per a protestar contra la decisió del Comitè d'Educació de l'Estat de Kansas de permetre que s'ensenye el disseny intel·ligent al mateix nivell que la teoria de l'evolució en les escoles de Kansas.

És una "religió" que ha esdevingut un gran fenomen a Internet, aplegant un gran nombre d'adeptes del "Monstre Espagueti Volador", els quals afirmen que han estat tocats pel seu apèndix fideuenc per tal d'escampar la paraula del seu Mestre fideuenc com a única religió. Fins i tot em sembla recordar d'haver vist que en feien referència a alguna cadena de televisió estatal.

El pare de tot aquest invent és Bobby Henderson, un diplomat en física de la Universitat de l'Estat d'Oregon. La veritat és que el Bobby i tota la gent que ha col·laborat han muntat tota una infraestructura que res té a envejar a d'altres religions. No deixa de ser una manera divertida d'atacar l'absurd de les religions encara que en un principi només fora una reacció al creacionisme.

El més interessant és que només en dos anys d'existència s'ha convertit en una icona de la cultura geek. Fins i tot podeu trobar tota classe d'objectes de menchandising bastant divertits. El lloc més simpàtic on podem trobar el FSM és penjat darrere de la taula de Moss a The IT Crowd.


Enllaç: Church of the Flying Spaghetti Monster

Porca Misèria - S04E06 - Mentre tinguem salut...

Hui, diumenge 28 d'octubre, a les 22.20 h i per TV3 una altra entrega de la série de Joel Joan.

Mentre tinguem salut...
Capítol 6
Guió: Núria Furió
La Laia no suporta que l'Ester li porti la contrària. La Maria demana al Pere que visiti el Xavier. La Natàlia no passa un bon moment amb el Roger. La Maria descobreix els negocis de l'Àlex amb el senyor Colomer.

La setmana passada no vaig poder fer ús de cap aparell de tv en l'horari de la série i no vaig poder veure el capítol 5. Això d'haver de veure una série en un horari determinat ja no està fet per a mi.

Enllaç: Porca Misèria
Entrades relacionades:

dissabte, d’octubre 27, 2007

The Sopranos

The Sopranos es una série nord-americana creada per David Chase i originalment emesa per la cadena HBO als EUA. A l’estat espanyol l’hem poguda veure a Canal+, Fox i La Sexta. La trama de la série gira al voltant de Tony Soprano, cap de la màfia de New Jersey, i les dificultats que enfronta quan intenta portar una vida normal i a la vegada dirigir l’organització criminal de la que és el màxim representant.

La série va ser emesa en la HBO des de gener de 1999 fins juny de 2007, organitzant-se en sis temporades i 86 capítols en total. L’emissió en les televisions que podem veure per les nostres terres ha estat més erràtica però recorde que la van fer molts anys diumenge per la nit a Canal+, i amb l’arribada de La Sexta van començar a emetre-la des del principi farà un any, encara que quasi sempre a hores intempestives.

S’ha dit que siga ‘possiblement l’obra més gran de la cultura pop del seus temps’. La série ha pres renom per portar al món de la televisió un considerable nivell artístic, comparat amb el que es feia en aquest camp en el moment de la seua estrena. Al mateix temps ha servit d’inspiració a moltes séries posteriors, marcant uns estàndards de qualitat a seguir.

La meua experiència amb la série ha estat la de veure els 86 capítols per etapes en els dos últims anys. No he seguit cap criteri de temporades sinó que quan en tenia ganes estava un temps veient capítols fins que me’n cansava o m’abellia veure altres coses. No sé moltes persones podran dir que han vist els 86 capítols però jo sí que ho puc dir sense cap dubte.

Per a mi la qualitat d’alguns capítols arriba al nivell d’una bona pel·lícula, i també el nivell sostingut de tota la série, encara que hi ha alguns baixons en el fil argumental general, és més que acceptable. David Chase i el seu equip de guionistes i directors han fet un treball amb aquesta série que serà difícil de tornar a igualar en el panorama de les séries al EUA, sense oblidar als actors que al llarg dels anys han anat millorant els personatges d'una manera considerable.


divendres, d’octubre 26, 2007

Escriptors Valencians - Ferran Torrent

Ferran Torrent (Sedaví, l'Horta, 1951). Escriptor i periodista. És un dels escriptors valencians actuals més reconeguts, dels que més llibres ven i segurament el que més obres té adaptades al cinema.

"No emprenyeu el comissari" (1984) marca l'inici del seu èxit popular com a autor de novel.la negra, que continua amb "Penja els guants, Butxana" (1985); "Un negre amb un saxo" (1989), portada al cinema; "Gràcies per la propina" (1995), autobiografia novel.lada, premi Sant Jordi 1994, portada també al cinema; "La mirada del tafur" (1997); "L'illa de l'holandès" (1998), també portada al cinema; "Cambres d'acer inoxidable" (2000); "Societat limitada" (2002); "Espècies protegides" (2004); "La vida en el abismo" (2004), també portada al cinema aquesta vegada per Ventura Pons sense massa encert, i "Judici final" (2006).

L'any 2004 la seua figura va tindre repercussió a nivell espanyol perquè va ser finalista del Premi Planeta amb l'obra "La vida en el abismo", i es va passejar amb Lucía Etxebarria per un munt de platós de televisió, emissores de ràdio i rodes de premsa.

Com a periodista, és constant la seva presència en els mitjans de comunicació mitjançant articles, cròniques i comentaris. També col·labora de forma continuada en el projectes televisius d'Albert Om, com "Jo vull ser" (2004) i "El Club" (2004-).

A nivell de llibres vaig llegir les seues obres inicials quan era un adolescent i després ja el vaig perdre un poc de vista, encara que "Gràcies per la propina" el vaig llegir no fara massa anys molt després d'haver vist la pel·lícula i en tinc un bon record. Pense que he vist totes les pel·lícules que venen d'adaptacions d'obres seues i algunes han estat més encertades que d'altres.

Tinc un parell de trobades personals amb aquest autor, una en la Fira del Llibre de València de l'any 2000, i l'altra més graciosa l'any passat quan va pujar en l'estació d'Alfafar-Benetússer al mateix tren de rodalies en el que jo anava. Dels que anàven en el vagó no el degueren reconéixer molts.

Valdria la pena fer una revisió de les seues últimes obres a veure cap on va la carrera d'aquest autor.

dimecres, d’octubre 24, 2007

A Scanner Darkly

A Scanner Darkly (2006) de Richard Linklater

La pel·lícula conta una història d'identitat i decepció en un futura distopia (utopia negativa) on la gent és constantment monitoritzada mitjançant tecnologia avançada, tot això enmig d'una epidèmia d'addicció a les drogues. Per tal d'acabar-li de donar un toc distintiu, la pel·lícula va ser rodada digitalment i després animada utilitzant un rotoscopi interpolat sobre el metratge original.

Està basada en una novel·la de Phillip K. Dick del mateix títol i escrita l'any 1977. Per altres experiències amb adaptacions de llibres de Dick sabem que el producte final pot no tindre res a veure amb la novel·la original tal com per exemple va passar amb Blade Runner i la novel·la "Do Androids Dream of Electric Sheep?". En aquesta ocasió Linklater volia capturar l'humor i l'exuberància del llibre però deixar fora el que la novel·la té de trist i tràgic.

Sorprén en una pel·lícula de només $8.7 milions (baix pressupost tenint en compte el que es porta per Hollywood) el planter d'estrelles que podem trobar: Keanu Reeves, Winona Ryder, Woody Harrelson, Robert Downey, Jr.; i també la implicació de Steven Soderbergh i George Clooney en la producció executiva.

L'obra és bastant complexa encara que no tant com Waking Life, aquesta és més fàcil de veure malgrat tot el que s'amaga darrere del joc d'identitats dels personatges i tots els conceptes filosòfics que van apareixent al llarg de l'hora i mitja que dura.

Al final la pel·lícula et deixa en un estat de buit i aïllament, tal com li passa al personatge principal interpretat per Keanu Reeves. Un 6.5 sobre 10 per a Linklater, un pèl més baixet que el 7 que li vaig posar a Waking Life.

Huitena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007
  1. Joyeux Noël
  2. Bad Santa
  3. Azuloscurocasinegro
  4. Next of kin
  5. Address Unknown
  6. El Arco [Hwal]
  7. Waking Life

dimarts, d’octubre 23, 2007

Karoshi 過労死

Karōshi (過労死 - Massa, treball, mort) és una paraula que significa "mort causada per un excés de treball". Una paraula que només existeix en japonés, encara que està començant a ser exportada a altres països com Corea on s'estan trobant amb el mateix problema.

Hi ha setmanes que quan s'acaben i fas el compte de les hores que has treballat et sorprén que la paraula Karōshi no siga també coneguda en les nostres terres.

Aquesta moda d'ara d'estar sempre disponible amb el mòbil trobe que precisament aconsegueix el contrari del que busca perquè no et permet diferenciar entre el teu horari laboral i el teu horari d'oci o personal.

La meua lluita diària està en intentar ser més productiu en les hores que treballe en lloc de treballar moltes hores amb baixa productivitat. Algun dia ho aconseguiré, vaig fent passes cap a aquest objectiu.

Sempre em quedarà aquest bloc per a torbar-me i perdre de vista un poc la feina.

via: Kirai.NET

dilluns, d’octubre 22, 2007

Vietnam - My Son - Dia 09

DIA 09

Visita a les ruïnes del Santuari de My Son. Ja era dijous 10 de maig.

Tocava excursió a veure unes ruïnes pròximes a Ho Ian. El camí d'anada l'anàvem a fer en autobús i el de tornada en barca. L'excursió la vàrem contractar al mateix hotel on estàvem quedant-nos i per $7 cadascú ens portaven a les ruïnes, ens feien una visita guiada, ens donaven de dinar i ens tornaven en barca al poble.


Aquestes ruïnes són un agre record de la destrucció que va portar la Guerra de Vietnam. My Son era un centre per a l'espiritualitat i per a l'oració durant el mandat del Regne Champa. El Santuari de My Son, on es pot veure la grandesa de l'arquitectura Cham, era un ampli complex de monuments religiosos on podíem trobar originalment més de 70 estructures diferents. Només 25 d'aquestes estructures sobreviuen hui. El constructors de My Son van ser els nobles del Regne Champa influenciats per l'espiritualitat de l'Índia.


My Son va ser una vegada un veritable bosc de torres, moltes de les quals varen ser destruïdes pel temps i la guerra. Aquest lloc únic en el món mostra un estat de conservació lamentable, i necessita ajudes per a la seua conservació de manera urgent. Des de l'any 2002 la UNESCO està fent esforços per tal de conservar les estructures que queden en peu. Precisament durant la nostra visita vàrem veure com uns arqueòlegs italians estaven treballant sobre el terreny.

La tornada va ser en barca pel riu, on ens varen donar un dinar lleuger només pujar. Va ser un viatge tranquil comparat amb la sempre aventura d'anar en un autobús per les carreteres de Vietnam.


Abans d'arribar a Ho Ian vàrem passar per una illa propera on hi havia tota una indústria de gravats en fusta. Ningú dels que anàvem al grup va comprar res, malgrat que fins i tot s'oferien a enviar-t'ho a casa per missatgeria.



A l'endemà ens tocava desplaçament per carretera fins a Hue.

Entrades relacionades:

diumenge, d’octubre 21, 2007

Enjuto Mojamuto - El Buit de No Tindre Internet

Com sofreix un geek quan li lleves Internet?



He vist això hui i he recordat com ho vaig passar de malament ahir quan vaig arribar a casa i no hi havia senyal del router wi-fi. No tenia accés al lloc on tinc connectat el router i vaig estar quasi una hora sense senyal. Tot un trauma. Al final quan va aparéixer la persona que tenia la clau màgica i només va ser un tema de subministrament elèctric. Vaig respirar amb tranquil·litat.

D'aquestos de Muchachada Nui hi ha que quedar-se amb el millor perquè altres coses són poc suportables. Podeu trobar-los cada dimecres a les 23.30 h en La2 o en el canal que RTVE té a Youtube.

Enllaços relacionats:
via: alt1040.com

Porca Misèria - S04E05 - Si és que hi ha cases d'algú

Hui, diumenge 21 d'octubre, a les 22.25 h i per TV3 una altra entrega de la série de Joel Joan.





Si és que hi ha cases d'algú
Capítol: 5
Guió: Mercè Sarrias
Una visita sorpresa crea mala maror entre el Pere i la Laia. La Natàlia no s'acaba de trobar a gust al loft del Roger i hi vol fer obres. L'Àlex i el Xavier es fan molt amics i la Maria no suporta tenir-los tot el dia ficats a casa.

L'Àlex està ficant-se en uns merders dels que veurem com eix.

Enllaç: Porca Misèria
Entrades relacionades:

dissabte, d’octubre 20, 2007

Desmotivació dels Treballadors

Segurament a alguns de vosaltres us sonaran els punts que tracta aquesta llista. Si us sentiu massa identificats amb tot això que s'explica potser que us repenseu la vostra posició en el treball.


Factors de desmotivació dels treballadors

  • Tolerar mals resultats de treballadors que penalitzen als que funcionen bé.
  • Mantindre en secret informació crítica per a l'èxit del treball.
  • Promoció d'un ambient competitiu entre treballadors.
  • Infrautilitzar les habilitats i talents dels treballadors.
  • Tractar els treballador injustament i de forma erràtica.
  • Criticar en lloc de fer crítiques constructives.
  • Reunions poc productives.
  • Objectius poc clars.
  • Regles innecessàries.
  • Permetre la política dintre de l'empresa.
  • Inflexibilitat dels caps.
A mi el que més em fot és el de "Reunions poc productives". Odie les reunions en les que no treus res en net per tal d'avançar i en canvi entre el temps d'arribar al lloc de la reunió, el temps que dura pròpiament la reunió i el temps de tornada t'ha passat el matí.

Dels altres punts també hi hauria molt que parlar però en lloc de necessitar una entrada en aquest bloc necessitaria una série d'entrades. M'ho pensaré.

via: microsiervos.com

divendres, d’octubre 19, 2007

Tots els Mòbils que Parlen Català, a ElTeumobil.cat

Elteumobil.cat és el nom de la campanya que s'impulsa des de la Generalitat de Catalunya per promoure la telefonia mòbil en català, perquè el teu mòbil parle com tu. Elteumobil.cat t'informa dels terminals que hi ha en català actualment al mercat i mitjançant quines operadores els pots adquirir.

Tot això forma part d'un conveni que va signar la Generalitat de Catalunya amb els fabricants de mòbils i les operadores per tal que qualsevol mòbil que arribe al mercat a partir de 31 de desembre de 2008 es puga utilitzar en català.

De moment el catàleg de mòbils disponible és realment ridícul, només nou. Hi hauria que guardar-se aquesta adreça per a la propera vegada que vages a canviar el mòbil i veure si el nombre de terminals disponible ha augmentat d'una manera raonable. En principi les intencions d'aquesta web són lloables, veure'm si no es queden en un llançament i prou.

Jo com sempre segueixc amb la meua política de prioritats lingüístiques: 1er català, 2on anglés i, només si no està en cap dels dos primers, 3er castellà. Normalment em quede en la segona opció.

Enllaç: elteumobil.cat
Via: vilaweb.cat

dijous, d’octubre 18, 2007

Concert Organitzat per L'Esperança Coronada a Dénia - Juan Carlos Garvayo

Hui, dijous 18 d'octubre, a l'Auditori del Centre Social de Dénia tindrà lloc el concert a càrrec del pianista Juan Carlos Garvayo, amb un programa dedicat als dos primers quaderns de Makrokosmos, per a piano amplificat, de George Crumb.

Dijous 18 d'octubre de 2007

Juan Carlos Garvayo, piano
Makrokosmos, Quaderns I i II de George Crumb
Auditori del Centre Social, 20,30H.
Entrada: 9€ - Estudiants: 6€

Si la pluja ens ho permet hi hauria que anar.

Entrada relacionada: Tardor 2007 - Esperança Coronada - Dénia

dimecres, d’octubre 17, 2007

Jocs Literaris de Jesús M. Tibau - 26é: l'equació matemàtico-literària

L'escriptor Jesús M. Tibau té un bloc anomenat tens un racó dalt del món en el que escriu comentaris de llibres, fa jocs literaris amb premis, i publica altres seccions més o menys improvisades.

La setmana passada ja vaig participar en el 25è joc literari, de viatge virtual pels Països Catalans
i hui s'acaba de publicar el 26è joc literari: l’equació matemàtico-literària. M'ha fet molta gràcia aquest joc perquè al principi no sabia per on agafar-lo però al final se m'ha encés la llumeta i ho tret de seguida.

Us deixe ací l'enigma que consisteix en resoldre aquestes incògnites i explicar breument el sentit de l’equació.


Si voleu informació de com enviar la resposta aneu a l'entrada original i seguiu les instruccions. Cada dimecres un altre joc literari.

dimarts, d’octubre 16, 2007

Organitza la Teua Taula per tal de Millorar la Teua Productivitat

Si treballes molt amb l'ordinador potser et preocupes més pel que hi ha dintre d'aquesta eina de treball que en el món real que et rodeja quan estàs treballant. Si deixes que la desorganització s'apodere de la teua taula de treball la teua productivitat es pot veure greument afectada. Per això intentaré donar-te algunes pistes per millorar aquest aspecte.

1.- Llibreta de Notes i Bolígraf. Aquestes són les dues eines més essencials. Pots considerar utilitzar altres eines més sofisticades però res és mes simple i més útil que la parella formada per una llibreta de notes i un bolígraf. Jo utilitze llibretes Moleskine però més per un tema d'estètica que per altra cosa. En tinc una menuda per a notes ràpides i una altra de més gran per a reunions.

2.- Altres Objectes que Siguen Essencials?. Clar que hi ha altres eines que pots considerar essencials però el que s'ha de fer és una llista de les que utilitzes diàriament o almenys una vegada a la setmana. Si hi ha alguna cosa que no has utilitzat en setmanes segurament no serà massa essencial.

3.- Reconsidera Totes les Teues Necessitats. Si un objecte no està en la llista que has fet en el punt 2 planteja't fins i tot la possibilitat de llançar-lo a la brossa.

4.- Només una Safata d'Entrada. Només has de tindre un lloc on han d'anar a parar totes les coses noves que arriben a la teua taula. Hauries de fer una revisió diària per a veure que has posat en aquesta safata, donar eixida a tot i deixar-la buida després de la revisió.

5.- Utilitza el Mínim de Paper. Segurament tens moltes maneres d'emmagatzemar informació en electrònic i cap necessitat de guardar papers. Pensa que si imprimeixes un document de 80 fulls i al mes canvia la versió del document si el vols tornar a tindre en paper segurament hauràs de tornar a imprimir els 80 fulls. Si així i tot encara necessites tindre algunes coses en paper organitzat un sistema de carpetes molt senzill.

6.- Productes d'Oficina. Hi ha que minimitzar també els productes d'oficina que pugues necessitar. Normalment només necessitaràs el bolígraf i la llibreta del punt 1, i potser alguns Post-It. Intenta sempre no quedar-te sense recanvi per aquestos elements mínims.

7.- La Teua Taula. Neteja completament la teua taula, no deixes res més que no siga el teu ordinador i impressora, la safata d'entrada, la llibreta de notes, el telèfon, i potser alguna planta menuda que done un toc de verd. Els productes d'oficina han d'estar en els calaixos i els pocs papers que tingues han d'estar en la safata d'entrada o en un arxivador en un calaix.

8.- Calaixos. Hi ha gent que ompli els calaixos fins a dalt. Revisa els teus calaixos, un darrere de l'altre i llença tot el que no vas a necessitar mai. Manté només les eines essencials, les del punt 2, i dedica un calaix a cada tipus d'objectes. Un calaix per als productes d'oficina, un per als arxivadors i un per als teus gadgets. No poses coses que no tenen res a veure juntes, o no trobaràs res.

9.- Les Parets. No tingues res penjat a les parets, llevat potser d'algun quadre o peça artística d'una mida reduïda. Ja pots anar traient-ho tot.

10.- La Teua Mobilitat i els Teus Gadgets. Portes molts gadgets darrere? Hauries també d'intentar reduir el nombre d'aparells que portes amb tu, considerant quins són realment necessaris. Necessites els carregadors de tots els teus aparells darrere en tot moment? Fes una pensada sobre aquest tema i deixa a casa el que no siga 100% necessari, la teua esquena t'ho agrairà.

Bé, ja t'he deixa't prou coses per tal que penses en l'espai en el que segurament passes més hores al dia.

via: Web Worker Daily

diumenge, d’octubre 14, 2007

Excursió a la Cava Arquejada des del Monestir d'Agres

Hui hem anat a fer una visita al poble d'Agres (El Comtat) per tal de pujar des del Monestir fins al Refugi del Montcabrer i veure la Cava Arquejada, passant per un fragment del PR. V-27 que va d'Agres a Cocentaina i després baixant per una pista forestal de nou a Agres.

Hem eixit de casa a les 08.00 h i després de passar per Villalonga per tal de trobar-nos amb uns amics hem fet camí cap a Agres. Hi ha 85 km des d'Ondara, i a les 09.50 h ja estàvem en el Monestir d'Agres preparats per a pujar fins el Refugi del Montcabrer, amb un desnivell de prop de 500 metres.

Monestir d'Agres

Després d'una hora i deu minuts d'anar pujant entre un bosc de pins molt bonic, i amb un desnivell bastant acceptable, hem arribat al Refugi del Montcabrer on hem esmorzat. Als cartells del PR posa que hi ha 3.1 km i que pots continuar fins arribar a Cocentaina en 6.9 km més.

Refugi del Montcabrer

A continuació hem anat a visitar la Cava Gran o Cava Arquejada, situada al sud-oest del refugi a uns 1.200 metres d'altitud. És un edifici d'alt valor per la seua tipologia i possibilitat de conservació, qualitats a les que hi ha que sumar el seu fàcil accés prop d'una ruta excursionista. La seua gran capacitat d'emmagatzemament dóna fe de la importància del comerç de la neu en la Mariola, especialment durant els segles XVII i XVIII. Va estar en plena explotació comercial fins l'any 1906 i utilitzada esporàdicament fins els anys 30.

Cava Arquejada


Detall Cava Arquejada

També hem anat a visitar una cava més menuda que hi ha molt a prop del refugi i que es diu la Cava de l'Habitació.

Cava de l'Habitació

Per tal de baixar una altra vegada cap a Agres hem agafat una pista forestal que eix del costat del refugi. La distància que hem fet ha sigut major que la de pujada però ha estat una baixada molt còmoda comparada amb la possibilitat de baixar per on havíem pujat amb les pedres mullades. De baixada hem tingut unes bones vistes del poble d'Agres.

Agres

Cap a les 13.30 h ja estàvem de nou a l'aparcament del monestir preparats per a tornar a casa després d'uns 10 km de caminada. Un agradable matí de diumenge.

Porca Misèria - S04E04 - Una vida avorrida

Hui, diumenge 14 d'octubre, a les 22.25 h i per TV3 una altra entrega de la série de Joel Joan.

Una vida avorrida
Capítol 4
Guió: Núria Furió
La Laia ha de posar pau entre els becaris i l'Ester. El Pere pensa que la Dolors li té mania perquè no li explica res personal. L'Àlex busca feina. El Roger demana a la Natàlia que visquin junts.

La setmana passada el millor va ser la sessió de psicoteràpia que va tindre el Pere amb el lampista nan. Mira que n'és de covard el Pere.

Enllaç: Porca Misèria
Entrades relacionades:

dissabte, d’octubre 13, 2007

Euronews publica un canal a Youtube amb el seu espai No Comment

Recorde que les peces que apareixen en aquest espai 'No Comment' de la televisió de notícies Euronews eren un dels meus continguts favorits en les temporades que una televisió local de la zona de la Marina Alta punxava aquesta cadena quan no tenien programació pròpia per a emetre.

Sempre he pensat que aquest espai és una bona manera de trencar les barreres idiomàtiques i em sembla que a altres televisions de notícies com CNN+ també tenen algun espai semblant.

Ara podem trobar aquestos retalls d'aproximadament un minut que no tenen veu en off en aquest canal de Youtube. Podrem triar entre unes 200 peces però amb el temps Euronews té la intenció de pujar totes les peces que ha produït des de que va començar a emetre cap allà l'any 1993.

Ací teniu el vídeo promocional d'aquest canal de Youtube que dura 3 minuts i 10 segons.




enllaç: No Comment TV
via: vilaweb.cat

Breve historia de Japón

Breve historia de Japón. Mikiso Hane.
Alianza Editorial. ISBN 84-206-5566-X. Castellà.

Aquest llibre ens ofereix una visió general dels esdeveniments que han passat a Japó mitjançat l'anàl·lisi, no sols dels aspectes polítics i econòmics, sinó també en els temes socials, culturals i intel·lectuals més interessants.

El llibre es centra sobretot en els segles XIX i XX, és a dir, el final del shogunat Tokugawa, l'era Meiji, la II Guerra Mundial i la postguerra. Pels períodes anteriors passa d'una manera bastant superficial com si la història d'un país es poguera entendre només explicant els darrers dos segles.

És impressionant com Japó ha passat d'un país completament tancat a l'exterior, amb la política de sakoku, a ser la segona economia mundial. Sorprén també la crueltat que demostraven els japonesos amb els seus veïns xinesos i coreans fins l'extrem de quasi ni considerar-los humans.

El paper de la dóna dintre la societat japonesa també ha evolucionat molt durant els segles i Japó va passar de ser una societat matriarcal, a ser-ne una on la dóna no tenia cap importància després i en l'actualitat a ser una societat moderna amb igualtat teòrica entre els sexes.

Molt interessant veure també com ho van passar de malament els moviments comunistes i socialistes en el moment en que aquestes polítiques estaven més de moda a nivell internacional a principis del segle XX. El govern va decidir exterminar qualsevol formació que tinguera una mínima inclinació cap a l'esquerra i no els va deixar alçar cap. Fins després de la II Guerra Mundial amb l'arribada de la democràcia les corrents d'esquerra van estar absents de la vida política japonesa.

La reconstrucció del país després de la II Guerra Mundial és un dels períodes més interessants de la història de Japó perquè es veu la determinació de tot un país per eixir endavant després de la gran tragèdia per la que havien passat. Com diríem per ací van posar 'el cabet a la feina'.

Un llibre recomanat com a punt de partida per a submergir-se en la història de Japó però que es queda curt en el moment que vols endinsar-te en algun període concret.

Seté llibre de 2007

Llibres 2007
  1. Dublineses
  2. Esmond en la India
  3. Primera nieve en el monte Fuji
  4. Kafka on the Shore
  5. Jpod
  6. Estados fallidos - El abuso de poder y el ataque a la democracia

divendres, d’octubre 12, 2007

En breu: Pluja i Fang

Cada gota de pluja fa el seu fang.

- refrany

dimecres, d’octubre 10, 2007

Vietnam - Ho Ian - Dies 07 - 08

DIA 07

El dia que anàvem a agafar per primera vegada un avió a Vietnam. Ja era dimarts 8 de maig.

Desdejuni amb calma a l'hotel i trasllat a l'aeroport de Tan Son Nhat per tal d'agafar el vol de Ho Chi Mihn City fins a Danang. Molt bé Vietnam Airlines amb el seu Airbus A320 i les seues hostesses amb vestit tradicional vietnamita, l'Ao Dai. Va ser un viatge molt agradable amb aigua per a beure i un entrepà de menjar, molt millor que el vol d'Air Europa de València a París. A l'arribar a l'aeroport de Danang (ací és on estava la base nord-americana més gran durant la guerra i era el que posava en la gorra de Magnum) estava esperant-nos un transport privat que ens va acostar els 30 km que hi havia de distància fins a Ho Ian. El xofer no parlava ni una paraula d'anglés però tampoc li feia falta.

Vàrem anar a parar a un hotel d'inspiració xinesa en la part nord de Ho Ian però a 10 minuts caminant del centre històric on estava tot el moviment. Després de descansar un poc vàrem anar a fer una volta pel costat del riu i la veritat que Ho Ian és una ciutat molt bonica. Aprofitarem per a sopar en un restaurant al costat del riu un peix a la brasa sobre fulls de plàtan.


DIA 08
Dia per tal d'explorar Ho Ian amb calma. Ja era dimecres 9 de maig.

Vàrem fer una ruta a peu per a la que compraves un tiquet en qualsevol de les oficines de turisme i anaves visitant temples, pagodes i cases singulars. Ho Ian ha estat declarada per la UNESCO com a Patrimoni Històric de la Humanitat i és una ciutat molt tranquil·la. Fins i tot el trànsit a motor, un dels grans problemes de Vietnam, està restringit durant determinades hores en els carrers del centre, i la veritat és que s'agraeix molt.


També vàrem passar pel mercat que hi havia al costat del riu on la gent comprava i venia tota classe de productes, verdures, peix, carn, tèxtil...


La caminada va estar molt bé i va durar quasi tot el matí amb una parada en una casa que estava més endavant del Pont Japonés on ens van intentar vendre productes de seda i altres coses per a turistes. El somriure de la nostra guia dins la casa va anar esvaint-se segons se n'adonava que no anàvem a comprar-li res.

Vàrem dinar i sopar en un parell de restaurants al costat del riu. Molt bé el menjar local, si aneu mai a Ho Ian demaneu Cao Lau, i fins i tot la cervesa local.


El poble dóna per a molts passejos pel casc antic i pels voltants del riu, i a més la nit encara és més tranquil·la que el dia. La veritat és que s'agraeix la calma de Ho Ian per contrast amb la bogeria de Ho Chi Mihn City.

Entrades relacionades:

dimarts, d’octubre 09, 2007

En breu: Paciència

Si vols escalfar una roca simplement seu damunt d'ella durant 100 anys.

- refrany japonés

via: kirai - Un geek en Japón

L'Ham de Foc a Dénia

Ahir vaig estar al concert que el grup L'Ham de Foc va fer a la Plaça del Convent de Dénia. Dir que ens vàrem estirar un poc amb el sopar i vàrem arribar quan ja el concert portaria unes quantes cançons.

Havia sentit cançons d'aquest grup per un parell de CDs del grup que volten per casa però no els havia vist mai en directe. La veritat és que l'espai de la Plaça del Convent deu ser molt difícil de sonoritzar perquè en general el so del concert era bastant regular. Segons la gent de la meitat cap a endavant del pati de cadires anava cansant-se se n'eixien cap a la part del darrere i fins i tot alguns abandonaven la plaça.

No es pot dir que l'actuació del grup captara massa l'atenció de la gent que teníem pels voltants perquè era inusual el nombre de persones que estaven de tertúlia mentre el grup anava tocant. Es veu que les demostracions vocals de la cantant i els seus balls no eren capaços de captar l'atenció d'aquestos tertulians de concert.

L’Ham de Foc és un grup que comença l’any 1998 a donar les primeres passes sorprenent a crítics i públic per la seua forta personalitat. Des d’aleshores han enregistrat tres discs de música preciosista basada en la seua ppia tradició i oberta a la resta del món modal, des de la música medieval occidental a la de l’Orient Mitjà o la de la Mediterrània Oriental, amb els instruments originals de cadascuna d'aquestes cultures i un so íntegrament acústic encara que no exempt de contundència.

La formació actual de L'Ham de Foc és la següent:
  • Mara Aranda: veu, tanpura, trompa marina, didgeridoo
  • Efrén López: rubab, ud, baglama, langeleik, viola de roda, llaüt medieval, tar
  • Diego López: zarb, bendir, riq, davul, darbuka, pandereta
  • Eduard Navarro: dolçaina, gralla, llaüt, moraharpa, xeremia, gaida, mizmar, clarinet de canya
  • Constantino López: cittern, ud, baglama, mandola
  • Hristos Barbas: ney, kaval, flautes del renaixement
  • Juan Manuel Rubio: arpa, santur, viola de roda, baglama
  • Osvaldo Jorge: tabla, ghatam, redoblant, davul, càntir, bendir, riq
La discografia del grup inclou els següents títols:
  • "U" (Sonifolk, 1999)
  • "Cançó de dona i home" (Sonifolk, 2002)
  • "Cor de Porc" (Galileo, 2005)
També treballen en un projecte paral·lel anomenat Aman Aman dedicat exclusivament a la recuperació del repertori dels jueus sefardites i del que ja tenim el primer disc disponible "Aman Aman, Música i cants dels jueus sefardites dÒrient i Occident" (Galileo, 2006).

Espere poder veure'ls alguna altra vegada en unes condicions de sonoritat i respecte per part del públic millors.

Enllaç: L'Ham de Foc

diumenge, d’octubre 07, 2007

Presentació del Llibre "Els Valencians d'Algèria" a Ondara

Demà, dilluns 8 d'octubre a les 20.30 h, al Saló d'actes de la Casa de Cultura d'Ondara, tindrem l'acte de presentació del llibre

“Els Valencians d’Algèria”

de l'Editorial Bullent.

L’acte comptarà amb la presència dels autors del llibre, Àngela-Rosa Menages i Joan Lluís Monjo.

Àngela Rosa Menages Menages (Hussein-Dey (Alger), 1957). És llicenciada en Filologia Romànica i en Filologia Catalana i acabà els cursos de Doctorat a la Universitat d'Alacant (1995). Treballa a l'IES la Malladeta de la Vila Joiosa com a professora de valencià.

Joan Lluís Monjo Mascaró (Tàrbena (Marina Baixa), 1968) és llicenciat en Filologia Clàssica, Filologia Catalana i Filologia Occitana. Actualment exerceix de professor d'ensenyament secundari a l'IES Mutxamel. S'ha dedicat a la investigació de la cultura popular, la dialectologia catalana i la història moderna i, a més de diversos articles editats en revistes especialitzades, és coautor de tres llibres. Forma part del grup de recerca de la cultura popular "Grup Alacant" i de l'equip redactor de la Revista Valenciana de Folklore.


enllaç: Els Valencians d'Algèria

Trucs Interessants de l'Ordre man

L'ordre més referenciada i possiblement la més utilitzada en qualsevol distribució Linux és man, la qual et deixa veure les pàgines del manual de qualsevol altra ordre. Ací tenim un parell d'usos d'aquesta ordre un pèl desconeguts però molt útils, ja que et deixen marcar una posició dintre de la pàgina, i també provar una ordre que has trobat en el manual sense haver de tancar la pàgina.

Truc #1: Marcar una posició

L'ordre man utilitza la utilitat less per tal de mostrar les pàgines del manual en la pantalla. Quan estàs llegint una pàgina del manual bastant llarga et pot interessar marcar algun aspecte interessant que possiblement si no marcares després oblidaries.

Mentre estigues llegint la pàgina pots prémer la tecla m seguida per qualsevol altra lletra per tal de marcar la posició en la pàgina. Podràs tornar a aquesta posició de la pàgina simplement prement ' (cometa simple) seguida per la lletra anterior. Pots marcar diferents posicions dintre de la pàgina utilitzant una lletra diferent per a cada posició. Pots utilitzar només lletres de l'alfabet però com que diferencia entre majúscules i minúscules (case sensitive) tens el doble de possibilitats.

Les posicions que marques només seran recordades durant la sessió actual, el que significa que si tanques la pàgina man les posicions es perden. També si utilitzes per segona vegada una lletra per a marcar una posició la primera marca amb eixa lletra desapareix.

Suposa que has saltat de la posició marcada amb a a la posició marcada amb q, una distància de 10 línies. Aleshores saltes a la posició marcada amb t 30 línies més endavant, i després a la posició p 5 línies encara més endavant. Quan escrigues ' ' (dues cometes simples) saltaràs a la posició que haja significat un desplaçament de línies més gran. Això vol dir que acabaries en la posició t, ja per tal d'arribar a t t'has mogut 30 línies.

Com que en realitat el que estem utilitzant és la utilitat less pots utilitzar tot el que s'ha explicat ací mentre llegeixes qualsevol arxiu amb aquesta ordre i no solament les pàgines de man.

Truc #2: Provant ordres des de dintre de man

Un altre aspecte interessant de man és que pots prémer ! en qualsevol moment per tal de provar una ordre sobre la que acabes de llegir. Això et permet executar l'ordre sense haver de tancar la pàgina de man o haver d'obrir una altra terminal. Una vegada que has provat l'ordre s'ha de prémer la tecla de retorn i tornaràs a estar en el mateix lloc que abans.

Una altra vegada això funciona perquè en realitat estem fent servir la utilitat less. Aquestes ordres utilitzades en less, tal com es descriu en la seua pròpia pàgina man (autoreferència!), estan basades tant en la utilitat more com en l'editor de textos vi. El truc de l'exclamació el pots utilitzar dintre de vi. Prova-ho: obre un fitxer en l'editor vi, aleshores pressiona : seguit per ! i escriu ls -l.

El truc de l'exclamació ens fa la vida més fàcil al reduir el nombre de clics del ratolí o tecles que piquem en el teclat per tal de provar una ordre i continuar llegint la seua pàgina man.

via: Linux.com

Porca Misèria - S04E03 - La síndrome d'Estocolm

Hui, diumenge 7 d'octubre, a les 22.25 h i per TV3 una altra entrega de la série de Joel Joan.

La síndrome d’Estocolm
Guió: Mercè Sarrias
El Pere ha d'acceptar la presència d'una altra guionista. La Laia busca un nou investigador. El Sergi li demana a la Sònia de treballar junts. La Maria no vol que l'Àlex sàpiga que el Xavier viu amb ella.

dissabte, d’octubre 06, 2007

Waking Life

Waking Life (2001) de Richard Linklater

Els somnis, què són? Un escapament de la realitat o la realitat mateixa?. Waking life segueix el somni d'un home i el seu intent per tal de diferenciar entre la vida conscient i el món dels somnis. Mentre intenta descobrir una manera de despertar-se va trobant-se molta gent en el seu camí. Alguna de la gent que es troba simplement el porten cap a escenes sense sentit, altres intenten respondre preguntes existencials i sobre el misteri de la vida. Durant la pel·lícula l'espectador es transforma en el personatge principal i el somni passa a ser el seu somni. La pregunta és: podem controlar els nostres somnis?. Què ens diuen sobre la nostra vida? I sobre la mort?. La pel·lícula no contesta totes aquestes preguntes però ens inspira per tal que intentem nosaltres mateixos trobar-les.

Aquesta no és una pel·lícula per a anar a veure amb el teu fill de 5 anys un diumenge per la vesprada en un cine de monges, encara que estiga feta amb una tècnica d'animació. Només l'acabes, la pel·lícula demana una segona visió perquè les coses passen tan ràpid que és molt difícil veure-la com una obra en conjunt, encara que els fragments en que la podem dividir són molt interessants un a un. Ja estic buscant un forat en la meua agenda per a poder veure-la una altra vegada.

Richard Linklater i les seues pel·lícules que normalment passen en 24 hores són una aposta quasi segura que et trobaràs una pel·lícula amb la que no perdràs el temps. Aquest director autodidacta va aparéixer en l'escena del cinema independent nord-americà cap a principis dels anys 90 i des d'aleshores no ha deixat de fer pel·lícules.

A part dels valors intrínsecs d'aquesta pel·lícula, només per la seua singularitat valdria la pena veure-la. 7 sobre 10.

Setena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007
  1. Joyeux Noël
  2. Bad Santa
  3. Azuloscurocasinegro
  4. Next of kin
  5. Address Unknown
  6. El Arco [Hwal]

divendres, d’octubre 05, 2007

Nou Maneres de Fer Més Productiu el Teu Ratolí

Tinguem en compte el petit ratolí. Fins i tot el seu nom ens porta a pensar en alguna cosa petita i sense importància. En els anys 80, on la gent s'apanyava amb la línia de comandes, molts deien que el ratolí només seria un element temporal en tot el món de les interfícies d'usuari. I així i tot, si tens un ordinador a casa, segurament et passes més temps amb el ratolí que amb cap persona del teu entorn.

Anem a veure nou maneres de fer més potent el teu ratolí. Segurament no t'hauràs llegit mai les instruccions que venen amb el teu ratolí i per tant alguna d'aquestes recomanacions et sorprendran.

Selecciona Ràpidament Línies de Text i Paràgrafs. Si fem diversos clics en una successió ràpida podem aconseguir diferents efectes en diferents aplicacions. Primer, ves a una pàgina web, posa el cursor dins una paraula, i fes clic amb el botó esquerra del teu ratolí dues vegades en successió ràpida. Això probablement selecciona la paraula completa. Ara, posa el cursor en el mig d'una altra paraula i fes clic tres vegades en successió ràpida. En una pàgina web això selecciona tota la línia en la que et trobes. A continuació, ves a un document, per exemple un document de Microsoft Word, posa el cursor en el mig d'un paràgraf, i fes clic tres vegades en successió ràpida. Això selecciona el paràgraf complet. Si prems Supr després d'aquest triple clic haurà eliminat tot un paràgraf en un tres i no res.

Movent-nos Horitzontalment. Si el teu ratolí té una roda de desplaçament, possiblement no siga només per a desplaçament vertical. Per a molt ratolins amb roda de desplaçament pots prémer la tecla Majus per a desplaçar-te horitzontalment, o anar endavant o endarrere entre pàgines web que estigues veient.

Utilitza la Roda de Desplaçament en les Teues Aplicacions d'Ofimàtica. Molts usuaris que tenen un ratolí amb una roda de desplaçament la utilitzen per a moure's ràpidament amunt i avall mentre utilitzen un navegador, però molt pocs l'utilitzen en aplicacions com processadors de textos o fulls de càlcul. Principalment si fas molts documents grans en Word o Excel hauries de provar a moure't amb la roda de desplaçament dintre d'aquestos documents. És especialment útil si treballes amb fulls de càlcul molt grans.

Augmenta la Mida del Text i dels Gràfics. Tens els ulls cansats al final del dia? Si el teu ratolí té una roda de desplaçament la pots utilitzar fàcilment per tal d'augmentar la mida del text i els gràfics en una pàgina web, en un full de càlcul, o en un document qualsevol. Per tal de provar això ves a una pàgina web, prem la tecla Ctrl i mou la roda de desplaçament del teu ratolí cap a baix. La informació en la pàgina augmentarà la seua mida. Prem la tecla Ctrl i mou la roda de desplaçament cap amunt per a tornar a la mida normal. Aquest truc és molt útil per a quan estàs fent una presentació i la gent no es capaç de veure el que estàs mostrant, o quan estàs mostrant alguna cosa en la pantalla d'un portàtil.

Usuaris de Mac: Desplaçat Entre les Teues Aplicacions. Si ets un usuari de Mac, prem la tecla Command i després la tecla Tab per tal de mostrar les aplicacions que estan corrent. Utilitza la roda de desplaçament per tal de moure't entre les aplicacions. Solta la tecla Command i hauràs arribat a l'aplicació que volies.

Qui Necessita la Roda de Desplaçament?. Sabies que fent clic en la roda de desplaçament del teu ratolí pots arribar a una interfície completament diferent?. Per tal de provar això ves a una pàgina web, posa el cursor en el mig de la pàgina i aleshores prem la roda de desplaçament. El teu cursos canviarà de forma, i podràs moure't verticalment i horitzontalment només movent el ratolí. Fes clic una altra vegada a la roda, o a un dels botons del ratolí, per tal de tornar al mode normal. Això també funciona en les teues aplicacions d'ofimàtica.

Obre una Nova Pestanya en un Navegador amb Pestanyes. Si utilitzen un navegador amb pestanyes, fes clic en la roda de desplaçament una vegada per tal d'obrir un enllaç en una nova pestanya.

Utilitza Mouse Gestures en Firefox. Si vols esdevenir realment un usuari avançat del teu ratolí, et recomane que utilitzes l'extensió de Firefox Mouse Gestures. Et permet executar comandes habitual com anar endavant/endarrere, tancar una pestanya, obrir-ne una de nova, i només amb un gest del ratolí fet sobre la pàgina web en la que estigues, sense necessitat d'anar a la barra de ferramentes o al teclat. Jo fa molt de temps que utilitze aquesta extensio i estic molt content.

Actualitza't a un Ratolí Millor. Com ja vaig fer jo fa un temps amb l'adquisició d'un Logitech VX Revolution. També podries mirar un Logitech MX Revolution o fins i tot el Ferrari dels ratolins, un Logitech MX Air.

Hi ha moltes més coses que es poden fer amb el ratolí i tot dependrà també del software que et proporcione el fabricant.

via: Web Worker Daily

dimarts, d’octubre 02, 2007

Vietnam - Cu Chi - Dia 06

DIA 06

Una altra vegada a matinar i d'excursió de mig dia als túnels de Cu Chi. Ja era dilluns 7 de maig.

Els túnels de Cu Chi són una xarxa immensa de túnels baix terra que ens trobem al districte de Cu Chi de la ciutat de Ho Chi Minh, i són només una part d'una xarxa de túnels molt més gran que cobreix tot el país. A aquestos túnels es van dur a terme moltes campanyes militars durant la Guerra de Vietnam, i van ser la base d'operacions per a l'Ofensiva Tet l'any 1968.

Els túnels van ser utilitzats com a amagatalls durant els combats, encara que també els van utilitzar com a rutes d'abastiment i comunicacions, hospitals, llocs on amagar les armes o simplement com a habitatges per a la tropa. El paper d'aquestos túnels en la retirada de la guerra dels americans no s'ha de menystenir.

Va ser el primer dia que va ploure i el viatge de només 30 km nord de Ho Chi Minh va durar pràcticament 2 hores. El nostre guia no devia de pesar més de 40 Kg i ens va anar contant la història dels túnels de camí. Una vegada vàrem arribar ens va fer una explicació teòrica de com funcionaven els túnels i després ja ens va portar sobre el terreny.


Plovia un poc però s'hi podia estar sense cap problema. Alguna gent va comprar impermeables a l'entrada i nosaltres ens vam apanyar amb la roba que ja portàvem. Una vegada dins el complex dels túnels el guia ens va demostrar com de menuts eren els forats pels que s'accedia.



Després vam anar continuant el circuit amb una exposició dels diferents paranys que utilitzaven els vietnamites per tal de dissuadir els americans d'intentar buscar les entrades als túnels. La veritat és que esgarrifava un poc veure aquestes trampes que segur van matar molta gent.



Més endavant hi havia un tram de 90 metres de túnels que podies visitar però nosaltres no van entrar perquè 80 cm d'ample i 120 cm d'alt no es pot dir que siga molt espaiós, i això que aquestos túnels estaven preparats per als turistes perquè els autèntics encara eren més estrets.

Ens van donar un té i un poc de fruita cap a les 12.00 h i després camí de tornada cap a Ho Chi Minh amb la pluja com a acompanyant. La vesprada la vam tindre lliure per a fer un tomb per Ho Chi Minh i acabar d'acomiadar-nos d'aquesta ciutat.

Entrades relacionades: