diumenge, de setembre 30, 2007

Porca Misèria - S04E02 - No som herois

Hui, diumenge 30 de setembre, a les 22.20 h i per TV3 una altra entrega de la série de Joel Joan.

No som herois

Guió: Núria Furió
La sitcom corre el risc d'enfonsar-se i el Pere ha de reescriure un capítol. La Laia comença a fer de cap de departament i intenta compaginar la feina d'investigació amb la de gestió. El Roger s'ofereix a ajudar la Sònia per tenir cura del Biel.

Enllaç: Porca Misèria
Entrades relacionades: Porca Misèria - 4rta Temporada

dissabte, de setembre 29, 2007

Volant per l'espai


Bruce McCandless II va establir un rècord al separar-se uns cent metres de la bodega de càrrega del transbordador espacial Challenger. En aquesta fotografia podem veure a l'astronauta utilitzant una Unitat de Maniobra Pilotada (o MMU, de les seues inicials en anglés), que permet flotar lliurement a l'espai. McCandless i Robert Stewart, tots dos astronautes de la NASA, van ser els primer humans en realitzar un passeig espacial sense ancoratges. Aquesta fita va succeir durant la missió 41-B del transbordador espacial l'any 1984 .

El funcionament de les MMU es basa en soltar raigs de nitrògen, i el seu ús s'amplia al llançament i la recuperació d'alguns satèl·lits. El seu pes en la superfície de la Terra arriba a 140 kg, però (igual que qualsevol altra cosa) a l'entrar en òrbita es torna lleuger com una ploma. Tanmateix, a partir de l'accident del Challenger l'any 1986, les MMU foren substituïdes per motxilles de propulsió SAFER.

Crèdits: STS-41B, NASA

via: observatorio.info

Estados fallidos - El abuso de poder y el ataque a la democracia

Estados fallidos. Noam Chomsky.
Ediciones B. ISBN 978-84-666-3192-1. Castellà.

Amb la claredat d'idees que el caracteritza, Noam Chomsky ens porta amb aquest llibre una crítica sense pal·liatius al govern de George W. Bush.

Acusa d'una manera documentada a l'actual govern de la primera superpotència mundial d'imposar als altres estats d'una manera severa el dret internacional, els tractats i les regles d'ordre mundial, però tot això es descarta com a irrellevant quan es tracta d'aplicar-ho als propis Estats Units.

Chomsky utilitza el cas d'Iraq per tal d'anar recollint evidències de les seues teories al llarg de tot el llibre, encara que Afganistan, Panama, Israel i altres països també són anomenats.

Parla també del concepte, introduït pel govern dels Estats Units, d'estat facinerós, un estat que pot atacar amb armes nuclears i manté el terrorisme internacional. Normalment la política d'Estats Units envers aquestos països sol veure's afectada per 'amnèsies temporals' segons els interessos del moment. Aquestos estats que són marcats ara amb aquest qualificatiu són els mateixos que en altre moment el govern d'Estats Units va contribuir a armar, com per exemple Iraq, Iran i Afganistan.

El lingüista acaba identificant en els propis Estats Units algunes de les característiques d'un estat fallit. La falta de capacitat o voluntat per tal de protegir els seus ciutadans de la violència i fins i tot de la destrucció, la de considerar-se fora de l'abast del dret internacional i la de no preocupar-se pel dèficit democràtic en les institucions del país.

Una curiositat és que al llarg d'un llibre que té més de 300 pàgines i en el que no es para de parlar d'Iraq el nom de José María Aznar només apareix una vegada quan el de Tony Blair i els seus ministres té una presència quasi constant. Una mostra més de la manera com es va veure des dels Estats Units el recolzament del govern espanyol del moment en l'inici de la guerra a Iraq.

Si agafarem aquest llibre i el deixarem caure en un carrer d'una ciutat de centre profund d'Estats Units es pensarien que aquesta obra és una obra de ficció, perquè l'aïllament informatiu al que estan sotmesos aquestos ciutadans pot arribar a extrems que per a un europeu semblarien impensables.

Si voleu tindre més informació de tot el que ha passat per tal que tinguem un Iraq, un Israel i un Afganistan com els que tenim hui no deixeu de llegir aquest llibre.

Sisé llibre de 2007

Llibres 2007
  1. Dublineses
  2. Esmond en la India
  3. Primera nieve en el monte Fuji
  4. Kafka on the Shore
  5. Jpod

dijous, de setembre 27, 2007

Cinc frases - Una manera de tractar amb els emails

El Problema
Els correus electrònics costen molt de respondre, i per tant la nostra bústia d'entrada es col·lapsa quan en rebem molts.

La Solució
Tracta tots els teus correus electrònics com si foren missatges SMS, utilitzant un nombre determinat de caràcters per a contestar. Com que costa molt comptar caràcters, comptarem frases.

Cinc frases és una política personal que diu que tots els missatges de correu electrònic els hem de contestar amb cinc frases o menys sense tindre en compte l'assumpte o el destinatari. Així de simple.


Enllaç: five.sentenc.es

dimecres, de setembre 26, 2007

El Arco [Hwal]

El Arco [Hwal] (2005) de Ki-duk Kim

Un vell pescador viu en mig de la mar amb una xica a la que va recollir quan era menuda. El vell pescador espera que ella compleixca els 17 anys per tal de poder casar-se. Mentre, prepara l'aixovar i la protegeix contra els homes que venen a pescar al seu vaixell i intenten apropar-se massa a ella. La seua única forma de protegir-la és disparant un arc, un arc que també li serveix per tal d'endevinar el futur i com a instrument musical. Un dia un grup de pescadors arriba al vaixell i entre ells un jove universitari. El xic i la xica s'enamoren, i el vell pescador sap que el seu somni ha arribat a la fi.

És una de les pel·lícules més estètiques de Ki-duk Kim, on els diàlegs de veritat sobren. Els dos protagonistes principals no necessiten les paraules per tal de comunicar-se i només parlen els estranys que arriben al seu món. El únics escenaris de tota la pel·lícula són el vell vaixell de pesca i la mar blava.

Cine poètic en el seu estat més pur, encara que hi haja alguns contrapunts de violència. Per a veure després d'un dia de feina en el que has arribat al límit. 8 sobre 10.

Enllaç: El arco (Golem)

Sisena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007
  1. Joyeux Noël
  2. Bad Santa
  3. Azuloscurocasinegro
  4. Next of kin
  5. Address Unknown

dimarts, de setembre 25, 2007

En breu: Memory is RAM

Jen: Keep the conversation about things that would interest everybody. You know, nothing about memory or RAM.
Moss: Memory is RAM. Oh dear!

- The IT Crowd, S02E04

Vietnam - Delta del Mekong - Dies 04 - 05

DIA 04

Era hora d'eixir de la gran ciutat i anar-nos-en a passar el cap de setmana al Delta del Mekong. Dissabte 5 de maig ens varen llevar matinet per a agafar un bus cap al sud i passar la resta del dia de camí cap a Cantho. El guia va resultar ser un xic jove que sabia fer perfectament la seua feina i no va ser massa pesat.

Va ser una alleujament eixir de la ciutat però les carreteres d'aquesta part del país fan por. La circulació era caòtica encara que les limitacions de velocitat a Vietnam fan que la marxa siga molt lenta. Per exemple, un autobús no pot anar a més de 70 km/h i el que li espera si no ho compleix són uns 100$ de multa, una quantitat desorbitada en aquest país.

Poc abans de l'hora de dinar, estant ja relativament prop de Cantho, ens van portar a passejar amb barca pel braços del delta i vàrem dinar al costat d'uns horts en una de les illes.


La vesprada va continuar amb passejos pel delta on ens van mostrar una fàbrica de productes derivats del coco. Aquesta fàbrica estava completament preparada per als turistes amb la seua boa i tot inclosa. El nostre guia se la va posar al coll i la va oferir a la gent per a que es fera fotos amb ella. E. s'ho mirava des de la distància.


Després d'anar canviant de barca i caminar pel mig dels horts férem una aturada per tal de fer-nos un té amb mel, amb les abelles a tocar d'on seiem.

Finalment, vàrem tornar al bus per a fer el trajecte que ens separava del lloc on anàvem a passar la nit: Cantho. Després de passar un pont gegant fet per australians i agafar un transbordador arribàrem a Cantho. L'hotel era portat per gent xinesa i en el moment d'arribar estaven cel·lebrant una boda.

Per tal de demostrar que tots viatjàvem amb la mateixa guia cap a les 8 de la nit ens vàrem trobar tots els de l'autobús en un mateix restaurant amb unes vistes al riu impressionants i un menjar de qualitat. Després de sopar, a dormir que a l'endemà a les 6 del matí havíem d'estar preparats per anar al mercat flotant.


DIA 05

Com que la calor anava a ser forta eixe diumenge 6 de maig a les 6 del matí ja estàvem en el lloc de reunió dutxats i desdejunats. Anàvem a visitar el mercat flotant de Cai Rang. La gent de més amunt del delta baixava tots els dies a aquest mercat amb els seus productes ben matinet per tal de vendre'ls. L'activitat ja era total a les 6 i mitja del matí quan vàrem arribar i les paradetes d'un mercat que hi havia a la vora ja estaven operatives 100%.


Encara que la veritable activitat estava en els vaixells ancorats en el riu. Tota classe de productes agrícoles estaven disponibles i cada vaixell teniu una canya en la seua part més alta amb una mostra del producte que venia. Així els compradors podien acostar la seua barca sabent que es trobarien.


Després d'una visita a una fàbrica de tractament d'arròs, i a una altra on feien els fideus d'arròs vàrem agafar el camí de tornada a Ho Chi Minh, camí que ens va costar tota la vesprada de recórrer enmig d'un embús encara més gran que el que vàrem tindre al vindre cap al sud. Aquella nit ja dormírem a Ho Chi Mihn, on ens tenien guardades les nostres motxilles.

Entrades relacionades:

House - 4rta Temporada

Estem en plena voràgine d'estrenes de séries a les cadenes d'EEUU i hui, dimarts 25 de setembre, li toca a House, i la seua 4rta temporada a la FOX. Ací la podrem veure en estrena en la cadena FOX de Digital+ i un poc després en la cadena en obert Cuatro. La tercera temporada es va acabar amb els col·laboradors de House fugint del vaixell com rates. "Personalment, no puc creure que haja tingut els mateixos tres empleats durant tres anys", House dixit.

House és una série de metges encara que no una 'típica' série de metges, perquè en les seues trames es resolen misteris on la malaltia és la roïna i l'heroi és un metge controvertit i irreverent que no confia en ningú, i menys en els seus pacients. Encara que siga una série de metges recorda els relats del detectiu que va crear Arthur Conan Doyle: Sherlock Holmes. Es poden trobar molts paral·lelismes entres aquestos dos personatges només que ens hi dediquem una miqueta.

Al començament de la 4rta temporada House es troba sense equip de treball que el puga ajudar en els seus peculiars casos, i Cuddy i Wilson insisteixen en que contracte nous companys de feina. Després de 40 candidats per als llocs que hi ha vacants en l'equip, un grup de cinc metges resulten finalistes i segueixen competint per les cobejades places.

Acaben de remodelar la seua pàgina web de cara a l'estrena de la nova temporada i la veritat és que han fet una bona feina. Bé, encara que nosaltres no la podrem veure tan aviat com als EEUU ja farem per a aconseguir-la amb la menor demora possible.

Enllaços: House (Viquipèdia), House (IMDB)

dilluns, de setembre 24, 2007

En breu: No hi ha res perdut

Nada está perdido si se tiene el valor de proclamar que todo está perdido y hay que empezar de nuevo.

Heroes - 2ona temporada

Aquesta nit, dilluns 24 de setembre, comença a EEUU la 2ona temporada de Heroes. La série l'emet la cadena NBC i va tindre una primera temporada amb molt d'èxit. Ací la vàrem poder veure primer en la cadena SciFi de Digital+ i amb un poc de retard en les cadenes autonòmiques com TeleMadrid, TV3,... La vaig agafar just del principi en SciFi i vaig intentar no perdre'm ni un capítol perquè la veritat és que està molt ben feta, i és molt difícil trobar una série de ciència-ficció que no caiga en els tòpics i estiga ben produïda.

Heroes es un drama èpic que retrata les vides de persones ordinàries que descobreixen que tenen habilitats extraordinàries, tals com telepatia, volar i capacitat per a canviar el continu espai-temps. Hauran d'aprendre a conviure amb els seus poders, a conéixer-los i a dominar-los. Aquestos individus no sols salvaran el món, sinó que el canviaran per a sempre.

Els nostres personatges deuen enfrontar-se amb diverses organitzacions i misteriosos personatges molt interessat pels seus poder, que volen investigar i obtenir a qualsevol preu, i al mateix temps deuran unir-se per tal d'aconseguir el seu objectiu final: salvar el món.

En el primer capítol de la segona temporada conéixerem el destí de Peter, Nathan i Matt després de l'enfrontament que varen tindre amb Sylar en l'últim episodi de la primera temporada. Mentre tots els altres intenten seguir endavant, una nova i sinistra força comença a perseguir i assassinar 'herois'. Amb la seua família amagant-se al sud de Califòrnia, H.R.G. i Claire intenten viure sense alçar sospites... una cosa més fàcil de dir que de fer.

Per altra banda Hiro, després d'aparéixer en el Japó feudal, es troba amb el seu heroi Takezo Kensei. I els bessons Maya i Alejandro Herrera intenten creuar la fronter amb EEUU des de Mèxic, amb l'esperança que algú els puga ajudar amb les seues 'mortals' habilitats.

Una altra de les novetat és que tindrem a la nostra detectiu adolescent favorita Kristen Bell, alias Veronica Mars, treballant en Heroes a partir del 3 o 4 capítol, fent un personatge anomenat Elle. Claire ja no serà l'única rossa adolescent de la série.

Bé, hi haurà que començar a planificar-se a veure com podem seguir aquesta segona temporada de Heroes.

Enllaços: Heroes Spain, Heroes - NBC Official Site, Heroes (IMBD)

diumenge, de setembre 23, 2007

En breu: Salva l'animadora, salva el món

Save the cheerleader, save the world.

- Hiro Nakamura, Heroes

Sherlock Holmes a la xarxa

La veritat és que no havia llegit quasi res de Sherlock Holmes fins que em vaig trobar en un país estranger, amb un accés limitat a llibres en anglés i molt poc on triar. Però haig de dir que em va agradar molt llegir en aquells moments uns quants reculls d'històries de Sherlock Holmes. Ara 11 anys després em torne a creuar amb el detectiu londinenc en tres llocs més que interessants.


Primer, en castellà, tenim Sherlock-Holmes.es, un lloc que recull no sols les novel·les del famós detectiu, sinó també un bon nombre d'articles sobre les adaptacions al cinema o a la tv, bandes sonores i programes de ràdio, videojocs, notícies i fins i tot una enciclopèdia sherlockiana.

Segon, també en castellà, tenim Sherlock Holmes, novelas y relatos del famoso detective, una molt completa pàgina on són tots els relats en castellà. No sols es queda ací, sinó que també té relats escrits per altres autors amb Holmes com a protagonista.

I tercer, en anglés, tenim 221B Baker Street, paraules que de seguida ens porten a la memòria el més famós detectiu de la literatura: Sherlock Holmes. Encara avui pots passejar per aquest carrer de Londres i veure la porta de la casa on se suposa que van viure tants anys el Dr. Watson i el nostre home. Podem trobar un bon nombre d'il·lustracions clàssiques de Sidney Paget, grups de discussió i una multitud d'enllaços relacionats amb el personatge.

Recordeu també que actualment tenim un Sherlock Holmes televisiu que cada setmana ens porta un nou episodi que ens fa recordar les estructures que utilitzava Conan-Doyle en els seus relats del detectiu.

Via: Papel en blanco

dissabte, de setembre 22, 2007

Porca Misèria - 4rta Temporada

Arriba la 4rta temporada de la sèrie Porca Misèria dirigida per Joel Joan i que s'emet per TV3.

Demà diumenge 23 de setembre a les 22.15 a TV3 comença la nova entrega de 13 capítols que s'obre amb els protagonistes carregats de dubtes i la incorporació de nous personatges a les trames. S'ensorrarà la sitcom del Pere? Se'n sortirà la Laia com a cap del departament? El Roger serà capaç de ser un bon pare? Superarà la Natàlia els seus dubtes amb el Roger? Se n'anirà l'Àlex a Menorca? Que li passa a l'exmarit de la Maria? I sobretot, la Laia està embarassada?

Porca Misèria busca oferir una sèrie de qualitat parlant de temes quotidians i comuns per a molta gent, i no oferir fets exagerats: morts, segrestos... Quasi tots els personatges estan sobre la trentena i el vincles entre ells són ben diferents.

Els capítols de la 4rta temporada són:
  • Capítol 1 - Fent família
  • Capítol 2 - No som herois
  • Capítol 3 - La síndrome d’Estocolm
  • Capítol 4 - Una vida avorrida
  • Capítol 5 - Si és que hi ha cases d’algú
  • Capítol 6 - Mentre tinguem salut...
  • Capítol 7 - El punt feble
  • Capítol 8 - Batalla de reines
  • Capítol 9 - Amor de mentida
  • Capítol 10 - Roger Brunet 1975-2007
  • Capítol 11 - Bruni brothers
  • Capítol 12 - Crim i càstig
  • Capítol 13 - Tot final és un inici
Aquesta sèrie va començar l'any 2004 i jo la vaig agafar quan portaria ja uns quants capítols però amb el que quedava de 1era temporada i les dues posteriors me'n vaig adonar que és una série molt ben feta i que val la pena. En un dels capítols fins i tot el Joel Joan (guionista de TV) parla amb un personatge que se li apareix i que fa de David Chase (guionista i creador de The Sopranos). Recomane passar-se per la seua web perquè la veritat és que està molt ben feta.

Bé, ja sabeu que fer els diumenges per la nit al tardet fins que arriben les festes de Nadal.

En breu: Autoestima i incompetència

  1. Els individus incompetents tendeixen a sobreestimar les seues pròpies habilitats.
  2. Els individus incompetents són incapaços de reconéixer les veritables habilitats dels altres.

– principis de l'Efecte Dunning-Kruger

divendres, de setembre 21, 2007

Permisos d'accés a fitxers en Linux

Una vegada ho hauràs entés te n'adonaràs que no podia ser més simple.

La majoria dels sistemes de fitxers moderns permeten assignar permisos o drets d'accés als fitxers per a determinats usuaris i grups d'usuaris. D'aquesta manera, es pot restringir o permetre l'accés d'un determinat usuari a un fitxer per a la visualització dels seus continguts, modificació i/o execució (en cas d'un fitxer executable).

Els sistemes UNIX o compatibles POSIX, incloent els sistemes basats en Linux i Mac OS X, tenen un sistema simple per al tractament dels permisos sobre fitxers individuals. POSIX especifica també un sistema de llistes de control d'accés, però sols és implementat per certs sistemes de fitxers i sistemes operatius.

Els permisos en sistemes UNIX es divideixen en tres classes conegudes com usuari, grup i altres.
  • Usuari: El nom d'usuari de la persona que és propietària del fitxer. Per defecte, l'usuari que crea el fitxer esdevé el seu propietari.
  • Grup: El grup d'usuaris que és propietari del fitxer. Tots els usuaris que pertanyen al grup que és propietari del fitxer tindrás els mateixos permisos d'accés al fitxer. Això és util si, per exemple, tens un projecte que requereix que cert nombre d'usuaris puguen accedir a determinats fitxers, però la resta d'usuaris no. En aquest cas s'han d'afegir aquestos usuaris al mateix grup i assegurar-se que els fitxers dels que parlem pertanyes al grup amb els permisos adequats.
  • Altres: Qualsevol usuari que no siga el propietari del fitxer i no pertanya al grup que és propietari del fitxer. Els permisos assignats a la categoria "altres" afectara a tots aquestos usuaris.
Podem veure els permisos d'un fitxer amb la següent ordre:

msolde@calvino: /home/msolde$ ls -l

drwxr-xr-x 2 msolde remas 4096 Sep 20 14:58 foodir
-rwxrw-r-- 1 msolde remas 0 Sep 21 10:25 foofitxer

Existeixen moltes formes de representar els esquemes de permisos en UNIX, però la forma més comú és la notació simbòlica. Aquest esquema permet representar els permisos en una série de 10 caràcters.

El primer caràcter indica el tipus de fitxer:

  • '-' per a un fitxer normal
  • 'd' per a un directori
  • 'b' per a un fitxer especial de blocs
  • 'c' per a un fitxer especial de caràcters
  • 'l' per a un enllaç simbòlic
  • 'p' per a un conducte amb nom
  • 's' per a un socket de domini
Cada classe de permís es representa per tres caràcters. El primer conjunt de caràcters representa la classe d'usuari, el segon conjunt representa la classe de grup i el tercer grup representa la classe del altres o la resta del món.

Cadascun dels tres caràcters representa els permisos de lectura, escriptura i execució respectivament:

  • 'r' si el bit de lectura està assignat, '-' en cas contrari.
  • 'w' si el bit de escriptura està assignat, '-' en cas contrari.
  • 'x' si el bit d'execució està assignat, '-' en cas contrari.
En l'exemple anterior tindríem:

-rwxrw-r-- 1 msolde remas 0 Sep 21 10:25 foofitxer

El propietari msolde podrà fer qualsevol cosa sobre foofitxer, els usuaris del grup remas el podrien llegir i escriure, mentre que la resta del món només el podria llegir.

Aquestos permisos també els podem representar en notació octal assignant un número a cada grup de permisos:
  • 0 ---
  • 1 --x
  • 2 -w-
  • 3 -wx
  • 4 r--
  • 5 r-x
  • 6 rw-
  • 7 rwx
Així en el nostre fitxer d'exemple tindríem que els permisos es representarien com a 764.

Aquesta és la notació que es sol utilitzar amb la comanda chmod quan volem canviar els permisos d'un fitxer. Podem donar permisos d'escriptura/lectura als tres grups amb aquesta ordre.

msolde@calvino: /home/msolde$ chmod 666 foofitxer
msolde@calvino: /home/msolde$ ls -l

drwxr-xr-x 2 msolde remas 4096 Sep 20 14:58 foodir
-rw-rw-rw- 1 msolde remas 0 Sep 21 10:25 foofitxer

És un tema molt més complex del que he explicat però com a una introducció veig bé aquesta entrada.

dijous, de setembre 20, 2007

Jpod

Jpod. Douglas Coupland.
Bloomsbury Publishing. ISBN 978-1-59691-104-8. Anglés.

Ethan Jarlewksi i cinc companys de feina, els cognoms dels quals tots comencen per 'J', estan atrapats en jPod. jPod és un departament sense sortida d'una companyia de disseny jocs a Vancouver (Canadà).

Els sis treballadors s'enfronten diàriament a les forces que defineixen la nostra era: pirateria global, personal de màrqueting idiota, gent traficant, el renaixement de la Xina, plantacions de marihuana, i les cendres del somni tecnològic dels 90.

L'univers de tota aquesta gent és amoral i desvergonyit. Els personatges són una creació de la seua era. Tot el món relacionat amb Ethan, el protagonista, sembla que habite en una zona gris. Ningú s'escapa, ni tan sols els seus benvolguts pares ni, fins i tot, el propi Douglas Coupland com a personatge de la novel·la.

El llibre està ple de jocs de paraules difícils d'entendre però així i tot arribes a agafar l'ambient general de l'obra. L'estil de Coupland d'incloure diverses tipografies i missatges que semblen no tindre res a veure amb el desenvolupament de l'obra també és present ací.

La veritat és que no m'ha agradat tant com Microserfs però és un bona actualització i complement d'aquella mítica novel·la. Recomanaria la seua lectura però sols després d'haver llegit Microserfs.


Cinqué llibre de 2007

Llibres 2007
  1. Dublineses
  2. Esmond en la India
  3. Primera nieve en el monte Fuji
  4. Kafka on the Shore

dimecres, de setembre 19, 2007

Muchachada Nui (Chanante 2.0)

Hui, 19 de setembre de 2007, cap a les 23.15h, i després d'un episodi de Lost, comença a La 2 de TVE una nova aventura de la gent de La Hora Chanante, Joaquín Reyes, Ernesto Sevilla, Julián López y Raúl Cimas, que s'anomenará Muchachada Nui. Es veu que el programa de La Hora Chanante l'han jubilat definitivament en Paramount Comedy.

La veritat és que l'única referència que tinc de La Hora Chanante és aquell vídeo que es va moure molt per Internet amb la cançoneta de "Hijo de puta, hay que decirlo más" i almenys per això vaig a donar-los una oportunitat i intentar veure el programa de hui.




via Pixel y Dixel

dimarts, de setembre 18, 2007

Address Unknown

Address Unknown [Suchwiin bulmyeong] (2001) de Ki-duk Kim

En la sisena pel·lícula de Ki-duk Kim, o Kim Ki-duk segons s'interpreten els noms coreans, trobem la mateixa cruesa que en la resta de la seua filmografia. Va ser una pel·lícula que va participar en el Festival de Venècia l'any 2001.

La pel·lícula està situada en un entorn rural de Corea del Sud prop d'una base militar nord-americana i està basada en experiències pròpies del director i d'aquells que tenia al seu voltant.

Els personatges només busquen un poc d'amor però sempre hi ha alguna cosa que els impedeix trobar-lo. La mare que va tindre un fill amb un soldat americà al que intenta contactar sense èxit, el fill que es sent desplaçat pel fet de ser un mestís, el nuvi de la mare que mata gossos sense pietat per a vendre la seua carn, la xica amb un ull malalt que abusa sexualment del seu gosset, el soldat americà que pren LSD i estranya la seua pàtria, tots personatges sense eixida. És molt difícil empatitzar amb ells.

El títol fa referència al segell que ve imprés en les cartes que envia la mare al pare del mestís quan li les tornen perquè no poden trobar el destinatari en el EEUU.

La pel·lícula s'obri amb un cartell dient que durant el rodatge no s'ha ferit cap animal. El que jo pense és que l'únic que resulta ferit és l'espectador durant la projecció.

Tot acaba amb una pena i una devastació tremendes.

Com quasi totes les pel·lícules de Ki-duk Kim la considere de visió recomanable. 7 sobre 10.

Cinquena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007
  1. Joyeux Noël
  2. Bad Santa
  3. Azuloscurocasinegro
  4. Next of kin

dilluns, de setembre 17, 2007

Vietnam - Ho Chi Mihn City - Dies 01 - 02 - 03

DIA 01

El dia 2 de maig era el dia assenyalat per a la nostra eixida cap a Vietnam, ens en anàvem a passar 21 dies en eixe país. A les 16.30h eixia el nostre vol cap a París des de l'aeroport de València, després encara ens quedaria tot el trajecte entre París i Ho Chi Minh City.

Vam arribar amb les dues hores preceptives a l'aeroport de València i vam facturar les maletes per a que anaren directes fins a final de trajecte. Al final de tot les vam tornar a veure miraculosament.

Arribarem a París amb uns 50 minuts de temps per tal de passar d'una terminal de l'Aeroport Charles de Gaulle a l'altra, i quan vàrem arribar a la porta d'embarcament aquesta estava a punt d'obrir. El viatge amb Air France va ser correcte, sense cap incidència després d'estar 14.30h tancats en un avió, llevat de l'escala d'una horeta a Bangkok on ens vàrem pegar un passeig per l'aeroport.

DIA 02

Unes 18 hores després d'haver començat el viatge a l'aeroport de Valéncia estàvem en l'Aeroport de Ho Chi Minh City. Ja era dijous 3 de maig i les 15.30 h hora local.

Després de passar el control d'immigració, amb uns guàrdies correctes però gens simpàtics, hi havia una persona de l'agència local esperant-nos amb un cartell amb els nostres noms per tal de portar-nos a l'hotel.

L'hotel estava molt bé per als estàndards als que estem acostumats quan viatgem. Cal dir que el nivell dels hotels es va mantindre semblant durant tot el viatge. Cap a les 17.00h, després d'haver-nos pegat una dutxa, vam quedar amb una persona de l'agència al hall de l'hotel que ens va explicar tot el viatge.

El primer passeig pels voltants de l'hotel va ser impressionant perquè pràcticament no existien les voreres, ja que estaven presses per la gent, ja fora amb motos, parades de menjar o simplement gent asseguda veient passar el temps. El tema olfactiu també em va recordar altres països en els que havia estat, sobretot el tema de la gasolina de baix octanatge que al cremar té eixe olor característic. La quantitat de motos també era impressionant, ja que si no ho veus en directe no t'ho creus. L'hotel estava situat en una bona zona de viatgers amb tots els serveis que un viatger pot necessitar, tendes per a rentar roba, restaurants, agències de viatges...

Vam anar a sopar a un restaurant proper i molt aviat a dormir que el viatge havia estat molt llarg i el jet lag també atacava.

DIA 03

Eixe matí tocava un passeig amb 'xiclo' per Ho Chi Minh City. Després de desdejunar en un més que acceptable buffet lliure a una planta alta de l'hotel vam eixir a la porta del carrer on teníem esperant-nos a dos persones amb els seus respectius 'xiclos'. Ja era divendres 4 de maig.

Després d'aclarir-nos amb el poc anglés que parlava un d'ells, el que feia de portaveu, ens vam preparar per a un tour per Ho Chi Minh City de tres hores.


Vam anar per les avingudes plenes de motos cap al barri xinés de Cholon on vam visitar pagodes xineses, el mercat central i els carrers dels herboristes.




Després vam visitar la Catedral de Notre-Dame que van deixar els francesos i l'oficina de correus, edificis que ja estaven en el centre de la ciutat, el lloc on es concentraven les tendes cares i els hotels de 5 estrelles.


La presència policial en aquesta zona era considerable i no deixaven que ningú molestara als turistes. La veritat és que no hi ha massa 'touts' a Vietnam, únicament està el tema dels que t'ofereixen portar-te amb la seua moto. "Motorbike, motorbike,...", això és el que criden.

Després de les tres hores que teníem per contracte amb els del 'xiclo' ens van deixar als carrers del centre molt prop de riu i vàrem buscar un restaurant per a dinar, a tot això eren les 12 del matí. Els horaris dels vietnamites van un poc amb el sol: a les 5 de matí es lleven, dinen cap a les 11.30-12.00h i sopen quan s'amaga el sol cap a les 17.30-18.00h.

Després de dinar vàrem tornar com vam poder a peu al nostre hotel i després d'una migdiada vam fer un passeig pels voltants de l'hotel, vam sopar i ens vam connectar per primera vegada a Internet en un dels molts llocs que hi havia. Una hora de connexió et podia costar 30 cèntims d'euro.

I a dormir que a l'endemà ens esperava el viatge al Delta del Mekong.

diumenge, de setembre 16, 2007

Tardor 2007 - Esperança Coronada - Dénia


Miquel Ortolà m'ha fet arribar la programació de l'Esperança Coronada de Dénia per a la propera Tardor 2007. Ací la publique per si s'animeu a anar a alguna de les activitats que tenen programades.


Dilluns 17 de setembre de 2007
Stefano Scodanibbio, contrabaix
Obres de Julio Estrada i S. Scodanibbio
Auditori del Centre Social, 20,30H.
Entrada: 9€ - Estudiants: 6€

Dijous 18 d'octubre de 2007
Juan Carlos Garvayo, piano
Makrokosmos, Quaderns I i II de George Crumb
Auditori del Centre Social, 20,30H.
Entrada: 9€ - Estudiants: 6€

Dimecres 31 d'octubre de 2007
Llorenç Barber, veu
Ursonate de Kurt Schwitters
Auditori del Centre Social, 20,30H.
Entrada: 9€ - Estudiants: 6€

Dijous 8 de novembre de 2007
4a Sessió Audiovisual Mauricio Kagel:"Ludwig Van..."
Un film de M. Kagel. Alemanya, 1969. 75 minuts.
Casa Municipal de Cultura de Dénia, 20.30H.
Entrada: 1€

Dijous 15 de novembre de 2007
Raimón Garriga, piano
Les tres últimes sonates de Ludwig Van Beethoven.
Auditori del Centre Social, 20,30H.
Entrada: 9€ - Estudiants: 6€

Dijous 29 de novembre de 2007
Garth Knox, viola
Obre de György Ligeti, James Dyllon, Garth Knox, Salvatore Sciarrino i Kaija Saariaho.
Auditori del Centre Social, 20,30H.
Entrada: 9€ - Estudiants: 6€

Jo intentaré anar a algun dels concerts perquè de veritat em sembla que valen la pena.

dissabte, de setembre 15, 2007

Ratolí Logitech VX Revolution

Hui ha arribat a les meues mans la meua darrera adquisició en el món dels gadgets: un ratolí Logitech VX Revolution.



És un ratolí que bàsicament està fet per a ser utilitzat en portàtils, però jo tinc la intenció d'utilitzar-lo com a ratolí "all purpose". La meua idea és instal·lar el software que porta en els tres equips que utilitze normalment i així només haig de posar el ratolí en la motxilla, treure l'adaptador wireless, connectar-lo a l'equip amb el que vaig a treballar i ja està.

Una de les característiques que m'ha deixat més impressionat ha estat que l'adaptador wireless s'amaga dins del ratolí: quan el poses dins apaga el ratolí, quan el treus s'encén.


Com podeu veure el ratolí té una roda en la part superior, un botó de cerca ràpida, un botó de zoom, dos botons laterals per a anar endavant i endarrere i a més en la part inferior té una palanqueta per a triar si la roda es mou lliure o a passos, com si fora l'engranatge d'un rellotge.

No cal dir que amb el software que s'instal·la pots programar el comportament dels botons del ratolí.

Anirem veient com es comporta.

divendres, de setembre 14, 2007

Hoax

Els hoax són missatges amb falses advertències de virus, o de qualsevol tipus d'alerta o de cadena, o d'algun tipus de denúncia, distribuïda per correu electrònic. El seu denominador comú es demanar que es distribueixca "a la major quantitat possible de coneguts".

Aquesta classe d'alarmes, solen ser TOTALMENT FALSES, o basades en fets erronis, però el que és pitjor activen un tipus de "contaminació" molt diferent, propagar cents i fins i tot milers d'aquestos missatges d'advertència. I encara que alguna d'aquestes denúncies siga basada en fets reals, aquesta forma de fer-ho desvirtua totalment el seu vertader objectiu.

Si cap amic t'envia una d'aquestes alarmes hi hauria que avisar-lo per a que s'ho pense abans de tornar a enviar un missatge d'aquest tipus. Jo sempre ho faig, encara que no me n'arriben massa.

Alguns exemples poden ser el bancari Marcar el PIN a l'inrevés en un caixer automàtic si tens problemes, el satíric Bush és el president de EE.UU. amb el coeficient intel·lectual més baix, el malintencionat Els músics del grup de La Oreja de Van Gogh i la seua estranya relació amb ETA i el sanitari ICE: In Case of Emergency, els números d'emergències en telèfons mòbils.

Bé, la conclusió és que si t'arriba un missatge d'aquest tipus hi ha que pensar-s'ho dues vegades abans de donar-li al botó de "reenvia" en el teu gestor de correu favorit.

dijous, de setembre 13, 2007

Kafka on the Shore

Kafka on the Shore. Haruki Murakami.
Alfred A. Knopf. ISBN 1-4000-4366-2. Anglés.

La novel·la es basa en dos personatges les vides dels quals estan unides, tal com ens assabentem al llarg del relat. Un adolescent de 15 anys que fuig i busca sa mare i la seua germana, i un vell idiota que pot parlar amb els gats.

El relat és d'aquestos en que en capítols alternatius es van desenvolupant dues trames aparentment no relacionades, però que molt al final convergeixen.

Al començament la vaig trobar interessant però poc a poc va anar caient en una sèrie de misteris que generen suspens, però que al final no aporten gran cosa a la història. El món que crea en aquesta novel·la Murakami és massa fantàstic, portant fins a l'absurd les més que inesperades reaccions dels personatges davant els fets que els passen.

De la part fantàstica alguna de les millors coses són les converses amb els gats però el tema del personatge del Colonel Sanders (el del logo Kentucky Fried Chicken) sembla un pèl forçat, així com també el personatge de Johnnie Walker, l'assassí de gats per divertiment.

La veritat és que aquesta novel·la ha esta una decepció després d'haver llegit "Tòquio Blues" (Norwegian Wood) i haver-la trobada tan agradable i propera. Pel que he llegit totes les novel·les d'Haruki Murakami tenen un component fantàstic semblant al d'aquesta "Kafka On The Shore", així que trobe que serà l'última novel·la d'aquest autor que llegiré, llevat que en trobe alguna que diguen que s'assemble a "Tòquio Blues". Com deis Borges "Hay tanto que leer".


Quart llibre de 2007

Llibres 2007
  1. Dublineses
  2. Esmond en la India
  3. Primera nieve en el monte Fuji

dimecres, de setembre 12, 2007

Festacarrer 2007 - Repercussions Web

Ara que ja han passat 10 dies de l'acabament del Festacarrer 2007 és hora d'intentar fer un recull de les repercussions que ha tingut en els mitjans de comunicació digitals i blocs personals. A continuació pose els enllaços corresponents i també enganxe els textos per tal de fer la lectura més fàcil i per si la font desapareix algun dia.

Segur que hi haurà més articles per la web però la majoria de coses que trobes quan busques "Festacarrer 2007" són articles anteriors a la seua celebració.



CANFALI MARINA ALTA DIGITAL
04/09/2007
La gran afluència de públic fa de La Xara l’escenari idoni per al Festacarrer
Vuit colles participen en el segon aplec de dolçainers i tabaleters de la Marina Alta

L’elecció de La Xara per la celebració de la dotzena edició del Festacarrer ha esta tot un èxit. Després que l’Ajuntament d’Ondara retirés el seu suport al festival, l’Associació Cultural Ocell es va vore abocada a buscar altre emplaçament i es va optar per La Xara. Encara que des de el grup s’assegura que “en un primer moment teníem una mica de por pel fet que ens traslladàvem a un poble mes menut, ha resultat tot un èxit de participació”, s’assegura.

La música, les danses i els balls tradicionals valencians han estat els vertaders protagonistes del festival, que va reservar per al dissabte el gros del programa però va arrancar la nit del divendres amb un aperitiu d’excepció. El concert d’Aljub va suposar la pistoletada d’eixida d’un cap de setmana intens en el que de nou la tradició i el folklore valencià van omplir els carrers gràcies als múltiples tallers i demostracions oferts per la Federació de Muixerangues del País Valencià i a la colla castellera de la Vila de Gràcia. A banda de les exhibicions i de les demostracions d’oficis dels artesans de la sisena Fira de Luthiers, sense dubte el segons aplec de dolçainers i tabaleters de la Marina Alta ha estat un dels actes que més interès ha despertat.

LEVANTE-EMV
02/09/2007
El Festacarrer invade la Xara con danzas, «dolçaines» y «castellets»

Sin ninguna mención al cambio de sede empezó el Festacarrer. Sólo con el agradecimiento al Grup Ocell por la elección de la Xara para la celebración de su XII edición: « este es un gran evento para nuestro pueblo ». De esta manera, y con más de una hora de retraso se daba por inaugurado el viernes el festival que nació en Ondara. La calidez del concierto del grupo de Folk Aljub hizo olvidar a los asistentes el frío que hacía en la localidad vecina del Montgó. El termómetro rondaba los veinte grados.

El grupo de Algemesí demostró la fusión entre la tradición oral y la esencia del origen del folklore musical valenciano. Con aires orientales y árabes los cuatro músicos dieron un paseo por las melodías medievales de su último trabajo, «Escarbant en la memòria». Entre romances y cantos de «camp de batre», Aljub avanzó el nuevo disco que se culminará el próximo noviembre -«Portes».

La jornada del sábado estuvo protagonizada por la participación. Talleres de danzas tradicionales y de «muixerangues i castellets» durante todo el día. Además, en las calles de la Xara también su pudo curiosear la sexta feria de Luthiers.

Pero el grueso de la jornada se vivió por la tarde. Mientras seguía llegando gente al municipio dispuesta ha pasar parte de la velada en buena compañía, los castellers hicieron una demostración con sus torres humanas. Personas de todas las edades construyeron los efímeros edificios. Tras esta exhibición fue el segundo encuentro de «Dolçainers i Tabaleters de la Marina», al que asistieron once agrupaciones de la Xara, Ondara, Pego, Benissa, Teulada, Pedreguer, El Verger, Calp, Gata, Xàbia y Dénia. Las «colles» hicieron un pasacalle y luego realizaron una actuación.

Por la noche y para concluir la edición del certamen la responsabilidad la tuvieron Miquel Gil y la Romàntica del Saladar. Dos actuaciones sinceras y sencillas, pero cargadas de emoción y complicidad. Características que continuaron en la «dansà» y «el cant de valencianes»El gran número de personas que se trasladó hasta la Xara hace pensar que el éxito que la acogida de la programación significará la bienvenida a la XIII edición.

LEVANTE-EMV
02/09/2007
«Castellers», música y baile para la Xara en el XII Festacarrer

La Xara ha vivido un intenso fin de semana con actividades musicales y tradicionales en el marco del Festacarrer. El festival celebra su duodécima edición en la Xara tras abandonar Ondara por falta de apoyo del gobierno municipal del PP. En la imagen, jóvenes castellers toman las calles creando construcciones humanas.

EL BLOC DE JULI
04/09/2007
El bloc de Juli - festacarrer

El dissabte estiguérem a la Festacarrer de la Marina Alta, enguany, i crec que com a lloc definitiu, a la Xara. Pareix ser que a Ondara, que fins ara és on s’havia celebrat al llarg de deu anys, els qui manen, no tenen clar aquesta festa d’arrel valencianista, festiva i musical.

Quan arribàrem, el sol de la vesprada començava ja a declinar; pels carrers de la Xara, la federació de Muixaranguers del PV junt a una colla de Gràcia, estaven fent demostracions i fent participar la gent en l’art dels castellets. En altres carrers la incansable Isabel Gisbert de Xàbia, ensenyant la dansà a tot aquell/a que se li ocorria acostar-se; també, fira de luthiers i paradetes amb música tradicional a bon preu que sempre va de bé per a posar-se al dia en els CD.

L’entrada de les colles de dolçaina i tabals de la Marina reuniren els visitants davant un entaulat, on ens oferiren un concert que acabà amb una actuació conjunta de més de cent músics. Fou espectacular!

Sopàrem a Pedreguer, perquè a la Xara hi havia massa gent. A més a més el bar el Musical, al centre del poble, ja és com ca nostra, anem bastant i ens hem fent amics del propietari; sopem bé, no massa car, i després de les festes pedreguerines no sol haver-hi massa gent.

Les actuacions de la nit foren les que més personal reuniren. Primer Miquel Gil, que cada dia està més consolidat i té un directe increïble. El diàleg que estableixen les guitarres del grup i la seu veu , desgarrada i personal, és emociaonant. Quan acabà, mentre la Romàntica preparava l’escenari, dansà pels carrers. Si més no vaig arribar a comptar més de cinquanta parelles que, com quasi sempre, estaven formades majoritàriament per dones. I molts espectadors! Nosaltres també ens enganxàrem a ballar, per a res ha de servir estar deu anys en un grup -les Comarques- i assajar cada quinze dies al llarg de l’any.

Amb la Romàntica del Saladar que, per cert, són magnífics i fan una festa increïble, arribà la disbauxa gran, l’alegria i el goig general. El recinte del poliesportiu -llastima que no fora en una plaça de poble- s’omplí de gent de totes les edats ballant i amb ganes de passar-ho bé. Cadascú amb la seua parella, -que ja no són, gràcies a Déu, únicament eterosexuals-, feia el que podia. Açò fa no res era impensable. Veure dues dones ballant juntes era prou normal, però dos homes o dos xiquets, sense fer el burro i intentant fer-ho bé i passar-s’ho millor, això, ni t’ho creus. Però la gent cada dia té meyns prejudicis i l’església, i els rectors carques, cada dia meyns raó de ser, per això tenen tanta por.

Fou una nit força divertda. T’ho passes tan bé ballant com d’espectador i tothom tan feliç, sense complexos de cap tipus, com ha de ser. Llàstima que aquest ambient, sa i respectuós, després no es reproduesca en la resta de festes dels pobles del nostre país. Estic convençut -convençudíssim- que el tipus de música ajuda a propiciar aquets ambients, però els nostres ajuntaments continuen apostant per les orquestres que sols propicien borraxeres, i coses pitjors, i això sí, que acaben a la matinada perquè sinó, no hi ha festa. I després, campanyes publicitàries contra no sé què i no sé quantos… Vaja, un poc incongruent!

Felicitar el grup cultural l’Ocell d’Ondara que organitza cada any aquesta Festacarrer d’arrels tradicionals, escaparate de músics i músiques de tots els països catalans, –i no hi ha que tindre por als noms-, que haurien de ser un punt d’encontre de gent de les comarques centrals, però sobretot de programadors culturals i regidors de cultura valencians per a contractar i valencianitzar les nostres festes.


Anotacions relacionades:

dimarts, de setembre 11, 2007

The IT Crowd - Les samarretes de Roy - Temporada 01

The IT Crowd és una sèrie britànica escrita pel director irlandés Graham Linehan i que s'emet per Channel 4. Hi ha dues temporades de 6 episodis ja produïdes, la primera de les quals es va emetre a principis de 2006 i la segona s'està emetent ara mateix havent-se fet públic el passat dia 7 de setembre el capítol 3.

L'acció té lloc en les oficines d'una suposada corporació britànica en el centre de Londres. Es basa en la quotidianitat dels tres membres del Departament d'Informàtica (IT Department) situat en un soterrani esbojarrat. Els tres personatges principals són:
  • Roy - Roy és un enginyer un poc gos que no para de menjar porqueries i llegir còmics. En cada episodi porta una samarreta diferent relacionada amb temàtica geek.
  • Maurice Moss - Moss és el típic boig pels ordinadors i és un compendi de tots els comportaments característics d'aquest tipus de persones. És completament incapaç de fer les coses quotidianes més senzilles però amb els ordinadors és un geni.
  • Jen Barber - Jen és la xica que entra en el Departament d'Informàtica mentit en el seu currículum i al final troba un lloc entre els altres dos com a encarregada de relacions públiques del departament. Menteix molt fàcilment.
El tema d'aquest post, després d'introduir un poc la série, és recopilar les samarretes que porta Roy durant la primera temporada.


S01E01 - "Yesterday's Jam"

S01E02 - "Calamity Jen"

S01E03 - "Fifty Fifty"

S01E04 - "The Red Door"

S01E05 - "The Haunting Of Bill Crouse"

S01E06 - "Aunt Irma Visits"

Anirem veient quines samarretes porta durant la segona temporada.

dilluns, de setembre 10, 2007

Contenidor per al portàtil - Logitech Cases

Porte un parell de mesos pensant en canviar el meu contenidor per al portàtil per tal de transportar-lo amunt i avall amb la major comoditat possible. En l'actualitat tinc una motxilla de Tom Bihn que la veritat m'ha servit molt bé des de que la vaig comprar però la qüestió és que queda massa casual quan tens alguna reunió on van tots amb trage. I a més sembla com si te n'anares d'excursió per 3 o 4 dies quan la portes a l'esquena.

De casualitat em vaig trobar que Logitech anava a treure com a novetat uns contenidors per a portàtils aquest mes de setembre, i que a data d'avui ja els podem trobar a la seua web.

KINETIK™ 15.4 Backpack

Evidentment no estic interessat en la Backpack sinó en la Briefcase, ja que amb la Backpack seria més del mateix.

KINETIK™ 15.4 Briefcase


Les seues principals característiques són:


Protecció

  • Protecció lleugera exterior: Protegeix el teu portàtil i altres objectes valuosos sense afegir volum.
  • Compartiment del portàtil encoixinat: Assegura i protegeix el teu portàtil.

Confort i Conveniència

  • Compartiments d'expansió: Gaudeix d'un accés fàcil al teu portàtil i altre objectes.
  • Emmagatzemament estructurat: Butxaques addicionals per a organitzar els teus gadgets.
  • Estabilitat: Quan la deixes al terra no caurà.
  • Panell del darrera encoxinat: Facilita el transport quan la recolzes al cos.

Estil i Fabricació

  • Estil Professional: Encerta en l'adequat balanç entre estil i funcionalitat.
  • Fabricació Superior: Fabricada amb precisió al detall amb nylon balístic, poliuretà/etilé vinil acetat i polièster.

De moment només estic apuntat per a que m'avisen des de Logitech quan estiga disponible perquè encara no es pot comprar. Esperarem.

diumenge, de setembre 09, 2007

Proibido Tirar Escombros Sanción Máxima

En un dels meus passejos vespertins em vaig trobar aquest cartell i no he pogut evitar la temptació de fer-li una foto. Algú fart que li tiraren deixalles en el seu terreny va tindre la brillant idea de fer un cartell, però abans no va passar el text que volia escriure per un corrector ortogràfic.

Proibido Tirar Escombros Sanción Máxima
(Prohibido Tirar Escombros Sanción Máxima)

És estrany veure com ha posat els accents correctament però s'ha deixat la 'h'.

dimecres, de setembre 05, 2007

Google Analytics


Quan vaig canviar la plantilla d'aquest bloc també em vaig plantejar canviar del sistema d'estadístiques, més per provar com funciona tot això que no perquè pense que hi haurà trànsit per avaluar. Vaig deixar el sistema que tenia abans i em vaig decidir a provar Google Analytics.

Google Analytics és completament gratis. És una solució web d'anal·lisi sense cap càrrec, que permet a qualsevol anal·litzar el flux de visitants i identificar els elements del teu lloc que podrien ser modificats per tal de millorar la retenció dels visitants.

La versió gratuïta està limitada a 5 milions de pàgines vistes al mes (no sé qui arriba a aquestos 5 milions), encara que hi ha condicions especials per als usuaris que tenen un compte d'AdWords actiu.

Amb més de 80 informes podràs saber quines són les paraules clau que realment estan funcionant a l'hora d'atraure visitants a la teua web. Encara que siga una eina gratuïta no s'ha de menystenir la seua potència.

Per a començar a utilitzar Google Analytics només has d'anar a www.google.com/analytics i en un procés molt simple de registre se't demanarà que introdueixques un fragment de codi en la pàgina principal de la teua web. Una vegada això se'ns confirmarà que Google Analytics pot recollir dades de la nostra web i en unes 24 hores veurem els primers resultats.

El codi que hi ha que insertar és del tipus:

<!-- Google Analytics -->

<script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "XX-0000000-0";
urchinTracker();
</script>

<!-- Fi Google Analytics -->

On el codi "XX-0000000-0" és únic per a la teua web.

A principis d'octubre publicaré les estadístiques d'aquest bloc per tal de riure'm una estona.

dimarts, de setembre 04, 2007

L'Ocell π


L'Ocell π

dilluns, de setembre 03, 2007

Next of kin

Next of Kin (1984) Atom Egoyan

Una pel·lícula del període de formació d'Atom Egoyan, la cinquena vegada que dirigia un film, i només amb 24 anys. Ja trobem a la que seria la seua actriu fetitxe i muller Arsinée Khanjian. La resta d'actors no s'han tornat a veure pel que supose que serien amateurs, familiars d'Egoyan o d'algun grup de teatre local de Toronto.

La història parla de les relacions familiars i de com es poden manipular fàcilment fent creure el que no és veritat. Un jove es construeix una nova família perquè no li agrada la que té fingint que és el fill que la nova família va donar en acollida perquè acabaven d'arribar d'un país estranger i no tenien diners. Tot això és possible perquè totes dues famílies van al mateix assessor familiar i el jove es fa amb les cintes de vídeo de l'altra família aconseguint tots els coneixements necessaris per a fer-se passar pel fill perdut.

Trobem també ja les marques típiques d'Egoyan com són els monitors, els vídeos, el club de striptease. Un bon avançament del que faria Egoyan en les seues pel·lícules posteriors sobretot les de finals del 80 i principis dels 90.

Quarta pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007
  1. Joyeux Noël
  2. Bad Santa
  3. Azuloscurocasinegro

diumenge, de setembre 02, 2007

Festacarrer 2007 - Imatges

Després de passar un parell d'hores pel matí i un parell d'hores més per la vesprada ahir dissabte al Festacarrer 2007 a La Xara he pogut recollir uns quants testimonis gràfics del que va passar. Lamentablement no tinc més fotos perquè no vaig poder anar a les actuacions de la nit.


Taller de muixerangues i castells


Taller de balls tradicionals de parella


Mostra de luthiers



II Aplec de dolçainers i tabaleters de la Marina Alta

dissabte, de setembre 01, 2007

Festacarrer 2007

Aquest és el cap de setmana del Festacarrer 2007 que celebrem a La Xara. Després que els polítics que governen actualment l'Ajuntament d'Ondara ens demostraren la seua estima pel Festacarrer des de La Xara es va fer una proposta per tal de celebrar el Festacarrer d'enguany en aquest poble. Així que fem la XII edició del Festacarrer a La Xara amb tota la il·lusió del món.

Ahir per la nit, i per a anar escalfant, va haver un concert del grup Aljub que durant hora i mitja van interpretar cançons tradicionals reconstruïdes per músics influenciats per altres melodies com les africanes o àrabs. El concert va estar molt bé, encara que ja estem a finals d'agost i en el poliesportiu de La Xara ja feia una fresqueta que obligava a anar amb alguna cosa més que una samarreta.

Hui, un poc més preparats per a la fresqueta de la nit, ens disposem a passar un dia ple d'activitats al Festacarrer 2007.

Dissabte, 1 de setembre
----------------------------

# A càrrec de la Federació de Muixerangues del País Valencià i la Colla Castellera de Gràcia (Barcelona) (c. Sant Antoni / abadia)
11.00 a 13.30 h Taller de muixerangues i castells
17.00 a 19.00 h Demostració pels carrers de La Xara


# Tallers de Ball (C. Pintor Segrelles)
11.00 a 13.30 h Taller de balls tradicionals de parella
A càrrec d 'Isabel Gisbert i del Grup de ball i danses d'Ocell
17.00 a 19.00 h Taller de balls tradicionals valencians
A càrrec d 'Isabel Gisbert i del Grup de ball i danses d'Ocell

# Mostra de luthiers (C/ Major i c/ Sant Antoni)
A partir de les 11.00h i al llarg de tot el dia.


# II Aplec de dolçainers i tabaleters de la Marina Alta
18.30 h Recepció de les colles (Plaça del garrofer) i cercavila pels carrers del poble
20.00 h Al C/ Pintor Segrelles concert de les colles participants:

- D’Ondara, colla de dolçaines i tabals (Ondara)
- La Clandestina (Pego)
- Colla El Falçó (Teulada)
- Colla Pere Bigot (Benissa)
- Xirimiters del Carellot (Calp)
- La Xareta, colla de percussió i dolçaina (La Xara)
- Els Traginers (Pedreguer)
- L’Esclat (El Verger)
- Colla de Dénia (Dénia)
- El Portitxol (Xàbia)
- Colla de dolçainers de Gata (Gata)

Lliurament dels II Premis Festacarrer


21.30 h Al jardí de la casa municipal - Sopar de les colles de dolçainers i tabaleters participants i dels grups de balladors i balladores

22.30 h Miquel Gil (concert) al poliesportiu

23.30 h “Dansà” popular, a càrrec del Grup de ball i danses d’Ocell

24.00 h Romàntica del Saladar (ball) al poliesportiu

En acabar, cant de valencianes pels carrers del poble amb la participació de Josep Aparicio "APA", Teresa Segarra, Josemi Sánchez, Toni de la Asunción, Reme Puchades i la rondalla de corda i vent de Godella.

Hui durant el dia intentaré fer algunes fotos de les activitats i així posar-les demà ací.

Bon Festacarrer 2007!