dijous, de novembre 29, 2007

Concert Organitzat per L'Esperança Coronada a Dénia - Garth Knox

Hui, dijous 29 de novembre, a l'Auditori del Centre Social de Dénia tindrà lloc el concert a càrrec de Garth Knox, sense dubte un dels solistes de viola mes valuosos del moment. Músic nascut a Irlanda, i que viu a Escòcia durant la seua joventut. Té un repertori ampli que va des de la música medieval i la improvisació, passant per la música tradicional.

Dijous 29 de novembre de 2007
Garth Knox, viola
Obres de György Ligeti, James Dyllon, Garth Knox, Salvatore Sciarrino i Kaija Saariaho.
Auditori del Centre Social, 20,30H.
Entrada: 9€ - Estudiants: 6€

Amb aquesta activitat L'Esperança Coronada tanca el seu cicle CONCERTS AUDIOVISUALS XERRADES 2007

Entrades relacionades:

dimecres, de novembre 28, 2007

4a Volta a les Pedanies - Muro

Aquest diumenge passat, 25 de novembre, va tocar una excursió a les pedanies de Muro. L'eixida estava programada per a les 08.30 h a la porta del Poliesportiu però com que vàrem arribar 15 minuts tard (1 hora de viatge des d'Ondara) no anàrem a l'eixida sinó que ens afegirem a la pedania de Benàmer.


El centenar de persones que participaven en la volta ja havien passat per la pedania d'Alqueria Jordà i a les 09.05 h arribaven a Benàmer, on ens els trobàrem. A partir de Benàmer ens dirigirem per camins i sendes cap a Setla de Nunyes, on arribàrem una hora després. En alguns trams coincidirem amb el PR-V 184 que serveix per a pujar al Benicadell. Ara ja només quedava arribar a Turballos fent una volta més gran que la que en realitat era necessària per tal d'arribar-hi.

Una hora després, cap a les 11.00 h, arribàvem a Turballos on hi havia preparat un esmorzar per als participants. Hi havia coques de tomaca, verdures i salades, a més de papes, olives i per a beure cervesa i refrescs. També ens donaren una samarreta commemorativa de l'esdeveniment. Després d'estar caminant dues hores es va agrair aquest avituallament.


El poble de Turballos és un poble bastant singular, un poble desmilitaritzat i desnuclearitzat, on viu una comunitat de persones amb maneres de pensar alternatives. Una comunitat autosuficient, conseqüent amb els seus principis, que no consumeix energia elèctrica provinent de cap central nuclear, que cultiven la terra, produeixen l'oli, el sabó, conserves, la roba amb els seus telers, el pa del seu forn, treballen la fusta i crien gallines, ruques i titots.

Després d'esmorzar tornàrem al poble de Muro on estàvem una hora després per tal d'agafar el cotxe i tornar a casa. La tornada la vàrem fer per Planes, La Vall de Gallinera i Pego. Per ací ens va costar quasi una hora i mitja arribar a Ondara.

Més fotografies de l'excursió al set sobre aquest esdeveniment en el meu compte de flickr. Em vaig deixar la càmera amb les presses i per tant les fotos són del meu telèfon mòbil Sony-Ericsson k800i.

dimarts, de novembre 27, 2007

"Meme": Temps Enrere

Des de Nausica i viure.cat em passen un "meme" anomenat Temps Enrera. La veritat és que no tinc massa experiència en aquestos temes i estic bastant d'acord amb el que conta La Llumenera de Nova York al seu post Memes i mims,

"Mai he estat amic de les cadenes, mai els he parat gaire atenció."

Preferisc anar contant les coses que es proposen en aquest "meme" poc a poc i contar-ho sempre amb l'excusa que he parlat d'algun tema que em recorda alguna experiència personal. Per exemple, podria fer un post sobre distribucions GNU/Linux i al final posar les cinc que més m'agraden, però fer un post només per a posar les cinc que més m'agraden no entra dintre del "llibre d'estil" d'aquest bloc. Això del "llibre d'estil" hi ha que agafar-s'ho amb molt d'humor, per favor.

Agrair de tot cor a Carles i Sebastià que hagueren pensat en mi per a això del "meme" però no crec que sabera fer-ho bé, segur que em queda massa asèptic o massa personal.

Evidentment, com que no he acomplit la missió encarregada, em sembla que tampoc li'l puc passar a ningú.

dilluns, de novembre 26, 2007

Sang amb Ceba

INGREDIENTS

  • 1/2 kg de sang de pollastre bullida
  • 1 kg de cebes
  • 1 gotet d'oli
  • Sal, pebre-roig i orenga

COM ES FA?
En una paella amb oli calent fregim la ceba trossejada amb sal i pebre-roig. Quan la ceba estiga mig cuita incorporarem la sang tallada a trossets i continuarem sofregint a foc lent durant uns 10 minuts més. Finalment li posarem un polsim d'orenga.

Possiblement hi haurà gent un poc aprensiva a menjar aquest plat però si aconseguiu superar aquesta aprensió segur que us agrada.

Via: Receptari de cuina tradicional - Associació de dones de Bellreguard

Entrades relacionades:

diumenge, de novembre 25, 2007

Porca Misèria - S04E10 - Roger Brunet 1975-2007

Hui, diumenge 25 de novembre, a les 22.20 h i per TV3 una altra entrega de la série de Joel Joan.

Roger Brunet 1975-2007
Capítol 10
Guió: Núria Furió
Tots els actes tenen conseqüències, tot i que de vegades no són fàcils d'entendre. El que li ha passat al Roger serà molt difícil de pair per tots els personatges, però sobretot per ell mateix.

No crec que si en realitat li hagués passat alguna cosa greu a Roger el títol fora tan evident. Aquest capítol, tres més, i s'ha acabat Porca Misèria.

Enllaç: Porca Misèria
Entrades relacionades:

dissabte, de novembre 24, 2007

Los Informáticos - The IT Crowd

Hui, dissabte 24 de novembre, comença l'emissió en una cadena espanyola la série 'The IT Crowd'. Cada dissabte a les 20.30 h (redifusió: dimarts 20.45 h i dissabte 14.00 h) a Canal+ ens trobarem un capítol d'aquesta série britànica que tant d'èxit ha tingut ja entre els que la seguíem mitjançant Internet.

The IT Crowd és una sèrie escrita pel director irlandés Graham Linehan i que s'emet per Channel 4. L'acció té lloc en les oficines d'una suposada corporació britànica en el centre de Londres. Es basa en la quotidianitat dels tres membres del Departament d'Informàtica (IT Department) situat en un soterrani esbojarrat.

Només veient com han traduït el títol de la série se't lleven les ganes de veure-la en castellà, encara que sempre tens l'opció de veure-la en versió original prement el botó + del comandament. Supose que moltes de les situacions perdran molta gràcia al ser traduïdes. Així que el famós 'Have you tried to turn it off and turn it on again?' es transformarà en un bastant menys graciós '¿Has probado de apagar y encender?'.

No us perdeu aquesta oportunitat si no sou amants de veure séries per Internet. Només hi ha 12 capítols distribuïts en dues temporades de 6 episodis, però hi ha alguns que són per a fer-los un marc.

Entrades relacionades:

divendres, de novembre 23, 2007

Els Sis Consells de David Sifry per a Tindre un Bloc

Acabe de veure aquestos consells resumits d'una entrevista a David Sifry publicada a El País el passat dilluns dia 19. Estic bastant d'acord amb aquestos consells i alguns els intente aplicar des d'un principi a aquest bloc. David Sifry és conegut per ser el fundador de Technorati, el cercador més important de blocs.
  1. Escriu coses interessants, escriu sobre el que t'agrade.
  2. Escriu bé.
  3. Escriu de forma constant.
  4. Enllaça molt, i no sols als teus amiguets.
  5. Tingues molt clar què vols fer amb el teu bloc.
  6. No muntes un bloc pensant en fer diners.
Si ets coherent i escrius sobre el que t'agrada el bloc al final agafarà forma i no serà un refregit de coses sense connexió. Sempre intente que no se'm passe cap falta d'ortografia perquè es bastant desagradable llegir textos amb errors d'aquest tipus. No deixe mai que passe un dia sense escriure alguna cosa, encara que hi ha dies que et sents més inspirat que d'altres. Sempre revise els textos a veure què puc enllaçar, quan no puc posar almenys un parell d'enllaços em sembla que li falta alguna cosa a l'entrada. L'objectiu d'aquest bloc és simplement anar escrivint des del meu punt de vista personal, encara que amb una mica de coherència, no és un bloc temàtic. Això dels diners ni m'ho plantege ara, ni més endavant tampoc.

Amb quasi tres mesos que fa que he reviscolat aquest bloc cada dia em divertisc més amb ell. Pense que això és el més important.

Via: mangasverdes.es

9é Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular

Hui, divendres 23 de novembre, a les 21.00 h i a Dénia es lliurarà el 9é Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular, organitzat per Edicions del Bullent.

Hi haurà un sopar-revetlla de lliurament als Salons El Poblet on es gaudirà del menjar típic de la comarca. L'acte serà conduït per Mª Josep Poquet i comptarà amb l'actuació de Cristina Martí, guitarra.

El Premi Bernat Capó, que s'atorga a treballs escrits de difusió de la cultura popular, consistix en una dotació econòmica, una escultura de l'artista de la Marina Alta Ginestar i la publicació del guanyador en forma de monogràfic dins la col·lecció La Farga d'Edicions del Bullent. El guardó pren el nom de l'escriptor benisser Bernat Capó, el qual ha fet una destacada obra literària on es constata l'esforç continuat per difondre els costums, la geografia i forma de fer de la seua comarca i la seua cultura a un nivell més general.

Recorde haver assistit a aquest lliurament-sopar l'any 1999, la primera edició, on li van donar el premi a Joan Pellicer. El segon any també vaig estar quan el premi se'l va endur Fernando Sendra, professor meu a l'institut. Des d'aleshores ja no he tornat a anar.

dijous, de novembre 22, 2007

Homenatge a Joan Pellicer: l'Home de les Plantes

PEDREGUER
Dijous 22/11/2007
20.00 h - Casa de Cultura
“Homenatge a Joan Pellicer: l'home de les plantes”
Daniel Climent i Giner, catedràtic de Ciències Naturals a l'IES Badia del Baver d'Alacant

Un altre homenatge ben merescut al nostre amic Joan Pellicer, una gran persona de La Safor que s'estimava també molt La Marina, en realitat per ell tot era Diània.

Precisament Pellicer va guanyar el 1er Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular amb el llibre Costumari botànic, premi del qual es celebra la 9ena edició aquest proper divendres.

Festacarrer 2007 - Anal·lisi Final

Tres mesos després d'acabat el Festacarrer 2007 a La Xara arriba el moment de, amb tots els comptes clars, fer una anal·lisi final de com ha anat tot.

D'acord amb les xifres que ens aporta l'Ajuntament de La Xara, el cost final del Festacarrer 2007 has estat de: 29.638,00 €. I la distribució dels costos és la següent: EATIM de La Xara 4.245 €, i aportats per l'Associació Cultural Ocell 25.393,00 €.

Si tenim present l'enorme repercussió mediàtica que ha tingut el Festacarrer de La Xara, amb els beneficis d'imatge que això comporta, i la confirmació molt positiva dels restaurants i bars locals i, per tant, l'acceptació unànime per part d'eixos comerciants per tal que l'any que ve torne a fer-se el Festacarrer a La Xara, després d'una consulta feta per l'ajuntament als diferents bars i restaurants del poble, queda demostrat que el Festacarrer és, almenys per a La Xara, una activitat profitosa i econòmicament beneficiosa per al comerços del poble.

Açò és diametralment oposat als comentaris i opinions que venien donant-se des d'Ondara, que és on venia celebrant-se el Festacarrer des de fa 12 anys. Després de veure tot això a La Xara ja estan preparant-se per al Festacarrer 2008!

Entrades relacionades:

dimecres, de novembre 21, 2007

El Viento que Agita la Cebada [The Wind That Shakes the Barley]

El Viento que Agita la Cebada [The Wind That Shakes the Barley] (2006) de Ken Loach

Irlanda (1920): els treballadors s'ofereixen voluntaris per tal de formar una guerrilla per a fer front a les tropes enviades des de Gran Bretaña amb la missió d'evitar l'aposta dels irlandesos per la independència.

Damien es troba enmig de grans dubtes sobre si continuar amb la seua carrera professional com a metge o unir-se al seu germà, Teddy, en una lluita molt perillosa per la llibertat. Les actuacions de les expeditives tropes britàniques l'ajuden a prendre la decisió. Com a persona intel·ligent que pren un camí, la seua coherència el farà cometre actes que d'una altra manera ni es plantejaria realitzar.

Aquesta pel·lícula és la més semblant a Tierra y Libertad (1995) de les pel·lícules de Loach, on podem trobar un conflicte complex que el director i el guionista, Paul Laverty, només arriben a fotografiar superficialment. Com més va avançant la pel·lícula més es va veient com de complex és tot el tema, encara que algú que veja només els 20 primers minuts possiblement diria: 'una altra pel·lícula de Loach defensant els revolucionaris'.

No crec que aquesta cinta aporte res nou a la història del cine. Massa ben realitzada i massa previsible en el seu contingut. 55 sobre 100.

Onzena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007

dimarts, de novembre 20, 2007

Gamba amb Bleda

INGREDIENTS
(4 persones)

  • 2 garbes de bledes
  • 300 gr de gambeta de riu
  • Oli d'oliva
  • Alls
  • Una tomaqueta
  • Caldet de peix
  • Un vitet (pebre picant)
  • Pebre roig

COM ES FA?
Prèviament llaveu la bleda i feu-la a trossets. Col·loqueu la cassola al foc amb una quantitat d'oli que cubrisca el fons de la cassola, afegiu la gamba i fregiu-la. Poseu una tomaqueta a trossets, caldo de peix i menegeu, i després uns allets trossejadets i un vitet, o més, segons el gust de cadascú. Una vegada tot fregit, incorporeu la bleda i ho deixeu fins que aquesta estiga cuita, també afegiu pebre roig. Per últim proveu-la de sal, i si cal li'n poseu més.

Via: La Marina Alta - Menjars (2005). Editat per la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta.

Entrades relacionades:

dilluns, de novembre 19, 2007

Excursió a La Font d'Aixa - Pedreguer

Ahir, diumenge 18, vàrem fer una excursió a Pedreguer dintre de les Jornades d'Ecoturisme que organitza l'ajuntament i el Centre Excursionista de Pedreguer, anàrem a La Font d'Aixa.

A les 8.40 h estàvem a Pedreguer per tal d'eixir cap a La Font d'Aixa seguint el P.R. V-53 que transcorre per la part meridional del terme de Pedreguer. A la primera part del recorregut férem una pujada bastant pronunciada i anàrem agafant alçada quedant el poble de Pedreguer enrere amb unes vistes esplèndides.


Després d'aquesta pujada, d'una baixada i finalment d'una altra pujada per una pista amb sol de ciment vàrem arribar al Pla de l'Era on esmorzarem durant uns 25 minuts, quan ja havíem caminat 2 hores. A la baixada cap a La Font d'Aixa la gent ja anava més espaiada i vaig tindre temps per tal de poder fer algunes fotos del paisatge.



En 30 minuts arribàrem a La Font d'Aixa. Hi havia la possibilitat d'allargar un poc més l'excursió pujant al Castell d'Aixa però veient que ja feia 3 hores que estàvem caminant i que encara ens en quedaven un parell per a tornar a poble decidirem descansar una mica en La Font d'Aixa i després tornar al poble per un camí diferent del que havíem vingut.



La Font d'Aixa està situada a la vora del barranc que rep el mateix nom, barranc d'Aixa. Raja aigua de manera irregular, tot depenent dels períodes de pluja, després de recórrer una conducció subterrània per a brollar sobra un marge. L'aigua ompli una antiga bassa rectangular de gruixuts murs i és emprada per regar els camps. L'actual Font d'Aixa o Aixer podria correspondre al Rafal Abenaxoch, que més tard apareixerà en documents com a Alqueria de Benaxar.

La tornada va tindre una pujada bastant pronunciada cap a Aspres i després ja vàrem fer camí cap a Pedreguer per dins del Barranc dels Poets. A les 13.15 h estàvem just a l'entrada del poble pel costat de l'Ermita.

Aquesta ruta pot donar per a més d'una excursió perquè el PR V-53 té un sender principal i fins a quatre variants possibles. Si en voleu més informació podeu visitar el bloc del Centre Excursionista de Pedreguer.

Més fotografies de l'excursió al set sobre aquest esdeveniment en el meu compte de flickr.

diumenge, de novembre 18, 2007

Porca Misèria - S04E09 - Amor de Mentida

Hui, diumenge 18 de novembre, a les 22.20 h i per TV3 una altra entrega de la série de Joel Joan.

Amor de mentida
Capítol 9
Guió: Mercè Sarrias
El Roger es cuida del Biel mentre la Sònia és fora. El Pere ha d'introduir publicitat a la sitcom. La Laia descobreix que el Cefa té una núvia molt particular. El Xavier s'avorreix i vol distreure's ajudant l'Àlex.

Ja només ens queden 5 capítols per al final de la série.

Enllaç: Porca Misèria
Entrades relacionades:

dissabte, de novembre 17, 2007

D’Ondara Colla de Dolçaines i Tabals - Auditori Municipal Ondara


Hui, dissabte 17 de novembre, a les 20.00 h, tindrem l'actuació de D’Ondara Colla de Dolçaines i Tabals a l'Auditori Municipal d'Ondara. L'entrada és gratuïta i si teniu possibilitat d'anar no us en penedireu.

Aquesta colla està formada per alumnes de l'Escola de Dolçaina d'Ondara. Actualment ens podem trobar 16 dolçainers i 6 tabaleters. Si necessitareu dels seus serveis es podeu posar en contacte amb Pepa Gasquet en el telèfon 654 485 909.

L'Almodí Cor de Cambla - Festival Internacional d'Orgue - Pedreguer

Ahir, divendres 16 de novembre, a l'Esglesia de la Santa Creu de Pedreguer va tindre lloc el concert de l'Almodí Cor de Cambra on ens proposaren una selecció d'obres per a cor i orgue dels s. XVIII, XIX i XX, dels autors G.F. Haendel, C. Franck, G. Fauré i M. Lauridsen. Arturo Barba estigué a l'orgue i Óscar Payá a la direcció d'aquesta agrupació coral formada per nou joves coristes valencians juntament amb les veus de l'orgue.

L'Almodí Cor de Cambra es va fundar l'any 2002. Els seus membres tenen una àmplia experiència coral com a components i/o col·laboradors de diverses agrupacions musicals de renom a la Comunitat Valenciana, com el Cor de la Generalitat Valenciana, el Coro Catedralicio de València, l’Orfeó Universitari de València, l’Orfeó Valencià Navarro Reverter, el Orfeón Manuel Palau, el Cor de Cambra Amalthea, el cor Cantollano… així com d'altres agrupacions a Espanya com l’Orfeón Donostiarra, el Cor La Stigia (Salamanca), la Coral Universitat de les Illes Balears, el Coro Universitario de Salamanca, el Grup Vocal Mater Saule (Madrid), etc.

Aproximar l'orgue a la màxima quantitat d'audiència amb exigents criteris artístics, és un dels objectius que sempre s’ha proposat el Festival Internacional d'Orgue de Pedreguer. Aquest festival prestigia la vila de Pedreguer, portant així el seu nom com a referència en tots els festivals més importants de música clàssica, en l'àmbit estatal. L'orgue de l'Església de la Santa Creu va ser inaugurat el juliol de 1997, dissenyat per Simon Platt i el mestre orguener Gerhard Grenzing.

Aquesta ha estat l'onzena edició del Festival Internacional d'Orgue de Pedreguer i ha acabat amb aquesta actuació després de cinc concerts més durant els mesos d'octubre i novembre.

dijous, de novembre 15, 2007

Guéisers de Gel a Enceladus


Els guéisers entren en erupció a Enceladus, una brillant i resplendent lluna interior de Saturn. Ho veiem en una imatge on s'utilitzen colors manipulats, una vista amb llum posterior del disc exterior de la lluna. Aquestes columnes de gel varen ser descobertes pels instruments de la nau Cassini durant les aproximacions a Enceladus el novembre de 2005. Han estat identificades huit fonts per a aquestos guéisers junt amb escletxes en la superfície de la regió sud polar. Els investigadors sospiten que els guéisers eixen de dipòsits d'aigua bastant superficials on aquest element es troba prop dels 273 kelvins (0ºC). Això és calent si ho comparem amb la temperatura de 73 kelvins (-200ºC) que podem trobar a la superfície de la lluna. Aquest criovulcanisme és una senyal clara de com la petita Enceladus, de tan sols 500 km de diàmetre, presenta una activitat sorprenent. Aquestos guéisers segurament són els responsables del dèbil però ampli anell E de Saturn.

Crèdits: Cassini Imaging Team, SSI, JPL, ESA, NASA
Via: Astronomy Picture of the Day

dimarts, de novembre 13, 2007

Arròs Caldós

INGREDIENTS
(4 persones)

  • 250 gr d'arròs
  • 500 gr de fesols mesclats (pinet, peladilla i de trencar)
  • 1/4 kg de pollastre
  • 1/4 kg de costelles de porc
  • 1/2 got menut d'oli d'oliva
  • 2 dents d'all
  • 1 tomaca
  • 1 pebrera torrada
  • 2 litres d'aigua
  • Sal i safrà

COM ES FA?
Es sofregeix, en una cassola, la carn trossejada amb la tomaca, els alls i la sal. Quan estiga mig sofregit posem els fesols i ho acabem de sofregir tot.
A continuació aboquem l'aigua amb el safrà i ho deixem coure durant uns 30 minuts. Seguidament incorporem l'arròs i el deixarem coure durant uns 20 minuts.
Abans que s'acabe de coure, afegim unes tires de pebrera torrada.

Via: Receptari de cuina tradicional - Associació de dones de Bellreguard

Entrades relacionades:

dilluns, de novembre 12, 2007

Escriptors Valencians - Josep Piera

Josep Piera i Rubió (Beniopa, La Safor, 1947) és poeta i narrador. Encara que va començar a escriure en castellà prompte abandona aquesta llengua per tal d'escriure només en català. La qualitat de la seva obra el situa des de molt jove com uns dels representants més destacats de la Generació dels 70 al País Valencià. Llicenciat en Magisteri, debuta en una obra col·lectiva de joves poetes valencians.

La seua experiència en la narrativa comença amb la novel·la "Rondalla del retorn" (1977), amb la que va guanyar el premi Andròmina. Poc després canviarà la novel·la per una narrativa més intimista, la narrativa del jo. Els seus llibres expliquen sovint viatges per a endinsar-se en la naturalesa personal de l'ésser humà contemporani. D'aquesta vessant seua són, entre altres, els llibres "El cingle verd" (1982), que va meréixer el premi Josep Pla, "Un bellíssim cadàver barroc" (1987), crònica d'una estada a Nàpols, "Ací s'acaba tot" (1993), una recerca dels límits de la Mediterrània i de la pròpia existència i "Seduccions de Marràqueix" (1996) on segueix les passes d'Elias Canetti per aquesta ciutat del sud de Marroc.

Ja en l'actual década han vist la llum una biografia novel·lada d'Ausiàs March, "Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March" (2000), un llibre sobre la infantesa i la primera joventut, "El temps feliç" (2001), "Arran del precipici" (2003), reescriptura d'"El cingle verd", que inclou l'"Estiu grec" (1985) i altres textos inèdits de l'època, "A Jerusalem" (2005), un pelegrinatge laic a Jerusalem i "Puta postguerra" (2007) on ofereix una memòria de la postguerra franquista.

Actualment viu a la Drova (Barx, La Safor), on estiuejava de menut i on va tornar ja a partir de 1974. Si voltes per Gandia te'l pots trobar en alguna llibreria o simplement passejant pel carrer. La seua militància política també li ha portat no pocs enemics, que li recorden la seua existència amb unes pintades que han estat molt de temps presents quan baixaves de la Drova cap a Gandia.

De Josep Piera vaig llegir en els meus anys d'institut "Rondalla del retorn" i després no me'l vaig trobar una altra vegada fins molts anys després amb "Seduccions de Marràqueix". Ara mateix tinc a 'La Pila de Llibres per Llegir' la seua darrera obra "Puta postguerra".

Entrades relacionades:

diumenge, de novembre 11, 2007

Porca Misèria - S04E08 - Batalla de Reines

Hui, diumenge 11 de novembre, a les 22.20 h i per TV3 una altra entrega de la série de Joel Joan.

Batalla de reines
Capítol 8
Guió: Núria Furió
La sitcom té una actriu convidada molt especial. La Laia ha de parlar amb el Lluís per qüestions de feina. L'Àlex aconsegueix una feina a la Casa Encantada. La Sònia torna a treballar i demana al Roger que passi més hores amb el Biel.


Enllaç: Porca Misèria
Entrades relacionades:

dissabte, de novembre 10, 2007

No Faces Clic Ací: L'Art d'Enllaçar

Com podem utilitzar amb efectivitat els enllaços? Ací tenim un recull de consells sobre com utilitzar els enllaços en la nostra web.

01. Assegura't que els enllaços siguen el suficientment grans per a fer clic fàcilment.

02. El primer enllaç que poses s'endú el protagonisme. Fes que realment aquest primer enllaç siga el més important.

03. No ho enllaces tot. Un text amb molts enllaços és illegible.

04. No alteres el comportament dels enllaços. La gent espera un comportament determinat en els enllaços, si afegeixes noves funcionalitats a un enllaç marejaràs als teus visitants.

05. No titules el teu enllaç amb un "Fes clic ací". No utilitzes les paraules clic o ací en els enllaços.

06. No poses enllaços en textos que penses que la gent pot voler copiar. Això dificulta la selecció del text.

07. No poses icones en tots els enllaços. Ho pots fer per a algun tipus determinat d'enllaços però no per a tots.

08. No faces dependre el missatge del teu text del contingut dels enllaços. Els usuaris han de poder entendre el teu text sense haver fet cap clic.

09. No amagues els enllaços. Els usuaris han de saber a simple vista el que és un enllaç i el que no.

10. No barreges publicitat amb enllaços. No faces pensar a l'usuari si és un enllaç que has posat tu o és publicitat.

11. No amagues la destinació (URL) dels teus enllaços. No utilitzes serveis per tal d'acurtar URL perquè els usuaris tenen dret a poder previsualitzar, per exemple en la barra d'estat del navegador, on aniran a parar si fan clic.

Si voleu veure com molta gent no fa cas d'aquestos consells simplement heu de buscar en Google el text "click here" i veureu si us eixen resultats.

Enllaç: Don’t Click Here: The Art of Hyperlinking | Via: alt1040

divendres, de novembre 09, 2007

Café Teatre - Electrodosmístics a Xàbia

Hui, divendres 9 de novembre a les 21.30h, a la Casa de Cultura de Xàbia, tindrem la representació de l'obra "Electrodosmístics" a càrrec de Mamant Teatre dintre de la programació de Café Teatre a Xàbia.

Aquesta companyia teatral amb només un any de vida, sorgeix de l’Escola de Teatre Comarcal de la Marina Alta ETC. Mamant Teatre és un projecte que com altres d'anteriors, permet que joves actors desenvolupen la seva tasca d’interpretació de forma independent baix la solidesa i la col·laboració de l’escola. Està formada per Hilari Pons i Quico Montiel, i uns dels seus objectius es el de produir muntatges per tal d'aprofitar el planter d’actors que ixen de l’escola de teatre comarcal ETC.

Electrodosmístics es el primer muntatge de Mamant Teatre, i ens trobarem amb una comèdia de l’absurd muntada en diversos esquetxos amb una duració aproximada de 70 minuts.

SINOPSI
Que fàcil ens fan la vida els electrodomèstics i com ens la compliquem les persones. Per què la convivència entre dos xicots pot resultar tant estrambòtica? D’una parella com la que apareix en escena, només ens podem esperar despropòsits. Ells ens mostraran les dues cares de la convivència, la més entranyable, i la més dolenta. Això sí, d’una manera poc habitual, o siga... tan esbojarrada com absurda. Situacions tan irreals en la forma com reals en el fons, només poden ser viscudes quan els seus protagonistes són una estranya mescla entre cinisme, dolçor, enveja, tendresa, i per damunt de tot... PURA BOGERIA.

dijous, de novembre 08, 2007

Escriptors - Julio Cortázar

Julio Cortázar (Brussel·les, 1914 – París, 1984) escriptor i intel·lectual argentí, està considerat com un dels escriptors més innovadors i originals del seu temps, mestre del conte i la narració curta, i creador d’importants novel·les que inauguraren una nova forma de fer literatura a Sud-amèrica, trencant els motlles clàssics mitjançant narracions que s’escapen de la linealitat temporal i on els personatges adquireixen una autonomia i una profunditat psicològica poques vegades vista. Un escriptor que ha deixat una marca innegable en els escriptors i intel·lectuals de Sud-amèrica i Europa.

De la cinquantena aproximada de títols que va produir podem destacar: "La otra orilla" (1945), "Los Reyes" (1949), "Bestiario" (1951), "Final del Juego" (1956), "Las armas secretas" (1959), "Los premios" (1960), "Historias de cronopios y de famas" (1962), "Rayuela" (1963), "Todos los fuegos el fuego" (1966), "El perseguidor y otros cuentos" (1967), "Casa tomada" (1969), "Último round" (1969), "Libro de Manuel" (1973), "La casilla de los Morelli" (1973), "Un tal Lucas" (1979), "Queremos tanto a Glenda" (1980), i "Deshoras" (1982).

També es va involucrar en el món del cinema col·laborant amb Michelangelo Antonioni en l’escriptura del guió de Blow-up, pel·lícula basada en el ser conte Las babas del diablo. Llegia en veu alta els seus comptes per tal de comprovar com sonava el que escrivia i moltes d’aquests gravacions s’han conservat, així com estrevistes que va fer per a televisió. La seua relació amb el món del jazz també era intensa tal com es pot veure en el conte "El perseguidor" i en la pròpia "Rayuela".

Es conta l’anècdota que un xiquet se li va acostar una vegada en la terrassa d’un café i li va dir: - Mi padre piensa que usted es Dios, i Cortázar li va contestar: - Ve y dile a tu padre que Dios no existe.

Per a mi Julio Cortázar és sobretot Rayuela. Encara no tenia jo 20 anys quan vaig llegir per primera vegada aquesta obra que va marcar un abans i un després en el meu camí de lector. Tots aquestos anys he anat treient de quan en quan el volum anotat de Cátedra de l’estanteria, es pot dir que no passa any sense que li pegue una ullada.

La visita que vaig fer a París l’any 2001 també em va servir per tal de recórrer els carrers i les cases de Rayuela, i fer una darrer homenatge a l'autor anant a veure la seua tomba del Cementeri de Montparnasse.

Aquest geni de la literatura, que d’alguna manera va ser l’inventor de l’hipertext, hauria fet 93 anys el passat agost, però una leucèmia se'l va emportar l'any 1984.

Pel·lícules 2007: 01 a 10

Ara que ja he arribat a les 10 pel·lícules ressenyades ací enguany vaig a fer un petit resum de cadascuna d'elles per a que serveixca d'enllaç als posteriors posts de cinema que vaja fent, sinó la llista que pose al final de cada ressenya es farà interminable.

01 - 10

01. Joyeux Noël
Durant la I Guerra Mundial els soldats alemanys, escocesos i francesos en el front es deixen de matar el dia de Nadal, cantant nadales i jugant un partit de futbol.

02. Bad Santa
Una pel·lícula molt cínica on es desmunten totes les hipocresies nadalenques dels habitants d'USA. El Billy Bob Thornton fa un paper magnífic. Els diàlegs són d'aquestos que no t'esperes pel context de la pel·lícula.

03. Azuloscurocasinegro
Una pel·lícula que a mi m'ha semblat que va sobre la renúncia. El personatge de Quim Gutiérrez renuncia als seus somnis per quedar-se amb son pare en un ambient opressiu. Mentre, el seu germà viu la vida sense cap preocupació.

04. Next of kin
La història parla de les relacions familiars i de com es poden manipular fàcilment fent creure el que no és veritat. Un jove es construeix una nova família perquè no li agrada la que té fingint que és el fill que la nova família va donar en acollida perquè acabaven d'arribar d'un país estranger i no tenien diners.

05. Address Unknown
La pel·lícula està situada en un entorn rural de Corea del Sud prop d'una base militar nord-americana i està basada en experiències pròpies del director i d'aquells que tenia al seu voltant.

06. El Arco [Hwal]
Un vell pescador viu en mig de la mar amb una xica a la que va recollir quan era menuda. El vell pescador espera que ella compleixca els 17 anys per tal de poder casar-se.

07. Waking Life
Els somnis, què són? Un escapament de la realitat o la realitat mateixa?. Waking life segueix el somni d'un home i el seu intent per tal de diferenciar entre la vida conscient i el món dels somnis.

08. A Scanner Darkly
La pel·lícula conta una història d'identitat i decepció en un futura distopia (utopia negativa) on la gent és constantment monitoritzada mitjançant tecnologia avançada, tot això enmig d'una epidèmia d'addicció a les drogues.

09. Fast Food Nation
Fast Food Nation és un film polític basat en el best seller d'Eric Schlosser que investiga la influència que té a nivell domèstic i a nivell mundial la indústria nord-americana de menjar ràpid.

10. Mataharis
Carmen, Inés i Eva són detectius privats però no porten barret ni pistola, sinó que fan la compra, canvien bolquers i tracten de mantindre una parella.

En breu: Apple - PC vs. MAC

Apple va llançar a mitjans del mes d'octubre tota una série d'anuncis amb el format que podeu veure baix, senzill però enginyós, per tal de comparar el seu nou model d'ordinador amb un PC.




En podeu trobar molts més a la web d'apple. Sempre està bé riure's un poc dels PCs.

Via: publico.es

dimecres, de novembre 07, 2007

Blade Runner: The Ultimate Collection

Des de dilluns passat dia 5 ja es pot reservar Blade Runner: The Ultimate Collection a DVDgo: Maleta Blade Runner: Montaje Final. Edición Coleccionista 5 Discos encara que no es posarà a la venda ni te l'enviaran a casa fins el proper 11 de desembre.

És una edició limitada amb cinc DVDs amb diferents versions de la pel·lícula, algunes d'elles que no s'han vist mai, i material relacionat.

Contingut dels discs:
  • Discs 1 i 2. Blade Runner. Montaje Final (2007): Nou muntatge de la pel·lícula realitzat pel propi Ridley Scott amb escenes afegides i ampliades així com nous i millorats efectes especials.
  • Disc 3: Versió Cinematogràfica (EUA) (1982) - Versió Internacional (1982) - Muntatge del Director (1992)
  • Disc 4: Arxius Millorats (Extres)
  • Disc 5: Versió Workprint

També podràs trobar un spinner (el cotxe que utilitzen a la pel·lícula) en miniatura, una carta signada per Ridley Scott, un fotograma de la pel·lícula, fotografies,... Tot això per 54 euros més les despeses d'enviament.

Per a un enamorat de Blade Runner com jo trobe que seran els 54 euros més ben gastats de tot el que portem d'any.

Via: Microsiervos

Vietnam - Huế - Dia 11

DIA 11

Visita a la ciutat de Huế. Ja era divendres 12 de maig.

Huế sempre ha estat un important centre d'activitat política, innovació cultural, amb un moviment religiós important i un centre educatiu de referència, sense parlar de que té una cuina molt apreciada en la resta de Vietnam.

La parada obligatòria a Huế passa per la visita a la Ciutadella, i cap ací ens vàrem dirigir just després de desdejunar en el nostre hotel. Com a la resta del viatge a Vietnam no pensàrem en agafar cap taxi per tal d'arribar a la nostra destinació i ens férem a peu el trajecte de poc més d'un kilòmetre que ens separava d'una de les entrades. Així que vàrem creuar el riu del Perfum per un pont que semblava interminable.



Quan arribàrem a un dels ponts d'accés, després de jugar amb el trànsit que hi havia a l'altre costat del riu, el creuàrem i ens disposàrem a explorar aquest complexe que té més de 10 km de perímetre, rodejats per un fossar amb 10 entrades diferents amb els seus ponts corresponents.


Només entrar ens trobarem amb la Torre de la Bandera, amb els seus 37 metres d'alçada, una torre emblemàtica de la ciutat i que durant la Guerra de Vietnam va anar canviant la bandera que hi onejava segons qui tenia el control de la ciutat.


Ací ens podem trobar el Complexe Imperial, una ciutadella dintre de la Ciutadella, on ja es demana una entrada per tal de poder accedir. Nosaltres vàrem pagar la nostra entrada i veient com era de gran el complexe, i que fins i tot amb la guia ens costaria bastant d'aconseguir fer un recorregut coherent, ens vàrem afegir a un grup de turistes xinesos i amb la seua ajuda i el nostre llibre de Lonely Planet vàrem fer una més que acceptable visita al complexe.



Per tal d'acabar el dia anàrem a fer una visita a uns llacs que hi ha al nord del Complexe Imperial i després visitàrem el Museu de les Arts, on ens feren posar-nos unes fundes per a les sabates per tal de no fer malbé el terra de fusta. En aquest museu es pot trobar ceràmica, mobles i roba que una vegada va ser utilitzada pels emperadors.

El dia va acabar amb un sopar d'aquestos que féiem a les set de la vesprada i cap a les nou a retirar-se que a l'endemà ens en anàvem cap a Hanoi.


Entrades relacionades:

dimarts, de novembre 06, 2007

Io: Lluna Sobre Júpiter



¿Quina mida té la lluna joviana Io ?

El major cos volcànic en el Sistema Solar, Io (normalment pronunciada en anglés como "EYE-oh") té 3600 kilòmetres de diàmetre, una mida sembla a la del satèl·lit natural de la terra.

Passejant més enllà de Júpiter en el canvi de mil·lenni, la nau espacial Cassini va copsar aquesta inspiradora vista de l'actiu Io amb el major gegant de gas com a teló de fons, oferint una aclaparant demostració de la mida relativa d'aquest planeta.

Encara que en la fotografia Io sembla localitzada molt a prop dels arremolinats núvols jovians, Io completa una òrbita cada 42 hores a una distància de 420.000 kilòmetres del centre de Júpiter.

Això la situa a 350.000 kilòmetres sobre els núvols superiors de Júpiter, més o menys la distància entre la Terra i la Lluna.

La pròpia nau espacial Cassini estava a aproximadament 10 milions de kilòmetres de Júpiter quan va agafar aquesta imatge.

Crèdits: Cassini Imaging Team, Cassini Project, NASA

La meua primera trobada amb Io va ser quan anava a educació secundària i un professor de física ens va mostrar les llunes jovianes utilitzant un telescopi. Després me la vaig tornar a trobar en alguns escrits de Isaac Asimov i a la fi a 2001: Una odissea a l'espai.

Via: observatorio.info

Mataharis

Mataharis (2007) de Icíar Bollaín

Carmen, Inés i Eva són detectius privats però no porten barret ni pistola, sinó que fan la compra, canvien bolquers i tracten de mantindre una parella. Mentre treballen esbrinant secrets aliens, les tres descobriran que hi ha mentides pròpies que no han sabut veure i veritats que es millor no descobrir. Segons la directora, Icíar Bollaín, Mataharis neix de la idea de parlar una altra vegada d'home i dones, de les seues relacions i del que les fa perdurar, quelcom tan fràgil i tan fort com és la confiança.

Les tres històries tenen com a nexe d'unió el despatx de detectius on les tres dones treballen. Les històries que Bollaín ens conta d'Inés (María Vazquez) i d'Eva (Naywa Nimri) es sostenen bastant bé però la història de Carmen (Nuria González) peca de ser massa esquemàtica. No sempre es fàcil transmetre un missatge mitjançant una història sense que quede massa evident el que volies contar.

Una de les primeres coses que vaig pensar quan va aparéixer el personatge d'Inés va ser que l'actriu tenia un paregut físic impressionant amb la directora. Més jove que la realitzadora i més bonica però amb un aire que ens recorda les primeres pel·lícules de la directora com a actriu, ara que justament està en els 40 anys.

La banda sonora de l'argentí Lucio Godoy també és un aspecte positiu a tindre en compte en aquesta pel·lícula. La música acompanya molt bé a les històries i es nota que està feta per una persona que s'ha criat veient pel·lícules amb bones bandes sonores.


Aquesta no serà una pel·lícula que tinga un impacte en el mitjans de comunicació com l'anterior 'Te doy mis ojos" (2003) però es una més que acceptable continuació de la carrera cinematogràfica d'Íciar Bollain. Esperem obres interessants d'ella per a un futur. 70 sobre 100.

Desena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007
  1. Joyeux Noël
  2. Bad Santa
  3. Azuloscurocasinegro
  4. Next of kin
  5. Address Unknown
  6. El Arco [Hwal]
  7. Waking Life
  8. A Scanner Darkly
  9. Fast Food Nation

dilluns, de novembre 05, 2007

TotsRucs - Comunitat P2P en Català

TotsRucs és una comunitat de P2P en català, on es poden trobar sèries i programes de TV, pel·lícules, documentals, entre moltes altres coses. La web esta gestionada i mantinguda en format Wiki pels propis muntadors. A més es pot trobar un fòrum on poder parlar/discutir/consultar sobre qualsevol tema.

La finalitat de la Web és la de promoure la difusió de les series i les pel·lícules en català. Segons els administradors del lloc el material publicat a TotsRucs no es troba disponible per a la seva venda en català.

Podeu trobar enllaços a séries com Plats Bruts, Porca Misèria, Allo Allo, Els contes del mico d'or, Herois, NipTuck, i moltes més.

També hi podem trobar pel·lícules com Salvador, Alien, Bona nit i bona sort, Caro diario, Cortina esquinçada, Crim perfecte, El Padrí, Els amics d'en Peter, Mystic River, Scoop, Traffic, entre moltes d'altres.

Així només us queda aconseguir l'eMule, o qualsevol altre software que tracte amb enllaços ed2k://, i a veure contingut de qualitat en català.

Enllaç: TotsRucs

Arròs a Banda

INGREDIENTS
(4 persones)

  • 400 gr d'arròs (100 gr per persona)
  • 1/2 kg de morralla
  • 1 os de mero
  • 1 tros de rap
  • Gambes
  • 1 sépia
  • 1 ceba
  • 1 tomaca
  • Un gotet d'oli
  • 1 litre i mig d'aigua
  • 2 dents d'all, julivert
  • 2 fulles de llorer, pebre-roig
  • Safrà, sal

COM ES FA?
Amb la morralla, l'os de mero i el tros de rap, preparem el brou afegint un poc de ceba, les fulles de llorer i un pessic de sal. En una paella sofregim les gambes i les reservem. Amb el mateix oli sofregim la sépia a trocets, la ceba, la tomaca, els alls, el julivert i el pebre-roig. Una vegada sofregits, abocarem l'arròs i mesclarem amb el sofregit.
Afegirem l'aigua i el safrà. Quan l'arròs estiga quasi cuit (uns 16-17 minuts) incorporarem les molletes de peix i les gambes.
Aquesta recepta pot servir per a fer fideuà, canviant l'arròs per fideus.

Ahir, diumenge, vàrem dinar aquest plat i pels comentaris de tots els implicats sembla que no va eixir gens malament.

Via: Receptari de cuina tradicional - Associació de dones de Bellreguard

diumenge, de novembre 04, 2007

Escriptors Valencians - Joan Garí

Joan Garí (Borriana, La Plana, 1965). Professor de català, escriptor i periodista. La seua primera incursió dins el món de la literatura fou a través de l'assaig, encara que als huit anys ja escrivia un diari personal.

Ha publicat, entre d'altres, els llibres "El que cal saber sobre el valencià" (1991), "La conversación mural" (1995) premi d’assaig Fundesco, "Un cristall habitat" (1999) i "Un ofici del segle" (2000) premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Amb el dietari "Les hores fecundes" (2002), premi d’assaig de l’editorial Bromera, s'estrenà en la narrativa, senda que ha continuat amb la seua primera novel·la, "On dormen les estrelles" (2005). Després ens ha ofert un altre dietari "Senyals de fum" (2006) que només fa que confirmar la seua qualitat com a dietarista. També ha conreat el camp de la poesia amb "Poema d'amor en dos temps" (1999) premi de poesia Ciutat de Vila-real i "Física dels límits" (2001) premi de poesia Vila de Puçol.

A més, és columnista habitual de l'edició a València del diari El País i el setmanari El Temps, i ha col·laborat també en altres mitjans com Caràcters, Serra d’Or o Avui. Com a traductor ha fet versions de l’anglès al català de poemes de Leonard Cohen i de "La lletra escarlata" de Nathaniel Hawthorne (publicada per l'Editorial 3i4).

Només he llegit d'ell "Un ofici del segle", just en el moment de la seua edició aprofitant que vaig estar en la presentació que va fer del llibre a Dénia l'any 2000. En aquell moment no el coneixia de res però em va semblar un escriptor molt a tindre en compte per la claredat d'idees que trobem en els seus textos. És un assagista amb molt d'ofici i sempre és un plaer llegir un dels seus textos.

Intentaré aconseguir el primer dietari i la novel·la i veure'm que ha estat fent Garí des de l'any 2000.

Entrades relacionades:

Porca Misèria - S04E07 - El Punt Feble

Hui, diumenge 4 de novembre, a les 22.20 h i per TV3 una altra entrega de la série de Joel Joan.

El punt feble
Capítol 7
Guió: Mercè Sarrias
El Pere vol descobrir amb qui es veu la Dolors. La Gala presenta el seu nòvio a la Natàlia i el Roger. La Laia està més interessada en la investigació que en la seva feina com a cap de departament.

La setmana passada el capítol va estar bastant interessant amb l'aprensió de Pere per visitar el Xavier, els dos becaris fora de servei, i el problema reproductiu de la Natàlia.

Enllaç: Porca Misèria
Entrades relacionades:

dissabte, de novembre 03, 2007

Fast Food Nation

Fast Food Nation (2006) de Richard Linklater

Fast Food Nation és un film polític basat en el best seller d'Eric Schlosser que investiga la influència que té a nivell domèstic i a nivell mundial la indústria nord-americana de menjar ràpid.

Big One és la nova i rentable hamburguesa de la cadena de restaurants de menjar ràpid Mickey's. Però hi ha alguna cosa estranya en la carn. Don, un empleat de l'empresa, s'ha d'encarregar de la investigació de la planta de processat d'on eixen les hamburgueses, després que un dels alts directius li diu que han trobat 'merda' (literalment) a la carn. Les instal·lacions, que semblen netes i eficients, amaguen el que passa en realitat.

Quan arriba al poble on està la planta de processament va fent un recorregut per tots els actors que intervenen en que de la planta eixquen les hamburgueses congelades: el ramader, l'encarregat de la planta, els treballadors de la planta (normalment immigrants i un pèl massa simplificats per Linklater), els estudiants ecologistes que treballen a temps parcial en una tenda de la cadena Mickey's,... Aquest intentar mostrar totes les opinions des d'un punt de vista asèptic per part de Don fa que de vegades el protagonista semble més un notari que no una persona implicada en el tema. Ell desitjaria vendre un producte de bona qualitat però al final dubta de tot el que li van contant.

Ens trobem amb una pel·lícula d'aquestes de les que els mitjans de comunicació ho tenen fàcil per a parlar, amb un tema que interessa i la presència d'actors com Ethan Hawke, Bruce Willis, Rosanna Arquette, Gregg Kinnear o Kris Kristofferson, en intervencions més o menys extenses.

L'obra enllaça en el tema amb Super Size Me de Morgan Spurlock encara que Fast Food Nation no té el component documental que tenia la de Spurlock. Si t'agafes una vesprada lliure i mires les dues pel·lícules seguides segur que no tornes a menjar mai més en la vida en una cadena de menjar ràpid.

Bona realització però res que sorprenga. 65 sobre 100.

Novena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007
  1. Joyeux Noël
  2. Bad Santa
  3. Azuloscurocasinegro
  4. Next of kin
  5. Address Unknown
  6. El Arco [Hwal]
  7. Waking Life
  8. A Scanner Darkly