DIA 10
Viatge en cotxe des de Ho Ian a Hue, passant per Muntanyes de Marbre i Danang. Ja era dijous 11 de maig.
La nostra primera parada després de deixar l'hotel de Ho Ian va ser les Muntanyes de Marbre. Són cinc protuberàncies d'una mida considerable totalment de marbre just entre Ho Ian i Danang. Ara ja no se n'extreu marbre per al seu ús perquè els vietnamites se'n van adonar que si continuaven a aquest ritme prompte no quedaria res que mostrar als turistes. Totes les figures que vàrem veure que es venien al peu de les muntanyes estaven fetes amb marbre portat de la Xina.
Les muntanyes estan plenes de coves en les que primer els hindús i després els budistes van construir santuaris durant els segles. Ara hi ha pelegrinatges a alguns dels temples que val la pena veure, encara que nosaltres vàrem anar un dia tranquil i sense massa gent.
La nostra primera parada després de deixar l'hotel de Ho Ian va ser les Muntanyes de Marbre. Són cinc protuberàncies d'una mida considerable totalment de marbre just entre Ho Ian i Danang. Ara ja no se n'extreu marbre per al seu ús perquè els vietnamites se'n van adonar que si continuaven a aquest ritme prompte no quedaria res que mostrar als turistes. Totes les figures que vàrem veure que es venien al peu de les muntanyes estaven fetes amb marbre portat de la Xina.
Les muntanyes estan plenes de coves en les que primer els hindús i després els budistes van construir santuaris durant els segles. Ara hi ha pelegrinatges a alguns dels temples que val la pena veure, encara que nosaltres vàrem anar un dia tranquil i sense massa gent.
Després vàrem continuar camí cap a Danang per tal d'anar a veure el Museu d'Escultura Cham. Fundat el 1915 aquest museu conté la millor selecció d'escultura Cham de tot el món. El que s'exposa en aquest museu prové de jaciments situats la majoria en la província de Danang, com per exemple el de My Son.
El viatge va continuar cap al nord per una carretera amb unes vistes de la mar impressionants, fins que vàrem arribar, després d'una pujada molt pronunciada, al port de muntanya de Hai Van. La parada era obligatòria perquè, encara que estava boirós, les vistes no ens les podíem perdre. Aquest port és el que separa d'alguna manera els climes del sud i del nord de Vietnam. Va ser un punt estratègic molt important per als francesos i els americans, tal com es veu en les construccions que encara queden.
La baixada cap a Hue ja va ser molt tranquila, amb trams on la carretera anava just encaixonada entre les vies del tren i la mar. Els complexos turístics (beach resorts) ja començaven a aparéixer com bolets al costat de les platges. Vàrem parar en un per tal de fer una cervesa però el dia no estava massa clar i la mar estava un poc marejada. Així i tot va ser una parada relaxant.
L'arribada a Hue va ser a una hora en la que tots els vietnamites ja havien dinat però vàrem trobar un lloc on ens van donar alguna cosa per menjar. La vesprada la vàrem passar fent un passeig explorant els voltants de l'hotel i preparant-nos per a la visita de l'endemà a la ciutat.
L'arribada a Hue va ser a una hora en la que tots els vietnamites ja havien dinat però vàrem trobar un lloc on ens van donar alguna cosa per menjar. La vesprada la vàrem passar fent un passeig explorant els voltants de l'hotel i preparant-nos per a la visita de l'endemà a la ciutat.
Entrades relacionades:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada