dilluns, de novembre 12, 2007

Escriptors Valencians - Josep Piera

Josep Piera i Rubió (Beniopa, La Safor, 1947) és poeta i narrador. Encara que va començar a escriure en castellà prompte abandona aquesta llengua per tal d'escriure només en català. La qualitat de la seva obra el situa des de molt jove com uns dels representants més destacats de la Generació dels 70 al País Valencià. Llicenciat en Magisteri, debuta en una obra col·lectiva de joves poetes valencians.

La seua experiència en la narrativa comença amb la novel·la "Rondalla del retorn" (1977), amb la que va guanyar el premi Andròmina. Poc després canviarà la novel·la per una narrativa més intimista, la narrativa del jo. Els seus llibres expliquen sovint viatges per a endinsar-se en la naturalesa personal de l'ésser humà contemporani. D'aquesta vessant seua són, entre altres, els llibres "El cingle verd" (1982), que va meréixer el premi Josep Pla, "Un bellíssim cadàver barroc" (1987), crònica d'una estada a Nàpols, "Ací s'acaba tot" (1993), una recerca dels límits de la Mediterrània i de la pròpia existència i "Seduccions de Marràqueix" (1996) on segueix les passes d'Elias Canetti per aquesta ciutat del sud de Marroc.

Ja en l'actual década han vist la llum una biografia novel·lada d'Ausiàs March, "Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March" (2000), un llibre sobre la infantesa i la primera joventut, "El temps feliç" (2001), "Arran del precipici" (2003), reescriptura d'"El cingle verd", que inclou l'"Estiu grec" (1985) i altres textos inèdits de l'època, "A Jerusalem" (2005), un pelegrinatge laic a Jerusalem i "Puta postguerra" (2007) on ofereix una memòria de la postguerra franquista.

Actualment viu a la Drova (Barx, La Safor), on estiuejava de menut i on va tornar ja a partir de 1974. Si voltes per Gandia te'l pots trobar en alguna llibreria o simplement passejant pel carrer. La seua militància política també li ha portat no pocs enemics, que li recorden la seua existència amb unes pintades que han estat molt de temps presents quan baixaves de la Drova cap a Gandia.

De Josep Piera vaig llegir en els meus anys d'institut "Rondalla del retorn" i després no me'l vaig trobar una altra vegada fins molts anys després amb "Seduccions de Marràqueix". Ara mateix tinc a 'La Pila de Llibres per Llegir' la seua darrera obra "Puta postguerra".

Entrades relacionades:

3 comentaris:

caterina ha dit...

Sé que Queralbs del bloc Viure.cat, va comentar el llibre "Puta posguerra" fa un parell de setmanes.
Fa un temps vaig estar a punt de comprar-me Seduccions a Marraqueix, però no recordo el motiu per el que no vaig fer-ho al final. Potser perquè tenia la inteció de comprar massa llibres i alguns em vaig veure obligada a deixar-los i comprar-los més endavant, com em sol passar molts cops.
Tinc apuntat el que em vares recomanar de Ferran Torrent. Ara en tinc molts pendents però quan els pendents baixin el cercaré.
Salutacions! ;)

Queralbs ha dit...

Uep! ... m'han siulat les orelles! o_="
Idò sí, estic acabant de llegir Puta Postguerra, però no fris, perquè és un autèntic plaer. Són unes memòries molt properes, n'he sentit contar moltes històries semblants, i alguna fins i tot l'he viscuda. Està molt ben escrit. Diu, per exemple: "Recordar no ha de ser cap nostàlgia adolorida d'un temps irrecuperable, sinó el contrari: un plaer mental que ompli de vida i de músiques les buidors o els silencis del present. Per això escric. Per transmetre vida amb les paraules.
Vida: un jo en un lloc i un temps concrets. L'escriptura, el testimoni. Raons, desraons, records, desitjos ... i deliris."
I més envant, referint-se al temps de la joventut, diu: "Va ser un temps on, més que sumar sòlides experiències, multiplicàvem desgavells".
Lo dit, ha estat un veritable plaer descobrir en Josep Piera.

msolde ha dit...

Jo ja fa un temps que el tinc el 'La Pila de Llibres per Llegir' i no li queda massa per a arribar al cim. Potser faré un poc de trampa i el pujaré per tal de llegir-lo més prompte. Quan l'acabe ja us diré el que m'ha semblat.