diumenge, de novembre 04, 2007

Escriptors Valencians - Joan Garí

Joan Garí (Borriana, La Plana, 1965). Professor de català, escriptor i periodista. La seua primera incursió dins el món de la literatura fou a través de l'assaig, encara que als huit anys ja escrivia un diari personal.

Ha publicat, entre d'altres, els llibres "El que cal saber sobre el valencià" (1991), "La conversación mural" (1995) premi d’assaig Fundesco, "Un cristall habitat" (1999) i "Un ofici del segle" (2000) premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Amb el dietari "Les hores fecundes" (2002), premi d’assaig de l’editorial Bromera, s'estrenà en la narrativa, senda que ha continuat amb la seua primera novel·la, "On dormen les estrelles" (2005). Després ens ha ofert un altre dietari "Senyals de fum" (2006) que només fa que confirmar la seua qualitat com a dietarista. També ha conreat el camp de la poesia amb "Poema d'amor en dos temps" (1999) premi de poesia Ciutat de Vila-real i "Física dels límits" (2001) premi de poesia Vila de Puçol.

A més, és columnista habitual de l'edició a València del diari El País i el setmanari El Temps, i ha col·laborat també en altres mitjans com Caràcters, Serra d’Or o Avui. Com a traductor ha fet versions de l’anglès al català de poemes de Leonard Cohen i de "La lletra escarlata" de Nathaniel Hawthorne (publicada per l'Editorial 3i4).

Només he llegit d'ell "Un ofici del segle", just en el moment de la seua edició aprofitant que vaig estar en la presentació que va fer del llibre a Dénia l'any 2000. En aquell moment no el coneixia de res però em va semblar un escriptor molt a tindre en compte per la claredat d'idees que trobem en els seus textos. És un assagista amb molt d'ofici i sempre és un plaer llegir un dels seus textos.

Intentaré aconseguir el primer dietari i la novel·la i veure'm que ha estat fent Garí des de l'any 2000.

Entrades relacionades:

3 comentaris:

en veu baixa ha dit...

El vaig tindre de profe de català fa uns anys. Et recomane "Un cristall habitat", és una delícia. També m'agradà força "Senyals de fum".

msolde ha dit...

Si fa classe igual que escriu serà tot un plaer tindre'l de professor. M'apunte les teues recomanacions. Gràcies.

Anotacions Rizomàtiques ha dit...

només pels articles d'opinió que va traure en El Punt-PV, ja podíem albirar un mestre d'escriptura; però ¿què caldrà opinar lliurement sobre aquell poemari de Bròsquil on signava amb nom fals i amb la foto d'un obrer de la construcció? ¿un sub-passatemps? ¿l'alteritat no compresa? ¿els dards fora de la diana?

salut i endavant,

JCOB