DIA 07
El dia que anàvem a agafar per primera vegada un avió a Vietnam. Ja era dimarts 8 de maig.
Desdejuni amb calma a l'hotel i trasllat a l'aeroport de Tan Son Nhat per tal d'agafar el vol de Ho Chi Mihn City fins a Danang. Molt bé Vietnam Airlines amb el seu Airbus A320 i les seues hostesses amb vestit tradicional vietnamita, l'Ao Dai. Va ser un viatge molt agradable amb aigua per a beure i un entrepà de menjar, molt millor que el vol d'Air Europa de València a París. A l'arribar a l'aeroport de Danang (ací és on estava la base nord-americana més gran durant la guerra i era el que posava en la gorra de Magnum) estava esperant-nos un transport privat que ens va acostar els 30 km que hi havia de distància fins a Ho Ian. El xofer no parlava ni una paraula d'anglés però tampoc li feia falta.
Vàrem anar a parar a un hotel d'inspiració xinesa en la part nord de Ho Ian però a 10 minuts caminant del centre històric on estava tot el moviment. Després de descansar un poc vàrem anar a fer una volta pel costat del riu i la veritat que Ho Ian és una ciutat molt bonica. Aprofitarem per a sopar en un restaurant al costat del riu un peix a la brasa sobre fulls de plàtan.
Desdejuni amb calma a l'hotel i trasllat a l'aeroport de Tan Son Nhat per tal d'agafar el vol de Ho Chi Mihn City fins a Danang. Molt bé Vietnam Airlines amb el seu Airbus A320 i les seues hostesses amb vestit tradicional vietnamita, l'Ao Dai. Va ser un viatge molt agradable amb aigua per a beure i un entrepà de menjar, molt millor que el vol d'Air Europa de València a París. A l'arribar a l'aeroport de Danang (ací és on estava la base nord-americana més gran durant la guerra i era el que posava en la gorra de Magnum) estava esperant-nos un transport privat que ens va acostar els 30 km que hi havia de distància fins a Ho Ian. El xofer no parlava ni una paraula d'anglés però tampoc li feia falta.
Vàrem anar a parar a un hotel d'inspiració xinesa en la part nord de Ho Ian però a 10 minuts caminant del centre històric on estava tot el moviment. Després de descansar un poc vàrem anar a fer una volta pel costat del riu i la veritat que Ho Ian és una ciutat molt bonica. Aprofitarem per a sopar en un restaurant al costat del riu un peix a la brasa sobre fulls de plàtan.
DIA 08
Dia per tal d'explorar Ho Ian amb calma. Ja era dimecres 9 de maig.
Vàrem fer una ruta a peu per a la que compraves un tiquet en qualsevol de les oficines de turisme i anaves visitant temples, pagodes i cases singulars. Ho Ian ha estat declarada per la UNESCO com a Patrimoni Històric de la Humanitat i és una ciutat molt tranquil·la. Fins i tot el trànsit a motor, un dels grans problemes de Vietnam, està restringit durant determinades hores en els carrers del centre, i la veritat és que s'agraeix molt.
Vàrem fer una ruta a peu per a la que compraves un tiquet en qualsevol de les oficines de turisme i anaves visitant temples, pagodes i cases singulars. Ho Ian ha estat declarada per la UNESCO com a Patrimoni Històric de la Humanitat i és una ciutat molt tranquil·la. Fins i tot el trànsit a motor, un dels grans problemes de Vietnam, està restringit durant determinades hores en els carrers del centre, i la veritat és que s'agraeix molt.
També vàrem passar pel mercat que hi havia al costat del riu on la gent comprava i venia tota classe de productes, verdures, peix, carn, tèxtil...
La caminada va estar molt bé i va durar quasi tot el matí amb una parada en una casa que estava més endavant del Pont Japonés on ens van intentar vendre productes de seda i altres coses per a turistes. El somriure de la nostra guia dins la casa va anar esvaint-se segons se n'adonava que no anàvem a comprar-li res.
Vàrem dinar i sopar en un parell de restaurants al costat del riu. Molt bé el menjar local, si aneu mai a Ho Ian demaneu Cao Lau, i fins i tot la cervesa local.
Vàrem dinar i sopar en un parell de restaurants al costat del riu. Molt bé el menjar local, si aneu mai a Ho Ian demaneu Cao Lau, i fins i tot la cervesa local.
El poble dóna per a molts passejos pel casc antic i pels voltants del riu, i a més la nit encara és més tranquil·la que el dia. La veritat és que s'agraeix la calma de Ho Ian per contrast amb la bogeria de Ho Chi Mihn City.
Entrades relacionades:
2 comentaris:
Vietnam! Quina passada!!! M'encanta viatjar i fa tant que ja no surto de l'illa... Un món totalment diferent, Vietnam. Has estat mai a Nova York? És un dels meus somnis anar-hi. Esper que es faci realitat ;D
Val la pena anar a Vietnam. És un país que et sorprén. La gent és molt amigable i viatjar és molt fàcil.
No he anat mai a Nova York, i tampoc està entre les meues prioritats, amb tota la paranoia que tenen en les fronteres els nord-americans.
Londres és una ciutat que m'agrada molt i París tampoc està malament, encara que la conec menys.
Publica un comentari a l'entrada