divendres, d’octubre 26, 2007

Escriptors Valencians - Ferran Torrent

Ferran Torrent (Sedaví, l'Horta, 1951). Escriptor i periodista. És un dels escriptors valencians actuals més reconeguts, dels que més llibres ven i segurament el que més obres té adaptades al cinema.

"No emprenyeu el comissari" (1984) marca l'inici del seu èxit popular com a autor de novel.la negra, que continua amb "Penja els guants, Butxana" (1985); "Un negre amb un saxo" (1989), portada al cinema; "Gràcies per la propina" (1995), autobiografia novel.lada, premi Sant Jordi 1994, portada també al cinema; "La mirada del tafur" (1997); "L'illa de l'holandès" (1998), també portada al cinema; "Cambres d'acer inoxidable" (2000); "Societat limitada" (2002); "Espècies protegides" (2004); "La vida en el abismo" (2004), també portada al cinema aquesta vegada per Ventura Pons sense massa encert, i "Judici final" (2006).

L'any 2004 la seua figura va tindre repercussió a nivell espanyol perquè va ser finalista del Premi Planeta amb l'obra "La vida en el abismo", i es va passejar amb Lucía Etxebarria per un munt de platós de televisió, emissores de ràdio i rodes de premsa.

Com a periodista, és constant la seva presència en els mitjans de comunicació mitjançant articles, cròniques i comentaris. També col·labora de forma continuada en el projectes televisius d'Albert Om, com "Jo vull ser" (2004) i "El Club" (2004-).

A nivell de llibres vaig llegir les seues obres inicials quan era un adolescent i després ja el vaig perdre un poc de vista, encara que "Gràcies per la propina" el vaig llegir no fara massa anys molt després d'haver vist la pel·lícula i en tinc un bon record. Pense que he vist totes les pel·lícules que venen d'adaptacions d'obres seues i algunes han estat més encertades que d'altres.

Tinc un parell de trobades personals amb aquest autor, una en la Fira del Llibre de València de l'any 2000, i l'altra més graciosa l'any passat quan va pujar en l'estació d'Alfafar-Benetússer al mateix tren de rodalies en el que jo anava. Dels que anàven en el vagó no el degueren reconéixer molts.

Valdria la pena fer una revisió de les seues últimes obres a veure cap on va la carrera d'aquest autor.

7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Doncs tens raó Miquel, jo també hauré de fer una revisió de les seves últimes obres. Repassant la teva llista veig que vaig anar llegint totes les dels anys 90, però a partir del 2000 el tinc una mica oblidat. No sé per què, sempre ho he passa t bonba llegint-lo. El meu preferit: Gràcies per la propina.

Carme

Anònim ha dit...

Tot un geni, en Ferran Torrent. Societat Limitada i Espècies Protegides estan entre les meves novel·les preferides.
I quan sortia a "El Club" no me'l perdia.
M'agrada una anècdota que va contar: el dia del llibre estava firmant llibres, quan se li acosta la batlessa de València i li demana si n'hi vol firmar un, afegint que li sap greu però no ha llegit res seu; en Ferran li contesta: "No es preocupi, jo tampoc l'he votada".

Genial!

Jesús M. Tibau ha dit...

A mi em va agradar molt Societat limitada.

Dani Coll ha dit...

Jo només li he llegit "Gràcies per la propina", però em va agradar força.

Com a conversador és interessant. Moltes de les seves opinions les comparteixo i trobo molt clars i sincers els seus raonaments.

Salutacions.

Anònim ha dit...

De tots els llibres seus que has llegit, quin em recomanaries?

Unknown ha dit...

Caterina, si no has llegit res de Torrent jo provaria primer amb "Gràcies per la propina".

Anònim ha dit...

Gràcies per la recomanació. Me l'apunto! ;)