- 1 flor-i-col mitjana
- 200 gr de bacallà lleugerament dessalat
- 1 ceba
- 1 garba d'alls tendres
- 3 creïlles
- 4 ous
- 1 got de brou o d'aigua
- 1 gotet d'oli i pebre-roig
COM ES FA?
En una cassola amb oli calent sofregirem el bacallà esgarrat, la ceba tallada i els alls a trocets. A continuació afegirem la flor-i-col trossejada i ho remenem un poc. Incorporarem el pebre-roig i el brou. Després posarem les creïlles trossejades i ho deixarem coure a foc lent. Finalment deixarem caure els ous i estarà llest quan estiguen quallats.
Via: Receptari de cuina tradicional - Associació de dones de Bellreguard
Entrades relacionades:
4 comentaris:
Uep Miquel,
A Mallorca en diem "colflori" de la col-i-flor (¿flor-i-col, dius?).
I aquest plat, si no fos per l'ou, me'l mejaria d'una tirada, perquè tant la colflori com el bacallà m'agraden molt.
Jo amb ou i tot me'l menjaria ara mateix...
Les diferents maneres de dir, m'encanten: flor-i-col, colflori, col-i-flor... fins aquí cap problema perquè ja ens entenem.
Però i les creïlles, què són? Aquí el meu vocabulari, eixamplat per les meves estades a diferents llocs del país, ja no hi arriba.
creïlla
1. a. f. BOT./AGR./ALIM. Tubèrcul comestible de la creïllera, nutritiu i molt feculent, ric en midó i en vitamina C, molt utilitzat en alimentació, en l'obtenció de fècules i d'alcohols i com a farratge, segons la varietat. Arrancar creïlles. Creïlles bullides, al forn.
b. creïlles rosses ALIM. Creïlles fregides.
patata
1. f. BOT./AGR./ALIM. Creïlla.
floricol
1. f. BOT./AGR. Varietat botrytis, subvarietat cauliflora, de cultiu de la col (Brassica oleracea, família de les crucíferes).
Publica un comentari a l'entrada