Josep-Maria Terricabras a la Llibreria Ambra de Gandia

Demà, dijous 6 de març a les 20.00h, a la Llibreria Ambra de Gandia, tindrem l'acte de presentació del llibre

Idees de combat
Dietari inconvenient
de Josep-Maria Terricabras

L'acte comptarà amb la presència de l'autor del llibre, de Ferran Garcia-Oliver (Universitat de València) i d'Oriol Ponsatí-Murlà (Accent Editorial).

De la introducció del llibre:

El 15 d’octubre del 2004 vaig obrir, en el meu portal a internet, un espai d’anotacions personals (weblog) amb la intenció de comentar diàriament diversos aspectes de l’actualitat política, cultural, esportiva o social.

De les moltes notes acumulades, n’he triat només un centenar. Són reflexions que van més enllà dels fets i situacions quotidians. L’aniversari del 23-F, les decepcions de Fresno o de l’Estatut, la invasió de l’Irak, Guantánamo o el procés de pau al País Basc, els problemes de la llengua catalana, la llei anti-tabac i la funció de les presons, la independència de Montenegro, el trist paper dels bisbes espanyols o el tres per cent són algunes de les qüestions a les quals durant dos anys i mig he dedicat una estona diària de reflexió.

Amb aquest volum, doncs, m’he decidit a passar les meves notes de l’espai difús i il·limitat d’internet a l’espai ben definit del llibre, que més aviat convida a la lectura reposada. Perquè, tot el que internet té de veloç i d’immediat, ho té també de caduc i de volàtil. Per això m’ha semblat bo que la galàxia d’internet i la de Guttenberg no es perdin del tot de vista sinó que s’ajudin mútuament en la missió de fer-nos més lúcids, més crítics, més cívics.

Josep-Maria Terricabras (Calella de la Costa, 1946).
Doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona i per la de Münster (Alemanya). Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, catedràtic de filosofia i director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona. Entre altres llibres d'èxit, ha publicat: Ètica i llibertat, Fer filosofia avui, La comunicació, Atreveix-te a pensar, Raons i tòpics, I a tu, què t'importa?, Pensem-hi un minut i Qüestió de criteri. Ha editat i traduït obres de Wittgenstein i el projecte Philosophy for Children, de M. Lipman. Ha dirigit l'edició actualitzada del Diccionario de filosofía en quatre volums de J. Ferrater Mora i és col·laborador habitual d'El Periódico, El Temps, Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya. Des del 2003, té obert el portal de filosofia a internet www.terricabras-filosofia.cat

Si t'abelleix la proposta ens veiem demà a la Llibreria Ambra.

El Vaixell de Genseric

El vaixell de Genseric. Ferran Garcia-Oliver. Proa.
ISBN 978-84-8437-974-4. Català.

És agradable llegir llibres de gent tan propera geogràficament i no estar sempre llegint l'últim llibre de l'escriptor anglés o francés de moda. Hi ha un no se què en eixa proximitat d'algú que passa molt del seu temps a 30 km d'on tu vius, i si a més no és una obra de ficció sinó un dietari encara més.

Ferran Garcia-Oliver és sobretot un lletraferit. Li agrada tot allò que té a veure amb les lletres i a més sap escriure i arribar al lector. En aquest cas tria fragments de la seua vida, en algunes ocasions són temes molt personals, en altres tracta temes dels que qualsevol que llija diaris o mire la televisió en podria tindre una opinió.

Escrivint sobre aquest llibre en un mitjà com un bloc no puc deixar de comparar aquest dietari amb una mena de bloc encara que d'una qualitat d'escriptura molt superior a la mitjana que ens trobem en els blocs. És una espècie de bloc però sense dates i a més no te'l van donant poc a poc sinó que tu mateix et pots anar fent el teu tempo de lectura. Potser algun dia Ferran Garcia-Oliver decidisca fer-ne una versió en bloc, igual que acaben de fer amb el llibre de Josep Pla 'El quadern gris'.

Llibre de lectura molt recomanada.

Entrada relacionada: Diarisme dels bons: Ferran Garcia-Oliver: "El vaixell de Genseric"

El Último Encuentro

El último encuentro. Sándor Márai.
Salamandra.
ISBN 978-84-7888-601-2. Castellà.

Gràcies a una entrada de Carme Rosanas en la que parlava d'un altre llibre de Sándor Márai aquest 'El último encuentro' va anar a parar cap al mes d'octubre passat a la meua 'Pila de Llibres per Llegir'. Així un parell de mesos després li va tocar el torn de ser llegida a aquesta novel·la que venia precedida de molta fama i d'una història de redescobriment editorial a Itàlia d'aquest autor hongarés, emigrant als Estats Units, i desconegut durant 40 anys, encara que abans d'anar-se'n del seu país natal era tota una promesa en el món literari hongarés.

Aquesta novel·la parla de la veritat i de la realitat, de l'amistat i del que no es pot perdonar, de rics i de pobres, d'amor i d'insatisfacció, i de moltes més coses que anirem descobrint al llarg de les seues pàgines. És una novel·la amb molts pocs personatges i on el protagonisme l'acapara pràcticament el personatge principal, Henrik, el vell general retirat que espera aquesta 'última trobada' amb el seu amic de la infància, Konrad, al que fa més de 40 anys que no veu, i el qual va eixir de la seua vida d'una manera abrupta.

Tota la primera part de la novel·la ens va preparant per a la trobada, com si de la preparació d'un combat de boxa es tractara, poc a poc, donant pistes i insinuant fets sense explicar res clarament, deixant així espais en blanc que el lector ha d'anar omplint. Quan al final arriba la trobada dels dos personatges pense que l'autor penja massa el protagonisme en el quasi-monòleg del protagonista principal, fent intervindre molt poc al personatge que té l'altra part de la veritat-realitat.

Un llibre de lectura agradable encara que l'últim terç se'm va fer un poc pesat de llegir. Si m'haig de guiar només per aquest llibre no posaria jo Sándor Márai entre els grans escriptors de la Literatura Universal, encara que tinguera un final molt literari.

Col·laboració en el 42é Joc Literari en Homenatge a Mercè Rodoreda

A petició del bloc Tens un racó dalt del món, és un plaer col·laborar en el 42é joc literari que organitza, aquest cop en homenatge a Mercè Rodoreda en motiu del centenari d'aquesta autora.

Som una seixantena els blocs que col·laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del diamant. Qui vullga participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Podreu trobar les instruccions al seu bloc, el dia 6 de febrer, buscant la referència al 42è joc literari.

Animeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris. Aquest és el fragment que em correspon:

57. I li vaig començar a passar la mà a poc a poc pel ventre perquè era el meu esguerradet i amb el cap contra la seva esquena vaig pensar que no volia que se’m morís.

De Mercé Rodoreda recorde que vaig llegir Aloma en els meus anys d'institut i que va ser un llibre que em va agradar molt en aquell moment. Potser aquest centenari és una bona excusa per a llegir altres obres de l'autora. Quan Jesús publique les regles del joc miraré de participar jo també.

800 Anys del Rei Jaume

Per a commemorar els 800 anys del naixement del Rei Jaume I seguint la proposta de Vicent Partal publique hui un fragment del Llibre dels Fets i una reproducció del Penó de la Conquesta, el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat i regne de València.

He triat un dels fragments que parla de Dénia perquè en realitat confesse el meu desconeixement de l'obra per a triar-ne un de més significatiu, i pel que veig no és de lectura massa fàcil.

502. E puys partis de Ualencia, e nos anam ab ell tro a Billena, e pregans que estiguessem ali ensemps ab ell·III· dies, e faem ho. E puys prefem aqui comiat dell, e ell anassen en ues Murcia, e nos uinguem nosen a Xatiua, e daqui anam nosen ues Denia. E aqui nos faem vna pobla que a nom Orimbloy, e faem altra pobla en ual Dalbayda que ha nom Montauerner.

Hi ha molts altres blocs que també seguiran aquesta iniciativa hui dissabte 2 de febrer de 2008.

aNobii - Llistes de Llibres

Fa un parell de mesos i gràcies als blocs de pjorge i codonyades vaig trobar una xarxa social dels amants de la lectura anomenada anobii. En aquesta xarxa podem publicar els nostres llibres i anar indicant l'estat de lectura en que es troben: per començar, acabat, llegint, abandonat, referència.

La manera de buscar els llibres és molt senzilla mitjançant el ISBN de 10 o de 13 caràcters, i si no trobem un llibre sempre podem omplir la fitxa de sol·licitud d'alta i ells s'encarregaran de validar aquesta petició i donar-lo d'alta. 'he demanat un parell d'altes i ha funcionat perfectament. Actualment hi ha 3.974.445 llibres en la plataforma.

Totes aquestes referències es poden compartir amb altres usuaris de la plataforma i fins i tot públicament amb una url que identifica per al món exterior la teua prestatgeria. Ací es pot veure un resum de les teues activitats lectores, quins autors has llegit més, si estàs apuntat a algun dels molts grups d'usuaris que hi ha en la plataforma i fins i tot hi ha un feed rss que informa dels nous llibres que va afegint l'usuari.

El més important és que et pot ajudar en l'elecció del proper llibre que vas a llegir perquè pots mirar el que està llegint altra gent que comparteixca gustos literaris amb tu. I per a acabar d'arreglar-ho tot està en català, encara que li falten algunes parts per traduir. Tot un punt al seu favor si pensem que el lloc web està fet des de Hong Kong.

Tot plegat té moltes més altres funcionalitats que pots anar descobrint amb l'ús. T'animes a apuntar-te?

L'Educació Sentimental

L'Educació Sentimental. Gustave Flaubert.
Edicions 62. ISBN 84-297-1948-2. Català.

Flaubert no és un escriptor fàcil de llegir. Ací estava jo davant el meu segon llibre de Flaubert pensant que m'havia agradat molt Madame Bovary i que havia llegit en molts llocs que aquest llibre que em disposava a llegir era potser el millor de Flaubert. L'Educació Sentimental i les seues tapes verdes m'esperaven.

La història es pot resumir en un parell de frases si volem, però això no és el que més interessa d'aquesta obra. Malgrat haver-la llegida en una traducció de l'original francés es fa palés durant tota l'obra com de treballat està el text de Flaubert, si el comparem amb qualsevol altre escriptor semblara com si aquest últim no havera ni revisat el text abans d'enviar-lo a la impremta. En aquest punt només podem agrair Pere Gimferrer i Miquel Martí i Pol la feinada que feren per tal de fer arribar aquesta obra als lectors que no dominem el suficient el francés.

L'obra tracta d'un jove de províncies que s'enamora d'una dona casada major que ell durant la revolució de mitjans de segle XIX a França i la fundació del Segon Imperi Francés. Les commocions polítiques i les seues aventures sentimentals van entrellaçant-se durant tota la trama, una trama amb una quantitat considerable de personatges, fet que fa un poc difícil el seguiment dels esdeveniments.

Frederic és retratat com una persona bastant egoista que només es preocupa per assegurar-se un bon lloc en la societat i una bona posició econòmica, encara que una vegada sembla que tot això ho tinga resolt l'amor per la senyora Arnoux sembla ocupar tots els seus pensaments. Aquest amor anirà evolucionant al llarg del text d'una manera de vegades poc previsible, amb altres dones que aniran creuant-se en la vida de Frederic i que representaran altres models d'amor possible.

Recomanada la lectura encara que si no has llegit mai res de Flaubert millor començar per Madame Bovary.

Primer llibre de 2008.

Escriptors que s'han Suïcidat (II)

Continue amb la segona part del post dels escriptors suïcides. Normalment aquesta gent ha tingut una vida molt moguda i interessant però al final tots van arribar a la conclusió que no volien viure més. Ací en teniu uns quants més dels molts possibles.

Sándor Márai (1900-1989)

Escriptor hongarés. Al principi de la seua carrera va dubtar si escriure en alemany però al final es va quedar amb l'hongarés per a la resta de la seua vida, fins i tot quan se'n va anar a Itàlia i finalment als Estats Units a finals dels anys 40, fugint del comunisme del seu país. Abans de la Segona Guerra Mundial les seues obres van tindre molt d'èxit però amb l'arribada del comunisme se'l va considerar un escriptor burgés i se'l va prohibir. Es va suïcidar l'any 1989 uns mesos després de la mort de la seua esposa.

El último encuentro
Barcelona: Salamandra, 1999
192 pàgines, 9,25 €

Yukio Mishima (1925-1970)

Escriptor japonés. Educat per la seua àvia va tindre uns primers anys de la seua vida allunyat del món exterior, fins al 12 anys que va tornar amb els seus pares. Primer va publicar poesia abans de dedicar-se plenament a la prosa. La seua obra literària és molt amplia i va estar a punt de rebre el premi Nobel de Literatura a finals dels anys 60. Es va suïcidar amb el ritus del seppuku per tal de protestar contra la pèrdua de poders de l'emperador.

Nieve de primavera : el mar de la fertilidad
Madrid: Alianza Editorial, 2007
472 pàgines, 9,52 €

Cesare Pavese (1908-1950)

Escriptor italià. Poeta, novel·lista, crític literari i traductor; àmpliament considerat com un dels millors escriptor italians del segle XX. Abans de la Segona Guerra Mundial va demostrar el seu interés per la literatura anglesa, i també per les idees de esquerres. Va passar diversos períodes en presó i en exilis forçats. Després de la guerra es va unir al Partit Comunista Italià, però amors frustrats i desil·lusions polítiques el van fer suïcidar-se amb uns sobredosi de barbitúrics l'any 1950.

El bell estiu
Barcelona: Proa, 2000
160 pàgines, 6,36 €

Virginia Woolf (1882-1941)

Escriptora britànica. No va anar mai a l'escola, els seus estudis els va fer a casa. El seu matrimoni amb Leonard Woolf va iniciar la seua activitat en l'anomenat grup de Bloomsbury, i més endavant van fundar junts l'editorial Hogarth Press. Les seues obres deixen veure la influència de les idees de Sigmund Freud en la seua manera d'escriure, l'anomenat monòleg interior. També va destacar per defensar els drets de les dones. Es va suïcidar l'any 1941 posant-se pedres a les butxaques i entrant en un riu perquè tenia molta por de tornar-se boja per la malaltia psíquica que patia.

Al far
Barcelona: Edicions 62, 1996
240 pàgines, 5,75 €

Stefan Zweig (1881-1942)

Escriptor austríac. Va desenvolupar un estil literari molt particular, que unia una curosa construcció psicològica amb una brillant tècnica narrativa. Va viatjar molt des de la seua casa de Salzburg durant la segona i tercera década del segle XX. Als anys 30 se'n va anar a viure a Suïssa degut als seus sentiments antibel·licistes. Fugint del nazisme es va establir a Brazil on es va suïcidar junt amb la seua esposa l'any 1942 convençut que el nazisme anava a controlar el món sencer. Uns del escriptors més complets de tots els temps.

El mundo de ayer : memorias de un europeo
Barcelona: El Acantilado, 2002
552 pàgines, 22,60 €

Encara que ells decidiren no continuar amb la seua vida sempre ens quedaran les obres que ens van deixar.

Entrades relacionades: Escriptors que s'han Suïcidat (I)

Escriptors que s'han Suïcidat (I)

Llegint contraportades i introduccions de llibres em vaig adonar l'altre dia que hi ha una quantitat important d'escriptors en la literatura universal que han acabat suïcidant-se i em va picar un poc la curiositat saber molts hi havia i de molts jo havia llegit alguna obra. Així que ací teniu aquest post una mica macabre per tal d'acabar l'any, amb un mini apunt de cada escriptor i un llibre seu que he llegit.

Pierre Drieu La Rochelle (1893-1945)

Escriptor francés. Va ser una personalitat turbulenta que va passar pel surrealisme i les drogues. Es va unir al feixisme en l'època de la Segona Guerra Mundial i va recolzar el govern de Vichy. Es va suïcidar després de l'alliberament de França per part dels aliats. En la seua obra domina la idea de la decadència.

El foc follet
Barcelona: Quaderns Crema, 1997
160 págines, 10,50 €

Ernest Hemingway (1989-1961)

Escriptor nord-americà. Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1954. Fill d'un metge el qual va ensenyar-li a pescar i caçar des que era un infant. Durant la Guerra Civil Espanyola va treballar com a corresponsal de guerra a Madrid. Així mateix, la seva estada a Espanya li serví per aficionar-se a la tauromàquia. Fortament alcoholitzat, i tement acabar boig, fou internat en diversos frenopàtics. En saber que patia un càncer se suïcidà d'un tret d'escopeta el 3 de juliol de 1961 a la ciutat de Ketchum, situada a l'estat de Idaho.

Por quien doblan las campanas
Barcelona: DeBolsillo, 2004
624 págines, 9,95 €

Yasunari Kawabata (1899-1972)

Escriptor japonés. Autor de relats curts i novel·lista amb una prosa lírica, subtilment ombrívola i continguda que li va fer guanyar el Premi Nobel de Literatura l'any 1968, sent el primer autor japonés en rebre'l. Els seus treballs han agradat a nivell internacional i encara gaudeixen d'amplia acceptació. Es va suïcidar inhalant gas el 16 d'abril de 1972 a la ciutat de Kamakura, possiblement a conseqüència d'una depressió contreta al conèixer que patia la malaltia de Parkinson així com la no superació del suïcidi del seu amic Yukio Mishima.

Primera nieve en el monte Fuji
Barcelona: Belacqva, 2007
189 pàgines, 16,00 €

Arthur Koestler (1905-1983)

Escriptor hongarés. Novel·lista, assagista, historiador, periodista, activista polític i filòsof social d'origen jueu. Amb una vida molt moguda va passar per diversos períodes en la seua vida: sionista, comunista, lluitador anti-franquista, anti-comunista,... La seua llengua materna era l'hongarés però als principis de la seua carrera escrivia en alemany i després quan es va establir al Regne Unit va escriure la majoria de la seua obra en anglés. Malalt de leucèmia i Parkinson es va suïcidar l'any 1983.

El cero y el infinito
Barcelona: Destino, 1986
256 pàgines, 6,61 €

Primo Levi (1919-1987)

Escriptor italià d'origen jueu, autor de memòries, relats, poemes i novel·les. Va ser un resistent antifeixista, supervivent del Holocaust. És conegut sobretot per les obres que va dedicar a donar testimoniatge sobre el Holocaust. Levi va morir, aparentment per suïcidi, el 11 d'abril de 1987, encara que alguns amics i biògrafs han qüestionat el veredicte. La qüestió segueix fascinant als crítics literaris a causa de la barreja característica de foscor i optimisme en l'escriptura de Levi, qui no va deixar nota de suïcidi.

Si això és un home
Barcelona: Edicions 62, 1996
234 pàgines, 14,58 €

Com que hi ha més dels que em pensava demà acabaré aquesta série de dos posts amb més apunts d'escriptors i una llista final.

Stardust Memories (Recuerdos)

Stardust Memories (Recuerdos). Woody Allen.
Tusquets Editores. ISBN 84-8310-699-X. Castellà.

Stardust Memories (1980) de Woody Allen.

Aquest era un llibre que vaig comprar fa molts anys i anava voltant per casa però no m'havia decidit mai a revisar. Amb les seues 143 pàgines escrites en un format de guió no podia ser massa difícil de llegir però li faltava la seua parella natural: la pel·lícula. Així que em vaig decidir a aconseguir la pel·lícula i mentre aquesta arribava a ma casa em vaig posar a la feina de llegir el llibre.

No sempre és fàcil llegir un guió però ajuda molt si, encara que faça molts anys, ja has vist la pel·lícula. En aquesta història de Sandy Bates, un director de cinema, Woody Allen fa un homenatge sense amagar-se al geni de Federico Fellini i la seua 'Otto e mezzo'. Ens mostra el procés creatiu i el problemes que pot anar trobant-se un director de cinema per tal d'aconseguir el seu producte final: les pel·lícules. Tot això en una localització a New Jersey en un cap de setmana on passen una retrospectiva de les seues pel·lícules, les de Sandy Bates.

En el guió no es nota tant com d'estranys són els personatges que van apareixent al llarg del text: productors, distribuïdors, periodistes, crítics, admiradors i detractors, però quan veus la pel·lícula el blanc i negre i la fotografia fan que aquesta fauna semble del tot estranya. Molta gent li pregunta perquè un director que ha aconseguit la fama fent pel·lícules de riure ara intenta fer pel·lícules serioses, altres volen que assisteixca a actes benèfics, altres volen un paper en la seua propera pel·lícula... Tota aquesta interacció amb el personatges que assisteixen al cap de setmana de cinema, passada per la mirada d'Allen, és el que fa aquesta pel·lícula tan agradable.

A part de tota la reflexió sobre el procés creatiu també tenim com una trama paral·lela amb un ventall de possibilitats amoroses entre les que el protagonista pot triar i no estant content de cadascuna d'elles per separat fins i tot hi ha una escena a la Frankestein on intenta agafar les millors qualitats de dues dones diferents per tan de crear-ne una de perfecta. Meravellós el paper de la dona creativa, sexual i un poc boja que fa Charlotte Rampling.

Una de les millors pel·lícules de Woody Allen junt amb 'Annie Hall' i 'Crimes and Misdemeanors'. 80 sobre 100.

Nové llibre de 2007

Llibres 2007

1. Dublineses
2. Esmond en la India
3. Primera nieve en el monte Fuji
4. Kafka on the Shore
5. Jpod
6. Estados fallidos - El abuso de poder y el ataque a la democracia
7. Breve historia de Japón
8. A Long Way Down

Tretzena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007

• Pel·lícules 2007: 01 a 10
• El Viento que Agita la Cebada [The Wind That Shakes the Barley]
• Siebente Kontinent, Der - El Seté Continent

Les Dones i els Dies

Quan va esclatar la guerra, jo tenia
catorze anys i dos mesos. De moment
no em va fer gaire efecte. El cap m'anava
tot ple d'una altra cosa, que ara encara
jutjo més important. Vaig descobrir
Les Fleurs du Mal, i això volia dir
la poesia, certament, però
hi ha una altra cosa, que no sé com dir-ne
i és la que compta. La revolta? No.
Així en deia aleshores. Ajagut
dins d'un avellaner, al cor d'una rosa
de fulles moixes i molt verdes, com
pell d'eruga escorxada, allí, ajaçat
a l'entrecuix del món, m'espesseïa
de revolta feliç, mentre el país
espetegava de revolta i contra-
revolta, no sé si feliç, però
més revoltat que no pas jo. La vida
moral? S'hi acosta, però és massa ambigu.
Potser el terme millor és l'egoisme,
i és millor recordar que als catorze anys
hem de mudar de primera persona:
ja ens estreny el plural, i l'exercici
de l'estilita singular, la nàusea
de l'enfilat a dalt de si mateix,
ens sembla un bon programa pel futur.
Després vénen els anys, i feliçment
també s'allunyen, (...) i ve que adoptem
aquest plural, no sé si de modèstia,
que renuncia al singular, se'n deixa,
però agraint-lo i premiant-lo. Prou.

Gabriel Ferrater

Escriptors Valencians - Josep Piera

Josep Piera i Rubió (Beniopa, La Safor, 1947) és poeta i narrador. Encara que va començar a escriure en castellà prompte abandona aquesta llengua per tal d'escriure només en català. La qualitat de la seva obra el situa des de molt jove com uns dels representants més destacats de la Generació dels 70 al País Valencià. Llicenciat en Magisteri, debuta en una obra col·lectiva de joves poetes valencians.

La seua experiència en la narrativa comença amb la novel·la "Rondalla del retorn" (1977), amb la que va guanyar el premi Andròmina. Poc després canviarà la novel·la per una narrativa més intimista, la narrativa del jo. Els seus llibres expliquen sovint viatges per a endinsar-se en la naturalesa personal de l'ésser humà contemporani. D'aquesta vessant seua són, entre altres, els llibres "El cingle verd" (1982), que va meréixer el premi Josep Pla, "Un bellíssim cadàver barroc" (1987), crònica d'una estada a Nàpols, "Ací s'acaba tot" (1993), una recerca dels límits de la Mediterrània i de la pròpia existència i "Seduccions de Marràqueix" (1996) on segueix les passes d'Elias Canetti per aquesta ciutat del sud de Marroc.

Ja en l'actual década han vist la llum una biografia novel·lada d'Ausiàs March, "Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March" (2000), un llibre sobre la infantesa i la primera joventut, "El temps feliç" (2001), "Arran del precipici" (2003), reescriptura d'"El cingle verd", que inclou l'"Estiu grec" (1985) i altres textos inèdits de l'època, "A Jerusalem" (2005), un pelegrinatge laic a Jerusalem i "Puta postguerra" (2007) on ofereix una memòria de la postguerra franquista.

Actualment viu a la Drova (Barx, La Safor), on estiuejava de menut i on va tornar ja a partir de 1974. Si voltes per Gandia te'l pots trobar en alguna llibreria o simplement passejant pel carrer. La seua militància política també li ha portat no pocs enemics, que li recorden la seua existència amb unes pintades que han estat molt de temps presents quan baixaves de la Drova cap a Gandia.

De Josep Piera vaig llegir en els meus anys d'institut "Rondalla del retorn" i després no me'l vaig trobar una altra vegada fins molts anys després amb "Seduccions de Marràqueix". Ara mateix tinc a 'La Pila de Llibres per Llegir' la seua darrera obra "Puta postguerra".

Entrades relacionades:

• Escriptors Valencians - Ferran Torrent
• Escriptors Valencians - Joan Garí

Escriptors - Julio Cortázar

Julio Cortázar (Brussel·les, 1914 – París, 1984) escriptor i intel·lectual argentí, està considerat com un dels escriptors més innovadors i originals del seu temps, mestre del conte i la narració curta, i creador d’importants novel·les que inauguraren una nova forma de fer literatura a Sud-amèrica, trencant els motlles clàssics mitjançant narracions que s’escapen de la linealitat temporal i on els personatges adquireixen una autonomia i una profunditat psicològica poques vegades vista. Un escriptor que ha deixat una marca innegable en els escriptors i intel·lectuals de Sud-amèrica i Europa.

De la cinquantena aproximada de títols que va produir podem destacar: "La otra orilla" (1945), "Los Reyes" (1949), "Bestiario" (1951), "Final del Juego" (1956), "Las armas secretas" (1959), "Los premios" (1960), "Historias de cronopios y de famas" (1962), "Rayuela" (1963), "Todos los fuegos el fuego" (1966), "El perseguidor y otros cuentos" (1967), "Casa tomada" (1969), "Último round" (1969), "Libro de Manuel" (1973), "La casilla de los Morelli" (1973), "Un tal Lucas" (1979), "Queremos tanto a Glenda" (1980), i "Deshoras" (1982).

També es va involucrar en el món del cinema col·laborant amb Michelangelo Antonioni en l’escriptura del guió de Blow-up, pel·lícula basada en el ser conte Las babas del diablo. Llegia en veu alta els seus comptes per tal de comprovar com sonava el que escrivia i moltes d’aquests gravacions s’han conservat, així com estrevistes que va fer per a televisió. La seua relació amb el món del jazz també era intensa tal com es pot veure en el conte "El perseguidor" i en la pròpia "Rayuela".

Es conta l’anècdota que un xiquet se li va acostar una vegada en la terrassa d’un café i li va dir: - Mi padre piensa que usted es Dios, i Cortázar li va contestar: - Ve y dile a tu padre que Dios no existe.

Per a mi Julio Cortázar és sobretot Rayuela. Encara no tenia jo 20 anys quan vaig llegir per primera vegada aquesta obra que va marcar un abans i un després en el meu camí de lector. Tots aquestos anys he anat treient de quan en quan el volum anotat de Cátedra de l’estanteria, es pot dir que no passa any sense que li pegue una ullada.

La visita que vaig fer a París l’any 2001 també em va servir per tal de recórrer els carrers i les cases de Rayuela, i fer una darrer homenatge a l'autor anant a veure la seua tomba del Cementeri de Montparnasse.

Aquest geni de la literatura, que d’alguna manera va ser l’inventor de l’hipertext, hauria fet 93 anys el passat agost, però una leucèmia se'l va emportar l'any 1984.

Escriptors Valencians - Joan Garí

Joan Garí (Borriana, La Plana, 1965). Professor de català, escriptor i periodista. La seua primera incursió dins el món de la literatura fou a través de l'assaig, encara que als huit anys ja escrivia un diari personal.

Ha publicat, entre d'altres, els llibres "El que cal saber sobre el valencià" (1991), "La conversación mural" (1995) premi d’assaig Fundesco, "Un cristall habitat" (1999) i "Un ofici del segle" (2000) premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Amb el dietari "Les hores fecundes" (2002), premi d’assaig de l’editorial Bromera, s'estrenà en la narrativa, senda que ha continuat amb la seua primera novel·la, "On dormen les estrelles" (2005). Després ens ha ofert un altre dietari "Senyals de fum" (2006) que només fa que confirmar la seua qualitat com a dietarista. També ha conreat el camp de la poesia amb "Poema d'amor en dos temps" (1999) premi de poesia Ciutat de Vila-real i "Física dels límits" (2001) premi de poesia Vila de Puçol.

A més, és columnista habitual de l'edició a València del diari El País i el setmanari El Temps, i ha col·laborat també en altres mitjans com Caràcters, Serra d’Or o Avui. Com a traductor ha fet versions de l’anglès al català de poemes de Leonard Cohen i de "La lletra escarlata" de Nathaniel Hawthorne (publicada per l'Editorial 3i4).

Només he llegit d'ell "Un ofici del segle", just en el moment de la seua edició aprofitant que vaig estar en la presentació que va fer del llibre a Dénia l'any 2000. En aquell moment no el coneixia de res però em va semblar un escriptor molt a tindre en compte per la claredat d'idees que trobem en els seus textos. És un assagista amb molt d'ofici i sempre és un plaer llegir un dels seus textos.

Intentaré aconseguir el primer dietari i la novel·la i veure'm que ha estat fent Garí des de l'any 2000.

Entrades relacionades:

• Escriptors Valencians - Ferran Torrent

A Long Way Down

A Long Way Down. Nick Hornby.
Penguin Books. ISBN 978-0-141-02577-1. Anglés.

El llibre és una comèdia amarga, que gira al voltant de temes com el suïcidi, l'angúnia vital, la depressió i la promiscuïtat.

La història està escrita en primera persona dels del punt de vista dels quatre personatges principals, Martin, Maureen, Jess i JJ. Aquestos quatre estranys es troben al sostre d'un gratacels a Londres la Nit de Cap d'Any, quan tots ells tenen la intenció de suïcidar-se. Els seus plans de morir en solitud es malmeten quan tots es troben. La novel·la va contant les desventures de tots quatre quan decideixen baixar del sostre i donar-se un temps per tal de reflexionar.

Aquesta novel·la ha estat un èxit de vendes en el món anglosaxó perquè és una espècie de recull de tots el punts forts que Nick Hornby havia mostrat en les seues novel·les anteriors: diàlegs intel·ligents, narració amb una veu que no és la de l'autor, referències literàries i musicals que bordegen el desconegut però no arriben a ser del tot estranyes,...

Tal com ja va passar amb High Fidelity, sembla que s'està preparant una adaptació d'aquesta novel·la al cinema. En principi Johnny Depp va comprar els drets del llibre fins i tot abans que es publicara i va contractar el mateix guionista que va adaptar High Fidelity a la pantalla per que començara a treballar amb aquesta nova adaptació.

De totes maneres a mi em va agradar molt més High Fidelity, amb el seu personatge Rob Fleming i les seues aventures amb les dones de la seua vida. Si voleu llegir per primera vegada un llibre de Nick Hornby sense cap dubte comenceu per High Fidelity.

No he trobat cap edició en català encara, però el podeu trobar en castellà a Anagrama amb el títol de 'En Picado'.

Huité llibre de 2007

Llibres 2007

1. Dublineses
2. Esmond en la India
3. Primera nieve en el monte Fuji
4. Kafka on the Shore
5. Jpod
6. Estados fallidos - El abuso de poder y el ataque a la democracia
7. Breve historia de Japón

Escriptors Valencians - Ferran Torrent

Ferran Torrent (Sedaví, l'Horta, 1951). Escriptor i periodista. És un dels escriptors valencians actuals més reconeguts, dels que més llibres ven i segurament el que més obres té adaptades al cinema.

"No emprenyeu el comissari" (1984) marca l'inici del seu èxit popular com a autor de novel.la negra, que continua amb "Penja els guants, Butxana" (1985); "Un negre amb un saxo" (1989), portada al cinema; "Gràcies per la propina" (1995), autobiografia novel.lada, premi Sant Jordi 1994, portada també al cinema; "La mirada del tafur" (1997); "L'illa de l'holandès" (1998), també portada al cinema; "Cambres d'acer inoxidable" (2000); "Societat limitada" (2002); "Espècies protegides" (2004); "La vida en el abismo" (2004), també portada al cinema aquesta vegada per Ventura Pons sense massa encert, i "Judici final" (2006).

L'any 2004 la seua figura va tindre repercussió a nivell espanyol perquè va ser finalista del Premi Planeta amb l'obra "La vida en el abismo", i es va passejar amb Lucía Etxebarria per un munt de platós de televisió, emissores de ràdio i rodes de premsa.

Com a periodista, és constant la seva presència en els mitjans de comunicació mitjançant articles, cròniques i comentaris. També col·labora de forma continuada en el projectes televisius d'Albert Om, com "Jo vull ser" (2004) i "El Club" (2004-).

A nivell de llibres vaig llegir les seues obres inicials quan era un adolescent i després ja el vaig perdre un poc de vista, encara que "Gràcies per la propina" el vaig llegir no fara massa anys molt després d'haver vist la pel·lícula i en tinc un bon record. Pense que he vist totes les pel·lícules que venen d'adaptacions d'obres seues i algunes han estat més encertades que d'altres.

Tinc un parell de trobades personals amb aquest autor, una en la Fira del Llibre de València de l'any 2000, i l'altra més graciosa l'any passat quan va pujar en l'estació d'Alfafar-Benetússer al mateix tren de rodalies en el que jo anava. Dels que anàven en el vagó no el degueren reconéixer molts.

Valdria la pena fer una revisió de les seues últimes obres a veure cap on va la carrera d'aquest autor.

Jocs Literaris de Jesús M. Tibau - 26é: l'equació matemàtico-literària

L'escriptor Jesús M. Tibau té un bloc anomenat tens un racó dalt del món en el que escriu comentaris de llibres, fa jocs literaris amb premis, i publica altres seccions més o menys improvisades.

La setmana passada ja vaig participar en el 25è joc literari, de viatge virtual pels Països Catalans
i hui s'acaba de publicar el 26è joc literari: l’equació matemàtico-literària. M'ha fet molta gràcia aquest joc perquè al principi no sabia per on agafar-lo però al final se m'ha encés la llumeta i ho tret de seguida.

Us deixe ací l'enigma que consisteix en resoldre aquestes incògnites i explicar breument el sentit de l’equació.

Si voleu informació de com enviar la resposta aneu a l'entrada original i seguiu les instruccions. Cada dimecres un altre joc literari.

En breu: No hi ha res perdut

Nada está perdido si se tiene el valor de proclamar que todo está perdido y hay que empezar de nuevo.

- Julio Cortazar

Sherlock Holmes a la xarxa

La veritat és que no havia llegit quasi res de Sherlock Holmes fins que em vaig trobar en un país estranger, amb un accés limitat a llibres en anglés i molt poc on triar. Però haig de dir que em va agradar molt llegir en aquells moments uns quants reculls d'històries de Sherlock Holmes. Ara 11 anys després em torne a creuar amb el detectiu londinenc en tres llocs més que interessants.


Primer, en castellà, tenim Sherlock-Holmes.es, un lloc que recull no sols les novel·les del famós detectiu, sinó també un bon nombre d'articles sobre les adaptacions al cinema o a la tv, bandes sonores i programes de ràdio, videojocs, notícies i fins i tot una enciclopèdia sherlockiana.

Segon, també en castellà, tenim Sherlock Holmes, novelas y relatos del famoso detective, una molt completa pàgina on són tots els relats en castellà. No sols es queda ací, sinó que també té relats escrits per altres autors amb Holmes com a protagonista.

I tercer, en anglés, tenim 221B Baker Street, paraules que de seguida ens porten a la memòria el més famós detectiu de la literatura: Sherlock Holmes. Encara avui pots passejar per aquest carrer de Londres i veure la porta de la casa on se suposa que van viure tants anys el Dr. Watson i el nostre home. Podem trobar un bon nombre d'il·lustracions clàssiques de Sidney Paget, grups de discussió i una multitud d'enllaços relacionats amb el personatge.

Recordeu també que actualment tenim un Sherlock Holmes televisiu que cada setmana ens porta un nou episodi que ens fa recordar les estructures que utilitzava Conan-Doyle en els seus relats del detectiu.

Via: Papel en blanco

Jpod

Jpod. Douglas Coupland.
Bloomsbury Publishing. ISBN 978-1-59691-104-8. Anglés.

Ethan Jarlewksi i cinc companys de feina, els cognoms dels quals tots comencen per 'J', estan atrapats en jPod. jPod és un departament sense sortida d'una companyia de disseny jocs a Vancouver (Canadà).

Els sis treballadors s'enfronten diàriament a les forces que defineixen la nostra era: pirateria global, personal de màrqueting idiota, gent traficant, el renaixement de la Xina, plantacions de marihuana, i les cendres del somni tecnològic dels 90.

L'univers de tota aquesta gent és amoral i desvergonyit. Els personatges són una creació de la seua era. Tot el món relacionat amb Ethan, el protagonista, sembla que habite en una zona gris. Ningú s'escapa, ni tan sols els seus benvolguts pares ni, fins i tot, el propi Douglas Coupland com a personatge de la novel·la.

El llibre està ple de jocs de paraules difícils d'entendre però així i tot arribes a agafar l'ambient general de l'obra. L'estil de Coupland d'incloure diverses tipografies i missatges que semblen no tindre res a veure amb el desenvolupament de l'obra també és present ací.

La veritat és que no m'ha agradat tant com Microserfs però és un bona actualització i complement d'aquella mítica novel·la. Recomanaria la seua lectura però sols després d'haver llegit Microserfs.


Cinqué llibre de 2007

Llibres 2007

1. Dublineses
2. Esmond en la India
3. Primera nieve en el monte Fuji
4. Kafka on the Shore