Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris viatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris viatges. Mostrar tots els missatges

dissabte, de març 29, 2008

de Dam

de Dam és una plaça a Amsterdam, la capital dels Països Baixos. Coneguda pels seus edificis singulars i pels freqüents esdeveniments que hi tenen lloc, és la més coneguda de les places d'Amsterdam i un dels llocs més coneguts de la ciutat.

Aquesta plaça està situada a uns 750 metres al sud del principal nexe de comunicacions a Amsterdam, Centraal Station. Aquestos 750 metres seran un dels trajectes més repetits pels visitants de la ciutat. És quasi rectangular amb 200 metres d'oest a est i 100 metres de nord a sud. Uneix els carrers Damrak i Rokin, que recorren el llit original del riu Amstel, des de Centraal Station fins a Muntplein. També és on acaben molts altres carrers importants de la ciutat com Nieuwendijk, Kalverstraat i Damstraat. Molt a prop, cap al nord-est, podeu trobar el conegut districte roig.

Si us poseu al centre de la plaça podreu anar veient: el Palau Reial, antic ajuntament de la ciutat; la Nieuwe Kerk (Església Nova), església gòtica del segle XV; els museu de cera de Madame Tussaud; el pilar de pedra del monument a les víctimes de la Segona Guerra Mundial i els grans magatzems De Bijenkorf, una espècie de Harrods o Les Galeries Lafayette. Tot això ha fet que la plaça siga un punt de referència de la ciutat. En qualsevol moment del dia veureu unes quantes persones en aquesta plaça intentar orientar-se amb un plànol.

No crec que ningú haja estat a Amsterdam sense passar per de Dam.

dimecres, de desembre 26, 2007

Vietnam - Hanoi - Dies 12 i 13

DIA 12
Trasllat de Huế a Hanoi. Ja era dissabte 13 de maig.

Tocava viatge en avió des de Huế a Hanoi. L'aeroport de Huế semblava una parada d'autobusos gran on només arriben avions des de Ho Chi Minh City i Hanoi, i en arribar se'n tornen una altra vegada. En realitat no hi ha cap avió que faça nit a aquest aeroport, sembla simplement un aeroport fet per a que el turistes de platja arriben al resorts que comencen a eixir com a bolets a la costa propera a Danang i Huế. Sortírem de Huế amb una pluja intensa i dos barrets vietnamites que ens regalà el xòfer.

El viatge molt correcte com l'anterior vol domèstic i a mitja vesprada estàvem a Hanoi. Hanoi anava a ser la nostra base d'operacions per als propers 10 dies que ens quedaven a Vietnam. L'hotel a Hanoi estava bastant bé i prop del centre sense ser al centre. Estàvem molt a prop d'un centre de convencions molt actiu on vàrem veure que es celebraven tota classe d'actes durant el temps de la nostra estada.

DIA 13
Visita al barri de comerços de Hanoi. Ja era diumenge 14 de maig.
De ben matinet, com durant tot el viatge, eixirem de l'hotel i ens disposàrem a fer una passejada a peu pel barri on estan tots els comerços de Hanoi. Començàrem just en el temple Ngoc Son que està en l'illa de dins del llac Hoan Kiem. Creuàrem dues vegades el pont Huc amb la seua barana de color roig.


Després passàrem per davant del Teatre de Marionetes d'Aigua al que aniríem uns dies després. Continuant amb el trajecte primer ens va tocar el carrer dels sabaters, després el carrer dels picapedrers, el de les joieries, el de les tendes de roba, i de quan en quan algun temple amagat entre el munt de tendetes que ocupaven tot l'espai del carrer que podien. Les voreres que no estaven ocupades per les paradetes de menjar o les tendes, ho estaven per les motos aparcades.

Més endavant ens trobàrem amb les tendes xineses que venen diners falsos per tal de cremar-los en les cerimònies budistes. Caminant més ens trobàrem el carrer del ferrers, el de les tendes de tovalles, i el dels herbolaris, el carrer estava ple de tota classe d'aromes. Més endavant hi havia també venedors de miralls, i també d'altars i estàtues budistes. En realitat els carrers conservaven el nom original de l'activitat que es desenvolupava en ells però ara ja es podia veure un poc de barreja d'activitats. Al final anàrem a parar a la Catedral neogòtica de Sant Josep.


Després de quasi tres hores caminant tocava fer un descans i trobàrem un lloc molt agradable just davant la catedral, el Moca Café. Hi havia gent amb els portàtils utilitzant la connexió inalàmbrica que tenia el lloc i el menjar estava molt bé per tal de fugir un poc de la rutina del menjar vietnamita. No seria l'última vegada que ens paràrem en aquest lloc.

Després de dinar i descansar un poc al café, és a dir cap a les 2, ens en tornàrem poc a poc cap a l'hotel. A poqueta nit eixirem per tal d'anar a sopar a un restaurant italià i veiérem tota l'activitat nocturna que hi havia pels voltants del llac Hoan Kiem. I a descansar que l'endemà ens en anàvem ben matinet cap a la baia de Halong.

Entrades relacionades:

dimecres, de novembre 07, 2007

Vietnam - Huế - Dia 11

DIA 11

Visita a la ciutat de Huế. Ja era divendres 12 de maig.

Huế sempre ha estat un important centre d'activitat política, innovació cultural, amb un moviment religiós important i un centre educatiu de referència, sense parlar de que té una cuina molt apreciada en la resta de Vietnam.

La parada obligatòria a Huế passa per la visita a la Ciutadella, i cap ací ens vàrem dirigir just després de desdejunar en el nostre hotel. Com a la resta del viatge a Vietnam no pensàrem en agafar cap taxi per tal d'arribar a la nostra destinació i ens férem a peu el trajecte de poc més d'un kilòmetre que ens separava d'una de les entrades. Així que vàrem creuar el riu del Perfum per un pont que semblava interminable.



Quan arribàrem a un dels ponts d'accés, després de jugar amb el trànsit que hi havia a l'altre costat del riu, el creuàrem i ens disposàrem a explorar aquest complexe que té més de 10 km de perímetre, rodejats per un fossar amb 10 entrades diferents amb els seus ponts corresponents.


Només entrar ens trobarem amb la Torre de la Bandera, amb els seus 37 metres d'alçada, una torre emblemàtica de la ciutat i que durant la Guerra de Vietnam va anar canviant la bandera que hi onejava segons qui tenia el control de la ciutat.


Ací ens podem trobar el Complexe Imperial, una ciutadella dintre de la Ciutadella, on ja es demana una entrada per tal de poder accedir. Nosaltres vàrem pagar la nostra entrada i veient com era de gran el complexe, i que fins i tot amb la guia ens costaria bastant d'aconseguir fer un recorregut coherent, ens vàrem afegir a un grup de turistes xinesos i amb la seua ajuda i el nostre llibre de Lonely Planet vàrem fer una més que acceptable visita al complexe.



Per tal d'acabar el dia anàrem a fer una visita a uns llacs que hi ha al nord del Complexe Imperial i després visitàrem el Museu de les Arts, on ens feren posar-nos unes fundes per a les sabates per tal de no fer malbé el terra de fusta. En aquest museu es pot trobar ceràmica, mobles i roba que una vegada va ser utilitzada pels emperadors.

El dia va acabar amb un sopar d'aquestos que féiem a les set de la vesprada i cap a les nou a retirar-se que a l'endemà ens en anàvem cap a Hanoi.


Entrades relacionades:

divendres, de novembre 02, 2007

Vietnam - Muntanyes de Marbre - Danang - Dia 10

DIA 10

Viatge en cotxe des de Ho Ian a Hue, passant per Muntanyes de Marbre i Danang. Ja era dijous 11 de maig.

La nostra primera parada després de deixar l'hotel de Ho Ian va ser les Muntanyes de Marbre. Són cinc protuberàncies d'una mida considerable totalment de marbre just entre Ho Ian i Danang. Ara ja no se n'extreu marbre per al seu ús perquè els vietnamites se'n van adonar que si continuaven a aquest ritme prompte no quedaria res que mostrar als turistes. Totes les figures que vàrem veure que es venien al peu de les muntanyes estaven fetes amb marbre portat de la Xina.

Les muntanyes estan plenes de coves en les que primer els hindús i després els budistes van construir santuaris durant els segles. Ara hi ha pelegrinatges a alguns dels temples que val la pena veure, encara que nosaltres vàrem anar un dia tranquil i sense massa gent.


Després vàrem continuar camí cap a Danang per tal d'anar a veure el Museu d'Escultura Cham. Fundat el 1915 aquest museu conté la millor selecció d'escultura Cham de tot el món. El que s'exposa en aquest museu prové de jaciments situats la majoria en la província de Danang, com per exemple el de My Son.


El viatge va continuar cap al nord per una carretera amb unes vistes de la mar impressionants, fins que vàrem arribar, després d'una pujada molt pronunciada, al port de muntanya de Hai Van. La parada era obligatòria perquè, encara que estava boirós, les vistes no ens les podíem perdre. Aquest port és el que separa d'alguna manera els climes del sud i del nord de Vietnam. Va ser un punt estratègic molt important per als francesos i els americans, tal com es veu en les construccions que encara queden.


La baixada cap a Hue ja va ser molt tranquila, amb trams on la carretera anava just encaixonada entre les vies del tren i la mar. Els complexos turístics (beach resorts) ja començaven a aparéixer com bolets al costat de les platges. Vàrem parar en un per tal de fer una cervesa però el dia no estava massa clar i la mar estava un poc marejada. Així i tot va ser una parada relaxant.

L'arribada a Hue va ser a una hora en la que tots els vietnamites ja havien dinat però vàrem trobar un lloc on ens van donar alguna cosa per menjar. La vesprada la vàrem passar fent un passeig explorant els voltants de l'hotel i preparant-nos per a la visita de l'endemà a la ciutat.

Entrades relacionades:

dilluns, d’octubre 22, 2007

Vietnam - My Son - Dia 09

DIA 09

Visita a les ruïnes del Santuari de My Son. Ja era dijous 10 de maig.

Tocava excursió a veure unes ruïnes pròximes a Ho Ian. El camí d'anada l'anàvem a fer en autobús i el de tornada en barca. L'excursió la vàrem contractar al mateix hotel on estàvem quedant-nos i per $7 cadascú ens portaven a les ruïnes, ens feien una visita guiada, ens donaven de dinar i ens tornaven en barca al poble.


Aquestes ruïnes són un agre record de la destrucció que va portar la Guerra de Vietnam. My Son era un centre per a l'espiritualitat i per a l'oració durant el mandat del Regne Champa. El Santuari de My Son, on es pot veure la grandesa de l'arquitectura Cham, era un ampli complex de monuments religiosos on podíem trobar originalment més de 70 estructures diferents. Només 25 d'aquestes estructures sobreviuen hui. El constructors de My Son van ser els nobles del Regne Champa influenciats per l'espiritualitat de l'Índia.


My Son va ser una vegada un veritable bosc de torres, moltes de les quals varen ser destruïdes pel temps i la guerra. Aquest lloc únic en el món mostra un estat de conservació lamentable, i necessita ajudes per a la seua conservació de manera urgent. Des de l'any 2002 la UNESCO està fent esforços per tal de conservar les estructures que queden en peu. Precisament durant la nostra visita vàrem veure com uns arqueòlegs italians estaven treballant sobre el terreny.

La tornada va ser en barca pel riu, on ens varen donar un dinar lleuger només pujar. Va ser un viatge tranquil comparat amb la sempre aventura d'anar en un autobús per les carreteres de Vietnam.


Abans d'arribar a Ho Ian vàrem passar per una illa propera on hi havia tota una indústria de gravats en fusta. Ningú dels que anàvem al grup va comprar res, malgrat que fins i tot s'oferien a enviar-t'ho a casa per missatgeria.



A l'endemà ens tocava desplaçament per carretera fins a Hue.

Entrades relacionades:

dimecres, d’octubre 10, 2007

Vietnam - Ho Ian - Dies 07 - 08

DIA 07

El dia que anàvem a agafar per primera vegada un avió a Vietnam. Ja era dimarts 8 de maig.

Desdejuni amb calma a l'hotel i trasllat a l'aeroport de Tan Son Nhat per tal d'agafar el vol de Ho Chi Mihn City fins a Danang. Molt bé Vietnam Airlines amb el seu Airbus A320 i les seues hostesses amb vestit tradicional vietnamita, l'Ao Dai. Va ser un viatge molt agradable amb aigua per a beure i un entrepà de menjar, molt millor que el vol d'Air Europa de València a París. A l'arribar a l'aeroport de Danang (ací és on estava la base nord-americana més gran durant la guerra i era el que posava en la gorra de Magnum) estava esperant-nos un transport privat que ens va acostar els 30 km que hi havia de distància fins a Ho Ian. El xofer no parlava ni una paraula d'anglés però tampoc li feia falta.

Vàrem anar a parar a un hotel d'inspiració xinesa en la part nord de Ho Ian però a 10 minuts caminant del centre històric on estava tot el moviment. Després de descansar un poc vàrem anar a fer una volta pel costat del riu i la veritat que Ho Ian és una ciutat molt bonica. Aprofitarem per a sopar en un restaurant al costat del riu un peix a la brasa sobre fulls de plàtan.


DIA 08
Dia per tal d'explorar Ho Ian amb calma. Ja era dimecres 9 de maig.

Vàrem fer una ruta a peu per a la que compraves un tiquet en qualsevol de les oficines de turisme i anaves visitant temples, pagodes i cases singulars. Ho Ian ha estat declarada per la UNESCO com a Patrimoni Històric de la Humanitat i és una ciutat molt tranquil·la. Fins i tot el trànsit a motor, un dels grans problemes de Vietnam, està restringit durant determinades hores en els carrers del centre, i la veritat és que s'agraeix molt.


També vàrem passar pel mercat que hi havia al costat del riu on la gent comprava i venia tota classe de productes, verdures, peix, carn, tèxtil...


La caminada va estar molt bé i va durar quasi tot el matí amb una parada en una casa que estava més endavant del Pont Japonés on ens van intentar vendre productes de seda i altres coses per a turistes. El somriure de la nostra guia dins la casa va anar esvaint-se segons se n'adonava que no anàvem a comprar-li res.

Vàrem dinar i sopar en un parell de restaurants al costat del riu. Molt bé el menjar local, si aneu mai a Ho Ian demaneu Cao Lau, i fins i tot la cervesa local.


El poble dóna per a molts passejos pel casc antic i pels voltants del riu, i a més la nit encara és més tranquil·la que el dia. La veritat és que s'agraeix la calma de Ho Ian per contrast amb la bogeria de Ho Chi Mihn City.

Entrades relacionades:

dimarts, d’octubre 02, 2007

Vietnam - Cu Chi - Dia 06

DIA 06

Una altra vegada a matinar i d'excursió de mig dia als túnels de Cu Chi. Ja era dilluns 7 de maig.

Els túnels de Cu Chi són una xarxa immensa de túnels baix terra que ens trobem al districte de Cu Chi de la ciutat de Ho Chi Minh, i són només una part d'una xarxa de túnels molt més gran que cobreix tot el país. A aquestos túnels es van dur a terme moltes campanyes militars durant la Guerra de Vietnam, i van ser la base d'operacions per a l'Ofensiva Tet l'any 1968.

Els túnels van ser utilitzats com a amagatalls durant els combats, encara que també els van utilitzar com a rutes d'abastiment i comunicacions, hospitals, llocs on amagar les armes o simplement com a habitatges per a la tropa. El paper d'aquestos túnels en la retirada de la guerra dels americans no s'ha de menystenir.

Va ser el primer dia que va ploure i el viatge de només 30 km nord de Ho Chi Minh va durar pràcticament 2 hores. El nostre guia no devia de pesar més de 40 Kg i ens va anar contant la història dels túnels de camí. Una vegada vàrem arribar ens va fer una explicació teòrica de com funcionaven els túnels i després ja ens va portar sobre el terreny.


Plovia un poc però s'hi podia estar sense cap problema. Alguna gent va comprar impermeables a l'entrada i nosaltres ens vam apanyar amb la roba que ja portàvem. Una vegada dins el complex dels túnels el guia ens va demostrar com de menuts eren els forats pels que s'accedia.



Després vam anar continuant el circuit amb una exposició dels diferents paranys que utilitzaven els vietnamites per tal de dissuadir els americans d'intentar buscar les entrades als túnels. La veritat és que esgarrifava un poc veure aquestes trampes que segur van matar molta gent.



Més endavant hi havia un tram de 90 metres de túnels que podies visitar però nosaltres no van entrar perquè 80 cm d'ample i 120 cm d'alt no es pot dir que siga molt espaiós, i això que aquestos túnels estaven preparats per als turistes perquè els autèntics encara eren més estrets.

Ens van donar un té i un poc de fruita cap a les 12.00 h i després camí de tornada cap a Ho Chi Minh amb la pluja com a acompanyant. La vesprada la vam tindre lliure per a fer un tomb per Ho Chi Minh i acabar d'acomiadar-nos d'aquesta ciutat.

Entrades relacionades:

dimarts, de setembre 25, 2007

Vietnam - Delta del Mekong - Dies 04 - 05

DIA 04

Era hora d'eixir de la gran ciutat i anar-nos-en a passar el cap de setmana al Delta del Mekong. Dissabte 5 de maig ens varen llevar matinet per a agafar un bus cap al sud i passar la resta del dia de camí cap a Cantho. El guia va resultar ser un xic jove que sabia fer perfectament la seua feina i no va ser massa pesat.

Va ser una alleujament eixir de la ciutat però les carreteres d'aquesta part del país fan por. La circulació era caòtica encara que les limitacions de velocitat a Vietnam fan que la marxa siga molt lenta. Per exemple, un autobús no pot anar a més de 70 km/h i el que li espera si no ho compleix són uns 100$ de multa, una quantitat desorbitada en aquest país.

Poc abans de l'hora de dinar, estant ja relativament prop de Cantho, ens van portar a passejar amb barca pel braços del delta i vàrem dinar al costat d'uns horts en una de les illes.


La vesprada va continuar amb passejos pel delta on ens van mostrar una fàbrica de productes derivats del coco. Aquesta fàbrica estava completament preparada per als turistes amb la seua boa i tot inclosa. El nostre guia se la va posar al coll i la va oferir a la gent per a que es fera fotos amb ella. E. s'ho mirava des de la distància.


Després d'anar canviant de barca i caminar pel mig dels horts férem una aturada per tal de fer-nos un té amb mel, amb les abelles a tocar d'on seiem.

Finalment, vàrem tornar al bus per a fer el trajecte que ens separava del lloc on anàvem a passar la nit: Cantho. Després de passar un pont gegant fet per australians i agafar un transbordador arribàrem a Cantho. L'hotel era portat per gent xinesa i en el moment d'arribar estaven cel·lebrant una boda.

Per tal de demostrar que tots viatjàvem amb la mateixa guia cap a les 8 de la nit ens vàrem trobar tots els de l'autobús en un mateix restaurant amb unes vistes al riu impressionants i un menjar de qualitat. Després de sopar, a dormir que a l'endemà a les 6 del matí havíem d'estar preparats per anar al mercat flotant.


DIA 05

Com que la calor anava a ser forta eixe diumenge 6 de maig a les 6 del matí ja estàvem en el lloc de reunió dutxats i desdejunats. Anàvem a visitar el mercat flotant de Cai Rang. La gent de més amunt del delta baixava tots els dies a aquest mercat amb els seus productes ben matinet per tal de vendre'ls. L'activitat ja era total a les 6 i mitja del matí quan vàrem arribar i les paradetes d'un mercat que hi havia a la vora ja estaven operatives 100%.


Encara que la veritable activitat estava en els vaixells ancorats en el riu. Tota classe de productes agrícoles estaven disponibles i cada vaixell teniu una canya en la seua part més alta amb una mostra del producte que venia. Així els compradors podien acostar la seua barca sabent que es trobarien.


Després d'una visita a una fàbrica de tractament d'arròs, i a una altra on feien els fideus d'arròs vàrem agafar el camí de tornada a Ho Chi Minh, camí que ens va costar tota la vesprada de recórrer enmig d'un embús encara més gran que el que vàrem tindre al vindre cap al sud. Aquella nit ja dormírem a Ho Chi Mihn, on ens tenien guardades les nostres motxilles.

Entrades relacionades:

dilluns, de setembre 17, 2007

Vietnam - Ho Chi Mihn City - Dies 01 - 02 - 03

DIA 01

El dia 2 de maig era el dia assenyalat per a la nostra eixida cap a Vietnam, ens en anàvem a passar 21 dies en eixe país. A les 16.30h eixia el nostre vol cap a París des de l'aeroport de València, després encara ens quedaria tot el trajecte entre París i Ho Chi Minh City.

Vam arribar amb les dues hores preceptives a l'aeroport de València i vam facturar les maletes per a que anaren directes fins a final de trajecte. Al final de tot les vam tornar a veure miraculosament.

Arribarem a París amb uns 50 minuts de temps per tal de passar d'una terminal de l'Aeroport Charles de Gaulle a l'altra, i quan vàrem arribar a la porta d'embarcament aquesta estava a punt d'obrir. El viatge amb Air France va ser correcte, sense cap incidència després d'estar 14.30h tancats en un avió, llevat de l'escala d'una horeta a Bangkok on ens vàrem pegar un passeig per l'aeroport.

DIA 02

Unes 18 hores després d'haver començat el viatge a l'aeroport de Valéncia estàvem en l'Aeroport de Ho Chi Minh City. Ja era dijous 3 de maig i les 15.30 h hora local.

Després de passar el control d'immigració, amb uns guàrdies correctes però gens simpàtics, hi havia una persona de l'agència local esperant-nos amb un cartell amb els nostres noms per tal de portar-nos a l'hotel.

L'hotel estava molt bé per als estàndards als que estem acostumats quan viatgem. Cal dir que el nivell dels hotels es va mantindre semblant durant tot el viatge. Cap a les 17.00h, després d'haver-nos pegat una dutxa, vam quedar amb una persona de l'agència al hall de l'hotel que ens va explicar tot el viatge.

El primer passeig pels voltants de l'hotel va ser impressionant perquè pràcticament no existien les voreres, ja que estaven presses per la gent, ja fora amb motos, parades de menjar o simplement gent asseguda veient passar el temps. El tema olfactiu també em va recordar altres països en els que havia estat, sobretot el tema de la gasolina de baix octanatge que al cremar té eixe olor característic. La quantitat de motos també era impressionant, ja que si no ho veus en directe no t'ho creus. L'hotel estava situat en una bona zona de viatgers amb tots els serveis que un viatger pot necessitar, tendes per a rentar roba, restaurants, agències de viatges...

Vam anar a sopar a un restaurant proper i molt aviat a dormir que el viatge havia estat molt llarg i el jet lag també atacava.

DIA 03

Eixe matí tocava un passeig amb 'xiclo' per Ho Chi Minh City. Després de desdejunar en un més que acceptable buffet lliure a una planta alta de l'hotel vam eixir a la porta del carrer on teníem esperant-nos a dos persones amb els seus respectius 'xiclos'. Ja era divendres 4 de maig.

Després d'aclarir-nos amb el poc anglés que parlava un d'ells, el que feia de portaveu, ens vam preparar per a un tour per Ho Chi Minh City de tres hores.


Vam anar per les avingudes plenes de motos cap al barri xinés de Cholon on vam visitar pagodes xineses, el mercat central i els carrers dels herboristes.




Després vam visitar la Catedral de Notre-Dame que van deixar els francesos i l'oficina de correus, edificis que ja estaven en el centre de la ciutat, el lloc on es concentraven les tendes cares i els hotels de 5 estrelles.


La presència policial en aquesta zona era considerable i no deixaven que ningú molestara als turistes. La veritat és que no hi ha massa 'touts' a Vietnam, únicament està el tema dels que t'ofereixen portar-te amb la seua moto. "Motorbike, motorbike,...", això és el que criden.

Després de les tres hores que teníem per contracte amb els del 'xiclo' ens van deixar als carrers del centre molt prop de riu i vàrem buscar un restaurant per a dinar, a tot això eren les 12 del matí. Els horaris dels vietnamites van un poc amb el sol: a les 5 de matí es lleven, dinen cap a les 11.30-12.00h i sopen quan s'amaga el sol cap a les 17.30-18.00h.

Després de dinar vàrem tornar com vam poder a peu al nostre hotel i després d'una migdiada vam fer un passeig pels voltants de l'hotel, vam sopar i ens vam connectar per primera vegada a Internet en un dels molts llocs que hi havia. Una hora de connexió et podia costar 30 cèntims d'euro.

I a dormir que a l'endemà ens esperava el viatge al Delta del Mekong.

dimarts, de novembre 07, 2006

¿Qué hago yo aquí?


¿Qué hago yo aquí?. Bruce Chatwin.
Quinteto 2003. ISBN: 84-95971-46-1. Castellà.

Llibre de recull d'experiències de viatge.

Las piezas recogidas en estas páginas muestran a Chatwin de un confín a otro del mundo: sorprendido por una golpe de estado en África, recorriendo el Volga y el Danubio con veteranos de guerra o acompañando a Indira Gandhi en una campaña electoral.
Una selección de relatos y crónicas de viaje en la que el lector hallará los incomparables atributos literarios del autor inglés.
Dotzé llibre de 2006

Llibres 2006
  1. El año de la muerte de Ricardo Reis.
  2. Canción de libertad
  3. Getting Things Done: The Art of Stress-Free Productivity
  4. Tòquio Blues - Norwegian Wood
  5. El curiós incident del gos a mitjanit
  6. La sombra del viento
  7. High Fidelity
  8. Mentiras en directo
  9. Botchan
  10. Ébano
  11. La nit de l'oracle