Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris societat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris societat. Mostrar tots els missatges

dissabte, de febrer 09, 2008

Lluís Brú i Salelles - 100 Anys del Palau de la Música Catalana

Aprofitant la cel·lebració dels 100 anys del Palau de la Música Catalana voldria recordar la figura del ceramista que va treballar amb Lluís Domènech i Montaner per tal de construir aquesta obra arquitectònica fonamental del modernisme català.

Lluís Brú i Salelles va néixer a Ondara l'any 1868, fill i net de pintors. Posteriorment va desenvolupar la seua tasca com a mosaïcista i escenògraf modernista a Barcelona on va posar el seu taller i on podem trobar gran part de la seua obra, encara que també es poden trobar algunes mostres del seu treball a València i Palma de Mallorca.

També va destacar per la preparació d'escenografies per al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i en els dissenys de ceràmica per a la fàbrica "Pujols i Bausis" d'Esplugues de Llobregat. Lluís Brú va ser molt reconegut a la seva època i va guanyar la medalla de l'Exposició Internacional d'Art de Barcelona l’any 1911 amb una llar de foc que representava a Sant Jordi. L'any 1925 rep la Medalla d'Or a l'Exposició Internacional de les arts decoratives de París.

Adaptant-se als canvis i evolució dels estils, Lluís Brú va continuar treballant fins a la seva mort a Barcelona l’any 1952. La seua tasca en el seu taller va ser continuada durant dos generacions més però sembla que en l'actualitat ja no hi ha cap Brú que haja seguit amb la feina d'aquest ondarenc de naixement i barceloní d'adopció.

Si tens interés en aquest autor es pot trobar un llibre "Lluís Brú. Fragments d'un creador : els mosaics modernistes" de Marta Saliné, editat per l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, a propòsit d'una exposició que es va fer en aquest municipi l'any 2005.

Una llàstima que al seu poble de naixement tan poca gent el conega i s'ignore totalment la seua obra. Molts hui veuran per la televisió els mosaics del Palau de la Música Catalana i ni se'ls acudirà que un artista nascut a Ondara n'és el responsable.

divendres, de febrer 08, 2008

Centro Valenciano de San Juan (Argentina)

Imagina't que vas caminant per un carrer de San Juan (Argentina), alces la vista i veus un rètol que posa ‘Centro Valenciano de San Juan’. Doncs això et passarà si camines pel carrer General Acha de San Juan.

Quan per ací la Marina Alta la cosa estava bastant complicada per tal de guanyar-se el pa de cada dia va haver gent que amb decisió va tindre el valor d’anar-se’n a l’altra punta del món a començar una nova vida. Això va passar entre el últims anys del segle XIX i els primers del XX, encara que va haver una segona onada a mitjans del segle XX.

La majoria de gent que va anar a parar a San Juan, a 1.100 km de Buenos Aires, procedien dels pobles de la Marina Alta: Xaló, la Vall de Laguar, Pedreguer, Llíber, Gata de Gorgos, Dénia, Benissa, Ondara,... Una vegada a San Juan, aquells valencians es van establir preferentment en zones agrícoles i es van dedicar a treballar la terra.

Hui en dia en una Marina Alta plena de construccions i amb un nivell econòmic mitjà tot això ens sembla molt llunyà però esperem que no torne a passar res que ens obligue a anar-nos-en de la nostra terra. Aquestos valencians ens podrien contar de primera mà el que es sent quan a algú li obliguen a anar-se’n de casa seua. Encara que per a que algú ens conte una història similar no caldria anar molt lluny: només parar pel carrer una de les persones nascuda en un altre país que ara està vivint i treballant a casa nostra.

Els fluxos migratoris canvien i hem d’aprendre a estar als dos costats del camí.

Via: El cau del drac

diumenge, de gener 27, 2008

Fontilles

Llegint online el periòdic público em trobe amb un article sobre el Sanatori de Fontilles, amb motiu del Dia Mundial contra la Lepra hui 27 de gener de 2008.

L'article està molt bé i ve a dir com de difícil és fer que una malaltia com la lepra perda l'estigma social que ha arrossegat durant tota la seua història. Hui en dia és una malaltia que es sap que és molt poc contagiosa i es pot curar, encara que els danys ocasionats són irreversibles.

De la meua estada a l'Índia recorde com d'horribles poden arribar a ser els danys que causa aquesta malaltia si no s'aplica el tractament que coneixem des de principis dels anys 80. Normalment les persones afectades passen a ser pidolaires en una vorera qualsevol d'una gran ciutat índia.

Si tens oportunitat de visitar La Marina Alta no deixes de passar-te per l'última leproseria d'Europa, i donar una mica de recolzament a aquest projecte.



Mostra un mapa més gran