Excursió d'Osset a la Pobleta d'Andilla

La nit anterior havíem anat al teatre a València i ens quedarem a dormir a casa uns amics, era qüestió d'aprofitar el diumenge a València i per tant ens afegirem a una excursió que els nostres amics tenien programada: Osset a la Pobleta d'Andilla pel PR-V176.

A les 08.30h, amb tot el grup d'onze persones ja format, eixíem per la pista d'Ademús cap a Osset, un cotxe davant que feia de guia i cinc persones en el meu cotxe seguint-lo. La veritat és que no tenia molta idea de per on parava Osset. Vàrem agafar la flamant CV-35, carretera que sembla en infinites obres, passàrem pel costat de Llíria, i en algun moment del trajecte d'anada vam passar també per Villar del Arzobispo.

Cap a les 10.00h ja estàvem al poble d'Osset, pedania d'Andilla, deixàrem els dos cotxes a l'entrada i començàrem l'excursió just passant per dins del poble i anant a buscar el llavador. Havíem de pujar al Peñaparda amb un desnivell de 400 metres, de 900 a 1300 metres, després baixar cap a Andilla i encara anar a la Pobleta d'Andilla un poc més endavant.

La caminada va anar molt bé fins després de la parada per esmorzar quan la boira va fer que no veiérem res a més de 10 metres de distància. Cap a les 11.30h estàvem en el punt més alt del sender just al costat del Peñaparda (1.323m), i ens disposaven a baixar cap a Andilla en mig de la boira.

Foto de Carles Navarro

El descens va ser bastant tranquil i poc abans de les 13.00h ja estàvem al poble d'Andilla, després d'una baixada per una pista on tinguérem unes bones vistes del poble i d'entrar tot just pel costat del cementeri i el poliesportiu. Després de passar un pont veiérem que hi havia senyals del GR-10 que passa pel poble.


Però Andilla no era el nostre objectiu sinó que encara ens quedaven un parell de quilòmetres fins arribar a la Pobleta d'Andilla on ens esperaven uns familiars i amics dels nostres hostes. Aquesta gent havia passat el cap de setmana a La Pobleta d'Andilla per tal de celebrar la festa de Sant Blai, amb fogueres i bon menjar.



Només va ser una baixada a un barranc i després la pujada al poble, i a les 13.30h ja havíem arribat al nostre objectiu. Quedava veure com recuperar els nostres cotxes que estaven a 11 km per la senda i a 12 km en cotxe per una carretera amb una quantitat considerable de revoltes. Molt amablement ens vàrem acompanyar als dos conductors dels cotxes a recollir-los a Osset i vàrem poder dinar ajuntant els queviures que portàvem nosaltres i el que ens varen oferir els nostres acollidors.

Cap a les 16.30h començarem la tornada a casa i després de deixar els nostres amics a València arribàrem a casa cap a les 19.00 h. Un diumenge bastant complet.

Enllaços d'interés:

• PRV 176 - De Andilla a Alcublas
• PRCV 176 (pdf)

4a Volta a les Pedanies - Muro

Aquest diumenge passat, 25 de novembre, va tocar una excursió a les pedanies de Muro. L'eixida estava programada per a les 08.30 h a la porta del Poliesportiu però com que vàrem arribar 15 minuts tard (1 hora de viatge des d'Ondara) no anàrem a l'eixida sinó que ens afegirem a la pedania de Benàmer.

El centenar de persones que participaven en la volta ja havien passat per la pedania d'Alqueria Jordà i a les 09.05 h arribaven a Benàmer, on ens els trobàrem. A partir de Benàmer ens dirigirem per camins i sendes cap a Setla de Nunyes, on arribàrem una hora després. En alguns trams coincidirem amb el PR-V 184 que serveix per a pujar al Benicadell. Ara ja només quedava arribar a Turballos fent una volta més gran que la que en realitat era necessària per tal d'arribar-hi.

Una hora després, cap a les 11.00 h, arribàvem a Turballos on hi havia preparat un esmorzar per als participants. Hi havia coques de tomaca, verdures i salades, a més de papes, olives i per a beure cervesa i refrescs. També ens donaren una samarreta commemorativa de l'esdeveniment. Després d'estar caminant dues hores es va agrair aquest avituallament.

El poble de Turballos és un poble bastant singular, un poble desmilitaritzat i desnuclearitzat, on viu una comunitat de persones amb maneres de pensar alternatives. Una comunitat autosuficient, conseqüent amb els seus principis, que no consumeix energia elèctrica provinent de cap central nuclear, que cultiven la terra, produeixen l'oli, el sabó, conserves, la roba amb els seus telers, el pa del seu forn, treballen la fusta i crien gallines, ruques i titots.

Després d'esmorzar tornàrem al poble de Muro on estàvem una hora després per tal d'agafar el cotxe i tornar a casa. La tornada la vàrem fer per Planes, La Vall de Gallinera i Pego. Per ací ens va costar quasi una hora i mitja arribar a Ondara.

Més fotografies de l'excursió al set sobre aquest esdeveniment en el meu compte de flickr. Em vaig deixar la càmera amb les presses i per tant les fotos són del meu telèfon mòbil Sony-Ericsson k800i.

Excursió a La Font d'Aixa - Pedreguer

Ahir, diumenge 18, vàrem fer una excursió a Pedreguer dintre de les Jornades d'Ecoturisme que organitza l'ajuntament i el Centre Excursionista de Pedreguer, anàrem a La Font d'Aixa.

A les 8.40 h estàvem a Pedreguer per tal d'eixir cap a La Font d'Aixa seguint el P.R. V-53 que transcorre per la part meridional del terme de Pedreguer. A la primera part del recorregut férem una pujada bastant pronunciada i anàrem agafant alçada quedant el poble de Pedreguer enrere amb unes vistes esplèndides.

Després d'aquesta pujada, d'una baixada i finalment d'una altra pujada per una pista amb sol de ciment vàrem arribar al Pla de l'Era on esmorzarem durant uns 25 minuts, quan ja havíem caminat 2 hores. A la baixada cap a La Font d'Aixa la gent ja anava més espaiada i vaig tindre temps per tal de poder fer algunes fotos del paisatge.

En 30 minuts arribàrem a La Font d'Aixa. Hi havia la possibilitat d'allargar un poc més l'excursió pujant al Castell d'Aixa però veient que ja feia 3 hores que estàvem caminant i que encara ens en quedaven un parell per a tornar a poble decidirem descansar una mica en La Font d'Aixa i després tornar al poble per un camí diferent del que havíem vingut.

La Font d'Aixa està situada a la vora del barranc que rep el mateix nom, barranc d'Aixa. Raja aigua de manera irregular, tot depenent dels períodes de pluja, després de recórrer una conducció subterrània per a brollar sobra un marge. L'aigua ompli una antiga bassa rectangular de gruixuts murs i és emprada per regar els camps. L'actual Font d'Aixa o Aixer podria correspondre al Rafal Abenaxoch, que més tard apareixerà en documents com a Alqueria de Benaxar.

La tornada va tindre una pujada bastant pronunciada cap a Aspres i després ja vàrem fer camí cap a Pedreguer per dins del Barranc dels Poets. A les 13.15 h estàvem just a l'entrada del poble pel costat de l'Ermita.

Aquesta ruta pot donar per a més d'una excursió perquè el PR V-53 té un sender principal i fins a quatre variants possibles. Si en voleu més informació podeu visitar el bloc del Centre Excursionista de Pedreguer.

Més fotografies de l'excursió al set sobre aquest esdeveniment en el meu compte de flickr.

Excursió al Paratge Natural del Condoig a Beniaia

Ahir, 1 de novembre, dia de Tots Sants, vàrem estar en el Paratge Natural del Condoig a Beniaia (La Vall d'Alcalà).

A les 9 de matí estàvem fent camí cap a Beniaia i cap a les 10.15h deixàvem el cotxe al Despoblat Morisc de La Queirola després d'haver passat pel poble i anat per la pista que hi ha a ma dreta pujant cap a Tollos. Una de les cases d'aquest indret sembla l'han restaurada, les altres s'aguanten com poden.

Després vàrem anar baixant per una pista no massa ampla però que havien acabat d'aplanar amb maquinària pesada, es notaven encara les marques que havien deixat amb les rodes. Aquesta part va ser agradable, només amb la dificultat d'alguns trams amb fang, i ens vàrem dedicar a mirar el paisatge de tardor que presentava l'indret.

Més endavant el camí ja es va fer més estret i va començar a aparéixer l'aigua i les mostres dels despreniments que havien provocat les pluges de l'última quinzena a la comarca. Fins que vàrem arribar a un punt on el sender estava completament inundat amb més d'un pam d'aigua. No fórem capaços de trobar un camí alternatiu i per tant ens vàrem donar per vençuts. Només quedava treure l'esmorzar i després desfer el camí fins al cotxe.

Una vegada arribats al cotxe vàrem fer un altre intent de seguir un suposat camí que hi havia marcat però en realitat les senyalitzacions no existien i ho vàrem deixar córrer. Era passada la 1 de migdia i anava sent temps d'anar pensant en el dinar. Vàrem fer camí cap a Tollos per tal de dinar al Restaurant L'Antiga Escola, però això ja és una altra història.

En fi, que si volen que més gent puga visitar aquest paratge haurien d'arreglar una mica el sender i senyalitzar-lo adequadament.

Excursió a la Cava Arquejada des del Monestir d'Agres

Hui hem anat a fer una visita al poble d'Agres (El Comtat) per tal de pujar des del Monestir fins al Refugi del Montcabrer i veure la Cava Arquejada, passant per un fragment del PR. V-27 que va d'Agres a Cocentaina i després baixant per una pista forestal de nou a Agres.

Hem eixit de casa a les 08.00 h i després de passar per Villalonga per tal de trobar-nos amb uns amics hem fet camí cap a Agres. Hi ha 85 km des d'Ondara, i a les 09.50 h ja estàvem en el Monestir d'Agres preparats per a pujar fins el Refugi del Montcabrer, amb un desnivell de prop de 500 metres.

Monestir d'Agres

Després d'una hora i deu minuts d'anar pujant entre un bosc de pins molt bonic, i amb un desnivell bastant acceptable, hem arribat al Refugi del Montcabrer on hem esmorzat. Als cartells del PR posa que hi ha 3.1 km i que pots continuar fins arribar a Cocentaina en 6.9 km més.

Refugi del Montcabrer

A continuació hem anat a visitar la Cava Gran o Cava Arquejada, situada al sud-oest del refugi a uns 1.200 metres d'altitud. És un edifici d'alt valor per la seua tipologia i possibilitat de conservació, qualitats a les que hi ha que sumar el seu fàcil accés prop d'una ruta excursionista. La seua gran capacitat d'emmagatzemament dóna fe de la importància del comerç de la neu en la Mariola, especialment durant els segles XVII i XVIII. Va estar en plena explotació comercial fins l'any 1906 i utilitzada esporàdicament fins els anys 30.

Cava Arquejada

Detall Cava Arquejada

També hem anat a visitar una cava més menuda que hi ha molt a prop del refugi i que es diu la Cava de l'Habitació.

Cava de l'Habitació

Per tal de baixar una altra vegada cap a Agres hem agafat una pista forestal que eix del costat del refugi. La distància que hem fet ha sigut major que la de pujada però ha estat una baixada molt còmoda comparada amb la possibilitat de baixar per on havíem pujat amb les pedres mullades. De baixada hem tingut unes bones vistes del poble d'Agres.

Agres

Cap a les 13.30 h ja estàvem de nou a l'aparcament del monestir preparats per a tornar a casa després d'uns 10 km de caminada. Un agradable matí de diumenge.