La Llista dels 555

Si has vist tant de cinema i séries nord-americanes com jo he vist te n'hauràs adonat que sempre que eix un número de telèfon, ja siga perquè el diu un dels actors o apareix escrit en algun lloc, aquest número comença per 555, o siga 555 i quatre números més.

Doncs ara hi ha una llista d'aquestos números 555 que conté una gran part dels utilitzats en séries i pel·lícules, llista que s'ha anat creant amb la col·laboració de més de 600 persones. Així que li pots fer una ullada si tens curiositat per comprovar si en alguna de les teues obres favorites hi ha algun d'aquestos números.

A mi m'han cridat l'atenció aquestos:

• 555-7222 The Last Seduction
• 555-7583 Blade Runner
• 555-1534 Fight Club
• 555-2368 Memento
• 555-4043 Northern Exposure

Tot això ve de que als anys '70 se n'adonaren que només apareixia un número de telèfon que podia ser real en la TV els espectadors començaven a cridar, així que es va prendre aquesta mena d'acord d'utilitzar només número ficticis començats per 555, encara que als Estats Units sí que hi ha alguns números reals que comencen per aquestes tres xifres.

via: A Welsh View

Blind Beast [Môjû]

Blind Beast [Môjû] (1969) de Yasuzo Masumura

Un solitari escultor cec segresta una bonica model amb l’ajuda de la seua mare i la porta a sa casa. La casa on viuen mare i fill resulta ser un magatzem ple de les escultures surrealistes que crea el nostre artista amb la sola ajuda de les seues mans. Recorre primer l’objecte que vol reproduir amb el seu tacte i després en crea una rèplica passada per la seua visió del món. Això és el que li demana a aquesta model que ha treballat ja amb altres artistes amb molt d’èxit, però ella l’únic que vol és escapar dels seus captors.

La relació entre tots dos va evolucionant durant la pel·lícula, amb el factor de la mare de l’artista, que en un determinat moment és utilitzada com a arma per la model per tal d’intentar escapar de les urpes de l’escultor cec. Com que només són tres actors i els escenaris són bastant limitats la trama principal ocupa sempre el focus de l’acció no havent cap història col·lateral. La pel·lícula evoluciona cap a l’intent de portar les sensacions al límit, i acaba de l’única manera que podia acabar, no sent possible altre final. Abstenir-se gent molt sensible de veure el final.

Una obra molt visual i on el sentit del tacte juga també un paper molt important al llarg dels quasi 90 minuts de projecció. Al mateix temps es parla del molt del control que pot exercir una persona sobre una altra, que en un principi pot ser forçat però pot acabar evolucionant cap un sotmetiment totalment consentit, voluntari i fins i tot mutu.

M’ha agradat com a experiment cinematogràfic encara que pense que no és una gran pel·lícula perquè els personatges són massa esquemàtics i de vegades els actors sobreactuen clarament. Una rara obra que et deixa amb moltes sensacions estranyes just quan l’acabes de veure. Com es degueren quedar els japonesos de l’any 1969 quan la van veure al cinema?. Li posaria un 65 sobre 100 però per l’originalitat de la proposta la puge a un 75 sobre 100.

Sehnsucht [Nostalgia]

Sehnsucht [Nostalgia] (2006) de Valeska Grisebach

Massa contenció

El tema de la infidelitat no és precisament nou en el cinema. Què aporta aquesta pel·lícula sobre el tema?. Em primer lloc, el context, ja que l’acció té lloc en una zona rural d'Alemanya, on es suposa que predominen valors més tradicionals. En segon lloc, l’estil, totalment allunyat de qualsevol senyal de melodrama, més preocupat, de fet, per retratar la quotidianitat dels personatges, mitjançant pausats plànols i diàleg molt escassos. La 'trama' pròpiament dita no comença a desenvolupar-se fins passada quasi mitja hora del film!.

El problema és que, segons la meua opinió, aquesta atenció al context va en detriment del desenvolupament de la història i de l'aprofundiment en els sentiments dels personatges, dels quals sols podem endevinar la seua contenció emocional. A mi m'agrada molt el cinema que suggereix més que explica; però en aquest cas em fa la impressió que la directora utilitza aquesta opció més bé como voluntat d’estil. Se’ns amaga massa informació sobre els personatges. De fet, la directora ens amaga deliberadament, en l’última seqüència, el desenllaç de la seua història.

Per cert, una vegada més, la traducció del títol em sembla una traïció al títol original, que seria 'Desig', molt més apropiat per tal de suggerir el contingut de la història. 60 sobre 100.

Aquesta crítica és una col·laboració en aquest bloc del meu company celras. M'agrada això de que hi hagen altres veus en aquest bloc.

Sicko

Sicko (2007) de Michael Moore

Michael Moore continua ficant el dit dintre les diferents nafres de la societat nord-americana: primer va ser a la situació laboral al seu poble amb Roger & Me, després la permissivitat amb les armes amb Bowling for Columbine, a continuació la idea republicana del terrorisme internacional amb Fahreheit 9/11, i ara li toca al sistema sanitari nord-americà: els polítics que el permeten i els lladres de les asseguradores.

Aquesta pel·lícula és molt impactant per a una persona acostumada a un sistema sanitari on l'atenció de la població està garantida per una llei, sent aquesta atenció un dret universal. Al principi sembla com si estiguera fent broma amb les històries que va contant sobre casos de persones que han sofert un accident o han contret alguna malaltia, persones que han de triar entre la seua salut o la bancarrota. Com es pot valorar econòmicament la possibilitat que et tornen a reimplantar un dit que t'acabes de tallar? Sembla de bojos però això passa tots els dies als Estats Units.

Després d'aquesta introducció, tan impactant per a nosaltres europeus, Moore va fent un recorregut per diferents sistemes sanitaris i els va comparant amb el nord-americà: Canadà, Regne Unit, França, Cuba. En realitat no troba cap motiu en aquestos països que faça que el mateix sistema no puguera ser implantat en els Estats Units. "Hi ha alguna raó per la que el Govern vullga fer-nos odiar els francesos? Potser tinguen por que vullguem viure com ell viuen ací a França."

És difícil d'explicar racionalment que en el país més ric del món hi haja 45 milions de persones sense dret a la sanitat pública. Un país en el que quan et fan un contracte de treball la gent valora més el tipus de cobertura sanitària que li estan oferint que el sou.

A part de tot aquest contingut és una pel·lícula que es deixa veure fàcilment, encara que potser el nivell d'enuig et vaja pujant poc a poc. Aquesta pel·lícula també ens hauria d'ajudar a valorar més el tipus de sistema sanitari que tenim ací a casa nostra i no deixar que baix cap concepte ens el canvien. 80 sobre 100.

Primera pel·lícula de 2008.

Stardust Memories (Recuerdos)

Stardust Memories (Recuerdos). Woody Allen.
Tusquets Editores. ISBN 84-8310-699-X. Castellà.

Stardust Memories (1980) de Woody Allen.

Aquest era un llibre que vaig comprar fa molts anys i anava voltant per casa però no m'havia decidit mai a revisar. Amb les seues 143 pàgines escrites en un format de guió no podia ser massa difícil de llegir però li faltava la seua parella natural: la pel·lícula. Així que em vaig decidir a aconseguir la pel·lícula i mentre aquesta arribava a ma casa em vaig posar a la feina de llegir el llibre.

No sempre és fàcil llegir un guió però ajuda molt si, encara que faça molts anys, ja has vist la pel·lícula. En aquesta història de Sandy Bates, un director de cinema, Woody Allen fa un homenatge sense amagar-se al geni de Federico Fellini i la seua 'Otto e mezzo'. Ens mostra el procés creatiu i el problemes que pot anar trobant-se un director de cinema per tal d'aconseguir el seu producte final: les pel·lícules. Tot això en una localització a New Jersey en un cap de setmana on passen una retrospectiva de les seues pel·lícules, les de Sandy Bates.

En el guió no es nota tant com d'estranys són els personatges que van apareixent al llarg del text: productors, distribuïdors, periodistes, crítics, admiradors i detractors, però quan veus la pel·lícula el blanc i negre i la fotografia fan que aquesta fauna semble del tot estranya. Molta gent li pregunta perquè un director que ha aconseguit la fama fent pel·lícules de riure ara intenta fer pel·lícules serioses, altres volen que assisteixca a actes benèfics, altres volen un paper en la seua propera pel·lícula... Tota aquesta interacció amb el personatges que assisteixen al cap de setmana de cinema, passada per la mirada d'Allen, és el que fa aquesta pel·lícula tan agradable.

A part de tota la reflexió sobre el procés creatiu també tenim com una trama paral·lela amb un ventall de possibilitats amoroses entre les que el protagonista pot triar i no estant content de cadascuna d'elles per separat fins i tot hi ha una escena a la Frankestein on intenta agafar les millors qualitats de dues dones diferents per tan de crear-ne una de perfecta. Meravellós el paper de la dona creativa, sexual i un poc boja que fa Charlotte Rampling.

Una de les millors pel·lícules de Woody Allen junt amb 'Annie Hall' i 'Crimes and Misdemeanors'. 80 sobre 100.

Nové llibre de 2007

Llibres 2007

1. Dublineses
2. Esmond en la India
3. Primera nieve en el monte Fuji
4. Kafka on the Shore
5. Jpod
6. Estados fallidos - El abuso de poder y el ataque a la democracia
7. Breve historia de Japón
8. A Long Way Down

Tretzena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007

• Pel·lícules 2007: 01 a 10
• El Viento que Agita la Cebada [The Wind That Shakes the Barley]
• Siebente Kontinent, Der - El Seté Continent

Rebut. Blade Runner: The Ultimate Collection

La setmana passada vaig rebre a casa la maleta de Blade Runner: The Ultimate Collection i li vaig un strip-tease de desempaquetat. Ací teniu les imatges de com venia i com va quedar al final la maleta oberta.

La maqueta del Spinner i la figura de l'unicorn feta en papiroflèxia no es que siguen cap cosa de l'altre món, però tampoc es pot esperar molt més ja que tot porta l'etiqueta 'Made in China'. Ara, els DVDs estan molt bé i a més els pots veure en versió original i fins i tot subtitulats en anglés, una bona manera d'aprendre la llengua. Aquestes vacances segur que caurà alguna vesprada 'Blade Runner'.

Siebente Kontinent, Der - El Seté Continent

Siebente Kontinent, Der - El Seté Continent (1989) de Michael Haneke

La família protagonista de la pel·lícula sembla ser una família del tot normal però ben aviat te n'adones que alguna cosa no funciona, encara que al principi no saps què és. El pare, la mare i la xiqueta són com robots que realitzen accions repetitives i mecàniques: llevar-se, vestir-se, desdejunar, anar a la feina,... Són espectadors del que els va passant. Sembla com si els faltara alguna cosa en la seua vida.

Fins i tot la xiqueta, en una mostra de la falta d'afecte que sofreix, intenta fer creure que està cega per tal d'aconseguir l'atenció de la seua mare. No es veu cap signe d'afecte superflu entre la parella, només sexe mecànic i sense sentiments abans de llevar-se al matí.

L'estètica de la pel·lícula ajuda a crear un ambient depressiu amb els plànols estàtics on els personatges queden fora de l'enquadrament i es sent la seua veu en off mentre parlen. Els plànols de màquines fent accions repetitives, com el tren d'autollavat, ajuden a anar creant aquest ambient que poc a poc es va fent més i més inaguantable.

Tot va portant cap a la decisió final que prenen tots tres solidàriament, encara que l'espectador no ho té clar fins que la pel·lícula porta ben bé una hora de metratge. Amb tota la premeditació possible, no és cap acte impulsiu, planifiquen l'orgia final de destrucció. Van desmuntant tots els vincles que els uneixen amb la societat, van desfent-se de totes les seues possessions materials, van destruint tot els objectes que els envoltaven en la seua quotidianitat. El final dels peixos que tenien en la peixera de casa dóna una pista sobre el que els espera a tots tres.

Haneke es basa en un fet real per a portar-lo fins al límit i no fer cap concessió en el seu estil narratiu. Simplement conta el que podrien haver estat els últims dies d'aquesta família que l'any 1989 va atreure l'atenció dels periòdics.

No és una pel·lícula recomanable per a algú que estiga en un període depressiu però val molt la pena veure-la. 75 sobre 100.

Dotzena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007

• Pel·lícules 2007: 01 a 10
• El Viento que Agita la Cebada [The Wind That Shakes the Barley]

El Viento que Agita la Cebada [The Wind That Shakes the Barley]

El Viento que Agita la Cebada [The Wind That Shakes the Barley] (2006) de Ken Loach

Irlanda (1920): els treballadors s'ofereixen voluntaris per tal de formar una guerrilla per a fer front a les tropes enviades des de Gran Bretaña amb la missió d'evitar l'aposta dels irlandesos per la independència.

Damien es troba enmig de grans dubtes sobre si continuar amb la seua carrera professional com a metge o unir-se al seu germà, Teddy, en una lluita molt perillosa per la llibertat. Les actuacions de les expeditives tropes britàniques l'ajuden a prendre la decisió. Com a persona intel·ligent que pren un camí, la seua coherència el farà cometre actes que d'una altra manera ni es plantejaria realitzar.

Aquesta pel·lícula és la més semblant a Tierra y Libertad (1995) de les pel·lícules de Loach, on podem trobar un conflicte complex que el director i el guionista, Paul Laverty, només arriben a fotografiar superficialment. Com més va avançant la pel·lícula més es va veient com de complex és tot el tema, encara que algú que veja només els 20 primers minuts possiblement diria: 'una altra pel·lícula de Loach defensant els revolucionaris'.

No crec que aquesta cinta aporte res nou a la història del cine. Massa ben realitzada i massa previsible en el seu contingut. 55 sobre 100.

Onzena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007

• Pel·lícules 2007: 01 a 10

Pel·lícules 2007: 01 a 10

Ara que ja he arribat a les 10 pel·lícules ressenyades ací enguany vaig a fer un petit resum de cadascuna d'elles per a que serveixca d'enllaç als posteriors posts de cinema que vaja fent, sinó la llista que pose al final de cada ressenya es farà interminable.

01 - 10

01. Joyeux Noël
Durant la I Guerra Mundial els soldats alemanys, escocesos i francesos en el front es deixen de matar el dia de Nadal, cantant nadales i jugant un partit de futbol.

02. Bad Santa
Una pel·lícula molt cínica on es desmunten totes les hipocresies nadalenques dels habitants d'USA. El Billy Bob Thornton fa un paper magnífic. Els diàlegs són d'aquestos que no t'esperes pel context de la pel·lícula.

03. Azuloscurocasinegro
Una pel·lícula que a mi m'ha semblat que va sobre la renúncia. El personatge de Quim Gutiérrez renuncia als seus somnis per quedar-se amb son pare en un ambient opressiu. Mentre, el seu germà viu la vida sense cap preocupació.

04. Next of kin
La història parla de les relacions familiars i de com es poden manipular fàcilment fent creure el que no és veritat. Un jove es construeix una nova família perquè no li agrada la que té fingint que és el fill que la nova família va donar en acollida perquè acabaven d'arribar d'un país estranger i no tenien diners.

05. Address Unknown
La pel·lícula està situada en un entorn rural de Corea del Sud prop d'una base militar nord-americana i està basada en experiències pròpies del director i d'aquells que tenia al seu voltant.

06. El Arco [Hwal]
Un vell pescador viu en mig de la mar amb una xica a la que va recollir quan era menuda. El vell pescador espera que ella compleixca els 17 anys per tal de poder casar-se.

07. Waking Life
Els somnis, què són? Un escapament de la realitat o la realitat mateixa?. Waking life segueix el somni d'un home i el seu intent per tal de diferenciar entre la vida conscient i el món dels somnis.

08. A Scanner Darkly
La pel·lícula conta una història d'identitat i decepció en un futura distopia (utopia negativa) on la gent és constantment monitoritzada mitjançant tecnologia avançada, tot això enmig d'una epidèmia d'addicció a les drogues.

09. Fast Food Nation
Fast Food Nation és un film polític basat en el best seller d'Eric Schlosser que investiga la influència que té a nivell domèstic i a nivell mundial la indústria nord-americana de menjar ràpid.

10. Mataharis
Carmen, Inés i Eva són detectius privats però no porten barret ni pistola, sinó que fan la compra, canvien bolquers i tracten de mantindre una parella.

Blade Runner: The Ultimate Collection

Des de dilluns passat dia 5 ja es pot reservar Blade Runner: The Ultimate Collection a DVDgo: Maleta Blade Runner: Montaje Final. Edición Coleccionista 5 Discos encara que no es posarà a la venda ni te l'enviaran a casa fins el proper 11 de desembre.

És una edició limitada amb cinc DVDs amb diferents versions de la pel·lícula, algunes d'elles que no s'han vist mai, i material relacionat.

Contingut dels discs:

• Discs 1 i 2. Blade Runner. Montaje Final (2007): Nou muntatge de la pel·lícula realitzat pel propi Ridley Scott amb escenes afegides i ampliades així com nous i millorats efectes especials.
• Disc 3: Versió Cinematogràfica (EUA) (1982) - Versió Internacional (1982) - Muntatge del Director (1992)
• Disc 4: Arxius Millorats (Extres)
• Disc 5: Versió Workprint

També podràs trobar un spinner (el cotxe que utilitzen a la pel·lícula) en miniatura, una carta signada per Ridley Scott, un fotograma de la pel·lícula, fotografies,... Tot això per 54 euros més les despeses d'enviament.

Per a un enamorat de Blade Runner com jo trobe que seran els 54 euros més ben gastats de tot el que portem d'any.

Via: Microsiervos

Mataharis

Mataharis (2007) de Icíar Bollaín

Carmen, Inés i Eva són detectius privats però no porten barret ni pistola, sinó que fan la compra, canvien bolquers i tracten de mantindre una parella. Mentre treballen esbrinant secrets aliens, les tres descobriran que hi ha mentides pròpies que no han sabut veure i veritats que es millor no descobrir. Segons la directora, Icíar Bollaín, Mataharis neix de la idea de parlar una altra vegada d'home i dones, de les seues relacions i del que les fa perdurar, quelcom tan fràgil i tan fort com és la confiança.

Les tres històries tenen com a nexe d'unió el despatx de detectius on les tres dones treballen. Les històries que Bollaín ens conta d'Inés (María Vazquez) i d'Eva (Naywa Nimri) es sostenen bastant bé però la història de Carmen (Nuria González) peca de ser massa esquemàtica. No sempre es fàcil transmetre un missatge mitjançant una història sense que quede massa evident el que volies contar.

Una de les primeres coses que vaig pensar quan va aparéixer el personatge d'Inés va ser que l'actriu tenia un paregut físic impressionant amb la directora. Més jove que la realitzadora i més bonica però amb un aire que ens recorda les primeres pel·lícules de la directora com a actriu, ara que justament està en els 40 anys.

La banda sonora de l'argentí Lucio Godoy també és un aspecte positiu a tindre en compte en aquesta pel·lícula. La música acompanya molt bé a les històries i es nota que està feta per una persona que s'ha criat veient pel·lícules amb bones bandes sonores.

Aquesta no serà una pel·lícula que tinga un impacte en el mitjans de comunicació com l'anterior 'Te doy mis ojos" (2003) però es una més que acceptable continuació de la carrera cinematogràfica d'Íciar Bollain. Esperem obres interessants d'ella per a un futur. 70 sobre 100.

Desena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007

1. Joyeux Noël
2. Bad Santa
3. Azuloscurocasinegro
4. Next of kin
5. Address Unknown
6. El Arco [Hwal]
7. Waking Life
8. A Scanner Darkly
9. Fast Food Nation

TotsRucs - Comunitat P2P en Català

TotsRucs és una comunitat de P2P en català, on es poden trobar sèries i programes de TV, pel·lícules, documentals, entre moltes altres coses. La web esta gestionada i mantinguda en format Wiki pels propis muntadors. A més es pot trobar un fòrum on poder parlar/discutir/consultar sobre qualsevol tema.

La finalitat de la Web és la de promoure la difusió de les series i les pel·lícules en català. Segons els administradors del lloc el material publicat a TotsRucs no es troba disponible per a la seva venda en català.

Podeu trobar enllaços a séries com Plats Bruts, Porca Misèria, Allo Allo, Els contes del mico d'or, Herois, NipTuck, i moltes més.

També hi podem trobar pel·lícules com Salvador, Alien, Bona nit i bona sort, Caro diario, Cortina esquinçada, Crim perfecte, El Padrí, Els amics d'en Peter, Mystic River, Scoop, Traffic, entre moltes d'altres.

Així només us queda aconseguir l'eMule, o qualsevol altre software que tracte amb enllaços ed2k://, i a veure contingut de qualitat en català.

Enllaç: TotsRucs

Fast Food Nation

Fast Food Nation (2006) de Richard Linklater

Fast Food Nation és un film polític basat en el best seller d'Eric Schlosser que investiga la influència que té a nivell domèstic i a nivell mundial la indústria nord-americana de menjar ràpid.

Big One és la nova i rentable hamburguesa de la cadena de restaurants de menjar ràpid Mickey's. Però hi ha alguna cosa estranya en la carn. Don, un empleat de l'empresa, s'ha d'encarregar de la investigació de la planta de processat d'on eixen les hamburgueses, després que un dels alts directius li diu que han trobat 'merda' (literalment) a la carn. Les instal·lacions, que semblen netes i eficients, amaguen el que passa en realitat.

Quan arriba al poble on està la planta de processament va fent un recorregut per tots els actors que intervenen en que de la planta eixquen les hamburgueses congelades: el ramader, l'encarregat de la planta, els treballadors de la planta (normalment immigrants i un pèl massa simplificats per Linklater), els estudiants ecologistes que treballen a temps parcial en una tenda de la cadena Mickey's,... Aquest intentar mostrar totes les opinions des d'un punt de vista asèptic per part de Don fa que de vegades el protagonista semble més un notari que no una persona implicada en el tema. Ell desitjaria vendre un producte de bona qualitat però al final dubta de tot el que li van contant.

Ens trobem amb una pel·lícula d'aquestes de les que els mitjans de comunicació ho tenen fàcil per a parlar, amb un tema que interessa i la presència d'actors com Ethan Hawke, Bruce Willis, Rosanna Arquette, Gregg Kinnear o Kris Kristofferson, en intervencions més o menys extenses.

L'obra enllaça en el tema amb Super Size Me de Morgan Spurlock encara que Fast Food Nation no té el component documental que tenia la de Spurlock. Si t'agafes una vesprada lliure i mires les dues pel·lícules seguides segur que no tornes a menjar mai més en la vida en una cadena de menjar ràpid.

Bona realització però res que sorprenga. 65 sobre 100.

Novena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007

1. Joyeux Noël
2. Bad Santa
3. Azuloscurocasinegro
4. Next of kin
5. Address Unknown
6. El Arco [Hwal]
7. Waking Life
8. A Scanner Darkly

A Scanner Darkly

A Scanner Darkly (2006) de Richard Linklater

La pel·lícula conta una història d'identitat i decepció en un futura distopia (utopia negativa) on la gent és constantment monitoritzada mitjançant tecnologia avançada, tot això enmig d'una epidèmia d'addicció a les drogues. Per tal d'acabar-li de donar un toc distintiu, la pel·lícula va ser rodada digitalment i després animada utilitzant un rotoscopi interpolat sobre el metratge original.

Està basada en una novel·la de Phillip K. Dick del mateix títol i escrita l'any 1977. Per altres experiències amb adaptacions de llibres de Dick sabem que el producte final pot no tindre res a veure amb la novel·la original tal com per exemple va passar amb Blade Runner i la novel·la "Do Androids Dream of Electric Sheep?". En aquesta ocasió Linklater volia capturar l'humor i l'exuberància del llibre però deixar fora el que la novel·la té de trist i tràgic.

Sorprén en una pel·lícula de només $8.7 milions (baix pressupost tenint en compte el que es porta per Hollywood) el planter d'estrelles que podem trobar: Keanu Reeves, Winona Ryder, Woody Harrelson, Robert Downey, Jr.; i també la implicació de Steven Soderbergh i George Clooney en la producció executiva.

L'obra és bastant complexa encara que no tant com Waking Life, aquesta és més fàcil de veure malgrat tot el que s'amaga darrere del joc d'identitats dels personatges i tots els conceptes filosòfics que van apareixent al llarg de l'hora i mitja que dura.

Al final la pel·lícula et deixa en un estat de buit i aïllament, tal com li passa al personatge principal interpretat per Keanu Reeves. Un 6.5 sobre 10 per a Linklater, un pèl més baixet que el 7 que li vaig posar a Waking Life.

Huitena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007

1. Joyeux Noël
2. Bad Santa
3. Azuloscurocasinegro
4. Next of kin
5. Address Unknown
6. El Arco [Hwal]
7. Waking Life

Waking Life

Waking Life (2001) de Richard Linklater

Els somnis, què són? Un escapament de la realitat o la realitat mateixa?. Waking life segueix el somni d'un home i el seu intent per tal de diferenciar entre la vida conscient i el món dels somnis. Mentre intenta descobrir una manera de despertar-se va trobant-se molta gent en el seu camí. Alguna de la gent que es troba simplement el porten cap a escenes sense sentit, altres intenten respondre preguntes existencials i sobre el misteri de la vida. Durant la pel·lícula l'espectador es transforma en el personatge principal i el somni passa a ser el seu somni. La pregunta és: podem controlar els nostres somnis?. Què ens diuen sobre la nostra vida? I sobre la mort?. La pel·lícula no contesta totes aquestes preguntes però ens inspira per tal que intentem nosaltres mateixos trobar-les.

Aquesta no és una pel·lícula per a anar a veure amb el teu fill de 5 anys un diumenge per la vesprada en un cine de monges, encara que estiga feta amb una tècnica d'animació. Només l'acabes, la pel·lícula demana una segona visió perquè les coses passen tan ràpid que és molt difícil veure-la com una obra en conjunt, encara que els fragments en que la podem dividir són molt interessants un a un. Ja estic buscant un forat en la meua agenda per a poder veure-la una altra vegada.

Richard Linklater i les seues pel·lícules que normalment passen en 24 hores són una aposta quasi segura que et trobaràs una pel·lícula amb la que no perdràs el temps. Aquest director autodidacta va aparéixer en l'escena del cinema independent nord-americà cap a principis dels anys 90 i des d'aleshores no ha deixat de fer pel·lícules.

A part dels valors intrínsecs d'aquesta pel·lícula, només per la seua singularitat valdria la pena veure-la. 7 sobre 10.

Setena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007

1. Joyeux Noël
2. Bad Santa
3. Azuloscurocasinegro
4. Next of kin
5. Address Unknown
6. El Arco [Hwal]
   

El Arco [Hwal]

El Arco [Hwal] (2005) de Ki-duk Kim

Un vell pescador viu en mig de la mar amb una xica a la que va recollir quan era menuda. El vell pescador espera que ella compleixca els 17 anys per tal de poder casar-se. Mentre, prepara l'aixovar i la protegeix contra els homes que venen a pescar al seu vaixell i intenten apropar-se massa a ella. La seua única forma de protegir-la és disparant un arc, un arc que també li serveix per tal d'endevinar el futur i com a instrument musical. Un dia un grup de pescadors arriba al vaixell i entre ells un jove universitari. El xic i la xica s'enamoren, i el vell pescador sap que el seu somni ha arribat a la fi.

És una de les pel·lícules més estètiques de Ki-duk Kim, on els diàlegs de veritat sobren. Els dos protagonistes principals no necessiten les paraules per tal de comunicar-se i només parlen els estranys que arriben al seu món. El únics escenaris de tota la pel·lícula són el vell vaixell de pesca i la mar blava.

Cine poètic en el seu estat més pur, encara que hi haja alguns contrapunts de violència. Per a veure després d'un dia de feina en el que has arribat al límit. 8 sobre 10.

Enllaç: El arco (Golem)

Sisena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007

1. Joyeux Noël
2. Bad Santa
3. Azuloscurocasinegro
4. Next of kin
5. Address Unknown
   

Address Unknown

Address Unknown [Suchwiin bulmyeong] (2001) de Ki-duk Kim

En la sisena pel·lícula de Ki-duk Kim, o Kim Ki-duk segons s'interpreten els noms coreans, trobem la mateixa cruesa que en la resta de la seua filmografia. Va ser una pel·lícula que va participar en el Festival de Venècia l'any 2001.

La pel·lícula està situada en un entorn rural de Corea del Sud prop d'una base militar nord-americana i està basada en experiències pròpies del director i d'aquells que tenia al seu voltant.

Els personatges només busquen un poc d'amor però sempre hi ha alguna cosa que els impedeix trobar-lo. La mare que va tindre un fill amb un soldat americà al que intenta contactar sense èxit, el fill que es sent desplaçat pel fet de ser un mestís, el nuvi de la mare que mata gossos sense pietat per a vendre la seua carn, la xica amb un ull malalt que abusa sexualment del seu gosset, el soldat americà que pren LSD i estranya la seua pàtria, tots personatges sense eixida. És molt difícil empatitzar amb ells.

El títol fa referència al segell que ve imprés en les cartes que envia la mare al pare del mestís quan li les tornen perquè no poden trobar el destinatari en el EEUU.

La pel·lícula s'obri amb un cartell dient que durant el rodatge no s'ha ferit cap animal. El que jo pense és que l'únic que resulta ferit és l'espectador durant la projecció.

Tot acaba amb una pena i una devastació tremendes.

Com quasi totes les pel·lícules de Ki-duk Kim la considere de visió recomanable. 7 sobre 10.

Cinquena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007

1. Joyeux Noël
2. Bad Santa
3. Azuloscurocasinegro
4. Next of kin
   

Next of kin

Next of Kin (1984) Atom Egoyan

Una pel·lícula del període de formació d'Atom Egoyan, la cinquena vegada que dirigia un film, i només amb 24 anys. Ja trobem a la que seria la seua actriu fetitxe i muller Arsinée Khanjian. La resta d'actors no s'han tornat a veure pel que supose que serien amateurs, familiars d'Egoyan o d'algun grup de teatre local de Toronto.

La història parla de les relacions familiars i de com es poden manipular fàcilment fent creure el que no és veritat. Un jove es construeix una nova família perquè no li agrada la que té fingint que és el fill que la nova família va donar en acollida perquè acabaven d'arribar d'un país estranger i no tenien diners. Tot això és possible perquè totes dues famílies van al mateix assessor familiar i el jove es fa amb les cintes de vídeo de l'altra família aconseguint tots els coneixements necessaris per a fer-se passar pel fill perdut.

Trobem també ja les marques típiques d'Egoyan com són els monitors, els vídeos, el club de striptease. Un bon avançament del que faria Egoyan en les seues pel·lícules posteriors sobretot les de finals del 80 i principis dels 90.

Quarta pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007

1. Joyeux Noël
2. Bad Santa
3. Azuloscurocasinegro

Azuloscurocasinegro

Azuloscurocasinegro (2006). Daniel Sánchez Arévalo.

Una pel·lícula que a mi m'ha semblat que va sobre la renúncia. El personatge de Quim Gutiérrez renuncia als seus somnis per quedar-se amb son pare en un ambient opressiu. Mentre, el seu germà viu la vida sense cap preocupació.

Els personatges agafats un a un es nota que estan molt treballats. El que em sembla més artificial és el de la veïna de l'edifici on és porter el protagonista.

De les millors coses que s'han fet en cinema espanyol en molt de temps. La interpretació de Quim Gutiérrez és de 10.

Pel·lícules 2007

1. Joyeux Noël
2. Bad Santa
   

Bad Santa

Bad Santa (2003). Terry Zwigoff

Una pel·lícula molt cínica on es desmunten totes les hipocresies nadalenques dels habitants d'USA. El Billy Bob Thornton fa un paper magnífic. Els diàlegs són d'aquestos que no t'esperes pel context de la pel·lícula. Només per tal de passar una estona d'evasió encara que és un producte que es veu molt poc entre les produccions dels USA.

Pel·lícules 2007

1. Joyeux Noël