Jpod

Jpod. Douglas Coupland.
Bloomsbury Publishing. ISBN 978-1-59691-104-8. Anglés.

Ethan Jarlewksi i cinc companys de feina, els cognoms dels quals tots comencen per 'J', estan atrapats en jPod. jPod és un departament sense sortida d'una companyia de disseny jocs a Vancouver (Canadà).

Els sis treballadors s'enfronten diàriament a les forces que defineixen la nostra era: pirateria global, personal de màrqueting idiota, gent traficant, el renaixement de la Xina, plantacions de marihuana, i les cendres del somni tecnològic dels 90.

L'univers de tota aquesta gent és amoral i desvergonyit. Els personatges són una creació de la seua era. Tot el món relacionat amb Ethan, el protagonista, sembla que habite en una zona gris. Ningú s'escapa, ni tan sols els seus benvolguts pares ni, fins i tot, el propi Douglas Coupland com a personatge de la novel·la.

El llibre està ple de jocs de paraules difícils d'entendre però així i tot arribes a agafar l'ambient general de l'obra. L'estil de Coupland d'incloure diverses tipografies i missatges que semblen no tindre res a veure amb el desenvolupament de l'obra també és present ací.

La veritat és que no m'ha agradat tant com Microserfs però és un bona actualització i complement d'aquella mítica novel·la. Recomanaria la seua lectura però sols després d'haver llegit Microserfs.


Cinqué llibre de 2007

Llibres 2007

1. Dublineses
2. Esmond en la India
3. Primera nieve en el monte Fuji
4. Kafka on the Shore
   

Next of kin

Next of Kin (1984) Atom Egoyan

Una pel·lícula del període de formació d'Atom Egoyan, la cinquena vegada que dirigia un film, i només amb 24 anys. Ja trobem a la que seria la seua actriu fetitxe i muller Arsinée Khanjian. La resta d'actors no s'han tornat a veure pel que supose que serien amateurs, familiars d'Egoyan o d'algun grup de teatre local de Toronto.

La història parla de les relacions familiars i de com es poden manipular fàcilment fent creure el que no és veritat. Un jove es construeix una nova família perquè no li agrada la que té fingint que és el fill que la nova família va donar en acollida perquè acabaven d'arribar d'un país estranger i no tenien diners. Tot això és possible perquè totes dues famílies van al mateix assessor familiar i el jove es fa amb les cintes de vídeo de l'altra família aconseguint tots els coneixements necessaris per a fer-se passar pel fill perdut.

Trobem també ja les marques típiques d'Egoyan com són els monitors, els vídeos, el club de striptease. Un bon avançament del que faria Egoyan en les seues pel·lícules posteriors sobretot les de finals del 80 i principis dels 90.

Quarta pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007

1. Joyeux Noël
2. Bad Santa
3. Azuloscurocasinegro