Escriptors Valencians - Josep Piera

Josep Piera i Rubió (Beniopa, La Safor, 1947) és poeta i narrador. Encara que va començar a escriure en castellà prompte abandona aquesta llengua per tal d'escriure només en català. La qualitat de la seva obra el situa des de molt jove com uns dels representants més destacats de la Generació dels 70 al País Valencià. Llicenciat en Magisteri, debuta en una obra col·lectiva de joves poetes valencians.

La seua experiència en la narrativa comença amb la novel·la "Rondalla del retorn" (1977), amb la que va guanyar el premi Andròmina. Poc després canviarà la novel·la per una narrativa més intimista, la narrativa del jo. Els seus llibres expliquen sovint viatges per a endinsar-se en la naturalesa personal de l'ésser humà contemporani. D'aquesta vessant seua són, entre altres, els llibres "El cingle verd" (1982), que va meréixer el premi Josep Pla, "Un bellíssim cadàver barroc" (1987), crònica d'una estada a Nàpols, "Ací s'acaba tot" (1993), una recerca dels límits de la Mediterrània i de la pròpia existència i "Seduccions de Marràqueix" (1996) on segueix les passes d'Elias Canetti per aquesta ciutat del sud de Marroc.

Ja en l'actual década han vist la llum una biografia novel·lada d'Ausiàs March, "Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March" (2000), un llibre sobre la infantesa i la primera joventut, "El temps feliç" (2001), "Arran del precipici" (2003), reescriptura d'"El cingle verd", que inclou l'"Estiu grec" (1985) i altres textos inèdits de l'època, "A Jerusalem" (2005), un pelegrinatge laic a Jerusalem i "Puta postguerra" (2007) on ofereix una memòria de la postguerra franquista.

Actualment viu a la Drova (Barx, La Safor), on estiuejava de menut i on va tornar ja a partir de 1974. Si voltes per Gandia te'l pots trobar en alguna llibreria o simplement passejant pel carrer. La seua militància política també li ha portat no pocs enemics, que li recorden la seua existència amb unes pintades que han estat molt de temps presents quan baixaves de la Drova cap a Gandia.

De Josep Piera vaig llegir en els meus anys d'institut "Rondalla del retorn" i després no me'l vaig trobar una altra vegada fins molts anys després amb "Seduccions de Marràqueix". Ara mateix tinc a 'La Pila de Llibres per Llegir' la seua darrera obra "Puta postguerra".

Entrades relacionades:

• Escriptors Valencians - Ferran Torrent
• Escriptors Valencians - Joan Garí

TotsRucs - Comunitat P2P en Català

TotsRucs és una comunitat de P2P en català, on es poden trobar sèries i programes de TV, pel·lícules, documentals, entre moltes altres coses. La web esta gestionada i mantinguda en format Wiki pels propis muntadors. A més es pot trobar un fòrum on poder parlar/discutir/consultar sobre qualsevol tema.

La finalitat de la Web és la de promoure la difusió de les series i les pel·lícules en català. Segons els administradors del lloc el material publicat a TotsRucs no es troba disponible per a la seva venda en català.

Podeu trobar enllaços a séries com Plats Bruts, Porca Misèria, Allo Allo, Els contes del mico d'or, Herois, NipTuck, i moltes més.

També hi podem trobar pel·lícules com Salvador, Alien, Bona nit i bona sort, Caro diario, Cortina esquinçada, Crim perfecte, El Padrí, Els amics d'en Peter, Mystic River, Scoop, Traffic, entre moltes d'altres.

Així només us queda aconseguir l'eMule, o qualsevol altre software que tracte amb enllaços ed2k://, i a veure contingut de qualitat en català.

Enllaç: TotsRucs

Escriptors Valencians - Joan Garí

Joan Garí (Borriana, La Plana, 1965). Professor de català, escriptor i periodista. La seua primera incursió dins el món de la literatura fou a través de l'assaig, encara que als huit anys ja escrivia un diari personal.

Ha publicat, entre d'altres, els llibres "El que cal saber sobre el valencià" (1991), "La conversación mural" (1995) premi d’assaig Fundesco, "Un cristall habitat" (1999) i "Un ofici del segle" (2000) premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Amb el dietari "Les hores fecundes" (2002), premi d’assaig de l’editorial Bromera, s'estrenà en la narrativa, senda que ha continuat amb la seua primera novel·la, "On dormen les estrelles" (2005). Després ens ha ofert un altre dietari "Senyals de fum" (2006) que només fa que confirmar la seua qualitat com a dietarista. També ha conreat el camp de la poesia amb "Poema d'amor en dos temps" (1999) premi de poesia Ciutat de Vila-real i "Física dels límits" (2001) premi de poesia Vila de Puçol.

A més, és columnista habitual de l'edició a València del diari El País i el setmanari El Temps, i ha col·laborat també en altres mitjans com Caràcters, Serra d’Or o Avui. Com a traductor ha fet versions de l’anglès al català de poemes de Leonard Cohen i de "La lletra escarlata" de Nathaniel Hawthorne (publicada per l'Editorial 3i4).

Només he llegit d'ell "Un ofici del segle", just en el moment de la seua edició aprofitant que vaig estar en la presentació que va fer del llibre a Dénia l'any 2000. En aquell moment no el coneixia de res però em va semblar un escriptor molt a tindre en compte per la claredat d'idees que trobem en els seus textos. És un assagista amb molt d'ofici i sempre és un plaer llegir un dels seus textos.

Intentaré aconseguir el primer dietari i la novel·la i veure'm que ha estat fent Garí des de l'any 2000.

Entrades relacionades:

• Escriptors Valencians - Ferran Torrent

Escriptors Valencians - Ferran Torrent

Ferran Torrent (Sedaví, l'Horta, 1951). Escriptor i periodista. És un dels escriptors valencians actuals més reconeguts, dels que més llibres ven i segurament el que més obres té adaptades al cinema.

"No emprenyeu el comissari" (1984) marca l'inici del seu èxit popular com a autor de novel.la negra, que continua amb "Penja els guants, Butxana" (1985); "Un negre amb un saxo" (1989), portada al cinema; "Gràcies per la propina" (1995), autobiografia novel.lada, premi Sant Jordi 1994, portada també al cinema; "La mirada del tafur" (1997); "L'illa de l'holandès" (1998), també portada al cinema; "Cambres d'acer inoxidable" (2000); "Societat limitada" (2002); "Espècies protegides" (2004); "La vida en el abismo" (2004), també portada al cinema aquesta vegada per Ventura Pons sense massa encert, i "Judici final" (2006).

L'any 2004 la seua figura va tindre repercussió a nivell espanyol perquè va ser finalista del Premi Planeta amb l'obra "La vida en el abismo", i es va passejar amb Lucía Etxebarria per un munt de platós de televisió, emissores de ràdio i rodes de premsa.

Com a periodista, és constant la seva presència en els mitjans de comunicació mitjançant articles, cròniques i comentaris. També col·labora de forma continuada en el projectes televisius d'Albert Om, com "Jo vull ser" (2004) i "El Club" (2004-).

A nivell de llibres vaig llegir les seues obres inicials quan era un adolescent i després ja el vaig perdre un poc de vista, encara que "Gràcies per la propina" el vaig llegir no fara massa anys molt després d'haver vist la pel·lícula i en tinc un bon record. Pense que he vist totes les pel·lícules que venen d'adaptacions d'obres seues i algunes han estat més encertades que d'altres.

Tinc un parell de trobades personals amb aquest autor, una en la Fira del Llibre de València de l'any 2000, i l'altra més graciosa l'any passat quan va pujar en l'estació d'Alfafar-Benetússer al mateix tren de rodalies en el que jo anava. Dels que anàven en el vagó no el degueren reconéixer molts.

Valdria la pena fer una revisió de les seues últimes obres a veure cap on va la carrera d'aquest autor.

Tots els Mòbils que Parlen Català, a ElTeumobil.cat

Elteumobil.cat és el nom de la campanya que s'impulsa des de la Generalitat de Catalunya per promoure la telefonia mòbil en català, perquè el teu mòbil parle com tu. Elteumobil.cat t'informa dels terminals que hi ha en català actualment al mercat i mitjançant quines operadores els pots adquirir.

Tot això forma part d'un conveni que va signar la Generalitat de Catalunya amb els fabricants de mòbils i les operadores per tal que qualsevol mòbil que arribe al mercat a partir de 31 de desembre de 2008 es puga utilitzar en català.

De moment el catàleg de mòbils disponible és realment ridícul, només nou. Hi hauria que guardar-se aquesta adreça per a la propera vegada que vages a canviar el mòbil i veure si el nombre de terminals disponible ha augmentat d'una manera raonable. En principi les intencions d'aquesta web són lloables, veure'm si no es queden en un llançament i prou.

Jo com sempre segueixc amb la meua política de prioritats lingüístiques: 1er català, 2on anglés i, només si no està en cap dels dos primers, 3er castellà. Normalment em quede en la segona opció.

Enllaç: elteumobil.cat
Via: vilaweb.cat

No al tancament de TV3 al País Valencià

La veritat és que no sóc un amant de la TV però que algú per motius polítics intente tancar un mitjà de comunicació fa que se'm rebolique la panxa. Pel que sé jo de televisió TV3 és una de les poques cadenes que no fan que tingues ganes de vomitar als 5 minuts de estar veient-la i els professionals que la fan tenen un nivell al que no arribaran mai altres ni en 1000 anys.

Em sembla molt bé tot això de què TV3 s'ha de veure al País València perquè és una televisió en la nostra llengua però m'incline més per la posició de què TV3 s'ha de veure al País Valencià perquè és una televisió de qualitat.