Guéisers de Gel a Enceladus

Els guéisers entren en erupció a Enceladus, una brillant i resplendent lluna interior de Saturn. Ho veiem en una imatge on s'utilitzen colors manipulats, una vista amb llum posterior del disc exterior de la lluna. Aquestes columnes de gel varen ser descobertes pels instruments de la nau Cassini durant les aproximacions a Enceladus el novembre de 2005. Han estat identificades huit fonts per a aquestos guéisers junt amb escletxes en la superfície de la regió sud polar. Els investigadors sospiten que els guéisers eixen de dipòsits d'aigua bastant superficials on aquest element es troba prop dels 273 kelvins (0ºC). Això és calent si ho comparem amb la temperatura de 73 kelvins (-200ºC) que podem trobar a la superfície de la lluna. Aquest criovulcanisme és una senyal clara de com la petita Enceladus, de tan sols 500 km de diàmetre, presenta una activitat sorprenent. Aquestos guéisers segurament són els responsables del dèbil però ampli anell E de Saturn.

Crèdits: Cassini Imaging Team, SSI, JPL, ESA, NASA
Via: Astronomy Picture of the Day

Io: Lluna Sobre Júpiter

¿Quina mida té la lluna joviana Io ?

El major cos volcànic en el Sistema Solar, Io (normalment pronunciada en anglés como "EYE-oh") té 3600 kilòmetres de diàmetre, una mida sembla a la del satèl·lit natural de la terra.

Passejant més enllà de Júpiter en el canvi de mil·lenni, la nau espacial Cassini va copsar aquesta inspiradora vista de l'actiu Io amb el major gegant de gas com a teló de fons, oferint una aclaparant demostració de la mida relativa d'aquest planeta.

Encara que en la fotografia Io sembla localitzada molt a prop dels arremolinats núvols jovians, Io completa una òrbita cada 42 hores a una distància de 420.000 kilòmetres del centre de Júpiter.

Això la situa a 350.000 kilòmetres sobre els núvols superiors de Júpiter, més o menys la distància entre la Terra i la Lluna.

La pròpia nau espacial Cassini estava a aproximadament 10 milions de kilòmetres de Júpiter quan va agafar aquesta imatge.

Crèdits: Cassini Imaging Team, Cassini Project, NASA

La meua primera trobada amb Io va ser quan anava a educació secundària i un professor de física ens va mostrar les llunes jovianes utilitzant un telescopi. Després me la vaig tornar a trobar en alguns escrits de Isaac Asimov i a la fi a 2001: Una odissea a l'espai.

Via: observatorio.info

Volant per l'espai

Bruce McCandless II va establir un rècord al separar-se uns cent metres de la bodega de càrrega del transbordador espacial Challenger. En aquesta fotografia podem veure a l'astronauta utilitzant una Unitat de Maniobra Pilotada (o MMU, de les seues inicials en anglés), que permet flotar lliurement a l'espai. McCandless i Robert Stewart, tots dos astronautes de la NASA, van ser els primer humans en realitzar un passeig espacial sense ancoratges. Aquesta fita va succeir durant la missió 41-B del transbordador espacial l'any 1984 .

El funcionament de les MMU es basa en soltar raigs de nitrògen, i el seu ús s'amplia al llançament i la recuperació d'alguns satèl·lits. El seu pes en la superfície de la Terra arriba a 140 kg, però (igual que qualsevol altra cosa) a l'entrar en òrbita es torna lleuger com una ploma. Tanmateix, a partir de l'accident del Challenger l'any 1986, les MMU foren substituïdes per motxilles de propulsió SAFER.

Crèdits: STS-41B, NASA

via: observatorio.info