Distribucions Linux

Feia temps que volia parlar un poc més sobre Linux en aquest bloc, així que aprofite per a fer una entrada amb un recull de distribucions Linux. Podeu aprofitar tots els enllaços que vaig a posar per tal d'anar introduint-vos un poc més en el món Linux.

Una distribució de Linux és un membre de la família Linux de sistemes operatius semblants a Unix. Aquestos sistemes estan construïts a partir del kernel de Linux i paquets diversos, com per exemple el sistema X Window o software del projecte GNU.

Algunes distribucions que són ara importants o ho han estat en la història de Linux poden ser aquestes:

Slackware Linux. Una de les primeres distribucions que van aparéixer. Va ser creada per Patrick Volkerding i va tindre un gran èxit en els seus primers anys d'existència. Recorde que aquesta és una de les primeres que vaig instal·lar.

Debian GNU/Linux. Una del les primeres distribucions GNU/Linux que van aparéixer. Hui en dia continua molt activa i és la base de moltes altres distribucions. Si de veritat vols saber de què va tot això de Linux has de treballar alguna vegada amb aquesta distribució.

RedHat (Enterprise) Linux. És una de les distribucions de major popularitat. Està creada per una empresa dels EUA, aportant software de gran qualitat. Té un entorn molt intuitiu que facilita molt la seua instal·lació i configuració. Aquesta distribució és la que més fàcilment es pot trobar en sistemes productius empresarials.

OpenSUSE. El projecte openSUSE és una comunitat esponsoritzada per Novell. Promovent l'ús de Linux en qualsevol lloc, aquest programa proporciona lliure i fàcil accés a openSUSE, una completa distribució de Linux.

Knoppix. Distribució en un CD-live basada en Debian. Detecta automàticament tot tipus de hardware i aporta l'últim escriptori KDE i la suite OpenOffice.org. Molt útil per a demostracions i usuaris novells en el sistema.

Ubuntu. És una de les més recents distribucions i ha entrat en el panorama de les distribucions amb gran èxit. Basada en Debian. El seu lema és "Linux per a éssers humans". Aquesta és la que més està pegant actualment. Ja no cal ser un gurú de Linux per tal d'instal·lar un Linux en el teu PC de casa.

Fedora Project. És un projecte obert dissenyat per Red Hat, obert a la participació general, seguint una sére d'objectius bàsics. L'objectiu de The Fedora Project es treballar amb la comunitat Linux per tal de construir un sistema operatiu complet exclusivament a partir de codi obert.

Podeu fer una volta per DistroWatch.com on trobareu informació actualitzada sobre totes les distribucions Linux.

Trucs Interessants de l'Ordre man

L'ordre més referenciada i possiblement la més utilitzada en qualsevol distribució Linux és man, la qual et deixa veure les pàgines del manual de qualsevol altra ordre. Ací tenim un parell d'usos d'aquesta ordre un pèl desconeguts però molt útils, ja que et deixen marcar una posició dintre de la pàgina, i també provar una ordre que has trobat en el manual sense haver de tancar la pàgina.

Truc #1: Marcar una posició

L'ordre man utilitza la utilitat less per tal de mostrar les pàgines del manual en la pantalla. Quan estàs llegint una pàgina del manual bastant llarga et pot interessar marcar algun aspecte interessant que possiblement si no marcares després oblidaries.

Mentre estigues llegint la pàgina pots prémer la tecla m seguida per qualsevol altra lletra per tal de marcar la posició en la pàgina. Podràs tornar a aquesta posició de la pàgina simplement prement ' (cometa simple) seguida per la lletra anterior. Pots marcar diferents posicions dintre de la pàgina utilitzant una lletra diferent per a cada posició. Pots utilitzar només lletres de l'alfabet però com que diferencia entre majúscules i minúscules (case sensitive) tens el doble de possibilitats.

Les posicions que marques només seran recordades durant la sessió actual, el que significa que si tanques la pàgina man les posicions es perden. També si utilitzes per segona vegada una lletra per a marcar una posició la primera marca amb eixa lletra desapareix.

Suposa que has saltat de la posició marcada amb a a la posició marcada amb q, una distància de 10 línies. Aleshores saltes a la posició marcada amb t 30 línies més endavant, i després a la posició p 5 línies encara més endavant. Quan escrigues ' ' (dues cometes simples) saltaràs a la posició que haja significat un desplaçament de línies més gran. Això vol dir que acabaries en la posició t, ja per tal d'arribar a t t'has mogut 30 línies.

Com que en realitat el que estem utilitzant és la utilitat less pots utilitzar tot el que s'ha explicat ací mentre llegeixes qualsevol arxiu amb aquesta ordre i no solament les pàgines de man.

Truc #2: Provant ordres des de dintre de man

Un altre aspecte interessant de man és que pots prémer ! en qualsevol moment per tal de provar una ordre sobre la que acabes de llegir. Això et permet executar l'ordre sense haver de tancar la pàgina de man o haver d'obrir una altra terminal. Una vegada que has provat l'ordre s'ha de prémer la tecla de retorn i tornaràs a estar en el mateix lloc que abans.

Una altra vegada això funciona perquè en realitat estem fent servir la utilitat less. Aquestes ordres utilitzades en less, tal com es descriu en la seua pròpia pàgina man (autoreferència!), estan basades tant en la utilitat more com en l'editor de textos vi. El truc de l'exclamació el pots utilitzar dintre de vi. Prova-ho: obre un fitxer en l'editor vi, aleshores pressiona : seguit per ! i escriu ls -l.

El truc de l'exclamació ens fa la vida més fàcil al reduir el nombre de clics del ratolí o tecles que piquem en el teclat per tal de provar una ordre i continuar llegint la seua pàgina man.

via: Linux.com

Permisos d'accés a fitxers en Linux

Una vegada ho hauràs entés te n'adonaràs que no podia ser més simple.

La majoria dels sistemes de fitxers moderns permeten assignar permisos o drets d'accés als fitxers per a determinats usuaris i grups d'usuaris. D'aquesta manera, es pot restringir o permetre l'accés d'un determinat usuari a un fitxer per a la visualització dels seus continguts, modificació i/o execució (en cas d'un fitxer executable).

Els sistemes UNIX o compatibles POSIX, incloent els sistemes basats en Linux i Mac OS X, tenen un sistema simple per al tractament dels permisos sobre fitxers individuals. POSIX especifica també un sistema de llistes de control d'accés, però sols és implementat per certs sistemes de fitxers i sistemes operatius.

Els permisos en sistemes UNIX es divideixen en tres classes conegudes com usuari, grup i altres.

• Usuari: El nom d'usuari de la persona que és propietària del fitxer. Per defecte, l'usuari que crea el fitxer esdevé el seu propietari.

• Grup: El grup d'usuaris que és propietari del fitxer. Tots els usuaris que pertanyen al grup que és propietari del fitxer tindrás els mateixos permisos d'accés al fitxer. Això és util si, per exemple, tens un projecte que requereix que cert nombre d'usuaris puguen accedir a determinats fitxers, però la resta d'usuaris no. En aquest cas s'han d'afegir aquestos usuaris al mateix grup i assegurar-se que els fitxers dels que parlem pertanyes al grup amb els permisos adequats.

• Altres: Qualsevol usuari que no siga el propietari del fitxer i no pertanya al grup que és propietari del fitxer. Els permisos assignats a la categoria "altres" afectara a tots aquestos usuaris.

Podem veure els permisos d'un fitxer amb la següent ordre:

msolde@calvino: /home/msolde$ ls -l

drwxr-xr-x 2 msolde remas 4096 Sep 20 14:58 foodir
-rwxrw-r-- 1 msolde remas 0 Sep 21 10:25 foofitxer

Existeixen moltes formes de representar els esquemes de permisos en UNIX, però la forma més comú és la notació simbòlica. Aquest esquema permet representar els permisos en una série de 10 caràcters.

El primer caràcter indica el tipus de fitxer:

• '-' per a un fitxer normal
  
• 'd' per a un directori
• 'b' per a un fitxer especial de blocs
• 'c' per a un fitxer especial de caràcters
• 'l' per a un enllaç simbòlic
• 'p' per a un conducte amb nom
  
• 's' per a un socket de domini

Cada classe de permís es representa per tres caràcters. El primer conjunt de caràcters representa la classe d'usuari, el segon conjunt representa la classe de grup i el tercer grup representa la classe del altres o la resta del món.

Cadascun dels tres caràcters representa els permisos de lectura, escriptura i execució respectivament:

• 'r' si el bit de lectura està assignat, '-' en cas contrari.
• 'w' si el bit de escriptura està assignat, '-' en cas contrari.
• 'x' si el bit d'execució està assignat, '-' en cas contrari.

En l'exemple anterior tindríem:

-rwxrw-r-- 1 msolde remas 0 Sep 21 10:25 foofitxer

El propietari msolde podrà fer qualsevol cosa sobre foofitxer, els usuaris del grup remas el podrien llegir i escriure, mentre que la resta del món només el podria llegir.

Aquestos permisos també els podem representar en notació octal assignant un número a cada grup de permisos:

• 0 ---
  
• 1 --x
  
• 2 -w-
  
• 3 -wx
  
• 4 r--
  
• 5 r-x
  
• 6 rw-
  
• 7 rwx

Així en el nostre fitxer d'exemple tindríem que els permisos es representarien com a 764.

Aquesta és la notació que es sol utilitzar amb la comanda chmod quan volem canviar els permisos d'un fitxer. Podem donar permisos d'escriptura/lectura als tres grups amb aquesta ordre.

msolde@calvino: /home/msolde$ chmod 666 foofitxer
msolde@calvino: /home/msolde$ ls -l

drwxr-xr-x 2 msolde remas 4096 Sep 20 14:58 foodir
-rw-rw-rw- 1 msolde remas 0 Sep 21 10:25 foofitxer

És un tema molt més complex del que he explicat però com a una introducció veig bé aquesta entrada.