Escriptors que s'han Suïcidat (I)

Llegint contraportades i introduccions de llibres em vaig adonar l'altre dia que hi ha una quantitat important d'escriptors en la literatura universal que han acabat suïcidant-se i em va picar un poc la curiositat saber molts hi havia i de molts jo havia llegit alguna obra. Així que ací teniu aquest post una mica macabre per tal d'acabar l'any, amb un mini apunt de cada escriptor i un llibre seu que he llegit.

Pierre Drieu La Rochelle (1893-1945)

Escriptor francés. Va ser una personalitat turbulenta que va passar pel surrealisme i les drogues. Es va unir al feixisme en l'època de la Segona Guerra Mundial i va recolzar el govern de Vichy. Es va suïcidar després de l'alliberament de França per part dels aliats. En la seua obra domina la idea de la decadència.

El foc follet
Barcelona: Quaderns Crema, 1997
160 págines, 10,50 €

Ernest Hemingway (1989-1961)

Escriptor nord-americà. Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1954. Fill d'un metge el qual va ensenyar-li a pescar i caçar des que era un infant. Durant la Guerra Civil Espanyola va treballar com a corresponsal de guerra a Madrid. Així mateix, la seva estada a Espanya li serví per aficionar-se a la tauromàquia. Fortament alcoholitzat, i tement acabar boig, fou internat en diversos frenopàtics. En saber que patia un càncer se suïcidà d'un tret d'escopeta el 3 de juliol de 1961 a la ciutat de Ketchum, situada a l'estat de Idaho.

Por quien doblan las campanas
Barcelona: DeBolsillo, 2004
624 págines, 9,95 €

Yasunari Kawabata (1899-1972)

Escriptor japonés. Autor de relats curts i novel·lista amb una prosa lírica, subtilment ombrívola i continguda que li va fer guanyar el Premi Nobel de Literatura l'any 1968, sent el primer autor japonés en rebre'l. Els seus treballs han agradat a nivell internacional i encara gaudeixen d'amplia acceptació. Es va suïcidar inhalant gas el 16 d'abril de 1972 a la ciutat de Kamakura, possiblement a conseqüència d'una depressió contreta al conèixer que patia la malaltia de Parkinson així com la no superació del suïcidi del seu amic Yukio Mishima.

Primera nieve en el monte Fuji
Barcelona: Belacqva, 2007
189 pàgines, 16,00 €

Arthur Koestler (1905-1983)

Escriptor hongarés. Novel·lista, assagista, historiador, periodista, activista polític i filòsof social d'origen jueu. Amb una vida molt moguda va passar per diversos períodes en la seua vida: sionista, comunista, lluitador anti-franquista, anti-comunista,... La seua llengua materna era l'hongarés però als principis de la seua carrera escrivia en alemany i després quan es va establir al Regne Unit va escriure la majoria de la seua obra en anglés. Malalt de leucèmia i Parkinson es va suïcidar l'any 1983.

El cero y el infinito
Barcelona: Destino, 1986
256 pàgines, 6,61 €

Primo Levi (1919-1987)

Escriptor italià d'origen jueu, autor de memòries, relats, poemes i novel·les. Va ser un resistent antifeixista, supervivent del Holocaust. És conegut sobretot per les obres que va dedicar a donar testimoniatge sobre el Holocaust. Levi va morir, aparentment per suïcidi, el 11 d'abril de 1987, encara que alguns amics i biògrafs han qüestionat el veredicte. La qüestió segueix fascinant als crítics literaris a causa de la barreja característica de foscor i optimisme en l'escriptura de Levi, qui no va deixar nota de suïcidi.

Si això és un home
Barcelona: Edicions 62, 1996
234 pàgines, 14,58 €

Com que hi ha més dels que em pensava demà acabaré aquesta série de dos posts amb més apunts d'escriptors i una llista final.

Vietnam - Hanoi - Dies 12 i 13

DIA 12
Trasllat de Huế a Hanoi. Ja era dissabte 13 de maig.

Tocava viatge en avió des de Huế a Hanoi. L'aeroport de Huế semblava una parada d'autobusos gran on només arriben avions des de Ho Chi Minh City i Hanoi, i en arribar se'n tornen una altra vegada. En realitat no hi ha cap avió que faça nit a aquest aeroport, sembla simplement un aeroport fet per a que el turistes de platja arriben al resorts que comencen a eixir com a bolets a la costa propera a Danang i Huế. Sortírem de Huế amb una pluja intensa i dos barrets vietnamites que ens regalà el xòfer.

El viatge molt correcte com l'anterior vol domèstic i a mitja vesprada estàvem a Hanoi. Hanoi anava a ser la nostra base d'operacions per als propers 10 dies que ens quedaven a Vietnam. L'hotel a Hanoi estava bastant bé i prop del centre sense ser al centre. Estàvem molt a prop d'un centre de convencions molt actiu on vàrem veure que es celebraven tota classe d'actes durant el temps de la nostra estada.

DIA 13
Visita al barri de comerços de Hanoi. Ja era diumenge 14 de maig.
De ben matinet, com durant tot el viatge, eixirem de l'hotel i ens disposàrem a fer una passejada a peu pel barri on estan tots els comerços de Hanoi. Començàrem just en el temple Ngoc Son que està en l'illa de dins del llac Hoan Kiem. Creuàrem dues vegades el pont Huc amb la seua barana de color roig.

Després passàrem per davant del Teatre de Marionetes d'Aigua al que aniríem uns dies després. Continuant amb el trajecte primer ens va tocar el carrer dels sabaters, després el carrer dels picapedrers, el de les joieries, el de les tendes de roba, i de quan en quan algun temple amagat entre el munt de tendetes que ocupaven tot l'espai del carrer que podien. Les voreres que no estaven ocupades per les paradetes de menjar o les tendes, ho estaven per les motos aparcades.

Més endavant ens trobàrem amb les tendes xineses que venen diners falsos per tal de cremar-los en les cerimònies budistes. Caminant més ens trobàrem el carrer del ferrers, el de les tendes de tovalles, i el dels herbolaris, el carrer estava ple de tota classe d'aromes. Més endavant hi havia també venedors de miralls, i també d'altars i estàtues budistes. En realitat els carrers conservaven el nom original de l'activitat que es desenvolupava en ells però ara ja es podia veure un poc de barreja d'activitats. Al final anàrem a parar a la Catedral neogòtica de Sant Josep.

Després de quasi tres hores caminant tocava fer un descans i trobàrem un lloc molt agradable just davant la catedral, el Moca Café. Hi havia gent amb els portàtils utilitzant la connexió inalàmbrica que tenia el lloc i el menjar estava molt bé per tal de fugir un poc de la rutina del menjar vietnamita. No seria l'última vegada que ens paràrem en aquest lloc.

Després de dinar i descansar un poc al café, és a dir cap a les 2, ens en tornàrem poc a poc cap a l'hotel. A poqueta nit eixirem per tal d'anar a sopar a un restaurant italià i veiérem tota l'activitat nocturna que hi havia pels voltants del llac Hoan Kiem. I a descansar que l'endemà ens en anàvem ben matinet cap a la baia de Halong.

Entrades relacionades:

• Vietnam - Ho Chi Mihn City - Dies 01 - 02 - 03
• Vietnam - Delta del Mekong - Dies 04 - 05
• Vietnam - Cu Chi - Dia 06
• Vietnam - Ho Ian - Dies 07 - 08
• Vietnam - My Son - Dia 09
• Vietnam - Muntanyes de Marbre - Danang - Dia 10
• Vietnam - Huế - Dia 11

Paella d'Espinacs

INGREDIENTS

• 400/500 gr d'espinacs
• 600 gr d'abadejo
• 1 floricol menuda
• 4/6 carxofes
• 2 gots d'arròs (uns 100 gr per persona)
• Alls
• Julivert
• Oli d'oliva
• 6 gots d'aigua
  
• Sal

COM ES FA?

Poseu a escalfar l'oli a la paella; sofregiu l'abadejo fins que agafe color i el reserveu. Comenceu a sofregir les carxofes trossejades i afegiu també la floricol, els espinacs, els alls i el julivert. Afegiu l'arròs i pegueu-li unes quantes voltes; a continuació afegiu l'abadejo, doneu-i unes voltes més i ja podeu afegir l'aigua. Quan comence a bullir, rectifiqueu de sal. Deixeu-ho coure uns 5 minut a foc fort i uns 15-20 minuts a foc més suau. Quan estiga cuit, deixeu-ho reposar uns 4-5 minuts.

Via: La Marina Alta - Menjars (2005). Editat per la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta.

Entrades relacionades:

• Arròs a Banda
• Arròs Caldós
• Gamba amb Bleda
• Sang amb Ceba
• Flor-i-col amb Bacallà
• Guisat Mariner
• Conill amb Alls

Stardust Memories (Recuerdos)

Stardust Memories (Recuerdos). Woody Allen.
Tusquets Editores. ISBN 84-8310-699-X. Castellà.

Stardust Memories (1980) de Woody Allen.

Aquest era un llibre que vaig comprar fa molts anys i anava voltant per casa però no m'havia decidit mai a revisar. Amb les seues 143 pàgines escrites en un format de guió no podia ser massa difícil de llegir però li faltava la seua parella natural: la pel·lícula. Així que em vaig decidir a aconseguir la pel·lícula i mentre aquesta arribava a ma casa em vaig posar a la feina de llegir el llibre.

No sempre és fàcil llegir un guió però ajuda molt si, encara que faça molts anys, ja has vist la pel·lícula. En aquesta història de Sandy Bates, un director de cinema, Woody Allen fa un homenatge sense amagar-se al geni de Federico Fellini i la seua 'Otto e mezzo'. Ens mostra el procés creatiu i el problemes que pot anar trobant-se un director de cinema per tal d'aconseguir el seu producte final: les pel·lícules. Tot això en una localització a New Jersey en un cap de setmana on passen una retrospectiva de les seues pel·lícules, les de Sandy Bates.

En el guió no es nota tant com d'estranys són els personatges que van apareixent al llarg del text: productors, distribuïdors, periodistes, crítics, admiradors i detractors, però quan veus la pel·lícula el blanc i negre i la fotografia fan que aquesta fauna semble del tot estranya. Molta gent li pregunta perquè un director que ha aconseguit la fama fent pel·lícules de riure ara intenta fer pel·lícules serioses, altres volen que assisteixca a actes benèfics, altres volen un paper en la seua propera pel·lícula... Tota aquesta interacció amb el personatges que assisteixen al cap de setmana de cinema, passada per la mirada d'Allen, és el que fa aquesta pel·lícula tan agradable.

A part de tota la reflexió sobre el procés creatiu també tenim com una trama paral·lela amb un ventall de possibilitats amoroses entre les que el protagonista pot triar i no estant content de cadascuna d'elles per separat fins i tot hi ha una escena a la Frankestein on intenta agafar les millors qualitats de dues dones diferents per tan de crear-ne una de perfecta. Meravellós el paper de la dona creativa, sexual i un poc boja que fa Charlotte Rampling.

Una de les millors pel·lícules de Woody Allen junt amb 'Annie Hall' i 'Crimes and Misdemeanors'. 80 sobre 100.

Nové llibre de 2007

Llibres 2007

1. Dublineses
2. Esmond en la India
3. Primera nieve en el monte Fuji
4. Kafka on the Shore
5. Jpod
6. Estados fallidos - El abuso de poder y el ataque a la democracia
7. Breve historia de Japón
8. A Long Way Down

Tretzena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007

• Pel·lícules 2007: 01 a 10
• El Viento que Agita la Cebada [The Wind That Shakes the Barley]
• Siebente Kontinent, Der - El Seté Continent

Porca Misèria - S04E13 - Tot Final és un Inici

Hui, diumenge 23 de desembre, a les 22.15 h i per TV3, s'emet l'últim capítol d'aquesta série de Joel Joan.

Tot final és un inici
Capítol 13
Guió: Joel Joan
El Pere intenta convèncer el Roger que es declari innocent en el judici. La Natàlia retroba un antic amor de joventut i queda amb ell. L'Àlex i la Maria decideixen viure junts. La Laia patenta l'anticòs que han descobert l'Ester i ella i ha de decidir què farà amb els diners que cobri.

Últim capítol d'aquesta série que a partir d'ara només podrem veure en les reposicions estiuenques, en DVD o en Internet.

Enllaç: Porca Misèria
Entrades relacionades:

• Porca Misèria - 4rta Temporada
• Porca Misèria - S04E02 - No som herois
• Porca Misèria - S04E03 - La síndrome d'Estocolm
• Porca Misèria - S04E04 - Una vida avorrida
• Porca Misèria - S04E05 - Si és que hi ha cases d'algú
• Porca Misèria - S04E06 - Mentre tinguem salut...
• Porca Misèria - S04E07 - El Punt Feble
• Porca Misèria - S04E08 - Batalla de Reines
• Porca Misèria - S04E09 - Amor de Mentida
• Porca Misèria - S04E10 - Roger Brunet 1975-2007
• Porca Misèria - S04E11 - Un Bon Consell
• Porca Misèria - S04E12 - Crim i Càstig

Rebut. Blade Runner: The Ultimate Collection

La setmana passada vaig rebre a casa la maleta de Blade Runner: The Ultimate Collection i li vaig un strip-tease de desempaquetat. Ací teniu les imatges de com venia i com va quedar al final la maleta oberta.

La maqueta del Spinner i la figura de l'unicorn feta en papiroflèxia no es que siguen cap cosa de l'altre món, però tampoc es pot esperar molt més ja que tot porta l'etiqueta 'Made in China'. Ara, els DVDs estan molt bé i a més els pots veure en versió original i fins i tot subtitulats en anglés, una bona manera d'aprendre la llengua. Aquestes vacances segur que caurà alguna vesprada 'Blade Runner'.

Distribucions Linux

Feia temps que volia parlar un poc més sobre Linux en aquest bloc, així que aprofite per a fer una entrada amb un recull de distribucions Linux. Podeu aprofitar tots els enllaços que vaig a posar per tal d'anar introduint-vos un poc més en el món Linux.

Una distribució de Linux és un membre de la família Linux de sistemes operatius semblants a Unix. Aquestos sistemes estan construïts a partir del kernel de Linux i paquets diversos, com per exemple el sistema X Window o software del projecte GNU.

Algunes distribucions que són ara importants o ho han estat en la història de Linux poden ser aquestes:

Slackware Linux. Una de les primeres distribucions que van aparéixer. Va ser creada per Patrick Volkerding i va tindre un gran èxit en els seus primers anys d'existència. Recorde que aquesta és una de les primeres que vaig instal·lar.

Debian GNU/Linux. Una del les primeres distribucions GNU/Linux que van aparéixer. Hui en dia continua molt activa i és la base de moltes altres distribucions. Si de veritat vols saber de què va tot això de Linux has de treballar alguna vegada amb aquesta distribució.

RedHat (Enterprise) Linux. És una de les distribucions de major popularitat. Està creada per una empresa dels EUA, aportant software de gran qualitat. Té un entorn molt intuitiu que facilita molt la seua instal·lació i configuració. Aquesta distribució és la que més fàcilment es pot trobar en sistemes productius empresarials.

OpenSUSE. El projecte openSUSE és una comunitat esponsoritzada per Novell. Promovent l'ús de Linux en qualsevol lloc, aquest programa proporciona lliure i fàcil accés a openSUSE, una completa distribució de Linux.

Knoppix. Distribució en un CD-live basada en Debian. Detecta automàticament tot tipus de hardware i aporta l'últim escriptori KDE i la suite OpenOffice.org. Molt útil per a demostracions i usuaris novells en el sistema.

Ubuntu. És una de les més recents distribucions i ha entrat en el panorama de les distribucions amb gran èxit. Basada en Debian. El seu lema és "Linux per a éssers humans". Aquesta és la que més està pegant actualment. Ja no cal ser un gurú de Linux per tal d'instal·lar un Linux en el teu PC de casa.

Fedora Project. És un projecte obert dissenyat per Red Hat, obert a la participació general, seguint una sére d'objectius bàsics. L'objectiu de The Fedora Project es treballar amb la comunitat Linux per tal de construir un sistema operatiu complet exclusivament a partir de codi obert.

Podeu fer una volta per DistroWatch.com on trobareu informació actualitzada sobre totes les distribucions Linux.

Conill amb Alls

INGREDIENTS

• 1 conill trossejat
• 2 cabeces d'alls
• 1 got i mig d'oli
• 1/2 got de brandi
• sal

COM ES FA?

En una paella amb l'oli calent sofregim el conill prèviament salat. Una vegada estiga daurat posarem el brandi i els alls amb pell i un poc xacats. Taparem la paella i ho courem durant 60 minuts a foc lent. Aquesta recepta pot fer-se amb carn de pollastre, llomello, costelles,...

Via: Receptari de cuina tradicional - Associació de dones de Bellreguard

Entrades relacionades:

• Arròs a Banda
• Arròs Caldós
• Gamba amb Bleda
• Sang amb Ceba
• Flor-i-col amb Bacallà
• Guisat Mariner

Planifica el teu Lloc de Treball Ergonòmic

Com seria el teu lloc de treball ergonòmic òptim? A la web de la companyia Ergotron podem trobar una eina que ens pot ajudar a ajustar el nostre lloc de treball a les nostres necessitats ergonòmiques. Només fent clic en la nostra altura, després de passar al sistema mètric, ens dirà una sèrie de paràmetres com: l'alçada del nostres ulls quan estem asseguts, l'alçada de la cadira, i d'altres. Si compareu això amb la vostra situació actual possiblement podreu saber d'on us ve el mal d'esquena crònic que teniu.

Enllaç: Workspace Planner
Via: lifehacker.com

Les Dones i els Dies

Quan va esclatar la guerra, jo tenia
catorze anys i dos mesos. De moment
no em va fer gaire efecte. El cap m'anava
tot ple d'una altra cosa, que ara encara
jutjo més important. Vaig descobrir
Les Fleurs du Mal, i això volia dir
la poesia, certament, però
hi ha una altra cosa, que no sé com dir-ne
i és la que compta. La revolta? No.
Així en deia aleshores. Ajagut
dins d'un avellaner, al cor d'una rosa
de fulles moixes i molt verdes, com
pell d'eruga escorxada, allí, ajaçat
a l'entrecuix del món, m'espesseïa
de revolta feliç, mentre el país
espetegava de revolta i contra-
revolta, no sé si feliç, però
més revoltat que no pas jo. La vida
moral? S'hi acosta, però és massa ambigu.
Potser el terme millor és l'egoisme,
i és millor recordar que als catorze anys
hem de mudar de primera persona:
ja ens estreny el plural, i l'exercici
de l'estilita singular, la nàusea
de l'enfilat a dalt de si mateix,
ens sembla un bon programa pel futur.
Després vénen els anys, i feliçment
també s'allunyen, (...) i ve que adoptem
aquest plural, no sé si de modèstia,
que renuncia al singular, se'n deixa,
però agraint-lo i premiant-lo. Prou.

Gabriel Ferrater

Guisat Mariner

INGREDIENTS
(per a 4 persones)

• 1 kg de morralla o peix per a fer caldo
• 6-8 creïlles
• 1 ceba trossejada
• jolivert picat
• 1 dent d'all picat
• 2 cullerades de pebre-roig
• 2 fulles de llorer
• oli d'oliva
• 2 tires de pebrera roja
• safrà
• 12-16 clòtxines
• aigua i sal a gust

COM ES FA?

Es posa tot en una cassola i es sofregeix un poc, fins que la ceba queda blaneta; a continuació s'afegeixen les creïlles a trossos i es posa aigua fins que arribe a arran de les creïlles. Es deixa al foc fins que comence a bullir. A partir d'aquest moment s'abaixa el foc i es deixa fins que vegem que està a punt d'esta cuita la creïlla; en eixe moment es posen les clòtxines i es deixa uns moments fins que el caldo estiga un poc dens.

Via: La Marina Alta - Menjars (2005). Editat per la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta.

Entrades relacionades:

• Arròs a Banda
• Arròs Caldós
• Gamba amb Bleda
• Sang amb Ceba
• Flor-i-col amb Bacallà

John Coltrane - My Favourite Things

Sentir, de quan en quan, coses com aquesta, ajuda a sentir-se viu.

My Favourite Things és un dels temes emblemàtics del saxofonista John Coltrane. A part de ser el títol d'aquest tema és també el títol d'un àlbum de 1961 on John Coltrane tocava amb McCoy Tyner (Piano), Elvin Jones (Bateria) i Steve Davis (Baix). Aquest és un d'aquestos treballs redons on no pots trobar cap escletxa de mediocritat.

Cada vegada que escolte l'àlbum sencer és com si fora la primera vegada perquè sempre li trobe coses noves. Els 40:42 minuts es distribueixen en aquestos 4 temes:

1. "My Favorite Things" (Rodgers and Hammerstein) – 13:41
2. "Everytime We Say Goodbye" (Cole Porter) – 5:39
3. "Summertime" (George Gershwin, DuBose Heyward) – 11:31
4. "But Not for Me" (G. Gershwin, Ira Gershwin) – 9:35

En els anys posteriors a aquest treball John Coltrane acabaria de consolidar aquest històric quartet del món de jazz amb la participació Jimmy Garrison al baix. Quan es parla de 'El Quartet' en jazz segurament estan parlant d'aquesta formació que va estar activa des de 1962 fins al 1965.

Porca Misèria - S04E12 - Crim i Càstig

Hui, diumenge 9 de desembre, a les 22.30 h i per TV3, una altra entrega de la série de Joel Joan.

Crim i càstig
Capítol 12
Guió: Núria Furió

El Roger declara davant de la policia i accepta tots els càrrecs. La Natàlia té por de veure el Roger, i l'Àlex la convenç que el vagi a veure. El Pere està angoixat pel Roger. Al laboratori es troben en un punt mort de la investigació i decideixen agafar un dia lliure. La Maria descobreix que el Xavier encara està enamorat de la seva ex.

Enllaç: Porca Misèria
Entrades relacionades:

• Porca Misèria - 4rta Temporada
• Porca Misèria - S04E02 - No som herois
• Porca Misèria - S04E03 - La síndrome d'Estocolm
• Porca Misèria - S04E04 - Una vida avorrida
• Porca Misèria - S04E05 - Si és que hi ha cases d'algú
• Porca Misèria - S04E06 - Mentre tinguem salut...
• Porca Misèria - S04E07 - El Punt Feble
• Porca Misèria - S04E08 - Batalla de Reines
• Porca Misèria - S04E09 - Amor de Mentida
• Porca Misèria - S04E10 - Roger Brunet 1975-2007
• Porca Misèria - S04E11 - Un Bon Consell

Siebente Kontinent, Der - El Seté Continent

Siebente Kontinent, Der - El Seté Continent (1989) de Michael Haneke

La família protagonista de la pel·lícula sembla ser una família del tot normal però ben aviat te n'adones que alguna cosa no funciona, encara que al principi no saps què és. El pare, la mare i la xiqueta són com robots que realitzen accions repetitives i mecàniques: llevar-se, vestir-se, desdejunar, anar a la feina,... Són espectadors del que els va passant. Sembla com si els faltara alguna cosa en la seua vida.

Fins i tot la xiqueta, en una mostra de la falta d'afecte que sofreix, intenta fer creure que està cega per tal d'aconseguir l'atenció de la seua mare. No es veu cap signe d'afecte superflu entre la parella, només sexe mecànic i sense sentiments abans de llevar-se al matí.

L'estètica de la pel·lícula ajuda a crear un ambient depressiu amb els plànols estàtics on els personatges queden fora de l'enquadrament i es sent la seua veu en off mentre parlen. Els plànols de màquines fent accions repetitives, com el tren d'autollavat, ajuden a anar creant aquest ambient que poc a poc es va fent més i més inaguantable.

Tot va portant cap a la decisió final que prenen tots tres solidàriament, encara que l'espectador no ho té clar fins que la pel·lícula porta ben bé una hora de metratge. Amb tota la premeditació possible, no és cap acte impulsiu, planifiquen l'orgia final de destrucció. Van desmuntant tots els vincles que els uneixen amb la societat, van desfent-se de totes les seues possessions materials, van destruint tot els objectes que els envoltaven en la seua quotidianitat. El final dels peixos que tenien en la peixera de casa dóna una pista sobre el que els espera a tots tres.

Haneke es basa en un fet real per a portar-lo fins al límit i no fer cap concessió en el seu estil narratiu. Simplement conta el que podrien haver estat els últims dies d'aquesta família que l'any 1989 va atreure l'atenció dels periòdics.

No és una pel·lícula recomanable per a algú que estiga en un període depressiu però val molt la pena veure-la. 75 sobre 100.

Dotzena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007

• Pel·lícules 2007: 01 a 10
• El Viento que Agita la Cebada [The Wind That Shakes the Barley]

Flor-i-col amb Bacallà

INGREDIENTS

• 1 flor-i-col mitjana
• 200 gr de bacallà lleugerament dessalat
• 1 ceba
• 1 garba d'alls tendres
• 3 creïlles
• 4 ous
• 1 got de brou o d'aigua
• 1 gotet d'oli i pebre-roig

COM ES FA?

En una cassola amb oli calent sofregirem el bacallà esgarrat, la ceba tallada i els alls a trocets. A continuació afegirem la flor-i-col trossejada i ho remenem un poc. Incorporarem el pebre-roig i el brou. Després posarem les creïlles trossejades i ho deixarem coure a foc lent. Finalment deixarem caure els ous i estarà llest quan estiguen quallats.

Via: Receptari de cuina tradicional - Associació de dones de Bellreguard

Entrades relacionades:

• Arròs a Banda
• Arròs Caldós
• Gamba amb Bleda
• Sang amb Ceba

Porca Misèria - S04E11 - Un Bon Consell

Hui, diumenge 2 de desembre, a les 22.20 h i per TV3, una altra entrega de la série de Joel Joan.

Un bon consell
Capítol 11
Guió: Mercè Sarrias

El Roger decideix trencar amb tot. El Pere no vol veure el Roger per por d'emprenyar-se amb ell. La Natàlia troba consol en el Jordi. L'Àlex retroba un amic a qui va donar un consell que li va canviar la vida. El Cefa està enfadat amb la Laia perquè el Pere ha utilitzat la seva vida per un capítol de la sitcom.

Sembla que a aquest capítol li han canviat el títol perquè inicialment s'havia de dir 'Bruni brothers'. El capítol de la setmana passada va ser un pèl massa embolicat amb tant de somni.

Enllaç: Porca Misèria
Entrades relacionades:

• Porca Misèria - 4rta Temporada
• Porca Misèria - S04E02 - No som herois
• Porca Misèria - S04E03 - La síndrome d'Estocolm
• Porca Misèria - S04E04 - Una vida avorrida
• Porca Misèria - S04E05 - Si és que hi ha cases d'algú
• Porca Misèria - S04E06 - Mentre tinguem salut...
• Porca Misèria - S04E07 - El Punt Feble
• Porca Misèria - S04E08 - Batalla de Reines
• Porca Misèria - S04E09 - Amor de Mentida
• Porca Misèria - S04E10 - Roger Brunet 1975-2007

Concert Organitzat per L'Esperança Coronada a Dénia - Garth Knox

Hui, dijous 29 de novembre, a l'Auditori del Centre Social de Dénia tindrà lloc el concert a càrrec de Garth Knox, sense dubte un dels solistes de viola mes valuosos del moment. Músic nascut a Irlanda, i que viu a Escòcia durant la seua joventut. Té un repertori ampli que va des de la música medieval i la improvisació, passant per la música tradicional.

Dijous 29 de novembre de 2007
Garth Knox, viola
Obres de György Ligeti, James Dyllon, Garth Knox, Salvatore Sciarrino i Kaija Saariaho.
Auditori del Centre Social, 20,30H.
Entrada: 9€ - Estudiants: 6€

Amb aquesta activitat L'Esperança Coronada tanca el seu cicle CONCERTS AUDIOVISUALS XERRADES 2007

Entrades relacionades:

• Tardor 2007 - Esperança Coronada - Dénia
• Concert Organitzat per L'Esperança Coronada a Dénia - Juan Carlos Garvayo
• Concert Organitzat per L'Esperança Coronada a Dénia - Llorenç Barber

4a Volta a les Pedanies - Muro

Aquest diumenge passat, 25 de novembre, va tocar una excursió a les pedanies de Muro. L'eixida estava programada per a les 08.30 h a la porta del Poliesportiu però com que vàrem arribar 15 minuts tard (1 hora de viatge des d'Ondara) no anàrem a l'eixida sinó que ens afegirem a la pedania de Benàmer.

El centenar de persones que participaven en la volta ja havien passat per la pedania d'Alqueria Jordà i a les 09.05 h arribaven a Benàmer, on ens els trobàrem. A partir de Benàmer ens dirigirem per camins i sendes cap a Setla de Nunyes, on arribàrem una hora després. En alguns trams coincidirem amb el PR-V 184 que serveix per a pujar al Benicadell. Ara ja només quedava arribar a Turballos fent una volta més gran que la que en realitat era necessària per tal d'arribar-hi.

Una hora després, cap a les 11.00 h, arribàvem a Turballos on hi havia preparat un esmorzar per als participants. Hi havia coques de tomaca, verdures i salades, a més de papes, olives i per a beure cervesa i refrescs. També ens donaren una samarreta commemorativa de l'esdeveniment. Després d'estar caminant dues hores es va agrair aquest avituallament.

El poble de Turballos és un poble bastant singular, un poble desmilitaritzat i desnuclearitzat, on viu una comunitat de persones amb maneres de pensar alternatives. Una comunitat autosuficient, conseqüent amb els seus principis, que no consumeix energia elèctrica provinent de cap central nuclear, que cultiven la terra, produeixen l'oli, el sabó, conserves, la roba amb els seus telers, el pa del seu forn, treballen la fusta i crien gallines, ruques i titots.

Després d'esmorzar tornàrem al poble de Muro on estàvem una hora després per tal d'agafar el cotxe i tornar a casa. La tornada la vàrem fer per Planes, La Vall de Gallinera i Pego. Per ací ens va costar quasi una hora i mitja arribar a Ondara.

Més fotografies de l'excursió al set sobre aquest esdeveniment en el meu compte de flickr. Em vaig deixar la càmera amb les presses i per tant les fotos són del meu telèfon mòbil Sony-Ericsson k800i.

"Meme": Temps Enrere

Des de Nausica i viure.cat em passen un "meme" anomenat Temps Enrera. La veritat és que no tinc massa experiència en aquestos temes i estic bastant d'acord amb el que conta La Llumenera de Nova York al seu post Memes i mims,

"Mai he estat amic de les cadenes, mai els he parat gaire atenció."

Preferisc anar contant les coses que es proposen en aquest "meme" poc a poc i contar-ho sempre amb l'excusa que he parlat d'algun tema que em recorda alguna experiència personal. Per exemple, podria fer un post sobre distribucions GNU/Linux i al final posar les cinc que més m'agraden, però fer un post només per a posar les cinc que més m'agraden no entra dintre del "llibre d'estil" d'aquest bloc. Això del "llibre d'estil" hi ha que agafar-s'ho amb molt d'humor, per favor.

Agrair de tot cor a Carles i Sebastià que hagueren pensat en mi per a això del "meme" però no crec que sabera fer-ho bé, segur que em queda massa asèptic o massa personal.

Evidentment, com que no he acomplit la missió encarregada, em sembla que tampoc li'l puc passar a ningú.

Sang amb Ceba

INGREDIENTS

• 1/2 kg de sang de pollastre bullida
• 1 kg de cebes
• 1 gotet d'oli
• Sal, pebre-roig i orenga

COM ES FA?

En una paella amb oli calent fregim la ceba trossejada amb sal i pebre-roig. Quan la ceba estiga mig cuita incorporarem la sang tallada a trossets i continuarem sofregint a foc lent durant uns 10 minuts més. Finalment li posarem un polsim d'orenga.

Possiblement hi haurà gent un poc aprensiva a menjar aquest plat però si aconseguiu superar aquesta aprensió segur que us agrada.

Via: Receptari de cuina tradicional - Associació de dones de Bellreguard

Entrades relacionades:

• Arròs a Banda
• Arròs Caldós
• Gamba amb Bleda

Porca Misèria - S04E10 - Roger Brunet 1975-2007

Hui, diumenge 25 de novembre, a les 22.20 h i per TV3 una altra entrega de la série de Joel Joan.

Roger Brunet 1975-2007
Capítol 10
Guió: Núria Furió
Tots els actes tenen conseqüències, tot i que de vegades no són fàcils d'entendre. El que li ha passat al Roger serà molt difícil de pair per tots els personatges, però sobretot per ell mateix.

No crec que si en realitat li hagués passat alguna cosa greu a Roger el títol fora tan evident. Aquest capítol, tres més, i s'ha acabat Porca Misèria.

Enllaç: Porca Misèria
Entrades relacionades:

• Porca Misèria - 4rta Temporada
• Porca Misèria - S04E02 - No som herois
• Porca Misèria - S04E03 - La síndrome d'Estocolm
• Porca Misèria - S04E04 - Una vida avorrida
• Porca Misèria - S04E05 - Si és que hi ha cases d'algú
• Porca Misèria - S04E06 - Mentre tinguem salut...
• Porca Misèria - S04E07 - El Punt Feble
• Porca Misèria - S04E08 - Batalla de Reines
• Porca Misèria - S04E09 - Amor de Mentida

Los Informáticos - The IT Crowd

Hui, dissabte 24 de novembre, comença l'emissió en una cadena espanyola la série 'The IT Crowd'. Cada dissabte a les 20.30 h (redifusió: dimarts 20.45 h i dissabte 14.00 h) a Canal+ ens trobarem un capítol d'aquesta série britànica que tant d'èxit ha tingut ja entre els que la seguíem mitjançant Internet.

The IT Crowd és una sèrie escrita pel director irlandés Graham Linehan i que s'emet per Channel 4. L'acció té lloc en les oficines d'una suposada corporació britànica en el centre de Londres. Es basa en la quotidianitat dels tres membres del Departament d'Informàtica (IT Department) situat en un soterrani esbojarrat.

Només veient com han traduït el títol de la série se't lleven les ganes de veure-la en castellà, encara que sempre tens l'opció de veure-la en versió original prement el botó + del comandament. Supose que moltes de les situacions perdran molta gràcia al ser traduïdes. Així que el famós 'Have you tried to turn it off and turn it on again?' es transformarà en un bastant menys graciós '¿Has probado de apagar y encender?'.

No us perdeu aquesta oportunitat si no sou amants de veure séries per Internet. Només hi ha 12 capítols distribuïts en dues temporades de 6 episodis, però hi ha alguns que són per a fer-los un marc.

Entrades relacionades:

• The IT Crowd - Les samarretes de Roy - Temporada 01

Els Sis Consells de David Sifry per a Tindre un Bloc

Acabe de veure aquestos consells resumits d'una entrevista a David Sifry publicada a El País el passat dilluns dia 19. Estic bastant d'acord amb aquestos consells i alguns els intente aplicar des d'un principi a aquest bloc. David Sifry és conegut per ser el fundador de Technorati, el cercador més important de blocs.

1. Escriu coses interessants, escriu sobre el que t'agrade.
2. Escriu bé.
3. Escriu de forma constant.
4. Enllaça molt, i no sols als teus amiguets.
5. Tingues molt clar què vols fer amb el teu bloc.
6. No muntes un bloc pensant en fer diners.

Si ets coherent i escrius sobre el que t'agrada el bloc al final agafarà forma i no serà un refregit de coses sense connexió. Sempre intente que no se'm passe cap falta d'ortografia perquè es bastant desagradable llegir textos amb errors d'aquest tipus. No deixe mai que passe un dia sense escriure alguna cosa, encara que hi ha dies que et sents més inspirat que d'altres. Sempre revise els textos a veure què puc enllaçar, quan no puc posar almenys un parell d'enllaços em sembla que li falta alguna cosa a l'entrada. L'objectiu d'aquest bloc és simplement anar escrivint des del meu punt de vista personal, encara que amb una mica de coherència, no és un bloc temàtic. Això dels diners ni m'ho plantege ara, ni més endavant tampoc.

Amb quasi tres mesos que fa que he reviscolat aquest bloc cada dia em divertisc més amb ell. Pense que això és el més important.

Via: mangasverdes.es

9é Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular

Hui, divendres 23 de novembre, a les 21.00 h i a Dénia es lliurarà el 9é Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular, organitzat per Edicions del Bullent.

Hi haurà un sopar-revetlla de lliurament als Salons El Poblet on es gaudirà del menjar típic de la comarca. L'acte serà conduït per Mª Josep Poquet i comptarà amb l'actuació de Cristina Martí, guitarra.

El Premi Bernat Capó, que s'atorga a treballs escrits de difusió de la cultura popular, consistix en una dotació econòmica, una escultura de l'artista de la Marina Alta Ginestar i la publicació del guanyador en forma de monogràfic dins la col·lecció La Farga d'Edicions del Bullent. El guardó pren el nom de l'escriptor benisser Bernat Capó, el qual ha fet una destacada obra literària on es constata l'esforç continuat per difondre els costums, la geografia i forma de fer de la seua comarca i la seua cultura a un nivell més general.

Recorde haver assistit a aquest lliurament-sopar l'any 1999, la primera edició, on li van donar el premi a Joan Pellicer. El segon any també vaig estar quan el premi se'l va endur Fernando Sendra, professor meu a l'institut. Des d'aleshores ja no he tornat a anar.

Homenatge a Joan Pellicer: l'Home de les Plantes

PEDREGUER
Dijous 22/11/2007
20.00 h - Casa de Cultura
“Homenatge a Joan Pellicer: l'home de les plantes”
Daniel Climent i Giner, catedràtic de Ciències Naturals a l'IES Badia del Baver d'Alacant

Un altre homenatge ben merescut al nostre amic Joan Pellicer, una gran persona de La Safor que s'estimava també molt La Marina, en realitat per ell tot era Diània.

Precisament Pellicer va guanyar el 1er Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular amb el llibre Costumari botànic, premi del qual es celebra la 9ena edició aquest proper divendres.

Festacarrer 2007 - Anal·lisi Final

Tres mesos després d'acabat el Festacarrer 2007 a La Xara arriba el moment de, amb tots els comptes clars, fer una anal·lisi final de com ha anat tot.

D'acord amb les xifres que ens aporta l'Ajuntament de La Xara, el cost final del Festacarrer 2007 has estat de: 29.638,00 €. I la distribució dels costos és la següent: EATIM de La Xara 4.245 €, i aportats per l'Associació Cultural Ocell 25.393,00 €.

Si tenim present l'enorme repercussió mediàtica que ha tingut el Festacarrer de La Xara, amb els beneficis d'imatge que això comporta, i la confirmació molt positiva dels restaurants i bars locals i, per tant, l'acceptació unànime per part d'eixos comerciants per tal que l'any que ve torne a fer-se el Festacarrer a La Xara, després d'una consulta feta per l'ajuntament als diferents bars i restaurants del poble, queda demostrat que el Festacarrer és, almenys per a La Xara, una activitat profitosa i econòmicament beneficiosa per al comerços del poble.

Açò és diametralment oposat als comentaris i opinions que venien donant-se des d'Ondara, que és on venia celebrant-se el Festacarrer des de fa 12 anys. Després de veure tot això a La Xara ja estan preparant-se per al Festacarrer 2008!

Entrades relacionades:

• Festacarrer 2007
• Festacarrer 2007 - Imatges
• Festacarrer 2007 - Repercussions Web

El Viento que Agita la Cebada [The Wind That Shakes the Barley]

El Viento que Agita la Cebada [The Wind That Shakes the Barley] (2006) de Ken Loach

Irlanda (1920): els treballadors s'ofereixen voluntaris per tal de formar una guerrilla per a fer front a les tropes enviades des de Gran Bretaña amb la missió d'evitar l'aposta dels irlandesos per la independència.

Damien es troba enmig de grans dubtes sobre si continuar amb la seua carrera professional com a metge o unir-se al seu germà, Teddy, en una lluita molt perillosa per la llibertat. Les actuacions de les expeditives tropes britàniques l'ajuden a prendre la decisió. Com a persona intel·ligent que pren un camí, la seua coherència el farà cometre actes que d'una altra manera ni es plantejaria realitzar.

Aquesta pel·lícula és la més semblant a Tierra y Libertad (1995) de les pel·lícules de Loach, on podem trobar un conflicte complex que el director i el guionista, Paul Laverty, només arriben a fotografiar superficialment. Com més va avançant la pel·lícula més es va veient com de complex és tot el tema, encara que algú que veja només els 20 primers minuts possiblement diria: 'una altra pel·lícula de Loach defensant els revolucionaris'.

No crec que aquesta cinta aporte res nou a la història del cine. Massa ben realitzada i massa previsible en el seu contingut. 55 sobre 100.

Onzena pel·lícula de 2007.

Pel·lícules 2007

• Pel·lícules 2007: 01 a 10

Gamba amb Bleda

INGREDIENTS
(4 persones)

• 2 garbes de bledes
• 300 gr de gambeta de riu
• Oli d'oliva
• Alls
• Una tomaqueta
• Caldet de peix
• Un vitet (pebre picant)
• Pebre roig

COM ES FA?

Prèviament llaveu la bleda i feu-la a trossets. Col·loqueu la cassola al foc amb una quantitat d'oli que cubrisca el fons de la cassola, afegiu la gamba i fregiu-la. Poseu una tomaqueta a trossets, caldo de peix i menegeu, i després uns allets trossejadets i un vitet, o més, segons el gust de cadascú. Una vegada tot fregit, incorporeu la bleda i ho deixeu fins que aquesta estiga cuita, també afegiu pebre roig. Per últim proveu-la de sal, i si cal li'n poseu més.

Via: La Marina Alta - Menjars (2005). Editat per la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta.

Entrades relacionades:

• Arròs a Banda
• Arròs Caldós

Excursió a La Font d'Aixa - Pedreguer

Ahir, diumenge 18, vàrem fer una excursió a Pedreguer dintre de les Jornades d'Ecoturisme que organitza l'ajuntament i el Centre Excursionista de Pedreguer, anàrem a La Font d'Aixa.

A les 8.40 h estàvem a Pedreguer per tal d'eixir cap a La Font d'Aixa seguint el P.R. V-53 que transcorre per la part meridional del terme de Pedreguer. A la primera part del recorregut férem una pujada bastant pronunciada i anàrem agafant alçada quedant el poble de Pedreguer enrere amb unes vistes esplèndides.

Després d'aquesta pujada, d'una baixada i finalment d'una altra pujada per una pista amb sol de ciment vàrem arribar al Pla de l'Era on esmorzarem durant uns 25 minuts, quan ja havíem caminat 2 hores. A la baixada cap a La Font d'Aixa la gent ja anava més espaiada i vaig tindre temps per tal de poder fer algunes fotos del paisatge.

En 30 minuts arribàrem a La Font d'Aixa. Hi havia la possibilitat d'allargar un poc més l'excursió pujant al Castell d'Aixa però veient que ja feia 3 hores que estàvem caminant i que encara ens en quedaven un parell per a tornar a poble decidirem descansar una mica en La Font d'Aixa i després tornar al poble per un camí diferent del que havíem vingut.

La Font d'Aixa està situada a la vora del barranc que rep el mateix nom, barranc d'Aixa. Raja aigua de manera irregular, tot depenent dels períodes de pluja, després de recórrer una conducció subterrània per a brollar sobra un marge. L'aigua ompli una antiga bassa rectangular de gruixuts murs i és emprada per regar els camps. L'actual Font d'Aixa o Aixer podria correspondre al Rafal Abenaxoch, que més tard apareixerà en documents com a Alqueria de Benaxar.

La tornada va tindre una pujada bastant pronunciada cap a Aspres i després ja vàrem fer camí cap a Pedreguer per dins del Barranc dels Poets. A les 13.15 h estàvem just a l'entrada del poble pel costat de l'Ermita.

Aquesta ruta pot donar per a més d'una excursió perquè el PR V-53 té un sender principal i fins a quatre variants possibles. Si en voleu més informació podeu visitar el bloc del Centre Excursionista de Pedreguer.

Més fotografies de l'excursió al set sobre aquest esdeveniment en el meu compte de flickr.

Porca Misèria - S04E09 - Amor de Mentida

Hui, diumenge 18 de novembre, a les 22.20 h i per TV3 una altra entrega de la série de Joel Joan.

Amor de mentida
Capítol 9
Guió: Mercè Sarrias

El Roger es cuida del Biel mentre la Sònia és fora. El Pere ha d'introduir publicitat a la sitcom. La Laia descobreix que el Cefa té una núvia molt particular. El Xavier s'avorreix i vol distreure's ajudant l'Àlex.

Ja només ens queden 5 capítols per al final de la série.

Enllaç: Porca Misèria
Entrades relacionades:

• Porca Misèria - 4rta Temporada
• Porca Misèria - S04E02 - No som herois
• Porca Misèria - S04E03 - La síndrome d'Estocolm
• Porca Misèria - S04E04 - Una vida avorrida
• Porca Misèria - S04E05 - Si és que hi ha cases d'algú
• Porca Misèria - S04E06 - Mentre tinguem salut...
• Porca Misèria - S04E07 - El Punt Feble
• Porca Misèria - S04E08 - Batalla de Reines

D’Ondara Colla de Dolçaines i Tabals - Auditori Municipal Ondara

Hui, dissabte 17 de novembre, a les 20.00 h, tindrem l'actuació de D’Ondara Colla de Dolçaines i Tabals a l'Auditori Municipal d'Ondara. L'entrada és gratuïta i si teniu possibilitat d'anar no us en penedireu.

Aquesta colla està formada per alumnes de l'Escola de Dolçaina d'Ondara. Actualment ens podem trobar 16 dolçainers i 6 tabaleters. Si necessitareu dels seus serveis es podeu posar en contacte amb Pepa Gasquet en el telèfon 654 485 909.

L'Almodí Cor de Cambla - Festival Internacional d'Orgue - Pedreguer

Ahir, divendres 16 de novembre, a l'Esglesia de la Santa Creu de Pedreguer va tindre lloc el concert de l'Almodí Cor de Cambra on ens proposaren una selecció d'obres per a cor i orgue dels s. XVIII, XIX i XX, dels autors G.F. Haendel, C. Franck, G. Fauré i M. Lauridsen. Arturo Barba estigué a l'orgue i Óscar Payá a la direcció d'aquesta agrupació coral formada per nou joves coristes valencians juntament amb les veus de l'orgue.

L'Almodí Cor de Cambra es va fundar l'any 2002. Els seus membres tenen una àmplia experiència coral com a components i/o col·laboradors de diverses agrupacions musicals de renom a la Comunitat Valenciana, com el Cor de la Generalitat Valenciana, el Coro Catedralicio de València, l’Orfeó Universitari de València, l’Orfeó Valencià Navarro Reverter, el Orfeón Manuel Palau, el Cor de Cambra Amalthea, el cor Cantollano… així com d'altres agrupacions a Espanya com l’Orfeón Donostiarra, el Cor La Stigia (Salamanca), la Coral Universitat de les Illes Balears, el Coro Universitario de Salamanca, el Grup Vocal Mater Saule (Madrid), etc.

Aproximar l'orgue a la màxima quantitat d'audiència amb exigents criteris artístics, és un dels objectius que sempre s’ha proposat el Festival Internacional d'Orgue de Pedreguer. Aquest festival prestigia la vila de Pedreguer, portant així el seu nom com a referència en tots els festivals més importants de música clàssica, en l'àmbit estatal. L'orgue de l'Església de la Santa Creu va ser inaugurat el juliol de 1997, dissenyat per Simon Platt i el mestre orguener Gerhard Grenzing.

Aquesta ha estat l'onzena edició del Festival Internacional d'Orgue de Pedreguer i ha acabat amb aquesta actuació després de cinc concerts més durant els mesos d'octubre i novembre.

Guéisers de Gel a Enceladus

Els guéisers entren en erupció a Enceladus, una brillant i resplendent lluna interior de Saturn. Ho veiem en una imatge on s'utilitzen colors manipulats, una vista amb llum posterior del disc exterior de la lluna. Aquestes columnes de gel varen ser descobertes pels instruments de la nau Cassini durant les aproximacions a Enceladus el novembre de 2005. Han estat identificades huit fonts per a aquestos guéisers junt amb escletxes en la superfície de la regió sud polar. Els investigadors sospiten que els guéisers eixen de dipòsits d'aigua bastant superficials on aquest element es troba prop dels 273 kelvins (0ºC). Això és calent si ho comparem amb la temperatura de 73 kelvins (-200ºC) que podem trobar a la superfície de la lluna. Aquest criovulcanisme és una senyal clara de com la petita Enceladus, de tan sols 500 km de diàmetre, presenta una activitat sorprenent. Aquestos guéisers segurament són els responsables del dèbil però ampli anell E de Saturn.

Crèdits: Cassini Imaging Team, SSI, JPL, ESA, NASA
Via: Astronomy Picture of the Day