Lluís Brú i Salelles - 100 Anys del Palau de la Música Catalana

Aprofitant la cel·lebració dels 100 anys del Palau de la Música Catalana voldria recordar la figura del ceramista que va treballar amb Lluís Domènech i Montaner per tal de construir aquesta obra arquitectònica fonamental del modernisme català.

Lluís Brú i Salelles va néixer a Ondara l'any 1868, fill i net de pintors. Posteriorment va desenvolupar la seua tasca com a mosaïcista i escenògraf modernista a Barcelona on va posar el seu taller i on podem trobar gran part de la seua obra, encara que també es poden trobar algunes mostres del seu treball a València i Palma de Mallorca.

També va destacar per la preparació d'escenografies per al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i en els dissenys de ceràmica per a la fàbrica "Pujols i Bausis" d'Esplugues de Llobregat. Lluís Brú va ser molt reconegut a la seva època i va guanyar la medalla de l'Exposició Internacional d'Art de Barcelona l’any 1911 amb una llar de foc que representava a Sant Jordi. L'any 1925 rep la Medalla d'Or a l'Exposició Internacional de les arts decoratives de París.

Adaptant-se als canvis i evolució dels estils, Lluís Brú va continuar treballant fins a la seva mort a Barcelona l’any 1952. La seua tasca en el seu taller va ser continuada durant dos generacions més però sembla que en l'actualitat ja no hi ha cap Brú que haja seguit amb la feina d'aquest ondarenc de naixement i barceloní d'adopció.

Si tens interés en aquest autor es pot trobar un llibre "Lluís Brú. Fragments d'un creador : els mosaics modernistes" de Marta Saliné, editat per l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, a propòsit d'una exposició que es va fer en aquest municipi l'any 2005.

Una llàstima que al seu poble de naixement tan poca gent el conega i s'ignore totalment la seua obra. Molts hui veuran per la televisió els mosaics del Palau de la Música Catalana i ni se'ls acudirà que un artista nascut a Ondara n'és el responsable.

Tast de la Blocosfera (II)

T'oferisc un segon tast de les entrades que he trobat interessants els últims temps navegant per la blocosfera. Un poc de literatura, un poc de teatre, un poc de cinema i un molt de sorpresa religiosa. S'acosta la Setmana Santa i com cada any hauré d'anar fent-me la idea per a que no m'agafe un atac de cor quan de sobte gire un cantó i em trobe amb tota la parafernàlia de gent disfressada de mort.

• La Carretera de Cormac McCarthy
• Persepolis, de Marjane Satrapi i Vincent Paronnaud
  
• Marius et Jeannette
• Xavi Castillo
• Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris

Espere que t'agraden les entrades.

Centro Valenciano de San Juan (Argentina)

Imagina't que vas caminant per un carrer de San Juan (Argentina), alces la vista i veus un rètol que posa ‘Centro Valenciano de San Juan’. Doncs això et passarà si camines pel carrer General Acha de San Juan.

Quan per ací la Marina Alta la cosa estava bastant complicada per tal de guanyar-se el pa de cada dia va haver gent que amb decisió va tindre el valor d’anar-se’n a l’altra punta del món a començar una nova vida. Això va passar entre el últims anys del segle XIX i els primers del XX, encara que va haver una segona onada a mitjans del segle XX.

La majoria de gent que va anar a parar a San Juan, a 1.100 km de Buenos Aires, procedien dels pobles de la Marina Alta: Xaló, la Vall de Laguar, Pedreguer, Llíber, Gata de Gorgos, Dénia, Benissa, Ondara,... Una vegada a San Juan, aquells valencians es van establir preferentment en zones agrícoles i es van dedicar a treballar la terra.

Hui en dia en una Marina Alta plena de construccions i amb un nivell econòmic mitjà tot això ens sembla molt llunyà però esperem que no torne a passar res que ens obligue a anar-nos-en de la nostra terra. Aquestos valencians ens podrien contar de primera mà el que es sent quan a algú li obliguen a anar-se’n de casa seua. Encara que per a que algú ens conte una història similar no caldria anar molt lluny: només parar pel carrer una de les persones nascuda en un altre país que ara està vivint i treballant a casa nostra.

Els fluxos migratoris canvien i hem d’aprendre a estar als dos costats del camí.

Via: El cau del drac

Col·laboració en el 42é Joc Literari en Homenatge a Mercè Rodoreda

A petició del bloc Tens un racó dalt del món, és un plaer col·laborar en el 42é joc literari que organitza, aquest cop en homenatge a Mercè Rodoreda en motiu del centenari d'aquesta autora.

Som una seixantena els blocs que col·laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del diamant. Qui vullga participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Podreu trobar les instruccions al seu bloc, el dia 6 de febrer, buscant la referència al 42è joc literari.

Animeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris. Aquest és el fragment que em correspon:

57. I li vaig començar a passar la mà a poc a poc pel ventre perquè era el meu esguerradet i amb el cap contra la seva esquena vaig pensar que no volia que se’m morís.

De Mercé Rodoreda recorde que vaig llegir Aloma en els meus anys d'institut i que va ser un llibre que em va agradar molt en aquell moment. Potser aquest centenari és una bona excusa per a llegir altres obres de l'autora. Quan Jesús publique les regles del joc miraré de participar jo també.

La Señorita Julia

Una nit de dissabte de febrer de 2008 al centre de València es transforma en una nit d'estiu de 1894 en un poble suec. Els actors de l'obra eixen a escena i fan una breu introducció a l'obra d'August Strindberg. Parlen de convencions socials, de servents, de poder, de religió, situen l'obra en l'espai i el temps per tal que els espectadors entren d'una manera més suau en el que vindrà en uns minuts. Es descriu també el caràcter dels tres personatges i la nova concepció del teatre que Strindberg intenta expressar amb aquesta peça.

L’obra comença amb el servent Juan entrant en l’escenari, una cuina en la propietat del pare de Julia, el comte del qual es parla molt però queda com un personatge absent. Juan i Cristina, la cuinera que té una relació amb Juan, parlen de com d’estrany ha estat el comportament de la senyoreta Julia, quan uns minuts abans ha intentat ballar repetidament amb Juan a la festa que estaven fent els servents i que preferira estar amb ells abans que amb els de la seua classe. Juan i Cristina parlen del passat de la senyoreta Julia i com de decebut estarà el seu pare per la ruptura del compromís que Julia tenia amb el seu nuvi advocat, a causa dels jocs de poder entre els dos.

L’obra continua durant quasi dos hores amb entrades i eixides continues dels tres personatges encara que la senyoreta Julia i Juan porten la major part del pes escènic. Podríem dir que la segona hora es fa un poc massa llarga, sobretot després d’una primera part més dinàmica, interessant i amenitzada per uns músics que no tornen a aparéixer fins al final.

Una agradable nit de teatre amb una producció cuidada i una obra que sempre està de moda perquè parla de la constant, eterna i cruel lluita per la supervivència.

La señorita Julia
d'August Strindberg
direcció de Miguel Narros

Intèrprets
María Adánez – Raul Prieto – Chusa Barbero
Violí: Andrea Szamek – Acordió: Scott A. Singer

Teatre Principal – València
Del 29 de gener al 3 de febrer de 2008

Bull amb Ceba

INGREDIENTS

• Un tros gran de bull (ventresca seca de tonyina)
• 2 cebes
• 4 tomaques
• Oli d'oliva
• Pebre roig

COM ES FA?

Es dessala el bull posant-lo en remull durant dues hores. Una vegada dessalat es talla en trossets menuts, igual que la tomaca i la ceba. Es sofregeix tot en una paella amb oli calent d'oliva i el pebre roig. Finalment es deixa coure a foc lent durant 20 minuts.

Aquest és un plat molt típic d'aci La Marina Alta i segur que si el proveu de fer us eix bé. Necessitareu tindre preparada una bona quantitat de pa per tal de poder menjar-vos-el.

Entrades relacionades:

• Arròs a Banda
• Arròs Caldós
• Gamba amb Bleda
• Sang amb Ceba
• Flor-i-col amb Bacallà
• Guisat Mariner
• Conill amb Alls
• Paella d'Espinacs
• Paella d'Abadejo i Floricol
• Cous Cous

800 Anys del Rei Jaume

Per a commemorar els 800 anys del naixement del Rei Jaume I seguint la proposta de Vicent Partal publique hui un fragment del Llibre dels Fets i una reproducció del Penó de la Conquesta, el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat i regne de València.

He triat un dels fragments que parla de Dénia perquè en realitat confesse el meu desconeixement de l'obra per a triar-ne un de més significatiu, i pel que veig no és de lectura massa fàcil.

502. E puys partis de Ualencia, e nos anam ab ell tro a Billena, e pregans que estiguessem ali ensemps ab ell·III· dies, e faem ho. E puys prefem aqui comiat dell, e ell anassen en ues Murcia, e nos uinguem nosen a Xatiua, e daqui anam nosen ues Denia. E aqui nos faem vna pobla que a nom Orimbloy, e faem altra pobla en ual Dalbayda que ha nom Montauerner.

Hi ha molts altres blocs que també seguiran aquesta iniciativa hui dissabte 2 de febrer de 2008.