Dijous 29 de novembre de 2007
Garth Knox, viola
Obres de György Ligeti, James Dyllon, Garth Knox, Salvatore Sciarrino i Kaija Saariaho.
Auditori del Centre Social, 20,30H.
Entrada: 9€ - Estudiants: 6€
Entrades relacionades:
La ignorància és el més suau coixí en el qual un home pot fer descansar el seu cap
Publicat per Unknown a les 7:11 0 comentaris, afegeix el teu
Publicat per Unknown a les 21:30 0 comentaris, afegeix el teu
Etiquetes: senderisme
"Mai he estat amic de les cadenes, mai els he parat gaire atenció."Preferisc anar contant les coses que es proposen en aquest "meme" poc a poc i contar-ho sempre amb l'excusa que he parlat d'algun tema que em recorda alguna experiència personal. Per exemple, podria fer un post sobre distribucions GNU/Linux i al final posar les cinc que més m'agraden, però fer un post només per a posar les cinc que més m'agraden no entra dintre del "llibre d'estil" d'aquest bloc. Això del "llibre d'estil" hi ha que agafar-s'ho amb molt d'humor, per favor.
Publicat per Unknown a les 0:30 4 comentaris, afegeix el teu
Etiquetes: bloc
Publicat per Unknown a les 8:36 0 comentaris, afegeix el teu
Publicat per Unknown a les 14:27 0 comentaris, afegeix el teu
Publicat per Unknown a les 14:22 0 comentaris, afegeix el teu
Publicat per Unknown a les 1:04 3 comentaris, afegeix el teu
Etiquetes: bloc
Publicat per Unknown a les 0:15 2 comentaris, afegeix el teu
Publicat per Unknown a les 7:13 0 comentaris, afegeix el teu
Publicat per Unknown a les 0:15 0 comentaris, afegeix el teu
Etiquetes: cultura, festacarrer, música
Irlanda (1920): els treballadors s'ofereixen voluntaris per tal de formar una guerrilla per a fer front a les tropes enviades des de Gran Bretaña amb la missió d'evitar l'aposta dels irlandesos per la independència.
Damien es troba enmig de grans dubtes sobre si continuar amb la seua carrera professional com a metge o unir-se al seu germà, Teddy, en una lluita molt perillosa per la llibertat. Les actuacions de les expeditives tropes britàniques l'ajuden a prendre la decisió. Com a persona intel·ligent que pren un camí, la seua coherència el farà cometre actes que d'una altra manera ni es plantejaria realitzar.
Aquesta pel·lícula és la més semblant a Tierra y Libertad (1995) de les pel·lícules de Loach, on podem trobar un conflicte complex que el director i el guionista, Paul Laverty, només arriben a fotografiar superficialment. Com més va avançant la pel·lícula més es va veient com de complex és tot el tema, encara que algú que veja només els 20 primers minuts possiblement diria: 'una altra pel·lícula de Loach defensant els revolucionaris'.
No crec que aquesta cinta aporte res nou a la història del cine. Massa ben realitzada i massa previsible en el seu contingut. 55 sobre 100.
Publicat per Unknown a les 7:11 3 comentaris, afegeix el teu
Etiquetes: cinema
Publicat per Unknown a les 20:06 4 comentaris, afegeix el teu
Publicat per Unknown a les 7:14 6 comentaris, afegeix el teu
Etiquetes: senderisme
Publicat per Unknown a les 7:03 3 comentaris, afegeix el teu
Publicat per Unknown a les 12:00 2 comentaris, afegeix el teu
Publicat per Unknown a les 10:27 0 comentaris, afegeix el teu
Publicat per Unknown a les 23:34 0 comentaris, afegeix el teu
Etiquetes: astronomia
Publicat per Unknown a les 23:12 5 comentaris, afegeix el teu
Publicat per Unknown a les 23:36 3 comentaris, afegeix el teu
Etiquetes: català, literatura, persones
Publicat per Unknown a les 7:05 0 comentaris, afegeix el teu
Publicat per Unknown a les 13:25 3 comentaris, afegeix el teu
Publicat per Unknown a les 7:10 0 comentaris, afegeix el teu
Etiquetes: teatre
De la cinquantena aproximada de títols que va produir podem destacar: "La otra orilla" (1945), "Los Reyes" (1949), "Bestiario" (1951), "Final del Juego" (1956), "Las armas secretas" (1959), "Los premios" (1960), "Historias de cronopios y de famas" (1962), "Rayuela" (1963), "Todos los fuegos el fuego" (1966), "El perseguidor y otros cuentos" (1967), "Casa tomada" (1969), "Último round" (1969), "Libro de Manuel" (1973), "La casilla de los Morelli" (1973), "Un tal Lucas" (1979), "Queremos tanto a Glenda" (1980), i "Deshoras" (1982).
També es va involucrar en el món del cinema col·laborant amb Michelangelo Antonioni en l’escriptura del guió de Blow-up, pel·lícula basada en el ser conte Las babas del diablo. Llegia en veu alta els seus comptes per tal de comprovar com sonava el que escrivia i moltes d’aquests gravacions s’han conservat, així com estrevistes que va fer per a televisió. La seua relació amb el món del jazz també era intensa tal com es pot veure en el conte "El perseguidor" i en la pròpia "Rayuela".
Es conta l’anècdota que un xiquet se li va acostar una vegada en la terrassa d’un café i li va dir: - Mi padre piensa que usted es Dios, i Cortázar li va contestar: - Ve y dile a tu padre que Dios no existe.
Per a mi Julio Cortázar és sobretot Rayuela. Encara no tenia jo 20 anys quan vaig llegir per primera vegada aquesta obra que va marcar un abans i un després en el meu camí de lector. Tots aquestos anys he anat treient de quan en quan el volum anotat de Cátedra de l’estanteria, es pot dir que no passa any sense que li pegue una ullada.
La visita que vaig fer a París l’any 2001 també em va servir per tal de recórrer els carrers i les cases de Rayuela, i fer una darrer homenatge a l'autor anant a veure la seua tomba del Cementeri de Montparnasse.
Aquest geni de la literatura, que d’alguna manera va ser l’inventor de l’hipertext, hauria fet 93 anys el passat agost, però una leucèmia se'l va emportar l'any 1984.
Publicat per Unknown a les 23:04 0 comentaris, afegeix el teu
Etiquetes: literatura, persones
Publicat per Unknown a les 18:52 0 comentaris, afegeix el teu
Etiquetes: cinema
Publicat per Unknown a les 7:56 3 comentaris, afegeix el teu
És una edició limitada amb cinc DVDs amb diferents versions de la pel·lícula, algunes d'elles que no s'han vist mai, i material relacionat.
Publicat per Unknown a les 16:21 3 comentaris, afegeix el teu
Etiquetes: cinema
DIA 11
Publicat per Unknown a les 7:13 0 comentaris, afegeix el teu
El major cos volcànic en el Sistema Solar, Io (normalment pronunciada en anglés como "EYE-oh") té 3600 kilòmetres de diàmetre, una mida sembla a la del satèl·lit natural de la terra.
Passejant més enllà de Júpiter en el canvi de mil·lenni, la nau espacial Cassini va copsar aquesta inspiradora vista de l'actiu Io amb el major gegant de gas com a teló de fons, oferint una aclaparant demostració de la mida relativa d'aquest planeta.
Encara que en la fotografia Io sembla localitzada molt a prop dels arremolinats núvols jovians, Io completa una òrbita cada 42 hores a una distància de 420.000 kilòmetres del centre de Júpiter.
Això la situa a 350.000 kilòmetres sobre els núvols superiors de Júpiter, més o menys la distància entre la Terra i la Lluna.
La pròpia nau espacial Cassini estava a aproximadament 10 milions de kilòmetres de Júpiter quan va agafar aquesta imatge.
Crèdits: Cassini Imaging Team, Cassini Project, NASAPublicat per Unknown a les 20:09 2 comentaris, afegeix el teu
Etiquetes: astronomia
Mataharis (2007) de Icíar Bollaín
Publicat per Unknown a les 0:15 2 comentaris, afegeix el teu
Etiquetes: cinema
Publicat per Unknown a les 15:20 0 comentaris, afegeix el teu
Publicat per Unknown a les 7:10 4 comentaris, afegeix el teu
Publicat per Unknown a les 22:35 3 comentaris, afegeix el teu
Etiquetes: català, literatura, persones
Publicat per Unknown a les 7:01 2 comentaris, afegeix el teu
Publicat per Unknown a les 19:03 0 comentaris, afegeix el teu
Etiquetes: cinema