La Señorita Julia

Una nit de dissabte de febrer de 2008 al centre de València es transforma en una nit d'estiu de 1894 en un poble suec. Els actors de l'obra eixen a escena i fan una breu introducció a l'obra d'August Strindberg. Parlen de convencions socials, de servents, de poder, de religió, situen l'obra en l'espai i el temps per tal que els espectadors entren d'una manera més suau en el que vindrà en uns minuts. Es descriu també el caràcter dels tres personatges i la nova concepció del teatre que Strindberg intenta expressar amb aquesta peça.

L’obra comença amb el servent Juan entrant en l’escenari, una cuina en la propietat del pare de Julia, el comte del qual es parla molt però queda com un personatge absent. Juan i Cristina, la cuinera que té una relació amb Juan, parlen de com d’estrany ha estat el comportament de la senyoreta Julia, quan uns minuts abans ha intentat ballar repetidament amb Juan a la festa que estaven fent els servents i que preferira estar amb ells abans que amb els de la seua classe. Juan i Cristina parlen del passat de la senyoreta Julia i com de decebut estarà el seu pare per la ruptura del compromís que Julia tenia amb el seu nuvi advocat, a causa dels jocs de poder entre els dos.

L’obra continua durant quasi dos hores amb entrades i eixides continues dels tres personatges encara que la senyoreta Julia i Juan porten la major part del pes escènic. Podríem dir que la segona hora es fa un poc massa llarga, sobretot després d’una primera part més dinàmica, interessant i amenitzada per uns músics que no tornen a aparéixer fins al final.

Una agradable nit de teatre amb una producció cuidada i una obra que sempre està de moda perquè parla de la constant, eterna i cruel lluita per la supervivència.

La señorita Julia
d'August Strindberg
direcció de Miguel Narros

Intèrprets
María Adánez – Raul Prieto – Chusa Barbero
Violí: Andrea Szamek – Acordió: Scott A. Singer

Teatre Principal – València
Del 29 de gener al 3 de febrer de 2008