
Quan per ací la Marina Alta la cosa estava bastant complicada per tal de guanyar-se el pa de cada dia va haver gent que amb decisió va tindre el valor d’anar-se’n a l’altra punta del món a començar una nova vida. Això va passar entre el últims anys del segle XIX i els primers del XX, encara que va haver una segona onada a mitjans del segle XX.
La majoria de gent que va anar a parar a San Juan, a 1.100 km de Buenos Aires, procedien dels pobles de la Marina Alta: Xaló, la Vall de Laguar, Pedreguer, Llíber, Gata de Gorgos, Dénia, Benissa, Ondara,... Una vegada a San Juan, aquells valencians es van establir preferentment en zones agrícoles i es van dedicar a treballar la terra.
Hui en dia en una Marina Alta plena de construccions i amb un nivell econòmic mitjà tot això ens sembla molt llunyà però esperem que no torne a passar res que ens obligue a anar-nos-en de la nostra terra. Aquestos valencians ens podrien contar de primera mà el que es sent quan a algú li obliguen a anar-se’n de casa seua. Encara que per a que algú ens conte una història similar no caldria anar molt lluny: només parar pel carrer una de les persones nascuda en un altre país que ara està vivint i treballant a casa nostra.
Els fluxos migratoris canvien i hem d’aprendre a estar als dos costats del camí.
Via: El cau del drac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada