La nit anterior havíem anat al teatre a València i ens quedarem a dormir a casa uns amics, era qüestió d'aprofitar el diumenge a València i per tant ens afegirem a una excursió que els nostres amics tenien programada: Osset a la Pobleta d'Andilla pel PR-V176.
A les 08.30h, amb tot el grup d'onze persones ja format, eixíem per la pista d'Ademús cap a Osset, un cotxe davant que feia de guia i cinc persones en el meu cotxe seguint-lo. La veritat és que no tenia molta idea de per on parava Osset. Vàrem agafar la flamant CV-35, carretera que sembla en infinites obres, passàrem pel costat de Llíria, i en algun moment del trajecte d'anada vam passar també per Villar del Arzobispo.
Cap a les 10.00h ja estàvem al poble d'Osset, pedania d'Andilla, deixàrem els dos cotxes a l'entrada i començàrem l'excursió just passant per dins del poble i anant a buscar el llavador. Havíem de pujar al Peñaparda amb un desnivell de 400 metres, de 900 a 1300 metres, després baixar cap a Andilla i encara anar a la Pobleta d'Andilla un poc més endavant.
La caminada va anar molt bé fins després de la parada per esmorzar quan la boira va fer que no veiérem res a més de 10 metres de distància. Cap a les 11.30h estàvem en el punt més alt del sender just al costat del Peñaparda (1.323m), i ens disposaven a baixar cap a Andilla en mig de la boira.
A les 08.30h, amb tot el grup d'onze persones ja format, eixíem per la pista d'Ademús cap a Osset, un cotxe davant que feia de guia i cinc persones en el meu cotxe seguint-lo. La veritat és que no tenia molta idea de per on parava Osset. Vàrem agafar la flamant CV-35, carretera que sembla en infinites obres, passàrem pel costat de Llíria, i en algun moment del trajecte d'anada vam passar també per Villar del Arzobispo.
Cap a les 10.00h ja estàvem al poble d'Osset, pedania d'Andilla, deixàrem els dos cotxes a l'entrada i començàrem l'excursió just passant per dins del poble i anant a buscar el llavador. Havíem de pujar al Peñaparda amb un desnivell de 400 metres, de 900 a 1300 metres, després baixar cap a Andilla i encara anar a la Pobleta d'Andilla un poc més endavant.
La caminada va anar molt bé fins després de la parada per esmorzar quan la boira va fer que no veiérem res a més de 10 metres de distància. Cap a les 11.30h estàvem en el punt més alt del sender just al costat del Peñaparda (1.323m), i ens disposaven a baixar cap a Andilla en mig de la boira.
Foto de Carles NavarroEl descens va ser bastant tranquil i poc abans de les 13.00h ja estàvem al poble d'Andilla, després d'una baixada per una pista on tinguérem unes bones vistes del poble i d'entrar tot just pel costat del cementeri i el poliesportiu. Després de passar un pont veiérem que hi havia senyals del GR-10 que passa pel poble.
Però Andilla no era el nostre objectiu sinó que encara ens quedaven un parell de quilòmetres fins arribar a la Pobleta d'Andilla on ens esperaven uns familiars i amics dels nostres hostes. Aquesta gent havia passat el cap de setmana a La Pobleta d'Andilla per tal de celebrar la festa de Sant Blai, amb fogueres i bon menjar.
Només va ser una baixada a un barranc i després la pujada al poble, i a les 13.30h ja havíem arribat al nostre objectiu. Quedava veure com recuperar els nostres cotxes que estaven a 11 km per la senda i a 12 km en cotxe per una carretera amb una quantitat considerable de revoltes. Molt amablement ens vàrem acompanyar als dos conductors dels cotxes a recollir-los a Osset i vàrem poder dinar ajuntant els queviures que portàvem nosaltres i el que ens varen oferir els nostres acollidors.
Cap a les 16.30h començarem la tornada a casa i després de deixar els nostres amics a València arribàrem a casa cap a les 19.00 h. Un diumenge bastant complet.
Enllaços d'interés:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada