Dublineses

Dublineses. James Joyce.
Altaya 1994. ISBN: 84-487-0311-1. Castellà.

Aquest llibre el vaig llegir farà uns 10 anys però no em vaig enganxar. La veritat és que no he trobat mai un punt d'entrada fàcil a Joyce si és que això existeix. En aquesta segona lectura he aconseguit entrar millor en el llibre encara que tota la semàntica que dona de Joyce a la seua obra em sembla massa exagerada. En una frase de deu paraules pot estar fent referència a vint conceptes diferents, per això s'han escrit tants estudis sobre l'obra de Joyce, encara que de vegades arriben a conclusions sobre el que volia dir que si li ho explicaren al mateix Joyce es quedaria bocabadat. El millor conte el de 'Los Muertos' sense cap mena de dubte. Aquest conte el va portar al cinema John Huston en una pel·lícula anomenada Dublineses en castellà i The Dead en original.

Apenas veintitrés años tenía James Joyce cuando terminó la primera versión de lo que luego sería Dublineses, en 1905. En efecto, en diciembre de este año envía desde la ciudad italiana de Trieste doce cuentos al editor londinense Grant Richard, pero la publicación - con el añadido de otros tres relatos - se demoraría hasta 1914.

Joyeux Noël

Joyeux Noël (Merry Christmas, 2005). Christian Carion.

Durant la I Guerra Mundial els soldats alemanys, escocesos i francesos en el front es deixen de matar el dia de Nadal, cantant nadales i jugant un partit de futbol. Un film antibel·licista no molt ben acabat però amb molta intensitat en el seu plantejament. Va ser candidat als Oscar per França l'any 2006 encara que no va guanyar. Una pel·lícula que es deixa veure.

Mor el metge i etnobotànic saforenc Joan Pellicer i Bataller

Ha mort una gran persona de La Safor que estimava igualment La Marina.

Mor el metge i etnobotànic saforenc Joan Pellicer i Bataller

Demanen el compromís de les institucions perquè assumesquen els seus coneixements i la seua obra

Aquesta tarda han trobat mort a sa casa Joan Pellicer i Bataller. Nascut el 1947 a Bellreguard, es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València, va exercir de professor universitari i es va especialitzar en etnobotànica. Els seus coneixements d'expert els va donar a conèixer a través de diversos llibres i articles en aquest àmbit, i de diversos programes televisius a Canal 9 i Gandia Televisió.

Entre d'altres, va treballar a la Universitat Popular de Gandia com a professor, a més realitzava cursos i conferències sobre plantes i senderisme arreu del país. El 2002, va rebre el Premi d'Honor de Cultura Popular de l'Ajuntament de Pedreguer, abans, el 1999, havia rebut el Premi Bernat Capó de Cultura Popular, amb un treball d'etnobotànica que ha estat publicat en Edicions del Bullent en dos volums: Costumari Botànic 1 i 2.

També és autor dels llibres: Herbes medicinals al País Valencià, Herbari breu de la Safor, Lluors de Gaia: Paisatge i flora i fauna de la Safor, Bellreguard, verd esguard, Castells de la Safor, De la Mariola a la mar: Viatge pel riu Serpis, Flora pintoresca pel País Valencià, Meravelles de Diània: Paratges i paisatges de les comarques centrals valencianes i Vademecum de remeis populars diànics.

Reproduïm el comunicat que el Bloc de la Safor ha enviat als mitjans de comunicació aquesta mateixa vesprada en assabentar-se de la mort de Joan Pellicer, en el qual demanen el compromís de les institucions perquè assumesquen els seus coneixements i la seua obra.

Ha mort un amic

Ha mort Joan Pellicer i Bataller, una persona compromesa amb el nostre País. "Un entre tants en un lloc en la terra", que parafrasejant al seu admirat V. A. Estellés, era la seua manera més directa de presentar-se. Des del Bloc no volem fer una nota de premsa a l'ús, simplement perquè Joan no era una persona convencional. Era un "personatge" de la Safor. Compromesa amb la natura i amic dels seus amics.

Un treballador infatigable amb l'única finalitat d'aconseguir que les nostres plantes, les nostres muntanyes, el nostre llenguatge popular no es perguera mai. Mestre de mestres, durant molts anys ha estat una referència de l'Escola d'Estiu de la Marina-Safor i de la Universitat Popular de Gandia. Un apassionat de la vida, que la xuclava voraçment. Valent i arriscat no donava l'esquena a res. Era un "jornaler" de la cultura que dia a dia se'l guanyava. Amb grans projectes per al nostre País.

Ha estat una perduda irreparable, un personatge insubstituïble i necessari per a la nostra comarca. Joan Pellicer era un luxe per a nosaltres, els que ens consideràvem els seus amics. Sempre apreníem alguna cosa quan passejàvem tranquil·lament amb ell. La seua herència intangible és un gran repte que s'ha d'assumir per part de les institucions: els seus impressionants arxius fotogràfics, les seues llibretes farcides de paraules retrobades, els seus textos desconeguts, les seues cartes als amics...

Joan Pellicer un homenot de la Safor. Un gran amic, una pèrdua que ens esborrona. Les nostres llàgrimes l'acompanyaran sempre.

via vilaweb

twitter - Per a que tots sàpiguen què estàs fent

Si vols que tots sàpiguen que estàs fent en qualsevol moment només has d'anar actualitzant la teua situació en aquesta web i ja està.

Et crees un compte, entres la teua primera actualització i a partir d'ací a actualitzar.

També pots veure el que estan fent tots els teus contactes. http://twitter.com/[nickcontacte]

Jo he començat a fer-ho avui. Podeu trobar el meu enllaç en twitter a http://twitter.com/msolde

Adéu als disquets d'ordinador

Es veia vindre que anaven a desaparéixer.

Cada vegada se'n veuen menys, de disquets d'ordinador, desplaçats com són pels dispositius de memòria USB i pels aparells lectors i enregistradors de discs compactes i DVD. Ara PC World, la cadena internacional de botigues d'informàtica, ha anunciat que deixava de vendre ordinadors amb lectors de disquets. Apple ja va deixar d'incloure-n'hi quan van sortir els primers iMac, l'any 1998, i Dell va començar a fer igual cinc anys més tard (2003).Segons Bryan Magrath, director comercial de PC World, una de les cadenes d'informàtica més grans d'Europa, els disquets són gairebé un símbol de la informàtica del segle XX, com el raspeig de l'ordinador connectant-se a internet via mòdem. Des que van sortir els primers ordinadors personals, els disquets, de tot de models, es van convertir en el mitjà de transport de dades més usat. Avui, la capacitat d'emmagatzematge ens sembla molt limitada (1,44 MB), si la comparem amb la de les memòries USB, que poden contenir dues mil vegades més dades que no els disquets.

La història dels disquets El primer disquet, introduït el 1971 per IBM, va ser una revolució, car substituïa les targetes perforades, el mètode d'emmagatzematge que es feia servir llavors. El 1976 Alan Shugart, de Wang Laboratories, va idear el disquet de cinc polzades i quart, que ja s'ha arraconat però que encara feien servir alguns ordinadors no fa pas tants anys. El que encara es fa servir avui, poc o molt (el de tres polzades i mitja), no va arribar al mercat fins el 1981.

via vilaweb