de Dam

de Dam és una plaça a Amsterdam, la capital dels Països Baixos. Coneguda pels seus edificis singulars i pels freqüents esdeveniments que hi tenen lloc, és la més coneguda de les places d'Amsterdam i un dels llocs més coneguts de la ciutat.

Aquesta plaça està situada a uns 750 metres al sud del principal nexe de comunicacions a Amsterdam, Centraal Station. Aquestos 750 metres seran un dels trajectes més repetits pels visitants de la ciutat. És quasi rectangular amb 200 metres d'oest a est i 100 metres de nord a sud. Uneix els carrers Damrak i Rokin, que recorren el llit original del riu Amstel, des de Centraal Station fins a Muntplein. També és on acaben molts altres carrers importants de la ciutat com Nieuwendijk, Kalverstraat i Damstraat. Molt a prop, cap al nord-est, podeu trobar el conegut districte roig.

Si us poseu al centre de la plaça podreu anar veient: el Palau Reial, antic ajuntament de la ciutat; la Nieuwe Kerk (Església Nova), església gòtica del segle XV; els museu de cera de Madame Tussaud; el pilar de pedra del monument a les víctimes de la Segona Guerra Mundial i els grans magatzems De Bijenkorf, una espècie de Harrods o Les Galeries Lafayette. Tot això ha fet que la plaça siga un punt de referència de la ciutat. En qualsevol moment del dia veureu unes quantes persones en aquesta plaça intentar orientar-se amb un plànol.

No crec que ningú haja estat a Amsterdam sense passar per de Dam.

Flam de Panses i Ametles

INGREDIENTS (per a 4 persones)

• 1 litre de llet
• 6 ous
• 200 gr. de sucre
• 1/4 kg de panses (sense pinyol)
• 3 cullerades soperes d'ametles mòltes
• Caramel líquid

COM ES FA?

En un recipient es barregen tots els ingredients, excepte les panses i el caramel. En els motlles individuals es posa el caramel líquid. Després s'omplin els motlles amb el líquid resultant de la barreja, les panses i es osa al bany maria durant tres quarts d'hora.

Via: La Marina Alta - Menjars (2005). Editat per la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta.

Josep-Maria Terricabras a la Llibreria Ambra de Gandia

Demà, dijous 6 de març a les 20.00h, a la Llibreria Ambra de Gandia, tindrem l'acte de presentació del llibre

Idees de combat
Dietari inconvenient
de Josep-Maria Terricabras

L'acte comptarà amb la presència de l'autor del llibre, de Ferran Garcia-Oliver (Universitat de València) i d'Oriol Ponsatí-Murlà (Accent Editorial).

De la introducció del llibre:

El 15 d’octubre del 2004 vaig obrir, en el meu portal a internet, un espai d’anotacions personals (weblog) amb la intenció de comentar diàriament diversos aspectes de l’actualitat política, cultural, esportiva o social.

De les moltes notes acumulades, n’he triat només un centenar. Són reflexions que van més enllà dels fets i situacions quotidians. L’aniversari del 23-F, les decepcions de Fresno o de l’Estatut, la invasió de l’Irak, Guantánamo o el procés de pau al País Basc, els problemes de la llengua catalana, la llei anti-tabac i la funció de les presons, la independència de Montenegro, el trist paper dels bisbes espanyols o el tres per cent són algunes de les qüestions a les quals durant dos anys i mig he dedicat una estona diària de reflexió.

Amb aquest volum, doncs, m’he decidit a passar les meves notes de l’espai difús i il·limitat d’internet a l’espai ben definit del llibre, que més aviat convida a la lectura reposada. Perquè, tot el que internet té de veloç i d’immediat, ho té també de caduc i de volàtil. Per això m’ha semblat bo que la galàxia d’internet i la de Guttenberg no es perdin del tot de vista sinó que s’ajudin mútuament en la missió de fer-nos més lúcids, més crítics, més cívics.

Josep-Maria Terricabras (Calella de la Costa, 1946).
Doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona i per la de Münster (Alemanya). Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, catedràtic de filosofia i director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona. Entre altres llibres d'èxit, ha publicat: Ètica i llibertat, Fer filosofia avui, La comunicació, Atreveix-te a pensar, Raons i tòpics, I a tu, què t'importa?, Pensem-hi un minut i Qüestió de criteri. Ha editat i traduït obres de Wittgenstein i el projecte Philosophy for Children, de M. Lipman. Ha dirigit l'edició actualitzada del Diccionario de filosofía en quatre volums de J. Ferrater Mora i és col·laborador habitual d'El Periódico, El Temps, Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya. Des del 2003, té obert el portal de filosofia a internet www.terricabras-filosofia.cat

Si t'abelleix la proposta ens veiem demà a la Llibreria Ambra.

El Vaixell de Genseric

El vaixell de Genseric. Ferran Garcia-Oliver. Proa.
ISBN 978-84-8437-974-4. Català.

És agradable llegir llibres de gent tan propera geogràficament i no estar sempre llegint l'últim llibre de l'escriptor anglés o francés de moda. Hi ha un no se què en eixa proximitat d'algú que passa molt del seu temps a 30 km d'on tu vius, i si a més no és una obra de ficció sinó un dietari encara més.

Ferran Garcia-Oliver és sobretot un lletraferit. Li agrada tot allò que té a veure amb les lletres i a més sap escriure i arribar al lector. En aquest cas tria fragments de la seua vida, en algunes ocasions són temes molt personals, en altres tracta temes dels que qualsevol que llija diaris o mire la televisió en podria tindre una opinió.

Escrivint sobre aquest llibre en un mitjà com un bloc no puc deixar de comparar aquest dietari amb una mena de bloc encara que d'una qualitat d'escriptura molt superior a la mitjana que ens trobem en els blocs. És una espècie de bloc però sense dates i a més no te'l van donant poc a poc sinó que tu mateix et pots anar fent el teu tempo de lectura. Potser algun dia Ferran Garcia-Oliver decidisca fer-ne una versió en bloc, igual que acaben de fer amb el llibre de Josep Pla 'El quadern gris'.

Llibre de lectura molt recomanada.

Entrada relacionada: Diarisme dels bons: Ferran Garcia-Oliver: "El vaixell de Genseric"

La Llista dels 555

Si has vist tant de cinema i séries nord-americanes com jo he vist te n'hauràs adonat que sempre que eix un número de telèfon, ja siga perquè el diu un dels actors o apareix escrit en algun lloc, aquest número comença per 555, o siga 555 i quatre números més.

Doncs ara hi ha una llista d'aquestos números 555 que conté una gran part dels utilitzats en séries i pel·lícules, llista que s'ha anat creant amb la col·laboració de més de 600 persones. Així que li pots fer una ullada si tens curiositat per comprovar si en alguna de les teues obres favorites hi ha algun d'aquestos números.

A mi m'han cridat l'atenció aquestos:

• 555-7222 The Last Seduction
• 555-7583 Blade Runner
• 555-1534 Fight Club
• 555-2368 Memento
• 555-4043 Northern Exposure

Tot això ve de que als anys '70 se n'adonaren que només apareixia un número de telèfon que podia ser real en la TV els espectadors començaven a cridar, així que es va prendre aquesta mena d'acord d'utilitzar només número ficticis començats per 555, encara que als Estats Units sí que hi ha alguns números reals que comencen per aquestes tres xifres.

via: A Welsh View

Toni Albà - L'Ombra

Cap a principis d'abril tornarem a tindre Toni Albà a l'Auditori d'Ondara, en aquesta ocasió amb l'obra 'L'Ombra'. Serà el dissabte 5 d'abril a les 22.30h i aprofitarem la nit per tal de fer l'acte de lliurament dels Premis Ocell 2007.

Fa tres anys quan Toni Albà va estar a Ondara amb l'obra 'Audiència i-Real' es va quedar molta gent sense entrada així que si penses que vols assistir a aquest acte pots reservar la teua entrada a l'adreça de correu associacioculturalocell [at] gmail.com pel mòdic preu de 15.00€.

Toni Albà és en aquesta ocasió en Quim, un actor especialista en substituir artistes famosos. Amb l’ajuda de vàries màscares de làtex aconsegueix ésser-ne el seu doble exacte. El cervell d'aquestes "feinetes" és en Joan, el seu mànager, amic, confident, conseller, còmplice i mestre. Després d'un temps de gires i substitucions, en Quim comença a patir una mena d'esquizofrènia. Destrossat psicològicament, dubta de la seva personalitat i no sap quan és ell mateix o quan es converteix en els personatges que substitueix. Aterrit, decideix deixar per sempre més aquest JOC perillós que barreja realitat i ficció.

Esperem passar una nit molt agradable amb aquest gran actor.

Blind Beast [Môjû]

Blind Beast [Môjû] (1969) de Yasuzo Masumura

Un solitari escultor cec segresta una bonica model amb l’ajuda de la seua mare i la porta a sa casa. La casa on viuen mare i fill resulta ser un magatzem ple de les escultures surrealistes que crea el nostre artista amb la sola ajuda de les seues mans. Recorre primer l’objecte que vol reproduir amb el seu tacte i després en crea una rèplica passada per la seua visió del món. Això és el que li demana a aquesta model que ha treballat ja amb altres artistes amb molt d’èxit, però ella l’únic que vol és escapar dels seus captors.

La relació entre tots dos va evolucionant durant la pel·lícula, amb el factor de la mare de l’artista, que en un determinat moment és utilitzada com a arma per la model per tal d’intentar escapar de les urpes de l’escultor cec. Com que només són tres actors i els escenaris són bastant limitats la trama principal ocupa sempre el focus de l’acció no havent cap història col·lateral. La pel·lícula evoluciona cap a l’intent de portar les sensacions al límit, i acaba de l’única manera que podia acabar, no sent possible altre final. Abstenir-se gent molt sensible de veure el final.

Una obra molt visual i on el sentit del tacte juga també un paper molt important al llarg dels quasi 90 minuts de projecció. Al mateix temps es parla del molt del control que pot exercir una persona sobre una altra, que en un principi pot ser forçat però pot acabar evolucionant cap un sotmetiment totalment consentit, voluntari i fins i tot mutu.

M’ha agradat com a experiment cinematogràfic encara que pense que no és una gran pel·lícula perquè els personatges són massa esquemàtics i de vegades els actors sobreactuen clarament. Una rara obra que et deixa amb moltes sensacions estranyes just quan l’acabes de veure. Com es degueren quedar els japonesos de l’any 1969 quan la van veure al cinema?. Li posaria un 65 sobre 100 però per l’originalitat de la proposta la puge a un 75 sobre 100.