Vietnam - Ho Chi Mihn City - Dies 01 - 02 - 03

DIA 01

El dia 2 de maig era el dia assenyalat per a la nostra eixida cap a Vietnam, ens en anàvem a passar 21 dies en eixe país. A les 16.30h eixia el nostre vol cap a París des de l'aeroport de València, després encara ens quedaria tot el trajecte entre París i Ho Chi Minh City.

Vam arribar amb les dues hores preceptives a l'aeroport de València i vam facturar les maletes per a que anaren directes fins a final de trajecte. Al final de tot les vam tornar a veure miraculosament.

Arribarem a París amb uns 50 minuts de temps per tal de passar d'una terminal de l'Aeroport Charles de Gaulle a l'altra, i quan vàrem arribar a la porta d'embarcament aquesta estava a punt d'obrir. El viatge amb Air France va ser correcte, sense cap incidència després d'estar 14.30h tancats en un avió, llevat de l'escala d'una horeta a Bangkok on ens vàrem pegar un passeig per l'aeroport.

DIA 02

Unes 18 hores després d'haver començat el viatge a l'aeroport de Valéncia estàvem en l'Aeroport de Ho Chi Minh City. Ja era dijous 3 de maig i les 15.30 h hora local.

Després de passar el control d'immigració, amb uns guàrdies correctes però gens simpàtics, hi havia una persona de l'agència local esperant-nos amb un cartell amb els nostres noms per tal de portar-nos a l'hotel.

L'hotel estava molt bé per als estàndards als que estem acostumats quan viatgem. Cal dir que el nivell dels hotels es va mantindre semblant durant tot el viatge. Cap a les 17.00h, després d'haver-nos pegat una dutxa, vam quedar amb una persona de l'agència al hall de l'hotel que ens va explicar tot el viatge.

El primer passeig pels voltants de l'hotel va ser impressionant perquè pràcticament no existien les voreres, ja que estaven presses per la gent, ja fora amb motos, parades de menjar o simplement gent asseguda veient passar el temps. El tema olfactiu també em va recordar altres països en els que havia estat, sobretot el tema de la gasolina de baix octanatge que al cremar té eixe olor característic. La quantitat de motos també era impressionant, ja que si no ho veus en directe no t'ho creus. L'hotel estava situat en una bona zona de viatgers amb tots els serveis que un viatger pot necessitar, tendes per a rentar roba, restaurants, agències de viatges...

Vam anar a sopar a un restaurant proper i molt aviat a dormir que el viatge havia estat molt llarg i el jet lag també atacava.

DIA 03

Eixe matí tocava un passeig amb 'xiclo' per Ho Chi Minh City. Després de desdejunar en un més que acceptable buffet lliure a una planta alta de l'hotel vam eixir a la porta del carrer on teníem esperant-nos a dos persones amb els seus respectius 'xiclos'. Ja era divendres 4 de maig.

Després d'aclarir-nos amb el poc anglés que parlava un d'ells, el que feia de portaveu, ens vam preparar per a un tour per Ho Chi Minh City de tres hores.

Vam anar per les avingudes plenes de motos cap al barri xinés de Cholon on vam visitar pagodes xineses, el mercat central i els carrers dels herboristes.

Després vam visitar la Catedral de Notre-Dame que van deixar els francesos i l'oficina de correus, edificis que ja estaven en el centre de la ciutat, el lloc on es concentraven les tendes cares i els hotels de 5 estrelles.

La presència policial en aquesta zona era considerable i no deixaven que ningú molestara als turistes. La veritat és que no hi ha massa 'touts' a Vietnam, únicament està el tema dels que t'ofereixen portar-te amb la seua moto. "Motorbike, motorbike,...", això és el que criden.

Després de les tres hores que teníem per contracte amb els del 'xiclo' ens van deixar als carrers del centre molt prop de riu i vàrem buscar un restaurant per a dinar, a tot això eren les 12 del matí. Els horaris dels vietnamites van un poc amb el sol: a les 5 de matí es lleven, dinen cap a les 11.30-12.00h i sopen quan s'amaga el sol cap a les 17.30-18.00h.

Després de dinar vàrem tornar com vam poder a peu al nostre hotel i després d'una migdiada vam fer un passeig pels voltants de l'hotel, vam sopar i ens vam connectar per primera vegada a Internet en un dels molts llocs que hi havia. Una hora de connexió et podia costar 30 cèntims d'euro.

I a dormir que a l'endemà ens esperava el viatge al Delta del Mekong.

Tardor 2007 - Esperança Coronada - Dénia

Miquel Ortolà m'ha fet arribar la programació de l'Esperança Coronada de Dénia per a la propera Tardor 2007. Ací la publique per si s'animeu a anar a alguna de les activitats que tenen programades.

Dilluns 17 de setembre de 2007
Stefano Scodanibbio, contrabaix
Obres de Julio Estrada i S. Scodanibbio
Auditori del Centre Social, 20,30H.
Entrada: 9€ - Estudiants: 6€

Dijous 18 d'octubre de 2007
Juan Carlos Garvayo, piano
Makrokosmos, Quaderns I i II de George Crumb
Auditori del Centre Social, 20,30H.
Entrada: 9€ - Estudiants: 6€

Dimecres 31 d'octubre de 2007
Llorenç Barber, veu
Ursonate de Kurt Schwitters
Auditori del Centre Social, 20,30H.
Entrada: 9€ - Estudiants: 6€

Dijous 8 de novembre de 2007
4a Sessió Audiovisual Mauricio Kagel:"Ludwig Van..."
Un film de M. Kagel. Alemanya, 1969. 75 minuts.
Casa Municipal de Cultura de Dénia, 20.30H.
Entrada: 1€

Dijous 15 de novembre de 2007
Raimón Garriga, piano
Les tres últimes sonates de Ludwig Van Beethoven.
Auditori del Centre Social, 20,30H.
Entrada: 9€ - Estudiants: 6€

Dijous 29 de novembre de 2007
Garth Knox, viola
Obre de György Ligeti, James Dyllon, Garth Knox, Salvatore Sciarrino i Kaija Saariaho.
Auditori del Centre Social, 20,30H.
Entrada: 9€ - Estudiants: 6€

Jo intentaré anar a algun dels concerts perquè de veritat em sembla que valen la pena.

Ratolí Logitech VX Revolution

Hui ha arribat a les meues mans la meua darrera adquisició en el món dels gadgets: un ratolí Logitech VX Revolution.

És un ratolí que bàsicament està fet per a ser utilitzat en portàtils, però jo tinc la intenció d'utilitzar-lo com a ratolí "all purpose". La meua idea és instal·lar el software que porta en els tres equips que utilitze normalment i així només haig de posar el ratolí en la motxilla, treure l'adaptador wireless, connectar-lo a l'equip amb el que vaig a treballar i ja està.

Una de les característiques que m'ha deixat més impressionat ha estat que l'adaptador wireless s'amaga dins del ratolí: quan el poses dins apaga el ratolí, quan el treus s'encén.


Com podeu veure el ratolí té una roda en la part superior, un botó de cerca ràpida, un botó de zoom, dos botons laterals per a anar endavant i endarrere i a més en la part inferior té una palanqueta per a triar si la roda es mou lliure o a passos, com si fora l'engranatge d'un rellotge.

No cal dir que amb el software que s'instal·la pots programar el comportament dels botons del ratolí.

Anirem veient com es comporta.

Hoax

Els hoax són missatges amb falses advertències de virus, o de qualsevol tipus d'alerta o de cadena, o d'algun tipus de denúncia, distribuïda per correu electrònic. El seu denominador comú es demanar que es distribueixca "a la major quantitat possible de coneguts".

Aquesta classe d'alarmes, solen ser TOTALMENT FALSES, o basades en fets erronis, però el que és pitjor activen un tipus de "contaminació" molt diferent, propagar cents i fins i tot milers d'aquestos missatges d'advertència. I encara que alguna d'aquestes denúncies siga basada en fets reals, aquesta forma de fer-ho desvirtua totalment el seu vertader objectiu.

Si cap amic t'envia una d'aquestes alarmes hi hauria que avisar-lo per a que s'ho pense abans de tornar a enviar un missatge d'aquest tipus. Jo sempre ho faig, encara que no me n'arriben massa.

Alguns exemples poden ser el bancari Marcar el PIN a l'inrevés en un caixer automàtic si tens problemes, el satíric Bush és el president de EE.UU. amb el coeficient intel·lectual més baix, el malintencionat Els músics del grup de La Oreja de Van Gogh i la seua estranya relació amb ETA i el sanitari ICE: In Case of Emergency, els números d'emergències en telèfons mòbils.

Bé, la conclusió és que si t'arriba un missatge d'aquest tipus hi ha que pensar-s'ho dues vegades abans de donar-li al botó de "reenvia" en el teu gestor de correu favorit.

Kafka on the Shore

Kafka on the Shore. Haruki Murakami.
Alfred A. Knopf. ISBN 1-4000-4366-2. Anglés.

La novel·la es basa en dos personatges les vides dels quals estan unides, tal com ens assabentem al llarg del relat. Un adolescent de 15 anys que fuig i busca sa mare i la seua germana, i un vell idiota que pot parlar amb els gats.

El relat és d'aquestos en que en capítols alternatius es van desenvolupant dues trames aparentment no relacionades, però que molt al final convergeixen.

Al començament la vaig trobar interessant però poc a poc va anar caient en una sèrie de misteris que generen suspens, però que al final no aporten gran cosa a la història. El món que crea en aquesta novel·la Murakami és massa fantàstic, portant fins a l'absurd les més que inesperades reaccions dels personatges davant els fets que els passen.

De la part fantàstica alguna de les millors coses són les converses amb els gats però el tema del personatge del Colonel Sanders (el del logo Kentucky Fried Chicken) sembla un pèl forçat, així com també el personatge de Johnnie Walker, l'assassí de gats per divertiment.

La veritat és que aquesta novel·la ha esta una decepció després d'haver llegit "Tòquio Blues" (Norwegian Wood) i haver-la trobada tan agradable i propera. Pel que he llegit totes les novel·les d'Haruki Murakami tenen un component fantàstic semblant al d'aquesta "Kafka On The Shore", així que trobe que serà l'última novel·la d'aquest autor que llegiré, llevat que en trobe alguna que diguen que s'assemble a "Tòquio Blues". Com deis Borges "Hay tanto que leer".

Quart llibre de 2007

Llibres 2007

1. Dublineses
2. Esmond en la India
3. Primera nieve en el monte Fuji
   

Festacarrer 2007 - Repercussions Web

Ara que ja han passat 10 dies de l'acabament del Festacarrer 2007 és hora d'intentar fer un recull de les repercussions que ha tingut en els mitjans de comunicació digitals i blocs personals. A continuació pose els enllaços corresponents i també enganxe els textos per tal de fer la lectura més fàcil i per si la font desapareix algun dia.

Segur que hi haurà més articles per la web però la majoria de coses que trobes quan busques "Festacarrer 2007" són articles anteriors a la seua celebració.

CANFALI MARINA ALTA DIGITAL
04/09/2007
La gran afluència de públic fa de La Xara l’escenari idoni per al Festacarrer

Vuit colles participen en el segon aplec de dolçainers i tabaleters de la Marina Alta

L’elecció de La Xara per la celebració de la dotzena edició del Festacarrer ha esta tot un èxit. Després que l’Ajuntament d’Ondara retirés el seu suport al festival, l’Associació Cultural Ocell es va vore abocada a buscar altre emplaçament i es va optar per La Xara. Encara que des de el grup s’assegura que “en un primer moment teníem una mica de por pel fet que ens traslladàvem a un poble mes menut, ha resultat tot un èxit de participació”, s’assegura.

La música, les danses i els balls tradicionals valencians han estat els vertaders protagonistes del festival, que va reservar per al dissabte el gros del programa però va arrancar la nit del divendres amb un aperitiu d’excepció. El concert d’Aljub va suposar la pistoletada d’eixida d’un cap de setmana intens en el que de nou la tradició i el folklore valencià van omplir els carrers gràcies als múltiples tallers i demostracions oferts per la Federació de Muixerangues del País Valencià i a la colla castellera de la Vila de Gràcia. A banda de les exhibicions i de les demostracions d’oficis dels artesans de la sisena Fira de Luthiers, sense dubte el segons aplec de dolçainers i tabaleters de la Marina Alta ha estat un dels actes que més interès ha despertat.

LEVANTE-EMV
02/09/2007
El Festacarrer invade la Xara con danzas, «dolçaines» y «castellets»

Sin ninguna mención al cambio de sede empezó el Festacarrer. Sólo con el agradecimiento al Grup Ocell por la elección de la Xara para la celebración de su XII edición: « este es un gran evento para nuestro pueblo ». De esta manera, y con más de una hora de retraso se daba por inaugurado el viernes el festival que nació en Ondara. La calidez del concierto del grupo de Folk Aljub hizo olvidar a los asistentes el frío que hacía en la localidad vecina del Montgó. El termómetro rondaba los veinte grados.

El grupo de Algemesí demostró la fusión entre la tradición oral y la esencia del origen del folklore musical valenciano. Con aires orientales y árabes los cuatro músicos dieron un paseo por las melodías medievales de su último trabajo, «Escarbant en la memòria». Entre romances y cantos de «camp de batre», Aljub avanzó el nuevo disco que se culminará el próximo noviembre -«Portes».

La jornada del sábado estuvo protagonizada por la participación. Talleres de danzas tradicionales y de «muixerangues i castellets» durante todo el día. Además, en las calles de la Xara también su pudo curiosear la sexta feria de Luthiers.

Pero el grueso de la jornada se vivió por la tarde. Mientras seguía llegando gente al municipio dispuesta ha pasar parte de la velada en buena compañía, los castellers hicieron una demostración con sus torres humanas. Personas de todas las edades construyeron los efímeros edificios. Tras esta exhibición fue el segundo encuentro de «Dolçainers i Tabaleters de la Marina», al que asistieron once agrupaciones de la Xara, Ondara, Pego, Benissa, Teulada, Pedreguer, El Verger, Calp, Gata, Xàbia y Dénia. Las «colles» hicieron un pasacalle y luego realizaron una actuación.

Por la noche y para concluir la edición del certamen la responsabilidad la tuvieron Miquel Gil y la Romàntica del Saladar. Dos actuaciones sinceras y sencillas, pero cargadas de emoción y complicidad. Características que continuaron en la «dansà» y «el cant de valencianes»El gran número de personas que se trasladó hasta la Xara hace pensar que el éxito que la acogida de la programación significará la bienvenida a la XIII edición.

LEVANTE-EMV
02/09/2007
«Castellers», música y baile para la Xara en el XII Festacarrer

La Xara ha vivido un intenso fin de semana con actividades musicales y tradicionales en el marco del Festacarrer. El festival celebra su duodécima edición en la Xara tras abandonar Ondara por falta de apoyo del gobierno municipal del PP. En la imagen, jóvenes castellers toman las calles creando construcciones humanas.

EL BLOC DE JULI
04/09/2007
El bloc de Juli - festacarrer

El dissabte estiguérem a la Festacarrer de la Marina Alta, enguany, i crec que com a lloc definitiu, a la Xara. Pareix ser que a Ondara, que fins ara és on s’havia celebrat al llarg de deu anys, els qui manen, no tenen clar aquesta festa d’arrel valencianista, festiva i musical.

Quan arribàrem, el sol de la vesprada començava ja a declinar; pels carrers de la Xara, la federació de Muixaranguers del PV junt a una colla de Gràcia, estaven fent demostracions i fent participar la gent en l’art dels castellets. En altres carrers la incansable Isabel Gisbert de Xàbia, ensenyant la dansà a tot aquell/a que se li ocorria acostar-se; també, fira de luthiers i paradetes amb música tradicional a bon preu que sempre va de bé per a posar-se al dia en els CD.

L’entrada de les colles de dolçaina i tabals de la Marina reuniren els visitants davant un entaulat, on ens oferiren un concert que acabà amb una actuació conjunta de més de cent músics. Fou espectacular!

Sopàrem a Pedreguer, perquè a la Xara hi havia massa gent. A més a més el bar el Musical, al centre del poble, ja és com ca nostra, anem bastant i ens hem fent amics del propietari; sopem bé, no massa car, i després de les festes pedreguerines no sol haver-hi massa gent.

Les actuacions de la nit foren les que més personal reuniren. Primer Miquel Gil, que cada dia està més consolidat i té un directe increïble. El diàleg que estableixen les guitarres del grup i la seu veu , desgarrada i personal, és emociaonant. Quan acabà, mentre la Romàntica preparava l’escenari, dansà pels carrers. Si més no vaig arribar a comptar més de cinquanta parelles que, com quasi sempre, estaven formades majoritàriament per dones. I molts espectadors! Nosaltres també ens enganxàrem a ballar, per a res ha de servir estar deu anys en un grup -les Comarques- i assajar cada quinze dies al llarg de l’any.

Amb la Romàntica del Saladar que, per cert, són magnífics i fan una festa increïble, arribà la disbauxa gran, l’alegria i el goig general. El recinte del poliesportiu -llastima que no fora en una plaça de poble- s’omplí de gent de totes les edats ballant i amb ganes de passar-ho bé. Cadascú amb la seua parella, -que ja no són, gràcies a Déu, únicament eterosexuals-, feia el que podia. Açò fa no res era impensable. Veure dues dones ballant juntes era prou normal, però dos homes o dos xiquets, sense fer el burro i intentant fer-ho bé i passar-s’ho millor, això, ni t’ho creus. Però la gent cada dia té meyns prejudicis i l’església, i els rectors carques, cada dia meyns raó de ser, per això tenen tanta por.

Fou una nit força divertda. T’ho passes tan bé ballant com d’espectador i tothom tan feliç, sense complexos de cap tipus, com ha de ser. Llàstima que aquest ambient, sa i respectuós, després no es reproduesca en la resta de festes dels pobles del nostre país. Estic convençut -convençudíssim- que el tipus de música ajuda a propiciar aquets ambients, però els nostres ajuntaments continuen apostant per les orquestres que sols propicien borraxeres, i coses pitjors, i això sí, que acaben a la matinada perquè sinó, no hi ha festa. I després, campanyes publicitàries contra no sé què i no sé quantos… Vaja, un poc incongruent!

Felicitar el grup cultural l’Ocell d’Ondara que organitza cada any aquesta Festacarrer d’arrels tradicionals, escaparate de músics i músiques de tots els països catalans, –i no hi ha que tindre por als noms-, que haurien de ser un punt d’encontre de gent de les comarques centrals, però sobretot de programadors culturals i regidors de cultura valencians per a contractar i valencianitzar les nostres festes.

Anotacions relacionades:

• Festacarrer 2007
• Festacarrer 2007 - Imatges

The IT Crowd - Les samarretes de Roy - Temporada 01

The IT Crowd és una sèrie britànica escrita pel director irlandés Graham Linehan i que s'emet per Channel 4. Hi ha dues temporades de 6 episodis ja produïdes, la primera de les quals es va emetre a principis de 2006 i la segona s'està emetent ara mateix havent-se fet públic el passat dia 7 de setembre el capítol 3.

L'acció té lloc en les oficines d'una suposada corporació britànica en el centre de Londres. Es basa en la quotidianitat dels tres membres del Departament d'Informàtica (IT Department) situat en un soterrani esbojarrat. Els tres personatges principals són:

• Roy - Roy és un enginyer un poc gos que no para de menjar porqueries i llegir còmics. En cada episodi porta una samarreta diferent relacionada amb temàtica geek.
• Maurice Moss - Moss és el típic boig pels ordinadors i és un compendi de tots els comportaments característics d'aquest tipus de persones. És completament incapaç de fer les coses quotidianes més senzilles però amb els ordinadors és un geni.
• Jen Barber - Jen és la xica que entra en el Departament d'Informàtica mentit en el seu currículum i al final troba un lloc entre els altres dos com a encarregada de relacions públiques del departament. Menteix molt fàcilment.

El tema d'aquest post, després d'introduir un poc la série, és recopilar les samarretes que porta Roy durant la primera temporada.

S01E01 - "Yesterday's Jam"

S01E02 - "Calamity Jen"

S01E03 - "Fifty Fifty"

S01E04 - "The Red Door"

S01E05 - "The Haunting Of Bill Crouse"

S01E06 - "Aunt Irma Visits"

Anirem veient quines samarretes porta durant la segona temporada.