diumenge, de desembre 30, 2007

Escriptors que s'han Suïcidat (I)

Llegint contraportades i introduccions de llibres em vaig adonar l'altre dia que hi ha una quantitat important d'escriptors en la literatura universal que han acabat suïcidant-se i em va picar un poc la curiositat saber molts hi havia i de molts jo havia llegit alguna obra. Així que ací teniu aquest post una mica macabre per tal d'acabar l'any, amb un mini apunt de cada escriptor i un llibre seu que he llegit.


Pierre Drieu La Rochelle (1893-1945)
Escriptor francés. Va ser una personalitat turbulenta que va passar pel surrealisme i les drogues. Es va unir al feixisme en l'època de la Segona Guerra Mundial i va recolzar el govern de Vichy. Es va suïcidar després de l'alliberament de França per part dels aliats. En la seua obra domina la idea de la decadència.
El foc follet
Barcelona: Quaderns Crema, 1997
160 págines, 10,50 €

Ernest Hemingway (1989-1961)

Escriptor nord-americà. Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1954. Fill d'un metge el qual va ensenyar-li a pescar i caçar des que era un infant. Durant la Guerra Civil Espanyola va treballar com a corresponsal de guerra a Madrid. Així mateix, la seva estada a Espanya li serví per aficionar-se a la tauromàquia. Fortament alcoholitzat, i tement acabar boig, fou internat en diversos frenopàtics. En saber que patia un càncer se suïcidà d'un tret d'escopeta el 3 de juliol de 1961 a la ciutat de Ketchum, situada a l'estat de Idaho.
Por quien doblan las campanas
Barcelona: DeBolsillo, 2004
624 págines, 9,95 €

Yasunari Kawabata (1899-1972)

Escriptor japonés. Autor de relats curts i novel·lista amb una prosa lírica, subtilment ombrívola i continguda que li va fer guanyar el Premi Nobel de Literatura l'any 1968, sent el primer autor japonés en rebre'l. Els seus treballs han agradat a nivell internacional i encara gaudeixen d'amplia acceptació. Es va suïcidar inhalant gas el 16 d'abril de 1972 a la ciutat de Kamakura, possiblement a conseqüència d'una depressió contreta al conèixer que patia la malaltia de Parkinson així com la no superació del suïcidi del seu amic Yukio Mishima.
Primera nieve en el monte Fuji
Barcelona: Belacqva, 2007
189 pàgines, 16,00 €

Arthur Koestler (1905-1983)
Escriptor hongarés. Novel·lista, assagista, historiador, periodista, activista polític i filòsof social d'origen jueu. Amb una vida molt moguda va passar per diversos períodes en la seua vida: sionista, comunista, lluitador anti-franquista, anti-comunista,... La seua llengua materna era l'hongarés però als principis de la seua carrera escrivia en alemany i després quan es va establir al Regne Unit va escriure la majoria de la seua obra en anglés. Malalt de leucèmia i Parkinson es va suïcidar l'any 1983.
El cero y el infinito
Barcelona: Destino, 1986
256 pàgines, 6,61 €

Primo Levi (1919-1987)
Escriptor italià d'origen jueu, autor de memòries, relats, poemes i novel·les. Va ser un resistent antifeixista, supervivent del Holocaust. És conegut sobretot per les obres que va dedicar a donar testimoniatge sobre el Holocaust. Levi va morir, aparentment per suïcidi, el 11 d'abril de 1987, encara que alguns amics i biògrafs han qüestionat el veredicte. La qüestió segueix fascinant als crítics literaris a causa de la barreja característica de foscor i optimisme en l'escriptura de Levi, qui no va deixar nota de suïcidi.
Si això és un home
Barcelona: Edicions 62, 1996
234 pàgines, 14,58 €

Com que hi ha més dels que em pensava demà acabaré aquesta série de dos posts amb més apunts d'escriptors i una llista final.

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Estic pensant que no sé si vull que llegeixis cap llibre meu.
;-)
És un tòpic això de l'escriptor turmentat, amb una vida convulsa, amb certa tendència al melodrama. Em sembla que hi ha molts bons escriptors, la majoria, amb una vida ben normal i feliç.

Jordi Gonzalez ha dit...

Busca entre els romantics i ampliaràs la llista.
Jo vaig tenir una curiositat similar per escriptors esquerps que s'amagaven, no hi ha res més divertit que veure un totxo d'en Pynchon amb la foto buida.
Molt interesant l'article.

Caterina Cortès ha dit...

És un post ben curiós i alhora interessant. Afegeix Stefan Zweig a la llista. Potser un escriptor té una sensibilitat extrema per les coses, qui sap...

Unknown ha dit...

Segur que hi ha més autors dels que he llegit que no s'han suïcidat que que sí que ho han fet, no et preocupes Jesús.
Hi ha molts escriptors al món i hi ha de tot com en totes les cases.
Tindre una sensibilitat més desenvolupada pot fer que et suïcides. Stefan Zweig estava programat per al segon post, Caterina.

Anònim ha dit...

Hola, Miquel,

sembla que hi ha monografies sobre el tema, en l'any 1991 vaig entropessar amb un volum dedicat als poetes suïcides del segle XX,

l'agorafòbia d'alguns escriptors és molt divertida, Jordi: veges que va fer la premi Nòbel Elfriede Jelinek; Marcel Proust escrivia amb les finestres baixades i aïllat domiciliarment del soroll del món;

sobre els suïcidis d'escriptors és interessant teoritzar sobre la forma i l'escenari de la consumació: no és el mateix suïcidar-se penjat a un hotel com Sergei Esenin, precipitar-se al buit en un pont, pegar-se un tret o anar a l'encalç de la natura; em sembla que les dones tendeixen a usar més els verins per autoadministrar-se la mort, d'aquesta manera la pell resta intacta sense cap ferida a l'hora de ser exposades en la funerària: ¿un indici de coqueteria terminal?

la teoria sociològica del suïcidi arranca amb el clàssic d'Emily Durkheim: el primer intent de comptabilitzar el fenòmen a nivell europeu amb estadístiques ben analitzades; tanmateix, no sabem del cert si als països protestants hi ha més suïcidis per l'individualisme o si als països catòlics es comptabilitzen pitjor perquè es un tabú molt gran que posa en contradicció el sentit comunitari;

salut i endavant,

JCOB