L'Educació Sentimental. Gustave Flaubert.
Edicions 62. ISBN 84-297-1948-2. Català.
Flaubert no és un escriptor fàcil de llegir. Ací estava jo davant el meu segon llibre de Flaubert pensant que m'havia agradat molt Madame Bovary i que havia llegit en molts llocs que aquest llibre que em disposava a llegir era potser el millor de Flaubert. L'Educació Sentimental i les seues tapes verdes m'esperaven.
La història es pot resumir en un parell de frases si volem, però això no és el que més interessa d'aquesta obra. Malgrat haver-la llegida en una traducció de l'original francés es fa palés durant tota l'obra com de treballat està el text de Flaubert, si el comparem amb qualsevol altre escriptor semblara com si aquest últim no havera ni revisat el text abans d'enviar-lo a la impremta. En aquest punt només podem agrair Pere Gimferrer i Miquel Martí i Pol la feinada que feren per tal de fer arribar aquesta obra als lectors que no dominem el suficient el francés.
L'obra tracta d'un jove de províncies que s'enamora d'una dona casada major que ell durant la revolució de mitjans de segle XIX a França i la fundació del Segon Imperi Francés. Les commocions polítiques i les seues aventures sentimentals van entrellaçant-se durant tota la trama, una trama amb una quantitat considerable de personatges, fet que fa un poc difícil el seguiment dels esdeveniments.
Frederic és retratat com una persona bastant egoista que només es preocupa per assegurar-se un bon lloc en la societat i una bona posició econòmica, encara que una vegada sembla que tot això ho tinga resolt l'amor per la senyora Arnoux sembla ocupar tots els seus pensaments. Aquest amor anirà evolucionant al llarg del text d'una manera de vegades poc previsible, amb altres dones que aniran creuant-se en la vida de Frederic i que representaran altres models d'amor possible.
Recomanada la lectura encara que si no has llegit mai res de Flaubert millor començar per Madame Bovary.
Primer llibre de 2008.
La història es pot resumir en un parell de frases si volem, però això no és el que més interessa d'aquesta obra. Malgrat haver-la llegida en una traducció de l'original francés es fa palés durant tota l'obra com de treballat està el text de Flaubert, si el comparem amb qualsevol altre escriptor semblara com si aquest últim no havera ni revisat el text abans d'enviar-lo a la impremta. En aquest punt només podem agrair Pere Gimferrer i Miquel Martí i Pol la feinada que feren per tal de fer arribar aquesta obra als lectors que no dominem el suficient el francés.
L'obra tracta d'un jove de províncies que s'enamora d'una dona casada major que ell durant la revolució de mitjans de segle XIX a França i la fundació del Segon Imperi Francés. Les commocions polítiques i les seues aventures sentimentals van entrellaçant-se durant tota la trama, una trama amb una quantitat considerable de personatges, fet que fa un poc difícil el seguiment dels esdeveniments.
Frederic és retratat com una persona bastant egoista que només es preocupa per assegurar-se un bon lloc en la societat i una bona posició econòmica, encara que una vegada sembla que tot això ho tinga resolt l'amor per la senyora Arnoux sembla ocupar tots els seus pensaments. Aquest amor anirà evolucionant al llarg del text d'una manera de vegades poc previsible, amb altres dones que aniran creuant-se en la vida de Frederic i que representaran altres models d'amor possible.
Recomanada la lectura encara que si no has llegit mai res de Flaubert millor començar per Madame Bovary.
Primer llibre de 2008.
4 comentaris:
Doncs començarem per Madame Bovary... i seguirem per l'educaicó sentimental
He vist les teues fotos i volia fer-te una pregunta. Per què "Muro d'Alcoi" i no "Muro del Comtat"?
Gràcies per tan magnífic consell... No he llegit res de Flauvert i en tinc ganes.
He arribat a la conclusió de l'ordre de lectura de Madame Bovary i L'Educació Sentimental després de llegir-los els dos, però simplement és com ho veig jo.
Off-Topic: Muro d'Alcoi. A la Viquipèdia diu que es pot dir de moltes maneres.
Muro d'Alcoi és una població de la comarca del Comtat. També conegut com Muro del Comtat o, simplement, Muro, el seu nom oficial és la forma castellana Muro de Alcoy.
Publica un comentari a l'entrada