dijous, de gener 31, 2008

aNobii - Llistes de Llibres

Fa un parell de mesos i gràcies als blocs de pjorge i codonyades vaig trobar una xarxa social dels amants de la lectura anomenada anobii. En aquesta xarxa podem publicar els nostres llibres i anar indicant l'estat de lectura en que es troben: per començar, acabat, llegint, abandonat, referència.

La manera de buscar els llibres és molt senzilla mitjançant el ISBN de 10 o de 13 caràcters, i si no trobem un llibre sempre podem omplir la fitxa de sol·licitud d'alta i ells s'encarregaran de validar aquesta petició i donar-lo d'alta. 'he demanat un parell d'altes i ha funcionat perfectament. Actualment hi ha 3.974.445 llibres en la plataforma.

Totes aquestes referències es poden compartir amb altres usuaris de la plataforma i fins i tot públicament amb una url que identifica per al món exterior la teua prestatgeria. Ací es pot veure un resum de les teues activitats lectores, quins autors has llegit més, si estàs apuntat a algun dels molts grups d'usuaris que hi ha en la plataforma i fins i tot hi ha un feed rss que informa dels nous llibres que va afegint l'usuari.

El més important és que et pot ajudar en l'elecció del proper llibre que vas a llegir perquè pots mirar el que està llegint altra gent que comparteixca gustos literaris amb tu. I per a acabar d'arreglar-ho tot està en català, encara que li falten algunes parts per traduir. Tot un punt al seu favor si pensem que el lloc web està fet des de Hong Kong.

Tot plegat té moltes més altres funcionalitats que pots anar descobrint amb l'ús. T'animes a apuntar-te?

dimarts, de gener 29, 2008

Tast de la Blocosfera (I)

Sempre hi ha entrades d'altres blocs que marque en el meu Google Reader i m'agradaria compartir-les amb vosaltres, així que de quan en quan posaré un recull de les entrades de la blocosfera que m'hagen agradat. Ací van les primeres: una llista de llibres, un comentari sobre les cobertes dels llibres, Oscar Wilde i les llistes de llibres, unes frases de Woody Allen i un tema religiós.

Un poc de tot. Espere que us agraden si us decidiu a visitar-les.

diumenge, de gener 27, 2008

Fontilles

Llegint online el periòdic público em trobe amb un article sobre el Sanatori de Fontilles, amb motiu del Dia Mundial contra la Lepra hui 27 de gener de 2008.

L'article està molt bé i ve a dir com de difícil és fer que una malaltia com la lepra perda l'estigma social que ha arrossegat durant tota la seua història. Hui en dia és una malaltia que es sap que és molt poc contagiosa i es pot curar, encara que els danys ocasionats són irreversibles.

De la meua estada a l'Índia recorde com d'horribles poden arribar a ser els danys que causa aquesta malaltia si no s'aplica el tractament que coneixem des de principis dels anys 80. Normalment les persones afectades passen a ser pidolaires en una vorera qualsevol d'una gran ciutat índia.

Si tens oportunitat de visitar La Marina Alta no deixes de passar-te per l'última leproseria d'Europa, i donar una mica de recolzament a aquest projecte.



Mostra un mapa més gran

El Messies de Handel

Un diumenge de fa molts anys llegia un article d'Antonio Muñoz Molina sobre el plaer d'escoltar música. Al final l'article va derivar cap a l'obra El Messies de George Frideric Handel. Justament en aquella època estava jo preparant una comanda de música i vaig buscar a veure quines edicions de l'obra hi havia disponibles. Vaig trobar una edició en amazon.com que em va semblar bastant correcta i la vaig demanar. Al cap de 10 dies la tenia a casa junt amb més música que vaig encarregar però aquesta obra va ser la que més compulsivament vaig escoltar durant les setmanes següents.

Aquesta és l'obra més coneguda d'aquest autor contemporani de Bach, nascut a Alemanya però que va acabar els seus dies com a britànic. Va haver de superar les reticències inicials de la seua família per a que es dedicara a la música i així es va trobar després amb una vida bastant viatgera. Amb només 20 anys ja comptava amb el favor de la cort britànica, on va poder desenvolupar tota la seua obra, encara que no sense dificultats puntuals.

La lletra de l'obra està basada en fragments bíblics de l'Antic Testament, sobretot sobre l'anunci de la vinguda del messies. Està dividida en tres actes sobre la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Encara que es va estrenar l'any 1742 no va ser sinó fins després de la mort de l'autor l'any 1759 que no va agafar popularitat. Es va convertir en una obra que es representava periòdicament durant l'època de Nadal i per a recollir fons per a obres benèfiques.

Precisament l'única representació que he vist jo en directe va ser en una església d'Elda el Nadal de farà 3 o 4 anys, en una interpretació de l'Orquestra de la Marina Alta. Aquest Nadal em van fer recordar l'obra un any més i aquesta es va escoltar en ma casa més d'una vegada, igual que ara que estic escrivint això.

Teniu alguna obra a la que torneu regularment sense poder evitar-ho?

dimecres, de gener 23, 2008

Cous Cous

INGREDIENTS

  • 1 kg de col
  • 1/2 api
  • 2 carabassetes
  • 1 porro gran
  • 4 naps xicotets
  • 1/2 pebrera roja
  • 600 gr. de carlota
  • 1 ceba
  • 500 gr. de cigrons
  • 6 cuixes de pollastre
  • 6 pitets de corder sense greix
  • 6 xulles de corder
  • 800 gr. de sèmola de cous cous de gra mitjà
  • 4 claus
  • Pebre roig de gaiena
  • 1 pastilla de brou de pollastre
  • Espècies de cous cous
  • Pebre dolç
  • Pebre negre
  • Sal

COM ES FA?
Posa aigua al foc amb sal, la pastilla de pollastre i la ceba amb els claus punxats. Posar també en el brou pebre negre, pebre roig i les espècies de cous cous. Netejar la carn, salar-la i anar fregint-la un poquet i anar posant-la al perol. Tallar la verdura a trossets, sofregir-la i anar afegint-la a la carn que ja bull. Deixar bullir a foc mitjà durant una hora. Per a fer la sèmola posar la mateixa quantitat d'aigua que de cous cous a bullir amb oli, sal i un poquet d'espècies de cous cous. Posar la sèmola en un recipient i ofegar-la amb l'aigua. Tapar durant 5 minuts. Posar un poquet de mantega i amb les mans soltar la sèmola. Per a fer el brou picant agafar brou del perol i posar una culleradeta de gaiena.

Aquesta recepta és d'una amiga que va viure molts anys a Algèria. Hi ha moltes més maneres de fer el cous cous, quasi tantes com de fer la paella.

Entrades relacionades:

dilluns, de gener 21, 2008

D-Link DSL-G624T Wireless Router ADSL2/2+

Ha arribat un nou aparell a casa. Tocava aconseguir un router inal·làmbric amb una bona relació qualitat/preu i després de mirar molt em vaig decidir per un D-Link DSL-G624T. Amb poc més de 80.00 Eur ja el tenia a casa.

Les prestacions d'aquest aparell són tan extenses que el manual de l'usuari té 100 pàgines. Resumint és un router ADSL amb punt d'accés inal·làmbric, tallafocs, 4 ports Ethernet, servidor DHCP, i moltes coses més. Només dir que la amb l'assistent de connexió ADSL no vaig tardar ni 3 minuts en tindre connexió, fins i tot un xiquet de 3 anys hauria pogut connectar-lo.

De moment l'experiència és bona, anirem veient si no dóna cap problema. Una vegada configurat aquest aparell hauria de ser un d'aquestos dels que ja no t'has de preocupar més si no és que afegeixes un nou equip a la xarxa domèstica o fas algun canvi en el tipus de seguretat utilitzada. Aprofitar per a dir que no se t'acudeixca utilitzar seguretat WEP en la teua xarxa inal·làmbrica perquè es pot trencar molt fàcilment, com a mínim utiliza WPA amb una clau compartida.

Quin aparell tens tu per tal de connectar el teu equip a Internet?

diumenge, de gener 20, 2008

L'Educació Sentimental

L'Educació Sentimental. Gustave Flaubert.
Edicions 62. ISBN 84-297-1948-2. Català.

Flaubert no és un escriptor fàcil de llegir. Ací estava jo davant el meu segon llibre de Flaubert pensant que m'havia agradat molt Madame Bovary i que havia llegit en molts llocs que aquest llibre que em disposava a llegir era potser el millor de Flaubert. L'Educació Sentimental i les seues tapes verdes m'esperaven.

La història es pot resumir en un parell de frases si volem, però això no és el que més interessa d'aquesta obra. Malgrat haver-la llegida en una traducció de l'original francés es fa palés durant tota l'obra com de treballat està el text de Flaubert, si el comparem amb qualsevol altre escriptor semblara com si aquest últim no havera ni revisat el text abans d'enviar-lo a la impremta. En aquest punt només podem agrair Pere Gimferrer i Miquel Martí i Pol la feinada que feren per tal de fer arribar aquesta obra als lectors que no dominem el suficient el francés.

L'obra tracta d'un jove de províncies que s'enamora d'una dona casada major que ell durant la revolució de mitjans de segle XIX a França i la fundació del Segon Imperi Francés. Les commocions polítiques i les seues aventures sentimentals van entrellaçant-se durant tota la trama, una trama amb una quantitat considerable de personatges, fet que fa un poc difícil el seguiment dels esdeveniments.

Frederic és retratat com una persona bastant egoista que només es preocupa per assegurar-se un bon lloc en la societat i una bona posició econòmica, encara que una vegada sembla que tot això ho tinga resolt l'amor per la senyora Arnoux sembla ocupar tots els seus pensaments. Aquest amor anirà evolucionant al llarg del text d'una manera de vegades poc previsible, amb altres dones que aniran creuant-se en la vida de Frederic i que representaran altres models d'amor possible.

Recomanada la lectura encara que si no has llegit mai res de Flaubert millor començar per Madame Bovary.

Primer llibre de 2008.

dilluns, de gener 14, 2008

Paella d'Abadejo i Floricol

INGREDIENTS

  • 1 floricol menuda
  • 2 manolls d'alls tendres
  • 600 gr. d'abadejo
  • 100 gr. d'arròs per persona
  • Oli
  • Sal
  • Safrà
  • Aigua
COM ES FA?
Es sofrig l'abadejo fins enrossir-lo i retireu-lo de la paella. Sofregiu la floricol fins que vaja prenent color i també els alls tallats a trossets. Afegiu l'arròs i pegueu-li unes quantes voltes; poseu l'abadejo i pegueu unes quantes voltes més. Afegiu l'aigua. Quan comence a bullir poseu el safrà i rectifiqueu de sal i es deixa coure 5-6 minuts a foc fort, per a anar baixant-lo a continuació. Deixeu coure uns 20 minuts fins que s'eixugue i es deixa reposar uns 5 minuts abans de servir.

Via: La Marina Alta - Menjars (2005). Editat per la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta.

Entrades relacionades:

dilluns, de gener 07, 2008

Sicko

Sicko (2007) de Michael Moore

Michael Moore continua ficant el dit dintre les diferents nafres de la societat nord-americana: primer va ser a la situació laboral al seu poble amb Roger & Me, després la permissivitat amb les armes amb Bowling for Columbine, a continuació la idea republicana del terrorisme internacional amb Fahreheit 9/11, i ara li toca al sistema sanitari nord-americà: els polítics que el permeten i els lladres de les asseguradores.

Aquesta pel·lícula és molt impactant per a una persona acostumada a un sistema sanitari on l'atenció de la població està garantida per una llei, sent aquesta atenció un dret universal. Al principi sembla com si estiguera fent broma amb les històries que va contant sobre casos de persones que han sofert un accident o han contret alguna malaltia, persones que han de triar entre la seua salut o la bancarrota. Com es pot valorar econòmicament la possibilitat que et tornen a reimplantar un dit que t'acabes de tallar? Sembla de bojos però això passa tots els dies als Estats Units.

Després d'aquesta introducció, tan impactant per a nosaltres europeus, Moore va fent un recorregut per diferents sistemes sanitaris i els va comparant amb el nord-americà: Canadà, Regne Unit, França, Cuba. En realitat no troba cap motiu en aquestos països que faça que el mateix sistema no puguera ser implantat en els Estats Units. "Hi ha alguna raó per la que el Govern vullga fer-nos odiar els francesos? Potser tinguen por que vullguem viure com ell viuen ací a França."

És difícil d'explicar racionalment que en el país més ric del món hi haja 45 milions de persones sense dret a la sanitat pública. Un país en el que quan et fan un contracte de treball la gent valora més el tipus de cobertura sanitària que li estan oferint que el sou.

A part de tot aquest contingut és una pel·lícula que es deixa veure fàcilment, encara que potser el nivell d'enuig et vaja pujant poc a poc. Aquesta pel·lícula també ens hauria d'ajudar a valorar més el tipus de sistema sanitari que tenim ací a casa nostra i no deixar que baix cap concepte ens el canvien. 80 sobre 100.

Primera pel·lícula de 2008.

diumenge, de gener 06, 2008

Teddy Bear

Poc s'imaginava Theodore Roosevelt cap a principis del segle XX que al no voler disparar-li a un os negre americà durant una cacera al Mississipi li donaria nom al típic os de peluix. Al final li varen fer una foto publicitària que va aparéixer en la premsa i a un botiguer de Brooklyn se li va acudir crear aquest nou joguet: un os farcit. Al mateix temps una empresa alemanya també va fer un os que se li assemblava molt però amb un disseny propi. Em poc de temps tot el món en volia un.

Normalment s'utilitza com a regal per a xiquets menuts però també s'ha convertit en un objecte de col·leccionista, fins i tot es poden trobar tendes on només es venen ossos de peluix com la que vaig veure a la ciutat de York en un viatge a Anglaterra fa un parell d'anys.

En un temps de joguets de plàstic i electrònics està bé reivindicar un poc aquest tipus de joguets senzills.

dissabte, de gener 05, 2008

Escriptors que s'han Suïcidat (II)

Continue amb la segona part del post dels escriptors suïcides. Normalment aquesta gent ha tingut una vida molt moguda i interessant però al final tots van arribar a la conclusió que no volien viure més. Ací en teniu uns quants més dels molts possibles.

Sándor Márai (1900-1989)
Escriptor hongarés. Al principi de la seua carrera va dubtar si escriure en alemany però al final es va quedar amb l'hongarés per a la resta de la seua vida, fins i tot quan se'n va anar a Itàlia i finalment als Estats Units a finals dels anys 40, fugint del comunisme del seu país. Abans de la Segona Guerra Mundial les seues obres van tindre molt d'èxit però amb l'arribada del comunisme se'l va considerar un escriptor burgés i se'l va prohibir. Es va suïcidar l'any 1989 uns mesos després de la mort de la seua esposa.
El último encuentro
Barcelona: Salamandra, 1999
192 pàgines, 9,25 €

Yukio Mishima (1925-1970)

Escriptor japonés. Educat per la seua àvia va tindre uns primers anys de la seua vida allunyat del món exterior, fins al 12 anys que va tornar amb els seus pares. Primer va publicar poesia abans de dedicar-se plenament a la prosa. La seua obra literària és molt amplia i va estar a punt de rebre el premi Nobel de Literatura a finals dels anys 60. Es va suïcidar amb el ritus del seppuku per tal de protestar contra la pèrdua de poders de l'emperador.
Nieve de primavera : el mar de la fertilidad
Madrid: Alianza Editorial, 2007
472 pàgines, 9,52 €

Cesare Pavese (1908-1950)

Escriptor italià. Poeta, novel·lista, crític literari i traductor; àmpliament considerat com un dels millors escriptor italians del segle XX. Abans de la Segona Guerra Mundial va demostrar el seu interés per la literatura anglesa, i també per les idees de esquerres. Va passar diversos períodes en presó i en exilis forçats. Després de la guerra es va unir al Partit Comunista Italià, però amors frustrats i desil·lusions polítiques el van fer suïcidar-se amb uns sobredosi de barbitúrics l'any 1950.
El bell estiu
Barcelona: Proa, 2000
160 pàgines, 6,36 €

Virginia Woolf (1882-1941)
Escriptora britànica. No va anar mai a l'escola, els seus estudis els va fer a casa. El seu matrimoni amb Leonard Woolf va iniciar la seua activitat en l'anomenat grup de Bloomsbury, i més endavant van fundar junts l'editorial Hogarth Press. Les seues obres deixen veure la influència de les idees de Sigmund Freud en la seua manera d'escriure, l'anomenat monòleg interior. També va destacar per defensar els drets de les dones. Es va suïcidar l'any 1941 posant-se pedres a les butxaques i entrant en un riu perquè tenia molta por de tornar-se boja per la malaltia psíquica que patia.
Al far
Barcelona: Edicions 62, 1996
240 pàgines, 5,75 €

Stefan Zweig (1881-1942)
Escriptor austríac. Va desenvolupar un estil literari molt particular, que unia una curosa construcció psicològica amb una brillant tècnica narrativa. Va viatjar molt des de la seua casa de Salzburg durant la segona i tercera década del segle XX. Als anys 30 se'n va anar a viure a Suïssa degut als seus sentiments antibel·licistes. Fugint del nazisme es va establir a Brazil on es va suïcidar junt amb la seua esposa l'any 1942 convençut que el nazisme anava a controlar el món sencer. Uns del escriptors més complets de tots els temps.
El mundo de ayer : memorias de un europeo
Barcelona: El Acantilado, 2002
552 pàgines, 22,60 €

Encara que ells decidiren no continuar amb la seua vida sempre ens quedaran les obres que ens van deixar.

Entrades relacionades: Escriptors que s'han Suïcidat (I)